dimecres, 18 de desembre del 2013

Reunió del Jurat del XXV Premi Drets



Dimecres 11 de desembre a la tarda es va reunir el Jurat del 25è Premi Drets Humans. Els membres del Jurat són Josep Leon (membre del Patronat de la Fundació Cultural Hostafrancs), Roser Gamonal (exalumna de l'escola, guanyadora del Premi en una edició anterior), Jordi Armadans (Director de la Fundació per la Pau), Karina Grau (Presidenta de l'AMPA) i Reis Masllorens i Albert Marzà (membres del Grup UNESCO de l'escola).

A la reunió el Jurat va decidir els diversos guanyadors i guanyadores del premi en les diferents categories: el de 1r nivell (2n d'ESO), el de 2n nivell (3r d'ESO), el Ciberacció (4t d'ESO), el Premi UNESCO (2n Batxillerat) i els premis Eantopia i Joan Pelegrí (atorgats a treballs o alumnes de nivells diversos)

L'acte de lliurament del Premi serà el proper 5 de febrer de 2014.

Conferència d'Arcadi Oliveres



La xerrada sobre Drets Humans que va fer Arcadi Oliveres el passat dimecres, 11 de desembre, a la Sala d'Actes de l'Escola va ser seguida, igual com l'any passat, amb molt d'interès per l'alumnat de 2n de batxillerat. 

Arcadi Oliveres, professor d'Economia de la UAB i president de Justícia i Pau, va parlar durant gairebé una hora sobre "Drets humans i responsabilitats personals".

Finalment, hi va haver una estona de preguntes i respostes, que es va allargar a micròfon tancat.

Properament, penjarem al bloc una crònica més detallada amb el contingut de la xerrada i la gravació o part de la gravació de l'acte.




Mandela, la mort d'un gegant



Nelson Mandela, antic president de Sud-àfrica i Premi Nobel de la Pau, va morir el 5 de desembre a Johannesburg després de mesos de trobar-se en estat de coma. La seva mort és potser la del màxim referent mundial en la defensa dels Drets Humans i de la recerca de solucions pacífiques als conflictes.

Després de vint-i-set anys a la presó de Robben Island Mandela es va convertir en el símbol de la lluita noviolenta per la igualtat de drets dels ciutadans negres que patien la política segregacionista de l’apartheid a Sud-àfrica. La seva mà estesa als antics opressors, la seva estratègia basada en el perdó i la reconciliació per treballar junts pel futur de la nació li va valdre el Premi Nobel de la Pau al 1993, compartit amb Frederik de Klerk, president del país mentre ell era a la presó, i el respecte internacional. També el va portar a la presidència del seu país (1994-1999) període en el qual va introduir profundes reformes per retornar la dignitat a la ciutadania negra marginada durant tants anys.

El comiat de Mandela ha durat deu dies durant els quals el poble sud-africà ha pogut mostrar el respecte per Madiba, nom de clan de Mandela, i l’alegria per haver-lo tingut tots aquests anys amb ells. També el reconeixement internacional, amb més de cent caps d’Estat i de govern en una de les cerimònies del comiat, al Soccer City de Soweto a Johannesburg.

La mort de Mandela és la d’un gegant de la història, com el va qualificar el president dels EUA Barak Obama. El llegat moral que deixa Mandela és extraordinari. Però el millor elogi que se li podria fer no és el de repetir les seves frases, que aquests dies circulen per tot arreu, sovint en boca de polítics als antípodes del seu tarannà, sinó el d’imitar el seu exemple en la forma de solucionar les disputes polítiques i els problemes socials.

divendres, 29 de novembre del 2013

Un nou curs a l’escola d’acollida d'immigrants


El dia 15 d’octubre iniciàvem un nou curs a l’escola d’acollida d’immigrants, els dimarts i dijous de sis a vuit del vespre, amb més d’un centenar d’homes i dones de països llunyans que vénen a la Joan Pelegrí per aprendre alguns conceptes bàsics de català i castellà. Ho necessiten per comunicar-se, per poder obtenir el certificat d’arrelament i és també una manera de conèixer i participar de la cultura del país on han vingut a viure.

En general es tracta de gent que té problemes de papers, de feina i d’habitatge. Si algú pateix la crisi actual són aquestes persones nouvingudes que han deixat els seus països per les pèssimes condicions en què es trobaven i que aquí a Catalunya, malgrat tot, consideren que tenen més possibilitats d’ obrir-se camí.

Es tracta d’un intercanvi ja que nosaltres també aprenem de persones que tenen uns costums i cultura ben diferents de la nostra i, al mateix temps, ells necessiten sentir-se tractats amb absolut respecte a la seva dignitat. Algú ho ha expressat així: com a estrangers, no com a immigrants.

Actualment tenim cinc classes amb uns vint-i-cinc alumnes a cada una. Voldríem ser dos “ensenyants” per aula per poder atendre a tothom de manera personalitzada.

Tot funciona per voluntariat, l’administració i atenció als nous alumnes, el professorat dels quatre nivells d’aprenentatge i l’alumnat de quart d’ESO que es cuida dels nens i nenes mentre els seus pares i mares assisteixen a classe.

A finals de novembre han passat per les nostres aules 175 alumnes,98 homes i 77 dones, és el que es denomina matrícula viva al llarg de tot el curs i cada dia a classe assisteixen més d’un centenar d’ alumnes distribuïts segons interessos i nivell de coneixements de castellà i català.

Per nacionalitats:

Índia: 47 
Nepal:42
Marroc: 34 
Pakistan: 32
Rússia i Ucraïna: 7 
Síria i Egipte: 6
Xina: 2
Altres: 5

Qualsevol persona, sigui alumne de l’escola o de l’associació de pares i mares o altres persones amigues o conegudes poden incorporar-se i participar en aquest projecte. Més persones voluntàries significa la millora de la qualitat de l’ensenyament i el tracte humà.

I què cal fer? Venir un dimarts o dijous a l’aula 110 i parlar-ne. Allí ens trobarem!!!

Professorat de l’escola d’acollida



dilluns, 25 de novembre del 2013

XXV Premi Drets Humans dedicat a Nelson Mandela



El XXV Premi Drets Humans de l’Escola Joan Pelegrí que es lliurarà el 5 de febrer de 2014 estarà dedicat a Nelson Mandela.

Mandela, expresident de Sud-àfrica, lluitador pels Drets Humans va ser reconegut amb el Premi Nobel de la Pau el 1993.

Es considera Mandela un dels capdavanters i el símbol de la lluita noviolenta contra l’apartheid a Sud-àfrica, un sistema legal de segregació racial que discriminava la majoria negra a mans de la poderosa minoria blanca.

La seva lluita el va dur a la presó per un període de vint-i-set anys. Quatre anys després de ser alliberat, el 1994, gràcies a una forta pressió internacional, va guanyar les primeres eleccions no racials al seu país i n’esdevingué el president.

Mandela és considerat, al seu país, “pare de la nació” i, mundialment, un referent pel que fa a la lluita noviolenta a favor dels Drets Humans.

Actualment, Nelson Mandela que va complir els 95 anys d’edat el 18 juliol, està a casa seva molt delicat de salut després d’haver passat aquest estiu un llarg període hospitalitzat.

El Premi ha estat dedicat en edicions anteriors a Mahatma Gandhi (XXII), Stéphane Hessel (XXIII) i Aung San Suu Kyi (XXIV).

divendres, 15 de novembre del 2013

Zaira Grave rep el 1r Premi Josep M. Pañella



Ahir al vespre, Zaira Grave, exalumna de l’Escola Joan Pelegrí, va rebre el 1r Premi Josep M. Pañella d’Acció Social, destinat a Treballs de Recerca de 2n Batxillerat per un treball, presentat el curs passat, titulat La inserció social dels presos i preses.

L’acte de lliurament del premi va ser realitzat a la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge, a l’Hospitalet, que és l’àmbit d’actuació de la Fundació La Vinya, entitat que el concedeix.

Durant l’acte de concessió va intervenir la directora de l’entitat, Maria del Carmen de la Fuente, que va glosar la figura de Josep M. Pañella, de qui destacà la seva reflexió sobre les causes de la injustícia social i la seva acció a favor dels exclosos. Va ser impulsor, entre d’altres, de la Fundació La Vinya i d’Arrels Fundació.

Per la seva banda, Zaira va explicar el seu treball que va dir que pretenia “fer una crítica al model social en què vivim i proporcionar una visió més humana sobre aquest col·lectiu, deixant de banda els prejudicis”.

Actualment, Zaira està cursant primer de Dret a la Universitat de Barcelona.

Enllaços: 
Fundació La Vinya
Jesuïtes Catalunya
L'H digital

divendres, 9 d’agost del 2013

Carta des de Guarjila



Ferran Pellisé, mestre de Primària de l'escola, ens envia aquesta carta des de Guarjila, El Salvador.

Hola a tots i totes!!

Us escric des de Guarjila (El Salvador) on ja portem uns quants dies convivint amb la gent d'aquí. Tot i les dures condicions amb que viuen ens han rebut molt bé i ens donen tot allò que poden. Nosaltres ens anem adaptant al menjar i a dutxar-nos amb cubells d'aigua:P!

Fa un parell de dies van fer una reunió a l'escola on ens van convidar i a part d'explicar diverses coses sobre l'escola i cantar-nos unes quantes cançons salvadorenyes (A mi me gustan las pupusas!!!) també ens van agrair moltíssim l'esforç que vam fer des de l'escola per acostar-nos a la seva comunitat i recollir els diners per a les millores que s'estan fent a l'escola.

Així que volia compartir aquest agraïment amb tots vosaltres, ja que l'esforç fet ha valgut la pena veient tot el que aquí s'està aconseguint per millorar els serveis i les condicions a l'escola de la comunitat de Guarjila.

Ara ja estan acabant de fer els WC de la zona de parvulari, on fins ara només hi havia una latrina, i s'ha acabat de fer la connexió d'aigua amb uns lavabos que ja estaven fets però on no hi arribava l'aigua. També tiraran totes les latrines velles i les taparan, ja que era un niu d'infeccions! 

A part s'ha acabat d'arreglar la sala d'informàtica i s'ha iniciat un projecte perquè el curs vinent hi hagi un professor d'informàtica que faci classes als diferents nivells. Així que com veieu s'està aprofitant el que vam aconseguir per anar millorant la seva escola poc a poc.

Bé, res més des de les terres salvadorenyes. Espero que a tots us vagi molt bé l'estiu i descanseu molt, jo acabaré d'aprofitar els poquets dies que ja em quedem per estar aquí!

Una abraçada per a tots i ens veiem al setembre!!

Ferran.

dilluns, 15 de juliol del 2013

Divuit anys de la matança d'Srebenica

L’11 de juliol es van complir el divuitè aniversari de la matança d’Srebenica en la qual van ser assassinats 8.372 bonis musulmans per l’exèrcit serbi.
Aquest fet va produir-se dins de la guerra serbo-bosniana (1992-1995) a prop del poble d’Srebenica, enclavament protegit per tropes holandeses de les Nacions Unides que van tenir un comportament passiu durant l’episodi de la matança.
L’any 2003 es va inaugurar a Potočari, prop de Srebenica, el memorial per enterrar les víctimes d’aquell genocidi. Des de fa anys, cada 11 de juliol, es concentren multitud de persones –supervivents, familiars i amics- per retre homenatge a les víctimes d’aquell crim i per enterrar els cossos recuperats i identificats, per l’esforç dels forenses, de les tombes comunes on els soldats serbis van llençar les víctimes.

Enguany s’han fet 409 enterraments, però encara queden uns 2000 cadàvers per identificar.

dijous, 4 de juliol del 2013

Alcoi acull la Trobada anual del Pla d'Escoles de la UNESCO





Les ciutats d’Alcoi i Orihuela, al País Valencià, acullen entre el 3-6 juliol la XXVI Trobada Estatal del Pla d’Escoles Associades a la UNESCO sota el títol “L’educació, l’aigua de la humanitat”.

En aquesta Trobada hi participen més d’un centenar de professors i professores de quaranta-set escoles i instituts, provinents de tretze de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol.

Dues professores de Secundària i membres del Grup UNESCO, Montserrat Gusi i Dolors Subirana, hi participen representant a la nostra escola. És la divuitena trobada en què professorat de l’escola pren part de la Trobada Estatal.

Esperem que a la tornada ens expliquin el que n’han tret i el que hi han aportat, en aquesta reunió de les escoles que, com la nostra, tenen entre els seus principis bàsics la defensa de la pau, els drets humans, la interculturalitat, el medi ambient i la cooperació al desenvolupament.



dilluns, 1 de juliol del 2013

Posicionament de la Xarxa d'Escoles Associades a LA UNESCO a Catalunya davant la LOMCE.

Posicionament de la Xarxa d'Escoles Associades a LA UNESCO a Catalunya davant la LOMCE.


Des de la seva fundació el 1953, el Pla d’escoles associades de la UNESCO ha incidit en els valors que aquest organisme protegeix i potencia. Mitjançant l’educació i l’ensenyament, hem treballat per tal que el nostre alumnat, sigui quina sigui la seva edat, faci seus els principis de la Pau, la Llibertat,  l’Equitat i la Convivència. La UNESCO – tal com va fer Nacions Unides - ha defensat sempre la identitat dels diferents pobles que viuen en el nostre Planeta. Per això en el preàmbul de llurs constitucions trobem “Nosaltres, els pobles ...”. I, per descomptat, un dels trets identitaris més significatius dels pobles i de les cultures: les llengües.

El ministre d’Educació de l’Estat espanyol  pretén amb la seva nova llei (la LOMCE) mutilar i acabar amb aquests fonaments. Relega la llengua de les comunitats autònomes de l’Estat a matèries optatives. En el nostre cas, el català passaria a ser la tercera llengua darrera del castellà i l’anglès. És així com l’actual govern de l’Estat espanyol  treballa per la desaparició d’una llengua i d’una identitat que ens pertany. I que els pertany  si de debò fessin seus els principis de la Carta de les llengües minoritàries europees que el Govern espanyol va signar el 2002.
Això si entenem la llengua com un element patrimonial. Si ho enfoquem des del punt de vista social, l’ensenyament en català ha estat un important element de cohesió social. Una eina bàsica per establir les regles de convivència des de l’equitat.
Per altra banda, quan nosaltres posem l’accent sobre la Igualtat, ells el posen en l’adoctrinament i la uniformitat de pensament. Si nosaltres eduquem per a la Llibertat, marginen  matèries com la filosofia, que no serà obligatòria,  per tal d’eliminar qualsevol visió crítica del món i així poder anul·lar la nostra capacitat de tria. Proposen, també, en aquesta llei retrògrada, conceptes ja superats en el temps com les "revàlides", per no parlar d’allò que tant li agrada al Sr. Wert com és la separació d’alumnes per raó de sexe.

En definitiva, la nostra xarxa, la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO de Catalunya (XEAUC), s’oposa frontalment al nou projecte de llei educativa i manifesta el seu desig que sigui derogada o, si més no, revisada en profunditat.


                                                                       Barcelona, 20 de juny de 2013


Concert de músics solidaris

Concert de músics solidaris

noticia_2013_musics_solidaris
Una sala d’actes gairebé plena va acollir l’edició d’enguany del concert de músics solidaris. Acte que combina el suport a la campanya UNESCO de solidaritat amb el poble de Guarjila (El Salvador) i l’expressió artística de gran qualitat. Després de mesos de preparació, es va oferir un repertori que combinava cançons melòdiques i rock, la majoria en llengua anglesa però també alguna en català i castellà, on l’alumnat i el professorat varen demostrar les seves habilitats musicals.
Montse Gusi, coordinadora del Grup UNESCO, va agrair el treball fet i el suport del públic. Els gairebé 300 euros recaptats aniran directament aquest mateix estiu cap els seus destinataris.

dissabte, 29 de juny del 2013

Sopar del GRUP UNESCO (21 anys!)

Esperant la resta del GU


Malgrat que els anys passen, i les persones vénen i van, el GU continua amb el mateix esperit de sempre, amb què es va fundar ara fa 21 anys.
Renova els reptes, afegeix persones il·lusionades amb els projectes...  i tenim tots un mateix sentiment. 

PER  MOLTS ANYS!!!!



Ja hi som tots!     Almenys alguns del nucli dur!

divendres, 21 de juny del 2013

Visita al menjador social Can Pedró

Ahir, dijous 20 de Juny, a la tarda, un grup de professores i alumnes vam anar a Can Pedró per fer la visita a les seves instal.lacions i fer-los entrega dels diners recollits amb la venda de la xocolata solidària. Van ser un total de 430€. La coordinadora del menjador, juntament amb altre personal treballadors i voluntaris ens van rebre molt bé i ens van explicar el funcionament. Entre altres coses ens van dir que si algú està disposat a anar-hi per fer  un voluntariat, les portes estan obertes. De fet, les 3 alumnes que van venir, es van animar de seguida a apuntar-se per col.laborar-hi aquest juliol.

dijous, 6 de juny del 2013

Enyorança de la meva terra després de la catàstrofe





El dia 11 de març de 2011 érem a casa d’una amiga a Calella. Era la setmana blanca i vam decidir passar-la a prop de la platja. Malauradament, però, va ploure tota la setmana i vam haver de passar gairabé tots els dies dintre de la casa. Estava preparant l'esmorzar quan vaig sentir el meu fill des del menjador:

- Mamà, hi ha hagut un terratrèmol al Japó.

- A on del Japó?

 Havent crescut al Japó, els terratrèmols no eren per a mi cap desastre devastador. Molt sovint fèiem simulacres i pensava que hi estàvem preparats. No em va afectar gaire la primera notícia. Sense preocupació, vaig seure al sofà al menjador per mirar els telenotícies. Les imatges de la pantalla del televisor, però, eren una cosa que mai havia vist. Una onada gegantina d'aigua bruta devorava cases, cotxes i tot el que trobava... Era un terratrèmol de 8,9 a l’escala sismològica, el més potent sofert al Japó fins la data. El primer tsunami va arribar uns quaranta minuts després. Els tsunamis de més de deu metres d’alçada van venir a partir d’aleshores, algun dels quals va assolir als quaranta metres quan arribava a la costa.    


Bocabadada, vaig llegir les lletres japoneses a la pantalla, eren els llocs afectats: Tohoku, Miyagui, Iwate... i Fukushima. A Fukushima! Ho vaig dir cridant. Feia només un any que hi havíem visitat la meva amiga. Ella hi vivia al costat d’una preciosa platja amb la seva mare, els seus dos fills i un gos. Era una casa d'estil japonès molt gran amb un jardí espaiós...


Era divendres de l’única setmana blanca que vam tenir a Catalunya. Plovia fort. El dia següent vam tornar a Barcelona i em vaig assabentar que s’havia produït una explosió al reactor 1 de la Central Nuclear Fukushima Dai-ichi. Vaig trucar al mòbil de la meva amiga, em va dir que de casa seva, a uns vint-i-cinc quilòmetres de distància de la Central, havien fugit cap a la Ciutat de Iwaki, que era només a vint quilòmetres més de distància i se situava encara dintre de la Prefectura de Fukushima. Hi era amb els seus fills i el gos. Estaven bé, però no sabia si ho estava la seva mare. No tenia cap forma d’informar-se de si l’havien evacuada a la llar d’avis, que estava a vint quilòmetres de la Central. Jo li vaig dir que m’ocuparia de buscar-la per Internet i que s’ocupés només dels seus fills i d’ella mateixa. Sabia que la infraestrutura bàsica, la llum, l’aigua i el gas no s’havien recuperat encara. Ella només tenia el seu mòbil per la comunicació. A més a més, seguien tenint rèpliques sísmiques molt sovint 


A l’altra part del globus, al menjador del meu pis a Barcelona, vaig seure de nou davant de l’ordinador. No sabia per on començar. Per Internet trobava un caos total; a part de lliurar l’informe dels danys causats pel terratrèmol i pels tsunamis, els experts discutien sobre el perquè de l’explosió. Tots parlaven d’una hipòtesi o d’una altra... El govern va ordenar l’evacuació d’una zona d’un radi de fins a deu quilòmetres de la Central.


En primer lloc, vaig escriure un missatge per correu electrònic a la llar, preguntant per la seva mare, i després, vaig trucar a la seu de control de desastres del govern de la Prefectura de Fukushima. Era encara un temps de confusió total; ningú estava segur de què estava passant, tothom buscava la seva família, amics i coneguts. Els telèfons de l’oficina no devien parar de sonar. Sorprenentment, però, sempre em rebien amb molta amabillitat, expressant la pena de no poder ajudar-me, però, tot seguit, em van donar un altre número de telèfon on ells pensaven que podia treure alguna informació. Així, jo continuava trucant a les oficines de la comunitat, dels pobles, al col•legi on es va evacuar tota la funció de l’ajuntament... Alguns dels llocs on jo trucava havien de ser refugis on devia haver-hi gent ferida. Altres podrien estar sense llum, aigua i menjar. Feia fred, nevava en alguns llocs. Hauria sigut normal que em rebessin de manera irritada. El que va passar, però, va ser el contrari; la irritada era jo i eren ells que m’animaven. A l’últim lloc on vaig trucar, era una escola on van ajuntar els refugiats i evacuats. Em va contestar un xicot jove. Quan li vaig dir que trucava des d’Espanya, ell em va dir això amb la veu forta i positiva:


- Ha sigut una gran catàstrofe, però no ens rendirem.

 Mai ho oblidaré.


El dimarts, dia 15, el reactor 3 va explotar. A més a més, als reactors 2 i 4 s’observava un fum i un incendi, que eren conseqüència de dues explosions més.


El dimecres al matí, l’estanc de sota casa meva estava ple de diaris amb les imatges de l’explosió iunla paraula marcada “APOCALIPSI”. Els països estrangers van ordenar l’evacuació de la seva gent de la zona en un radi de vuitanta quilòmetres. Vaig trucar a la meva amiga per dir-li que fugís més lluny. Però ella em va dir que no podia fer-ho perquè no tenia suficient combustible per al cotxe; a més a més, els carrers i les carreteres estaven en condicions molt precàries, amb esquerdes aquí i allà. Totes les botigues estaven tancades. No tenien cap subministrament.


El dijous, dia 17, a la fi em va arribar un correu electrònic, que em va enviar el director de la llar d’avis. Va dir:


- Li escric perquè finalment tenim llum, línia de telèfon i Internet. Tota la gent aquí està bé, però ja queda molt poca aigua i menjar. No sé fins quan aguantarem...

 La residència se situava just a vint quilòmetres dels reactors i al costat hi havia un hospital. Unes cent persones s’havien quedat sense cap subministrament. El dia 12, el govern va donar l’ordre d’evacuació de la zona en un radi de vint quilòmetres des de la Central i el dia 15 una altra ordre perquè la gent de la zona de fins a trenta quilòmetres romangués a casa. A partir d’aleshores molt poca gent va entrar a la zona afectada i els subministraments es van aturar.


A Internet trobava crides de la gent cercant la seva família i els seus amics. Jo hi vaig posar la informació de la llar i de l’hospital després d’haver comunicat amb la meva amiga. Afortunadament, al dia següent uns soldats els van portar aigua i menjar; i dos dies més tard els van evacuar.


Asseguda, davant la pantalla de l’ordinador del meu pis a Barcelona, a uns deu mil quilòmetres del Japó, sentia com si presenciés el pitjor desastre que mai hagués esdevingut; el terrratrèmol, el quart més potent de la història del món des de l’any 1900, els tsunamis que van assolir l’alçada de quaranta metres i l’accident nuclear. Gaudeixo de la nova tecnologia de la informàtica mentre l’altra nova tecnologia, la nuclear, em comença a preocupar. Han transcorregut més de dos anys des de l’accident, però als reactors 1, 2 i 3 no se sap on són les barres de combustible que van fer la fusió de nucli. Al reactor 4, l’edifici del qual està gairebé totalment destruït, queden combustibles gastats en gran quantitat a la piscina i corre perill d’ensorrar-se.


Al principi de l’accident, em vaig assabentar que tots els reactors de la Central havien aturat el seu funcionament automàticament, i per això, no acabava d’entendre per què passava tot això. Per aquest motiu vaig començar a estudiar sobre l’energia nuclear i m’he adonat que no sabia res d’aquesta nova tecnologia.

 
No sabia que, en cas d’accident, els efectes de la radiació dispersa en l’aire són importants els primers dies. Que els elements radioactius es propaguen per l’aire i cauen segons el temps meteorològic, és a dir, que la terra es contamina, no per la distància del reactor accidentat sinó pel temps meteorològic que va fer a l’hora de la dispersió. 

 Des de l'inici del terratrèmol, va funcionar dia i nit el Sistema per a la predicció de la dosi d’emergència d'informació ambiental, anomenat SPEEDI, que donava informació precisa sobre com es propagava la contaminació. No obstant això, el govern no la va utilitzar ni la va posar a disposició de la població. La manca d’aquesta informació va provocar que moltes persones fugissin des de la zona menys contaminada a la zona més contaminada. Durant alguns mesos els nens i les nenes van ser obligats a anar, transportats en autocars, a escoles que estaven molt més contaminades que les seves originals. La baixa dosi de radiació danya l’ADN, sobretot, quan la persona està creixent, és a dir que els nens, nadons i fetus són molt més vulnerables que els adults. Els primers dies, com a mínim, els nens haurien d’haver pres pastilles de iode. No obstant això, el govern mantenia el criteri de fer-les prendre quan el SPEEDI informés d’un determinat nivell de contaminació. Però, com que l’anàlisi del SPEEDI no es va lliurar, no hi va haver possibilitat de fer-ho.  

Tampoc sabia que no hi havia cap manera de desempallegar-se de la radioactivitat. S’ha d’esperar que desaparegui per repetició del que s’anomena el període de semidesintegració, que és de trenta anys en cas del Cesi-137, els radionúclids que més s’han dispersat arran d’aquesta catàstrofe. Pot ser que sigui difícil d’imaginar, però cal multiplicar per vint el període de semidesintegració perquè un element radioactiu esdevingui innocu; és a dir que seran necessaris sis segles perquè el Japó quedi lliure del Cesi-137 de Fukushima Dai-ichi.

Fukushima és ple de belleses de la natura. I les belleses encara hi són, només que estan contaminades de radioactivitat, que no té ni color, ni gust, ni olor, ni es toca, ni se sent... La prefectura de Fukushima té una superfície d’uns 13.800 quilòmetres quadrats, aproximadament la meitat de Catalunya. Dintre de la prefectura hi ha uns llocs més contaminats i altres menys. Fora de la prefectura també hi ha llocs contaminats, que es denominen punts calents. Desgraciadament, l’efecte de les dosis baixes de radioactivitat, menys de cent milisievert, encara no s’han aprovat acadèmicament. És per això que el govern deixa que la gent, incloent els nens i les dones embarassades, visquin a l’àrea contaminada fins al nivell de vint milisievert per any, que són vint vegades més del que fixava la normativa abans de la catàstrofe. A la Prefectura de Fukushima hi viuen al voltant de dos milions de persones. Seria fàcil dir-los que fugissin. Però, a on poden anar? Gairebé tota la meitat nord del Japó està contaminada en nivells diferents. Des de la catàstrofe unes setze mil persones s’han mudat des de la Prefectura de Fukushima a altres parts del Japó. Moltes famílies estan trencades.

 Jo vaig venir i immigrar a Catalunya per motiu amorós, aquí he establert una família des de fa vint anys. Estic contenta d’integrar-me a la societat catalana però sempre enyoro la meva terra. Em fa ràbia perdre’n una part, que és una part preciosa de veritat. Però seguiré vivint aquí, a uns deu mil quilòmetres de la meva terra, utilitzant la tecnologia per assabentar-me de les notícies al mateix temps, tot i que tinc por de rebre males notícies dintre de deu, vint o trenta anys... Em fa ràbia que les persones, sobretot joves, incloent-hi la família de la meva amiga vagin mostrant l’efecte real causat per les baixes dosis radioactives. Aquí, els mitjans de comunicació que parlaven d’apocalipsi fa només dos anys, fan poc seguiment de l’accident. L’accident de Fukushima Dai-ichi no és el que va passar fa dos anys, sinó que en aquell moment va començar. Jo no puc fer res més que viure tota la meva vida pensant en aquells que viuen a l’àrea contaminada i espero que el món no s’oblidi d’ells tampoc. 

Seiko Nishikawa
mare d'una alumna de 4t d'ESO
i d'un de 3r d'ESO

 

 

 

 

 

dimarts, 4 de juny del 2013

HEM ARRIBAT A LES 20.000 VISITES!

Des de la publicació de la primera entrada, el 9/5/2011, amb motiu de la macroactivitat d’aquell curs , el libdub, el blog del Grup UNESCO ha rebut 20.000 visites.

Des d’aleshores s’hi han publicat 70 entrades. Entre els temes més freqüents hi ha els drets humans (24), la solidaritat (14) i la pau (13). També hi ha entrades sobre el Grup UNESCO, el Premi Drets Humans i els referents, és a dir, aquelles persones o organitzacions que ens indiquen valors i actituds que ens ajuden a configurar les nostres.

El blog s’ha convertit en aquests dos anys en un dels principals elements de dinamització del Grup UNESCO i també en una eina fonamental a l’hora de donar-ne a conèixer les activitats i els referents.


divendres, 31 de maig del 2013

XVIII AUDIÈNCIA PÚBLICA: “LA CIUTAT DIGITAL”


Com cada curs escolar, i des de la primera edició de l’Audiència Pública de Barcelona, l’alumnat de 3r i 4t d’ESO de l’escola Joan Pelegrí de la Fundació Cultural Hostafrancs, en representació del districte de Sants-Monjuïc, hem participat en la 18a Audiència Pública per a nois i noies de Barcelona que, en l’edició d’enguany, portava per títol: “La ciutat digital. Les tecnologies al servei de les persones”.



L’Audiència Pública regula la participació de la ciutadania en la gestió de la ciutat mitjançant la realització de propostes a l’administració municipal. Creiem que el fet de fer-nos partícips, als més joves, en la realització de propostes representa una eina útil en l’educació dels nois i noies per a la ciutadania, creant espais de trobada, de debat, de discussió, de consens. A més, representa una passa endavant en la recerca d’una democràcia més participativa, una democràcia real de la qual tots formem part.

La temàtica de “la ciutat digital” ens ha semblat d’allò més engrescadora i interessant donat que ens ha permès aprofundir en el coneixement de les tecnologies de la informació i la comunicació i en els serveis i aplicacions que se’n deriven, de manera que ha estat entretingut i amè.

La Smart City o Ciutat Intel·ligent és aquella ciutat que utilitza les tecnologies de la informació i les comunicacions per fer que les seves infraestructures i els seus serveis públics siguin més eficients i interactius amb els ciutadans. Una ciutat es considera com a "intel·ligent" quan les seves inversions en capital humà i social i en infraestructures de comunicació fomenten un desenvolupament econòmic sostenible i una bona gestió dels recursos naturals, millorant així la qualitat de vida dels ciutadans.

 La XVIII audiència pública té com a objectius principals que els infants i joves:

- Coneguin les funcionalitats d'Internet i de les xarxes socials virtuals, així com les tendències que marcaran el futur a la nostra ciutat.

- Reflexionin sobre el món de les aplicacions i dispositius mòbils.

- S'adonin de les possibilitats i usos quotidians i educatius dels videojocs.

-Comprenguin què implica la implantació de la ciutat digital a Barcelona i de les tecnologies al servei d'una Smart City sostenible.

- Reflexionin i debatin sobre els usos responsables de les tecnologies digitals.

- Participin, de forma activa, en fer propostes a la ciutadania i a l'Ajuntament de la ciutat.

 En quant a la metodologia de treball, com cada any, vam iniciar la singladura en un acte lúdic de sensibilització en vers el tema a treballar mitjançant la ja habitual Gimcana que va transcórrer per diferents espais del Districte 22@. Seguidament unes paraules de salutació institucional i benvinguda per part de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona per acabar l’acte de presentació amb una acció simbòlica d’inici de la XVIII Audiència Pública que va consistir en la simulació, mitjançant un gran mosaic, de la posada en marxa accionant el símbol de “Play”.

Durant els mesos posteriors, el treball es va traslladar als centres escolars, en els quals vam realitzar diferents activitats que propiciaren la discussió i, finalment, vam elaborar un seguit de conclusions sobre els temes tractats, que van ser Internet i les Xarxes Socials, els Dispositius Mòbils i finalment Barcelona: la ciutat digital.

A l’escola Joan Pelegrí, el professorat responsable de les activitats penjava els materials didàctics i una sèrie d’enllaços i recursos al Campus Virtual de l’escola per tal que tot l’alumnat participant hi poguéssim accedir. Un cop a classe treballàvem aquests materials, amb visionat de vídeos, diferents dinàmiques i debats en els quals cadascun de nosaltres exposàvem el nostre punt de vista amb l’objectiu d’aconseguir una mirada crítica sobre el tema tractat que ens permetés construir la nostra pròpia opinió i poder-la argumentar. El professorat recollia totes aquestes opinions en forma de propostes de manera retroactiva a través del Campus Virtual i un secretari s’encarregava de recollir i seleccionar les propostes del nostre grup per portar-les a la trobada amb la resta d’escoles.

Cada àmbit de treball acabava amb una trobada intercentres on exposàvem les conclusions a les quals havíem arribat en cada centre escolar i es propiciava el debat mitjançant activitats dinamitzadores per elaborar, posteriorment, les conclusions que formarien part del manifest final.

 Un cop realitzades les tres trobades intercentres, es va constituir una comissió encarregada de debatre i consensuar el redactat del manifest.

 El passat mes d'abril, alumnes de 19 escoles de Barcelona vam presentar el manifest: "La ciutat digital. Les noves tecnologies al servei de les persones" a la Seu del Districte de Sants-Montjuïc. A l'acte hi han assistit: Jordi Martí, regidor del Districte de Sants-Montjuïc;Gerard Ardanuy, regidor d'Educació i Universitats; Carles Agustí, Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme; Helena Caro, responsable de l'Aplicatiu del Registre Municipal i Eduard Martín, Director d'Innovació de l'Institut Municipal d'Informàtica. Durant l'acte, dos companys de l'escola, la Júlia Deulofeu i l'Oriol Marco han estat els encarregats d'adreçar unes paraules als assistents. La Marina Cardona, també alumna de l'escola, ha estat l'encarregada de fer l'entrega simbòlica del manifest al regidor. El següent pas, ha consistit en la petició de la celebració d’una Audiència Pública a través d’una sol·licitud al Registre Municipal mitjançant una instància i el lliurament del manifest a la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.



L’acte central ha consistit en la celebració de l’Audiència Pública 2013, el passat dimecres 29 de maig, a l’emblemàtic Saló de Cent del consistori municipal, on l’alcalde de la ciutat, en Xavier Trias, acompanyat d’alguns regidors i regidores, han rebut una representació dels nois i noies dels centres i institucions que hem participat en tot el procés. Durant l'acte, s'ha procedit a la lectura del manifest i, posteriroment, hem formulat preguntes a l'alcalde i regidors i expectants, hem rebut resposta per part del consistori a alguns dels aspectes plantejats. En Pol Badia, alumne de l'escola, ha estat l'encarregat d'adreçar una de les preguntes a en Gerard Ardanuy, regidor d'Educació i Universitats de l'Ajuntament de Barcelona

Per acabar, un cop exposades les conclusions als nostres companys i companyes, procedirem a valorar els resultats de l’Audiència Pública d’aquest any per tal d’elaborar una memòria i poder fer de manera efectiva un seguiment de les propostes que hem realitzat. Aquest any es farà una festa de cloenda per posar punt i final al projecte de l’Audiència Pública de forma lúdica i conjunta amb tots els nois i noies que han participat durant el curs. Serà en format “concurs de televisió” on es faran preguntes sobre el material treballat i altres temes relacionats amb l’audiència i es durà a terme el dia 11 de juny a l’Espai Jove La Fontana.



L'Alumnat de 3r D i 4t C d'ESO

dimecres, 24 d’abril del 2013

Videoclip Campanya Unesco 2013


Ahir Diada de Sant Jordi vam fer l'"estrena mundial" del videoclip de la Campanya Unesco d'enguany. Va ser tot un èxit. Des del Grup Unesco volem agrair a tothom la vostra participació.

divendres, 19 d’abril del 2013

Audiència Pública: activitats de l'alumnat de 3r D i 4t C d'ESO que hi participa




El dijous 18 d’abril de 2013, una representació de l'alumnat de l'escola, ha participat en l’acte de lliurament del manifest de la XVIII Audiència Pública per a nois i noies de Barcelona al regidor d’educació i que, en l’edició d’enguany, porta per títol: “La ciutat digital. Les tecnologies al servei de les persones”. L'acte ha tingut lloc al saló de plens de la Seu del Districte de Sants-Montjuïc.
 
A l'acte hi eren presents el regidor d’Educació i Universitats, Sr. Gerard Ardanuy, el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Sr. Jordi Martí, i el Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, Sr. Carles Agustí així com a representants del món de la docència, alguns mitjans de comunicació i òbviament, representants de l'alumnat dels diferents centres que hem participat en les activitats durant el present curs.
 
Durant l'acte, dos companys de l'escola, la Júlia Deulofeu i l'Oriol Marco han estat els encarregats d'adreçar unes paraules als assistents. La Marina Cardona, també alumna de l'escola, ha estat l'encarregada de fer l'entrega simbòlica del manifest al regidor.
 
Posteriorment, ens hem adreçat a l’Oficina Virtual d’Atenció al Ciutadà, a la Casa del Mig del parc de l’Espanya Industrial per realitzar la presentació d’instàncies al Registre de Sants sol·licitant audiència a l’alcalde de la ciutat, que tindrà lloc el proper 22 de maig al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona i a la que també assistirà una representació de l'alumnat de l'escola que ha participat en l'audiència pública d'enguany.
 
Rosa Bobé i Albert Duarte
Tutors 3r D i 4t C d'ESO
 

dimarts, 9 d’abril del 2013

Ha mort José Luís Sampedro, un referent

José Luís Sampedro va morir ahir a Madrid a l’edat de 96 anys. Sampedro era un escriptor reconegut, un economista molt crític amb el model capitalista i un destacat referent moral i intel·lectual.
Autor prolífic, la seva obra literària i d’assaig està marcada per una postura vital que, des de l’educació i la cultura, pretenia contribuir a la creació d’un món millor.
Va ser molt crític amb l’actualitat política i actiu fins als darrers dies. D’ell és el pròleg a les edicions catalana i espanyola del llibre Indigneu-vos! d’Stéphane Hessel, amb qui compartia edat i indignació. Per tot això, s’ha considerat José Luís Sampedro un dels inspiradors del moviment del 15M.


Del pròleg de la traducció al català del llibre d’Stéphane Hessel (2011):
“Jo també vaig néixer el 1917. Jo també estic indignat. També vaig viure una guerra. També vaig suportar una dictadura. Com a Stéphane Hessel m’escandalitza i m’indigna la situació de Palestina i la bàrbara invasió de l’Iraq” (p. 11)
“De la indignació va néixer la Resistència contra el nazisme i de la indignació ha de sortir avui la resistència contra la dictadura dels mercats. Hem de resistir perquè la cursa pels diners no domini les nostres vides.” (p. 13)
“Avui es tracta de no sucumbir sota l’huracà destructor del “sempre més”, del consumisme voraç i de la distracció mediàtica mentre ens apliquen les retallades.” (p. 15)

dilluns, 8 d’abril del 2013

I Jornades UNICEF a Catalunya

Els dies 14 i 15 de març es van celebrar al Palau Macaya, de Barcelona, les Primeres Jornades d'UNICEF a Catalunya sota el títol: "Debats en clau d'infància".
L'escola va ser convidada a participar-hi. Ho vam fer en la taula de "bones pràctiques" amb una exposició titulada "Educació emocional i en valors dins i fora del currículum" a càrrec de dos membres del Grup UNESCO.
Us adjuntem la presentació que va acompanyar la nostra intervenció i la carta d'agraïment que ens va enviar UNICEF Catalunya.



 

dijous, 4 d’abril del 2013

Guarjila, un petit poble d'El Salvador


Dimarts 13 de març, a la sala d’actes, hi va haver una exposició sobre les vides de les persones de Guarjila i l’experiència de dos voluntaris que van ser els encarregats de l’exposició, M. Antònia Cuscó i Aleix Cunillera, professors de l'Escola Joan XXIII de Bellvitge.

La M. Antònia ens va explicar que Guarjila és un petit poble d’El Salvador, que va ser un dels pobles amb més morts durant la guerra civil d’El Salvador. Segons va dir, a partir de la fi del conflicte es va començar a repoblar i es va fer una organització per poder retrobar els desapareguts durant la guerra. Ara la gent viu en unes condicions humils: tenen cases no tenen aigua corrent i utilitzen latrines. A tot aquest context hem d’afegir que l’educació es troba limitada a primària i secundària (només per a alguns); i tots aquells que vulguin estudiar més o tenir un “millor progrés”, se’n van cap als EUA amb un “coyote” que costa 6000$ (evidentment, de manera il·legal). Tots aquests factors creen una gran diferència social entre els que tenen o no parents als EUA.

Tot i això vam poder observar, per les seves experiències, que els pobladors són persones alegres i confiades (en el bon sentit de la paraula) que busquen poder rebre els seus convidats amb el màxim confort que puguin oferir-los. La gent es basa en un sistema col·lectiu on tots col·laboren i ajuden.

Ells ens van explicar com, a la seva estada a Guarjila, van ajudar en l’organització de la clínica del poble, on es fa tot tipus de medicina preventiva, i en la creació d’un club de futbol amb ajuda de diverses organitzacions per tal que els nens es puguin entretenir després de classe.

Amb el projecte d’aquest any del grup UNESCO s’espera que millorin encara més les seves condicions amb la rehabilitació de l’escola i la construcció d’unes latrines noves.


César J. Enríquez
1rC Batx.

L’ONU aprova el primer tractat internacional sobre comerç d’armes de la història

  
Dimarts dia 2 d’abril l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el primer tractat de comerç d’armes de la història. Ho va fer per una majoria aclaparadora: 155 estats van votar a favor, 22 es van abstenir i 3 ho van fer en contra.
Aquest tractat suposa el primer pas per aturar el descontrol de la proliferació d’armes al món. Cal reconèixer, però, que es tracta d’un text imperfecte, favorable als interessos dels països exportadors. Però també és veritat que té un potencial enorme i que, a l’apropar el drama de la violència armada a l’opinió pública i més enllà de les qüestions estrictament jurídiques, contribuirà a estigmatitzar el comerç irresponsable d’armament.
El Tractat significa una victòria dels drets humans sobre les armes.

Aquest text és un resum del que Xavier Alcalde ha publicat en el bloc de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau). Si voleu llegir el text sencer seguiu l’enllaç:  http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/icip/

dimecres, 3 d’abril del 2013

Agraïment de l'Escola Joan XXIII per la nostra participació en el projecte de Guarjila

MOLTES GRÀCIES  a tots els educadors de l’escola JOAN PELEGRÍ
Gràcies per tenir  projectes UNESCO alternant 4t món i 3r món, és una idea molt bona.
Gràcies pels valors que transmeteu als vostres alumnes.
Gràcies per l’actitud, que tant els de Batxillerat com els de tota la Primària han tingut a les xerrades interessant-se, preguntant...
Gràcies per la vostra forma de treballar amb la finalitat que realitats diferents  a les nostres arribin als vostres alumnes: a Primària he vist moltíssima feina feta per professors i tutors  i la prendré com exemple per la Primària del CE Joan XXIII, i a Secundària i Batxillerat, per  la recerca d’informació i explicació que alguns professors heu elaborat i heu transmès, ha estat molt bona.
Gràcies a les persones que treballen a la cuina que han sabut apropar als alumnes el que podria ser un dinar de festa a Guarjila (no és costum menjar 1r plat, 2n plat i postres).
Gràcies a l’Àngels per haver pensat en el projecte d’agermanament  amb Guarjila , el qual me l’estimo molt.
Moltíssimes gràcies per la sorpresa que vaig rebre a l’arribar a casa, un magnífic centre amb plantes. De veritat que no era necessari.


Per tot gràcies i qualsevol cosa que necessiteu ja sabeu...
Ma Antònia Cuscó
Coordinadora de l’Àmbit de Socials i Formació Humana
Coordinadora de voluntariat.
CE Joan XXIII de L’Hospitalet

dijous, 21 de març del 2013

Aprenent a utilitzar la ment per ser bons ciutadans


Aquest text és una valoració de l'activitat "Fer de ciutadans" que van realitzar els grups de 3rC i 3rE d'ESO i que va culminar en una Audiència Pública celebrada a la Sala de Plens de l'Alcaldia el 19 de febrer, tal com ja va quedar recollit en una entrada del bloc.

Crec que aquestes hores aprofitades amb el Sant han estat molt interessants i entretingudes. Tots junts hem après detalls molt importants per comunicar-nos, tot i que, en la vida se’ls treuen importància. Escoltar és un d’ells.

Mitjançant els seus relats també hem après a acceptar. El Santi és una persona agradable, molt educada i transmetia una certa confiança.

L’últim dia vam anar a l’Alcaldia a fer una audiència pública. Els alumnes, el dia anterior, havíem fet un escrit on donàvem arguments per a un debat. S’havia de remodelar una plaça i cada grup d’alumnes érem grups socials diferents. A l’audiència pública cada un va exposar la seva idea per reformar la plaça. En el meu cas, em va tocar fer de presidenta i donava la paraula als representants de cada grup. Va haver moltes propostes interessants però tot i així hi havia gent que no representava gaire bé el seu paper o grup social com és en la realitat. Malauradament no vam tenir gaire temps.

Estar amb el Santi aquets dies no ha suposat cap pèrdua de temps. M’ha agradat molt i recomanaria aquesta activitat a altres cursos.

Judit Pons
3rC ESO

dimecres, 20 de març del 2013

XXIV PREMI DRETS HUMANS




El 30 de gener de 2013 es va lliurar el XXIV Premi Drets Humans al qual es presentaven treballs realitzats el curs 2011-2012 i durant el primer trimestre d’aquest curs per alumnes d’ESO i Batxillerat.

Els treballs estaven dividits en quatre categories: pòsters realitzats per alumnes de 2n d’ESO, plafons pels de 3r, powerpoints fets per alumnes de 4t d’ESO (Premi Ciberacció) i treballs de recerca dels alumnes de 2n Batxillerat (Premi UNESCO). Aquest any es va lliurar, també, el X Premi Eantopia destinat a premiar el treball que, en qualsevol de les categories, mostri de forma més clara la idea que “Un món millor és possible”. A més, enguany es va lliurar per quinzena vegada el Premi Joan Pelegrí, destinat a aquells alumnes que han treballat continuadament en relació als drets humans i no han estat premiats en ocasions anteriors o bé a persones de l’entorn de l’escola que han destacat pel seu suport als drets humans.

L’acte es va dur a terme a la Sala Víctor Trías –sala d’actes de l’edifici de Secundària- amb l’assistència de l’alumnat finalista, professorat, alguns pares i mares, i altres persones vinculades a l’escola i a la Fundació Cultural Hostafrancs. Era present a l’acte, com l’any anterior, l’alumnat de 5è de primària, dels quals hi havia exposats uns treballs sobre la pau que havien confeccionat. Destaquem, també, la presència de la Sra. Núria Izquierdo, consellera d’Educació i Joventut del Districte Sants-Montjuïc que va actuar en nom del regidor, el qual va excusar la seva presència.

Va conduir l’acte Josep M. Duran, professor de Secundària de l’escola, que va explicar el sentit dels premis, l’ordre de l’acte i va presentar els membres del Jurat que ell presidia. Va fer esment d’ Aung San Suu Kyi, de nacionalitat birmana, defensora dels Drets Humans, de la democràcia i de les llibertats polítiques, a qui es va dedicar aquest acte. Aung San Suu Kyi ha estat 15 anys empresonada o arrestada al seu domicili, per la Junta Militar que governava el país. El 1991 se li va atorgar el Premi Nobel de la Pau que no va poder recollir fins el 2012.

A continuació va intervenir Lluïsa Puigardeu, membre del Grup de Solidaritat contra l’Atur i la Marginació de la Parròquia de Sant Medir, amb la qual l’escola va col·laborar durant el curs passat a la Campanya de cooperació que tractava de la situació de les persones més afectades per la crisi actual. Lluïsa Puigardeu va començar saludant l’alumnat present a l’acte i felicitant-los pels treballs presentats que, va dir, “són una esperança pel futur”.

Seguidament, va explicar quina és la tasca que du a terme el seu grup de solidaritat contra la pobresa severa que hi ha al barri de La Bordeta. Des d’un inici, la idea que van tenir va ser fer coses juntament amb les persones més afectades per la pobresa. Van crear un “espai solidari”. Des de l’inici aquest àmbit de convivència es va plantejar tres eixos de treball: cobertura de les necessitats bàsiques (alimentació i medicines), formació ocupacional i ajuda a la recerca de feina, i cohesió social i relació veïnal. Cadascun d’aquests eixos s’ha concretat en diversos projectes. També va explicar que enguany han obert un espai d’acollida als joves que necessiten ajuda escolar. Va acabar animant els assistents a treballar en el canvi social que necessita la nostra societat.

Posteriorment, Maribel Muñoz, mestra de Primària de l’escola, com a secretària del Jurat, va procedir a la lectura del veredicte del Premi -que reproduïm a continuació - i es va dur a terme el repartiment de diversos objectes procedents de comerç just als premiats/des en les diverses categories.

En acabar el lliurament de premis, Núria Izquierdo, consellera d’Educació i Joventut del Districte de Sants-Montjuïc, va adreçar unes paraules als assistents felicitant l’escola i l’alumnat per l’acte que s’estava celebrant. Va animar a continuar treballant en col·laboració entre les diverses entitats del Districte. I per acabar va citar unes paraules de Gandhi.

Com a cloenda, Josep M. Duran va felicitar els guanyadors i finalistes i va explicar l’origen de les figures que es van donar com a premi. També, com a primícia, va anunciar que aquest any l’escola cooperaria amb la comunitat de Guarjila a El Salvador. Finalment, i per acabar l’acte, es va projectar un vídeo que recull la trajectòria del Grup UNESCO de l’escola que enguany compleix 20 anys.

Relació de treballs i alumnes premiats:

Primer nivell Aprèn a escoltar i deixa expressar de Yula Montilla, Georgina Gil, Alba Gómez, Kevin Vázquez i Àlex Roura

Segon nivell Apartheid de Hanna Fàbregues, Miquel Fité, Carla Silva i Esteban Silva.

V Premi CIBERACCIÓ
Premi exaequo
Mentre uns tenen educació, altres treballen de Laia Puentes, Sílvia Martorell i Albert Rodríguez

El rastre de la guerra d’Ariadna Aguado, Eva Gallego, Andrea Martínez i Lydia Ye

XXI Premi UNESCO
Extermini dels armenis d’Elnur Bayramzade

X Premi EANTOPIA
Les petites ONG, les grans desconegudes de Pau Vaccaro

XV Premi JOAN PELEGRÍ
Sara Sánchez


 

dilluns, 18 de març del 2013

Macroactivitat Campanya Unesco 2013

El divendres dia 15 de Març tot  l'alumnat de Secundària va participar en la Macroactivitat de la Campanya de solidaritat d'enguany. Després de la sensibilització  a les tutories, l'activitat consistia en fer entre tots mil ocells de paper amb un missatge "Desitgem que les persones de Guarjila visquin amb dignitat i justícia". Diu una llegenda japonesa que si es fan mil ocells de paper amb un desig, aquest es complirà. Els ocellets de paper amb els missatges estan penjats al vestíbul de l'escola.

A més a més l'alumnat va poder signar una carta que enviarem als diaris i posar un euro per col.laborar en les reformes de l'escola i la clínica comunal de Guarjila (El Salvador). En total vam recollir 738,15€, que farem arribar a través de l'escola Joan XXIII de Bellvitge que estan agermanats amb aquesta comunitat i cada estiu viatjen a El Salvador. Durant les dues hores que va durar la macroactivitat es van anar filmant escenes, que formaran part del videoclip que el Grup Unesco està realitzant amb la cancó "L'últim combat" del grup Obrint Pas.


Gràcies a tothom per la vostra col.laboració!! Properament anirem penjant més fotos de la macroactivitat!!



dilluns, 11 de març del 2013

GUARJILA, EL SALVADOR. INICI DE CAMPANYA


Comencem la XXI campanya de solidaritat com a membres que som de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO (XEAUC). Aquesta campanya té com a objectiu conèixer de prop i sensibilitzar sobre les dificultats i les esperances de la comunitat de Guarjila, a El Salvador, a l’Amèrica Central, amb la qual cooperarem durant aquest curs.

La greu crisi econòmica que afecta Espanya des de l’any 2008 ens fa perdre de vista el fet que en altres llocs del món la major part de la població viu en condicions més precàries que les nostres.

Un d’aquests llocs és El Salvador. Algunes dades ens poden servir per entendre-ho. La renda per càpita d’El Salvador és cinc vegades inferior a la nostra, la mortalitat infantil és sis vegades més alta i la major part de la població malviu amb menys de 6 € diaris.

Dins d’El Salvador hi ha una petita comunitat, Guarjila, que és un exemple de les dificultats que pateix la societat salvadorenya i, també, del coratge amb el qual intenten superar-les.

Guarjila fa 10 anys que està agermanada amb l’Escola Joan XXIII de Bellvitge, a l’Hospitalet, membre com nosaltres de la XEAUC i ens va semblar que aquesta era una bona manera de treballar conjuntament.

Volem cooperar econòmicament amb Guarjila ajudant-los a cobrir necessitats bàsiques, millorant l’escola amb la construcció de latrines i arreglant la cuina escolar on se serveix un àpat diari a 600 nens i nenes. Volem, també, prendre consciència de la situació d’exclusió que pateixen les comunitats camperoles dels països empobrits.

Per això farem diverses activitats a partir del 6 de març, per sensibilitzar-nos sobre la situació que viuen aquestes persones.

dimecres, 6 de març del 2013

Agraïment Grup Solidaritat Sant Medir

Aquesta és la carta d'agraïment que ens han fet arribar els del Grup de Solidaritat Contra l'Atur i la Marginació de St Medir, per la nostra aportació econòmica del curs passat. Gràcies a tots/es!