Vídeos dels treballs guanyadors i finalistes del XXV Premi Drets Humans

Enllaç del vídeo publicat al Canal Youtube de l'escola amb els treballs i l'alumnat guanyador del XXV Premi Drets Humans



Enllaç del vídeo publicat al Canal Youtube de l'escola amb tots els treballs finalistes del XXV Premi Drets Humans

Treballs i alumnat premiat al XXV Premi Drets Humans

Relació de treballs i d’alumnat premiat:


XXV Premi DRETS HUMANS
Primer nivell

La guerra no és un joc, cada bala és un mort de Dhurba Khadka, Pau Codina, Pau Gibert i Sandra Alzamora

Segon nivell

La tortura, atemptat contra la vida d’Ana López, Adrià Martín, Valentina Martínez i Katia Moya

VI Premi CIBERACCIÓ

Conseqüències de la guerra de Laura Aresté, Asier Cruz, Adela Quero, Arnau Ruiz i Paula Tàrraga

Premi ESPECIAL XXV Premi Drets Humans

No som idèntics: però som iguals en drets de Roger Sanchez, Adrià Valls, Pau Alquézar

XXII Premi UNESCO

El paper de la dona en la publicitat del segle XXI d’ Elena Aguilar

XI Premi EANTOPIA

Pobresa sí, de prejudicis, d’egoisme, de mandra de Yentl Donate, Hanna Fàbregues, Paula Llosa, Yvonne Mayor i Carla Vallmajó

XVI Premi JOAN PELEGRÍ

Zaira Grave i Roser Gamonal

Acte de lliurament del XXV Premi Drets Humans

 El 5 de febrer de 2014 es va lliurar el XXV Premi Drets Humans al qual es presentaven treballs realitzats el curs 2012-2013 i durant el primer trimestre d’aquest curs per l’alumnat d’ESO i Batxillerat.

Els treballs estaven dividits en quatre categories: pòsters realitzats per l’alumnat de 2n d’ESO, plafons pel de 3r, powerpoints fets per l’alumnat de 4t d’ESO (Premi Ciberacció) i treballs de recerca de l’alumnat de 2n batxillerat (Premi UNESCO). Aquest any es va lliurar, també, l’onzè Premi Eantopia destinat a premiar el treball que, en qualsevol de les categories, mostri de forma més clara la idea que “Un món millor és possible”. A més, enguany es va lliurar per setzena vegada el Premi Joan Pelegrí, destinat a l’alumnat que ha treballat continuadament en relació als Drets Humans i no han estat premiats en ocasions anteriors o bé a persones de l’entorn de l’escola que han destacat pel seu suport als Drets Humans. 

L’acte es va dur a terme a la Sala Víctor Trías –sala d’actes de l’edifici de Secundària- amb l’assistència de l’alumnat finalista, professorat i altres persones vinculades a l’escola i a la Fundació Cultural Hostafrancs. Era present a l’acte, com els anys anteriors, l’alumnat de 5è de primària, dels quals hi havia exposats uns mandalas sobre la pau que havien confeccionat. Destaquem, també, la presència del Sr. Jordi Martí, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i del Districte de Sants-Montjuïc, de la Sra. Núria Izquierdo, consellera d’Educació i Joventut del Districte Sants-Montjuïc, i del Sr. Joan Carles Moreno, coordinador de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO de Catalunya (XEAUC), a la qual pertany la nostra escola.

Va conduir l’acte Albert Marzà, professor de Secundària de l’escola, que va explicar el sentit dels premis, va tenir un record pels vint-i-cinc anys del Premi, va presentar els membres del Jurat que ell presidia i va explicar l’ordre de l’acte. Va fer esment de Nelson Mandela, de qui el premi d’enguany volia ser un petit homenatge. D’ell va dir que va ser un lluitador infatigable pels Drets Humans i la dignitat del poble negre sudafricà, ideals que no va abandonar ni després de passar vint-i-set anys a la presó.

A continuació va intervenir Jordi Armadans, director de FundiPau. Jordi Armadans va començar dient què és i què suposa el treball per la pau. En primer lloc va definir la pau no només com a absència de violència, sinó com a afirmació de justícia, de dignitat i de llibertat. Va citar, com a explicació més detallada, la Declaració de la UNESCO sobre la cultura de la pau.

Tot seguit es va preguntar: per què cal treballar per una cultura de la pau? Perquè el món està molt malament, va respondre. I per explicar-ho va posar exemples de l’existència de la violència directa i de la violència estructural.

Després va assenyalar què podem fer per treballar per la pau. En primer lloc, va dir, practicar la pau cada dia. Pot semblar poc, però és en la vida quotidiana on hem de practicar els valors de la pau i la noviolència. Un segon àmbit seria participar en la sensibilització sobre la pau, per exemple, fent educació per la pau. Un tercer estadi seria participar activament com a ciutadans, organitzadament, en campanyes per la pau, pel desarmament o pel control d’armes.

Posteriorment, Reis Masllorens, mestra de Primària de l’escola, com a secretària del Jurat, va procedir a la lectura del veredicte del Premi i es va dur a terme el repartiment de diversos objectes procedents de comerç just als premiats/des en les diverses categories.

En acabar el lliurament de premis, Joan Carles Moreno, coordinador de la XEAUC, va adreçar unes paraules als assistents. En primer lloc, va alertar-nos sobre la vulneració tan freqüent dels Drets Humans i va recordar-nos que tots els drets tenen com a contrapartida uns deures, unes obligacions. Va acabar felicitant l’alumnat pels seus treballs.

A continuació va parlar el Sr. Jordi Martí, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i del Districte de Sants-Montjuïc. Va agrair haver estat convidat a l’acte com a regidor del Districte i com a responsable de cooperació internacional i pau a l’Ajuntament. Va fer esment de la figura de Mandela i va convidar l’alumnat a implicar-se en el treball per la pau.

Com a cloenda, Albert Marzà va felicitar els guanyadors i finalistes i va explicar l’origen de les figures que es van donar com a premi. També, com a primícia, va anunciar que aquest any l’escola cooperaria amb l’ONG Pallapupes i amb el grup de musicoteràpia Ressò. Finalment, i per acabar l’acte, es van projectar dos dels powerpoints premiats.

Grup UNESCO

El 3.cat Portal Notícies Sants-Montjuïc

Mandela, la mort d'un gegant

Nelson Mandela, antic president de Sud-àfrica i Premi Nobel de la Pau, va morir el 5 de desembre a Johannesburg després de mesos de trobar-se en estat de coma. La seva mort és potser la del màxim referent mundial en la defensa dels Drets Humans i de la recerca de solucions pacífiques als conflictes.

Després de vint-i-set anys a la presó de Robben Island Mandela es va convertir en el símbol de la lluita noviolenta per la igualtat de drets dels ciutadans negres que patien la política segregacionista de l’apartheid a Sud-àfrica. La seva mà estesa als antics opressors, la seva estratègia basada en el perdó i la reconciliació per treballar junts pel futur de la nació li va valdre el Premi Nobel de la Pau al 1993, compartit amb Frederik de Klerk, president del país mentre ell era a la presó, i el respecte internacional. També el va portar a la presidència del seu país (1994-1999) període en el qual va introduir profundes reformes per retornar la dignitat a la ciutadania negra marginada durant tants anys.

El comiat de Mandela ha durat deu dies durant els quals el poble sud-africà ha pogut mostrar el respecte per Madiba, nom de clan de Mandela, i l’alegria per haver-lo tingut tots aquests anys amb ells. També el reconeixement internacional, amb més de cent caps d’Estat i de govern en una de les cerimònies del comiat, al Soccer City de Soweto a Johannesburg.

La mort de Mandela és la d’un gegant de la història, com el va qualificar el president dels EUA Barak Obama. El llegat moral que deixa Mandela és extraordinari. Però el millor elogi que se li podria fer no és el de repetir les seves frases, que aquests dies circulen per tot arreu, sovint en boca de polítics als antípodes del seu tarannà, sinó el d’imitar el seu exemple en la forma de solucionar les disputes polítiques i els problemes socials.

XXV Premi Drets Humans dedicat a Nelson Mandela

El XXV Premi Drets Humans de l’Escola Joan Pelegrí que es lliurarà el 5 de febrer de 2014 estarà dedicat a Nelson Mandela.

Mandela, expresident de Sud-àfrica, lluitador pels Drets Humans va ser reconegut amb el Premi Nobel de la Pau el 1993.

Es considera Mandela un dels capdavanters i el símbol de la lluita noviolenta contra l’apartheid a Sud-àfrica, un sistema legal de segregació racial que discriminava la majoria negra a mans de la poderosa minoria blanca.

La seva lluita el va dur a la presó per un període de vint-i-set anys. Quatre anys després de ser alliberat, el 1994, gràcies a una forta pressió internacional, va guanyar les primeres eleccions no racials al seu país i n’esdevingué el president.

Mandela és considerat, al seu país, “pare de la nació” i, mundialment, un referent pel que fa a la lluita noviolenta a favor dels Drets Humans.

Actualment, Nelson Mandela que va complir els 95 anys d’edat el 18 juliol, està a casa seva molt delicat de salut després d’haver passat aquest estiu un llarg període hospitalitzat.

El Premi ha estat dedicat en edicions anteriors a Mahatma Gandhi (XXII), Stéphane Hessel (XXIII) i Aung San Suu Kyi (XXIV).