dimarts, 18 de desembre del 2012

El bisbe Casaldàliga i els drets dels indígenes

Ahir, dilluns 17 de desembre, la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, va condecorar el bisbe català Pere Casaldàliga per la tasca feta en defensa dels drets humans.

Casaldàliga no va poder rebre el premi en persona, ja que es troba amagat en un indret desconegut del Brasil i sota protecció policial per les amenaces de mort que el bisbe català rep des de fa anys per la seva tasca en favor de tornar les terres als indígenes.

Divendres 7 de desembre la Policia Federal del Brasil va instar el bisbe Pere Casaldàliga a marxar de la que ha estat casa seva durant 40 anys, São Félix do Araguaia, per les amenaces de mort rebudes per part de latifundistes.

Alguns dels pensaments de Casaldàliga recollits al llibre Reflexions des del compromís:
“En amor, en fe i en revolució no és possible la neutralitat” (p. 20)
 “No és que existeixi un món desenvolupat i un món subdesenvolupat; tenim només un sol món mal desenvolupat.” (p. 35)
“El capital no hauria de ser capitalista. L’economia ha d’estar al servei de la política, la política al servei de l’ètica i l’ètica al servei de la vida.” (p. 37)
“El gran atemptat diari és la fam al món”. (p. 38)
“Tots som imatges personals de Déu. Però Déu ha fet, també, imatges col·lectives. Cada poble, cada cultura són imatges col·lectives de Déu. Per això hem de defensar i respectar aquests pobles que, per egoismes dels pobles que es consideren superiors, han passat a ser pobles proscrits.” (p. 59)
“El fet de ser català m’ha tornat més sensible al problema de la llengua i la identitat dels indis i m’ha ajudat a no caure en el problema de l’imperialisme cultural.” (p. 62)
http://www.ara.cat/societat/Brasil-premia-Pere-Casaldaliga-humans_0_830917000.html

dijous, 13 de desembre del 2012

Interesant xerrada sobre Drets Humans

La xerrada sobre Drets Humans que va fer Arcadi Oliveres ahir a la Sala d'Actes de l'Escola va ser seguida amb molt d'interès per l'alumnat de 2n de batxillerat. Quan a 2/4 de 3 es va donar per finalitzada encara hi havia molts braços alçats, demanat la paraula, per fer preguntes al conferenciant.
Arcadi Oliveres, professor d'Economia de la UAB i president de Justícia i Pau, va estructurar la seva intervenció en tres parts: breu panoràmica dels Drets Humans, exposició d'alguns drets i de les violacions que pateixen i la nostra responsabilitat en algun d'ells.
Finalment, hi va haver una estona de preguntes i respostes, que es va allargar a micròfon tancat.
Properament, penjarem al bloc una crònica més detallada amb el contingut del que va explicar Arcadi Oliveres.

dilluns, 10 de desembre del 2012

XERRADA D'ARCADI OLIVERES A 2n BATXILLERAT

En motiu del DIA DELS DRETS HUMANS us convidem a la XERRADA:

“Drets humans i responsabilitats personals”

A CÀRREC

D’ARCADI OLIVERES

Professor d'economia a la UAB i president de Justícia i Pau

Escola Joan Pelegrí, Consell de Cent 14 (Sala d’Actes)
DIMECRES 12 DE DESEMBRE A LES 13.15H


Adreçada a l’alumnat de 2n Batxillerat


HI ESTEU TOTS/TES CONVIDATS! US HI ESPEREM!


dilluns, 3 de desembre del 2012

Xerrada sobre finances ètiques

El passat dijous 29 de novembre a les 19.00h es va celebrar, a l'antiga capella de l'escola, la xerrada "Finances ètiques: una alternativa per fer front a la crisi". Els conferenciants van ser en  Martí Boneta d'Oikocredit i la Isabel Fernández de Triodos Bank que ens van parlar sobre aquest model de banca ètica que cada dia té més clients al nostre país. Van assistir-hi unes 30 persones, entre les quals hi havia personal de l'escola, pares i mares i alumnat del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Administració i Finances de l'escola.

Va ser una xerrada molt interessant on vam poder comprovar que el concepte Banca Ètica no és un oxímoron sinó una realitat a l'abast de tothom.

Per als que no hi vau poder assistir i  us agradaria tenir-ne informació trobareu tríptics informatius de les dues entitats al taulell de consergeria de l'edifici  de Secundària.


L’ESCOLA SEU DE LA XEAUC


Des del 24 d’octubre la nostra escola és seu de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO  de Catalunya (XEAUC).

Aquest fet s’ha produït pel tancament del Centre UNESCO Catalunya on fins ara teniu la seva seu la XEAUC.

El passat dia 4 d'octubre es va fer una proposta a la XEAUC perquè fessin ús de les nostres instal·lacions a partir del moment que haguessin de deixar el Centre UNESCO. El dia 10 del mateix mes es va fer una reunió amb el coordinador de la XEAUC, Joan Carles Moreno, la Direcció General de l’escola, i Reis Masllorens i l'Àngels Vidal, com a representants del Grup UNESCO, per establir l'acord.

Des del primer moment van acceptar la proposta. Estaran situats a l'edifici de Secundària, utilitzant una sala de reunions compartida i un armari que hi ha al davant del despatx d'administració. A més d’aquest espai, l’escola els cedirà altres com la sala d’actes o la capella per dur a terme els seminaris, reunions o assemblees.

De moment, el dia 21 de novembre van fer el primer acte, la presentació del seminari “Per a una ciutadania activa en cultura de pau” a càrrec de Dolors Reig i d’Irene Vallvé.

Reunió del jurat del XXIV Premi Drets Humans

El dia 28 de novembre es va reunir el jurat del XXIV Premi Drets Humans de l'Escola Joan Pelegrí per deliberar a quin treball donaven els diferents premis d'aquesta edició.

Recordeu: el lliurament de premis es farà el dia 30 de gener.   No hi falteu!

El jurat valorant els treballs



divendres, 23 de novembre del 2012

ERC guanya les eleccions a Batxillerat

ERC ha guanyat les Eleccions a la Generalitat que s'han fet entre l'alumnat de cinc dels dotze grups de Batxillerat de l'escola entre dimecres 21 i divendres 23 de novembre. Les votacions s'han fet dins de les tutories o de matèries impartides pels tutors/es.

A les classes, aquestes votacions s’han fet posteriorment a un debat entre l’alumnat.

Dels 186 alumnes que composen el cens d’aquests grups n'han participat 163 (87,63%). D'aquests 19 han votat nul i 15 en blanc.

Dels 126 alumnes que han votat a una candidatura, ERC ha obtingut el 33, 33% dels vots, mentre que ICV-EUiA n'ha aconseguit el 20,63% i les CUP el 12,70%. A continuació han quedat CiU (10,32%) i el PP (8,73%), darrere dels quals el partit dels Pirates (6,35%) i tancant la votació, empatats, Ciutadans i el PSC (3,97%).

Per classes ERC ha guanyat en dues (1rE i 1rF), ICV-EUiA en una (1rD) i en dues hi ha hagut empat entre ERC I ICV-EUiA (1rC i 2nE).

A les Eleccions Generals de 2011, just ara fa una any, l'alumnat de 4t. d'ESO de l’escola, alguns dels quals són els que ara han votat a 1r Batxillerat, va donar la victòria, també, a ERC amb un 35% dels vots, mentre que PSC va aconseguir el 22% i ICV-EUiA va quedar tercera amb el 20%.

divendres, 9 de novembre del 2012

XXIV PREMI DELS DRETS HUMANS dedicat a Aung San Suu Kyi


El XXIV Premi de Drets Humans que es lliurarà el 30 de gener de 2013 està dedicat a
Aung San Suu Kyi,  de nacionalitat birmana.



Defensora dels Drets Humans, de la democràcia i de les llibertats polítiques, ha estat 15 anys empresonada o arrestada al seu domicili, per la Junta Militar que governava el país.

Va asumir la direcció de la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD) que va guanyar les eleccions de 1990 per majoria absoluta.  Les autoritats militars, però, es van negar a tenir en compte aquest resultat
 El 1991 va rebre el Premi Nobel de la Pau que no va poder recollir fins el 2012.



dijous, 28 de juny del 2012

5 anys del Teaming!

Va ser el 29 de juny de 2007 quan des del Grup UNESCO vam proposar a l'Assemblea de Treballadors de posar en pràctica aquesta forma de microdonacions. Durant cinc cursos hem recaptat al voltant de 3.000€.

Això, els/les que formeu part del Teaming de l'escola ja ho sabeu. Però si entres per primer cop en aquest tema i vols saber-ne més, pots trobar tota la informació en el Campus Virtual de l'escola:
http://virtual.joanpelegri.org:8082/course/view.php?id=227

dimecres, 27 de juny del 2012

I abans del sopar, una reunió de treball

Just el dia que feia 20 anys de la primera reunió (i hores abans del sopar exposat al post anterior) 14 persones vam reunir-nos per fer revisió del curs i per començar a treballar un document de revisió d'aquests 20 anys.
(foto: Roser Gamonal)

20 anys després...un sopar de festa del GU!


Fotos: Alan Malla

dilluns, 25 de juny del 2012

20 anys del Grup UNESCO

Fa 20 anys, exactament el 26 de juny de 1992, hi va haver la primera reunió de Grup UNESCO. Cinc professors i professores -Tere Astasio, Miquel Cubero, Toni Lladó, Albert Marzà i Anna Muxí- es van trobar per primera vegada per fer efectiva una de les propostes que els Claustres de Primària i Secundària havien aprovat a finals d'abril d'aquell any: la creació d'un grup de suport que treballés per fer efectius a la nostra escola els temes propis de les Escoles Associades a la UNESCO:  pau, drets humans, mediambient, interculturalitat i cooperació pel desenvolupament.

D'aquell dia no en tenim cap fotografia, però sí que conservem l'acta que es va redactar d'aquella reunió i que reproduïm adjunta.

dimecres, 13 de juny del 2012

CONCERT DE MÚSICS SOLIDARIS

Avui un grup d'alumnes de la  nostra escola ens oferiran un concert, la recaptació del qual serà per la Campanya Unesco que enguany col·labora amb el Grup de Solidaritat contra l'atur i la marginació de la parròquia de Sant Medir. US HI ESPEREM!!


dimarts, 22 de maig del 2012

REBEL•LAR-SE EN FRONT DE LA VIOLÈNCIA



[El text que es reprodueix a continuació és la transcripció de la xerrada que Tica Font va fer el 14/12/11 a la Sala d'Actes de l'escola adreçada a l'alumnat de 2n de Batxillerat i que aviat apareixerà reproduída al Calaix de Sastre]

No hi ha camí per la pau; la pau és el camí”. Gandhi.
Mai no ha existit una guerra bona o una pau dolenta” Benjamin Franklin


El 14 de desembre va tenir lloc a la Sala d’Actes la xerrada sobre Drets Humans als alumnes de 2n de Batxillerat, activitat que se celebra a l’escola des del 1998. La conferenciant va ser la Sr. Tica Font, presidenta de l’Institut Català Internacional per la Pau de Catalunya (ICIP).

La xerrada es va estructurar en una primera part més teòrica i una segona on es van presentar alguns casos interessants de lluita noviolenta per la pau.

1. LA VIOLÈNCIA

Segons Tica Font, tenim una idea prèvia, un estereotip, que defineix la pau com el contrari de la guerra, el contrari de la violència. Ara bé, què entenem per violència? La violència és l’actitud o comportament que constitueix una violació o una privació a l’ésser humà d’una cosa que li és essencial com a persona (integritat física, psíquica, moral, drets,  llibertats...)

Podem distingir tres tipus de violència: la directa, l’estructural i la cultural.

La violència directa suposa  una agressió física o psicològica: assassinat, tortura, maltracte, mutilació, assetjament...

La violència estructural forma part de l’estructura social i impedeix cobrir les necessitats bàsiques: atur, malnutrició, baixa esperança de vida, manca de sanitat i educació bàsica.

La cultural (religió, cultura, llengua, art...) és la violència que s’utilitza per justificar o legitimar la violència estructural o directa.


2. EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE DE PAU.

En segon lloc, va parlar sobre el concepte de pau. La pau és un concepte complex, que evoluciona amb el temps, i per això cal veure el concepte en el seu sentit històric.

A l'antiga Grècia eirene volia dir estat de tranquil·litat, serenitat, absència d’hostilitats entre ciutats. També significava harmonia interior i social.

A Roma la Pax Romana tenia un sentit més jurídic, la pau era sinònim d'absència de rebel·lions violentes a l'interior de l'imperi, o sigui el manteniment de la llei i l’ordre establert. El que garanteix la pau és l'aparell militar, que es pot resumir en la frase: “si vols la pau prepara’t per a la guerra”.

Molt més tard, el 1969, Johan Galtung, investigador i politòleg noruec, va crear el concepte de pau negativa i positiva. La pau negativa significava la no existència de guerra, i la pau positiva la no existència de violència estructural.

Entre els trets que defineixen la pau positiva trobem que és més que una mera absència de guerra, és un procés dinàmic, en constant construcció que es va fent de manera gradual i permanent i que es basa en el criteri d'assaig i error.

La pau positiva és un ordre social basat en la justícia. També es caracteritza per una absència de condicions no desitjables (fam, marginació, desigualtats...) i, a la vegada per la presència de condicions desitjables (treball, habitatge, salut...)

No pot existir pau positiva si hi ha relacions caracteritzades pel domini, la desigualtat, tot i que no hi hagi cap conflicte. Aquestes serien impediments per aconseguir la pau. Per aquesta raó, és evident que construir la pau comporta crear unes relacions basades en la cooperació, el suport mutu, la col·laboració i la creació de condicions de confiança mútua.

La pau és un procés gradual i permanent que fa la societat dia a dia, en el qual de mica en mica anem instaurant el que anomenem justícia.

La pau és un camí que estarà ple d’errors, estarà ple d’assajos, de cercar respostes i accions transformadores que volen superar el present i anticipar-se al futur. Hem de pensar en la pau no com quelcom perfecte, acabat, perpetu, sinó com un procés imperfecte, inacabat i sempre en transformació.


3. ALGUNS EXEMPLES PRÀCTICS SOBRE PAU POSITIVA.

Tica Font va explicar l’existència d’exemples de treball a favor d’una pau positiva i va mostrar algunes webs on es poden trobar aquestes experiències.

Un cas es pot veure a la pàgina Breaking the Silence (http://www.breakingthesilence.org.il/), on podem trobar testimonis de soldats israelians, que expliquen als palestins què fan com a soldats en els territoris ocupats, quines ordres han rebut, etc. No tracten qüestions polítiques, només expliquen què han fet i com se senten quan han cedit a valors morals.

Pels seus testimonis en aquest web, els soldats israelians s’arrisquen a perdre feina i amics. Sovint són acusats de traïdors, criticats i rebutjats.

Tica Font va explicar que aquests soldats segueixen una estratègia femenina: donar-se suport mútuament.

El segon cas es titula The Parents Circle (http://www.theparentscircle.com/), on israelians i palestins, víctimes del conflicte, expliquen “el patiment comú” que sofreixen. Formen parelles mixtes per trencar estereotips i van junts d’aquesta manera a llocs on expliquen el dolor patit. Mostren així una visió no política del conflicte i construeixen ponts de pau.

Un cop acabada la intervenció de Tica Font, es va dur a terme un torn de preguntes on l’alumnat va demanar la seva opinió sobre el premi Nobel de la Pau concedit ara fa un any a Obama, sobre la possibilitat d’un conflicte armat entre Israel i els Estats Units amb Iran, i sobre si hauria utilitzat o no la violència en el supòsit imaginari que el 1940 hagués tingut d’aquesta manera l’oportunitat d’aturar Hitler.

Acabat el torn de preguntes i respostes es va donar l’acte per finalitzat.


Alan Malla
Grup UNESCO


dijous, 3 de maig del 2012

FLASHMOB CAMPANYA DE SOLIDARITAT 2012.



AGRAÏMENTS:

Alumnat i professorat de l'Escola Miquel Bleach
RIEDWEG PRODUCCIONS SL
Alumnat, professorat i PAS de l'Escola Joan Pelegrí

dilluns, 26 de març del 2012

diumenge, 25 de març del 2012

MANIFEST CONTRA L’ATUR I LA MARGINACIÓ

L’alumnat de 4t ESO  de l’Escola Joan Pelegrí, en representació dels nostres companys i companyes d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de l’Escola, hem redactat aquest Manifest contra l’Atur i la Marginació en el nostre districte de Sants-Montjuïc a partir de conèixer l’acció duta a terme pel Grup de Solidaritat contra l’Atur i la Marginació de la parròquia de Sant Medir.
En primer lloc, CONSTATEM que a causa d’aquesta crisi econòmica que ens sacseja i afecta el nostre país, molta gent en edat de treballar es troba a l’atur, molts porten des del principi de la crisi a l’atur,  la major part treballava a la construcció, un dels sectors més afectats per la crisi. També es troben en atur moltes persones immigrants algunes de les quals van arribar aquí atretes per falses esperances
Creiem, també, que les persones que no han tingut l’oportunitat de formar-se haurien de tenir-la, ja que molta gent viu en males condicions degut a aquest factor.
En segon lloc, CONSIDEREM que s’ha arribat a aquesta situació degut a la mala utilització dels béns econòmics, tant a nivell públic com privat. Això ha provocat una situació de més desigualtat i injustícia que ara hem de pagar tots els ciutadans i ciutadanes.
I finalment, PROPOSEM que es doni formació adequada a la gent que vulgui aprendre, i que hi hagi una política de beques més àmplia.
Que s’ofereixin més possibilitats de treball a les persones en atur, sense distinció d’edat, de gènere i de procedència.
Que es promoguin i s’anunciïn més les organitzacions que ajuden els afectats per la crisi.
I que es reformi el sistema polític i econòmic per tal d'evitar la corrupció i que es torni a repetir una crisi com l’actual.
I perquè en quedi constància signem en representació de l’alumat de l’Escola Joan Pelegrí.




Mireia Sanz
4tA



Neus Cobo
4tA



Lucía Barbas
4tB



Andrea Martínez
4tD



Salma Naki
4tE



Pablo Fernández
4tE



Alba Baroja
4tF



Maria Ortiz
4tF

Barcelona, 23 març 2012

dilluns, 12 de març del 2012

MACROACTIVITAT 2012

Hola!

Recordeu el Lip-Dub de l'any passat?
Va ser un èxit gràcies a vosaltres!!

El dia 23 de març tornem a fer la macroactivitat i entre tots farem una Flashmob!!

A continuació us expliquem per què, quan, on, qui i com ho farem. És important que ho tingueu clar, aquell dia l'esforç de cadascú és decisiu perquè ens surti bé!!

Per què fem una Flashmob?

Perquè volem que tot el barri sàpiga que fem una campanya de solidaritat amb el Grup de Solidaritat contra la Marginació i l'Atur de la Parròquia de Sant Medir del barri de la Bordeta. Aquell dia, després de la flashmob, tota l'escola de secundària col·laborarà i aportarà 1€, i signarà un manifest per denunciar la situació en què es troba molta gent a causade la crisi econòmica.

A través de la Flashmob, volem simbolitzar que, entre tots, amb l'esforç i l'actitud de cada ciutadà i ciutadana, podem assolir la justícia social.

Quan la fem?

El divendres dia 23 de març a partir de les 11:30.

On la fem?

A la plaça Joan Pelegrí.

Qui la fem?

L'alumnat i el professorat d'infantil, primària, secundària, batxillerat i cicles de l'Escola Joan Pelegrí i l'alumnat i el professorat de l'Escola Miquel Bleach.

Serem aproximadament 2.000 persones!!

Com ho farem?

a.) Al mig de la plaça és veurà una alumna vestida de justícia a dalt d'una escala. Amb una mà sostindrà unes balances (que representen la justícia). Una altra alumna entrarà a la plaça i intentarà, tot saltant, agafar les balances (intentarà obtenir la justícia), però no podrà fer-ho. Arribarà un altre alumne i li preguntarà que què li passa i ella respondrà que no pot aconseguir les balances. Ell li dirà que no es preocupi. Farà un xiulet i vindran els alumners de 1r F i 1r E de Batx. i, entre tots, faran un castell. Llavors, la noia que farà d'enxaneta, aconseguirà agafar les balances.


b.) Mentre els alumnes descarreguen el castell, tots els grups-classe de secundària aniran entrant a la plaça. Tot i que ja us comunicarem l'ordre a través de la cartellera de la classe, entraran per ordre guiats per un alumne de batxillerat (cada grup-classe tindrà un guia que serà un alumne de batxillerat) i us anireu posant en fileres a la plaça. Cada grup-classe farà una filera.

c.) A mesura que aneu entrant i la vostra filera ja estigui ben posada ja començareu a ballar la coreografia. A les mans portareu papers de seda d'un color determinat (el color us el comunicarem també a la caretellera de la classe). Entre tots els cursos farem un arc de Sant Martí!!!.

d.) Seguidament entraran en acció els alumnes d'infantil i primària:
- Primer els alumnes de P3-P4-P5-1r-2n (que portaran globus blaus i els mouran).
- Després els alumnes de 3r-4t-5è-6è ( que ballararan la coreografia amb papers de seda blau).

e.) A continuació entraran a la plaça els alumnes de l'Escola Miquel Bleach.

f.) Finalment, entraran els alumnes de 3r ESO D amb unes lletres gegants on s'hi llegirà: CONSTRUÏM EL SOMNI!!


Quins són els passos que haurem de seguir?




Quina és la música que haurem de ballar?




Aquí teniu una petita mostra del que serà aquell dia!!!

Són alumnes de 3r d'ESO i de 1r de Batxillerat que han participat de forma voluntaria en l'elaboració d'aquest vídeo.


Des d'aquí donem les gràcies a totes les persones (alumnat, professorat i personal de l'escola) que des de fa setmanes estan treballant per aconseguir que aquell dia 
la Macroactivitat sigui un èxit.

MOLTES GRÀCIES A TOTES I A TOTS!!!


ENTRE TOTS ACONSEGUIREM AQUEST SOMNI TAMBÉ!!!! 




JA TENIU A LES CARTELLERES DE LES CLASSES LES INSTRUCCIONS DEL QUE HEM DE FER EL DIA DE LA MACROACTIVITAT.



dijous, 1 de març del 2012

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA: 8 DE MARÇ


En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets; els més coneguts: 

- La vaga i posterior manifestació de les obreres del sector del tèxtil novaiorquès el 27 de setembre de 1909 

- L’incendi d’una fàbrica tèxtil el 25 de març de 1911, també a Nova York 

En el sector tèxtil, les dones constituïen la majoria de mà d’obra. Les condicions en què treballaven eren deplorables. La jornada laboral era de vuit del matí a sis del vespre, amb un descans de mitja hora per menjar. Les hores de treball setmanal, que normalment eren cinquanta-sis, podien arribar fins a les setanta en les dates de major activitat. 

El 27 de setembre de 1909 s’inicia una vaga que fou seguida majoritàriament. La vaga es donà per finalitzada el 15 de febrer de 1910. Els resultats aconseguits foren desiguals; 339 empreses van pactar millores amb les seves treballadores i 13 no van arribar a cap acord. 

El 25 de març de 1911 es va incendiar una de les empreses que no havien arribat a cap pacte, encara que es desconeixen els motius exactes de l’incendi. Sí que es creu que el resultat de la catàstrofe va ser pitjor perquè els propietaris de l’empresa van tancar les portes creient que amb la confusió les treballadores podien robar gènere. El saldo de la tragèdia van ser 146 persones mortes, la majoria dones entre el 16 i els 24 anys. 

Encara que aquests fets van ser importants en la lluita de la dona per la igualtat de drets, és cert que el Dia Internacional de la Dona està lligat als moviments obrers i als partits socialistes dels Estats Units i Europa. 

Les dones del partit socialista nord-americà van ser les primeres a instaurar el Woman’s Day o Dia de la Dona, unes jornades de reflexió i acció. La primera va tenir lloc el 3 de maig de 1908 a Chicago i reivindicava el sufragi femení que no van aconseguir fins el 1920. 

A Europa, Clara Zetkin (1857-1933), líder de les socialistes alemanyes, proposa l’any 1910 a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, a Copenhague, instaurar el Dia Internacional de la Dona que es va celebrar per primera vegada el 19 de març de 1911; a més del dret a votar i a ocupar càrrecs públics, demanaven el dret a treballar sense discriminació laboral. 

El dia exacte de celebració va anar canviant, fins que l’any 1914, (segons algunes fonts) i el 1917 (segons altres) s’institueix definitivament el 8 de març. Hi ha més possibilitats que el 8 de març s’escollís a partir de 1917 lligant el dia amb una manifestació i amotinament de dones a Rússia exigint la dimissió del Tsar. 

Des de l’any 1977 l’ ONU va plantejar a l’Assemblea General que tots els estats donessin suport a aquesta iniciativa. 

El color lila, associat a la lluita feminista, sembla que pot venir del color de la roba de treball de les dones del tèxtil novaiorquès. 

La lluita pels drets de les dones s’ha de plantejar a diari, però com que encara queda molt camí a recórrer, és important que hi hagi un dia fix a nivell mundial per la conscienciació i la reflexió sobre tot el que queda pendent per aconseguir 


Àrea de Ciències Socials 
Escola Joan Pelegrí

dijous, 9 de febrer del 2012

XXIII Premi Drets Humans: l'acte i el veredicte


L’1 de febrer de 2012 es va lliurar el XXIII Premi Drets Humans al qual es presentaven treballs realitzats el curs 2010-2011 i durant el primer trimestre d’aquest curs per alumnes d’ESO i Batxillerat.

Els treballs estaven dividits en quatre categories: pòsters realitzats per alumnes de 2n d’ESO, plafons pels de 3r, powerpoints fets per alumnes de 4t d’ESO (Premi Ciberacció) i treballs de recerca dels alumnes de 2n Batxillerat (Premi UNESCO). Aquest any es va lliurar, també, el IX Premi Eantopia destinat a premiar el treball que, en qualsevol de les categories, mostrés de forma més clara la idea que “Un món millor és possible”. A més, enguany es va lliurar per catorzena vegada el Premi Joan Pelegrí, destinat a aquells alumnes que han treballat continuadament en relació als drets humans i no han estat premiats en ocasions anteriors o bé a persones de l’entorn de l’escola que han destacat pel seu suport als drets humans.

L’acte es va dur a terme a la Sala Víctor Trías –sala d’actes de l’edifici de Secundària- amb l’assistència dels alumnes finalistes, professorat, alguns pares i mares, i altres persones vinculades a l’escola i a la Fundació Cultural Hostafrancs. Era present a l’acte, com l’any anterior, l’alumnat de 5è de primària, dels quals hi havia exposats uns treballs sobre la pau que havien confeccionat. Destaquem, també, la presència del Sr. Joan Carles Moreno, president de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO de Catalunya.

Va conduir l’acte Cristina Batlle, bibliotecària de l’escola, que va explicar el sentit dels premis, l’ordre de l’acte i va presentar els membres del Jurat que ella presidia. Va fer esment de Sthépane Hessel, inspirador del moviment dels indignats, a qui es va dedicar aquest acte, i va glosar la situació actual dels Drets Humans posant èmfasi en la lluita dels pobles àrabs pels seus drets més bàsics.

A continuació va intervenir Ghassan Anabousi, vicepresident de la Comunitat Palestina de Barcelona, entitat vinculada a Jerusalem Center for Women amb la qual l’escola va col•laborar durant el curs passat a la Campanya de cooperació que tractava de la situació de les dones palestines . Anabousi va exposar en el seu parlament la greu situació de violació dels drets humans en què viu el poble palestí. Va mostrar imatges de la vida quotidiana a Palestina, greument dificultada pel setge a què està sotmès per l’exèrcit israelià, que limita els moviments de la població, amb efectes nocius pels sectors més dèbils, especialment per les dones i els nens i nenes. Va agrair la solidaritat dels presents i va animar-los a continuar ferms en la defensa dels drets humans a tot arreu.

Posteriorment, Ramon Claramunt, membre del PAS de l’escola, com a secretari del Jurat, va procedir a la lectura del veredicte del Premi -que reproduïm a continuació - i es va dur a terme el repartiment de diversos objectes procedents de comerç just als premiats/des en les diverses categories.

En acabar el lliurament de premis, Joan Carles Moreno va adreçar unes paraules als assistents felicitant l’escola per l’acte que s’estava celebrant i encoratjant l’alumnat present en la defensa dels seus drets alhora que en l’acceptació dels seus deures.

Com a cloenda, Cristina Batlle va felicitar els guanyadors i finalistes i va explicar l’origen de les figures que es van donar com a premi. Finalment, i per acabar l’acte, es van projectar els powerpoints guanyadors dels Premis Ciberacció (Igualtat de condicions?) i Eantopia (Libèria).

Relació de treballs i alumnes premiats:

XXIII Premi DRETS HUMANS

Primer nivell

Llibertat d’expressió de Laura Alonso, Judit Pons, Lia Ros i Neus Vives


Segon nivell

Conèixer els drets de Joel Domínguez, Miquel Fité, Pablo Fernández i Iris Fernández

IV Premi CIBERACCIÓ

Igualtat de condicions?d’ Iván Mateos, Aina Mayor i Irene Latorre


XX Premi UNESCO

Cal gravar més murs? de Roser Gamonal

IX Premi EANTOPIA

Libèria d’Elena Aguilar, Àlex Maranges, Èlia Molina, Martí Sospedra i Georgina Zadi


XIV Premi JOAN PELEGRÍ

Lotta Fàbregas, Paula Vera, Júlia Sentís i Judith Casadesús



Grup UNESCO

dimecres, 8 de febrer del 2012

divendres, 3 de febrer del 2012

El Premi Drets Humans al portal de Sants 3 Ràdio



Anant en aquest enllaç podeu llegir la notícia i fotografies sobre l'acte de lliurament del Premi Drets Humans d'aquest dimecres 1 de febrer publicades al portal de Sants 3 Ràdio.

Properament, penjarem al bloc un escrit més ampli i la relació de guanyadors/es.

dilluns, 30 de gener del 2012

Avui se celebra el DENIP


El DENIP (Dia Escolar de la Noviolència I la Pau) és un dels trets distintius de les Escoles Associades a la UNESCO, a les quals pertanyem des de 1992. A l'escola per commemorar-ho hi fem, en una data propera, l'acte de lliurament dels Premis Drets humans, que enguany serà aquest dimecres 1 de febrer.



El DENIP va ser creat per l'educador, poeta i pacifista mallorquí Llorenç Vidal, l'any 1964, el qual va voler així commemorar la mort de Mahatma Gandhi. Des d'aquell any aquesta jornada es celebrada per més escoles arreu del món.


A l'acte que tindrà lloc a l'escola aquest proper dimecres està prevista l'assistència de Joan Carles Moreno, actual coordinador de la Xarxa d'Escoles Associades a la UNESCO de Catalunya.

dijous, 19 de gener del 2012

Quan érem genocides



ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL 
ARA  07/01/2012 


La brega diplomàtica entre França i Turquia pel cas armeni ha tornat a actualitzar el concepte de genocidi . I tanmateix és remarcable com en el món periodístic, fins i tot en l'acadèmic, s'acostuma a fer servir el terme amb una falta d'exactitud notable. No n'hi ha prou amb una suma d'atrocitats perquè una matança es classifiqui com a genocidi. Si parlem amb puritat, un genocidi seria aquella acció o conjunt d'accions destinades a exterminar totalment una comunitat humana. Si admetem aquesta definició, doncs, la majoria dels casos que anomenem genocidis només en serien temptatives fracassades. I és que, de fet, en la qüestió preval una paradoxa: la majoria de genocidis moderns han aconseguit exactament el contrari del seu propòsit. Avui en dia els armenis tenen un estat que els empara, lògicament hostil a Turquia; Israel és, en bona mesura, una conseqüència de l'Holocaust jueu, ja que el 1948 una Europa amb complex de culpabilitat no es va atrevir a aturar el sionisme a Palestina, i els tutsi, a despit de les matances que van patir el 1994, ara governen a Ruanda, Burundi i fins i tot Uganda, tot i que són una ínfima minoria. Jueus i tutsi i, com estem veient aquests dies, els armenis, no toleraran mai més ser víctimes passives. És comprensible: un grup humà que ha sobreviscut a l'intent d'esborrar-lo no estalviarà esforços predicant la injustícia i l'horror de què ha estat objecte. Però i els genocidis culminats amb èxit? Encara que només sigui per les dificultats materials i logístiques que comporta, l'extinció total i absoluta d'una comunitat humana sembla una empresa dificultosa, i per tant d'una casuística històricament limitada. No és així. Per deplorable que sigui, molts grups ètnics han desaparegut en el no-res, i s'han endut amb ells una manera única de viure l'experiència humana.
Els genocidis tenen una història, una lògica, fins i tot una pedagogia pròpia. Un cas útil per descobrir els elements comuns a tot genocidi, com veurem les setmanes properes, és el de Tasmània.
Tasmània és una gran illa al sud d'Austràlia amb una superfície que duplica la de Catalunya. Habitada per caçadors recol·lectors de cultura paleolítica, a principis del segle XIX encara romania al marge del procés colonial. El 1804 es va produir el primer enfrontament quan uns mariners anglesos van disparar contra uns indígenes que pescaven en una platja. Però l'autèntic conflicte va arribar dècades després, quan els colons anglosaxons ja s'havien establert en terra ferma i els seus ramats van patir robatoris per part de tasmanians famolencs. El 1826 el principal diari de Tasmània publicava: "No perdrem el temps amb pomposes declaracions filantròpiques: si el govern no resol el problema, caçarem els indígenes com bèsties salvatges". I ho van fer. Es va desencadenar una carnisseria que si no fos pels testimonis semblaria un relat de terror fantàstic. Els indígenes van ser tirotejats, despenyats i esclafats pels cavalls. Però és que, a més, a la Tasmània del segle XIX es van superar tots els extrems del sadisme.
Una pràctica habitual era seccionar els testicles i els penis dels tasmanians i deixar que les víctimes es dessagnessin mentre fugien. Una altra, decapitar els homes i lligar el cap al cos de la seva muller, a qui s'esclavitzava fins a la mort. Per matar els nens es recorria al simple mètode d'esclafar els cranis contra les roques. Se sap el cas d'un anglès que va mutilar el dit índex d'un tasmanià i el va fer servir com a tap d'una petaca de tabac. Un poble despullat tecnològicament, com el de Tasmània, no va poder resistir aquella allau de bestialitat. Ultrapassant totes les ignomínies, uns anys després un alt funcionari de la corona britànica va fer desenterrar el cos de l'últim tasmanià mort i amb la seva pell va confeccionar una cartera. Ni un sol colon va ser penat per les matances. Només consta el cas d'un individu multat per escàndol públic: es passejava amb un collar d'orelles humanes.
El 1839 dels 5.000 tasmanians originals només en quedaven vius cinquanta. Les autoritats van dur-los a una illa-presó, on van ser adoctrinats pels missioners en les virtuts del cristianisme. Segons les cròniques, durant una lliçó una captiva "va alçar una mà i, capcota i modesta, amb un to decorós que no creuríem possible en una salvatge, va fer una pregunta al missioner: per què no havien evangelitzat els colons?"
És lamentable que un tema tan truculent no pugui esgotar-se en només un article. Les properes setmanes continuarem esbrinant la lògica dels genocidis i recordant els més oblidats, incloent-n'hi, per cert, algun amb participació catalana.