Conferència de Jordi Miralles (EUiA)

(Jordi Miralles i Conte (Barcelona, 27 d'abril de 1962 -Castelldefels, 14 d'octubre de 2015)

Ens ha semblat que la millor manera de recordar Jordi Miralles -exalumne, llicenciat en història contemporània, carter, polític i, en l’actualitat,  Tinent d'Alcalde  de Castelldefels- era reproduir un escrit publicat a la revista de l’escola, Calaix de Sastre, amb motiu de la conferència que va fer a l’alumnat de 2n de Batxillerat  el 15 desembre de 2006, per commemorar el Dia dels Drets Humans.

Foto: gentilesa de Línia Barcelona (Les Corts i Sants-Montjuïc)

Jordi Miralles, militant d’Esquerra Unida i Alternativa i actual diputat del Parlament de Catalunya en representació de la coalició parlamentària dels partits Iniciativa per Catalunya - Verds i Esquerra Unida i Alternativa, membre de la Mesa del Parlament. Va viure molts anys al barri i és ex alumne de l’escola.

Va oferir una conferència a la sala d’actes de la nostra escola emmarcada en la celebració anual del Dia Internacional dels Drets Humans, que té com a data de commemoració el 10 de desembre, per parlar dels drets de les persones, de la política social i de la participació de la ciutadania en la política.

La trobada, a més de conèixer trajectòria personal del conferenciant i la seva opció política, pretenia obrir els ulls als joves davant del panorama polític que de vegades ens sembla tan complicat, i que ens porta a dir que no hi estem interessats i que tots els polítics són iguals. Un dels principals objectius de l’acte fou desmentir aquesta convicció, i parlar de les diferents opcions polítiques en relació als drets de les persones.

Abans de l’intervenció de Jordi Miralles, el nostre professor d’història, Joan Camós, va oferir un breu repàs sobre la trajectòria política i personal del diputat, que va ser alumne de l’escola. Així, doncs, vam saber que estudià a l’Escola Joan Pelegrí; era veí d’Hostafrancs. Posteriorment cursà la carrera d’Història Contemporània. Abans d’endinsar-se en el panorama polític va treballar com a carter. El 1976, s’afilià a les Joventuts Comunistes i més tard al Partit Socialista Unificat de Catalunya. El PSUC i el Partit Comunista són el que actualment representen ICV-EUiA.

El primer que Miralles explicà és que actualment és diputat del Parlament de Catalunya i treballa en àrees principalment de serveis socials, immigració i radiotelevisió. Per introduir el tema dels drets humans, ens parlà de conflictes internacionals com el de la presó de Guantánamo, centre de tortures dels Estats Units, o l’absència de llibertat de premsa als països àrabs. Però ens va explicar que no calia anar tan lluny per trobar conflictes del dia a dia en els quals també calia garantir els drets humans, els drets de les persones.

Els drets de les persones

Aquest va ser el primer pilar important de la conferència: els drets de les persones. Aquests drets, que són els que una persona necessita per viure en condicions acceptables, han d’estar garantits per l’Estat i reconeguts per les administracions i les legislacions vigents. L’habitatge, l’educació, la salut són alguns dels exemples.

Polítiques socials

El segon pilar fou defensar que no tots els polítics són iguals ni totes les opcions polítiques són, al capdavall, el mateix. Aquest pensament és una visió pessimista del panorama polític que provoca una desconnexió del ciutadà amb el món de la política, però es tracta d’una visió equivocada. Ens parlà de les diferents postures davant de l’educació, per exemple, comentant que durant el govern de CiU hi havia 7 escoles privades per a classes benestants especialment beneficiades, algunes d’elles de l’Opus Dei (integrisme religiós) i en les quals separaven els nens de les nenes. Aquesta situació la comparà amb el govern d’Entesa, que segons Jordi Miralles prioritza l’escola pública per a tothom i qui vulgui una privada, que se la pagui.

A continuació, posà més exemples sobre discrepàncies entre les polítiques de la dreta i de l’esquerra, és a dir, entre conservadorisme i progressisme. Un govern conservador anteposa la sanitat privada a la pública, en contra d’un govern progressista. El mateix passa amb el medi ambient, un govern de dretes potencia la construcció mentre que un govern d’esquerres potencia el transport públic i el desenvolupament sostenible. Un govern de dretes defensa la propietat privada en la vivenda mentre que un govern d’esquerres vol potenciar el lloguer i, sobretot, garantir el dret a l’habitatge.

Ens posà com exemple la Llei de l’Habitatge recentment aprovada al Parlament, en la qual ICV - EUiA ha tingut un paper cabdal, i ens explicà la reacció de la dreta davant de la llei, que ha estat tatxada de comunista pel fet de garantir que no quedin pisos buits. També afegí com a mostra la campanya que llançà el Partit Popular del Baix Llobregat discriminant els immigrants: “Menos inmigrantes, más parkings”.

Democràcia no és només anar a votar

El tercer pilar de la conferència fou que la política i la democràcia no es limiten a anar a votar, però que l’abstenció no és la causa, és la conseqüència d’un joc polític desgastat. Cal animar la gent a votar perquè cal participació social. “Podem passar de la política, però la política no passarà de nosaltres”, afirmà Miralles. Un exemple d’aquesta necessitat de participació en política és la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), aprovada recentment al Parlament amb l’únic vot en contra del PP, que diu que amb 50.000 signatures de majors de 16 any es pot presentar al Parlament una petició per obtenir una dotació econòmica per a realitzar un projecte urbanístic o social.

Finalment va resumir aquestes tres columnes bàsiques de debat i donà la paraula als assistents per a formular les nostres preguntes i plantejar-li qualsevol inquietud. Va participar força gent tot i que al principi costà d’arrancar el torn de preguntes, però quan començà el debat aparegueren temes molt interessants com l’aplicació de la Llei de l’Habitatge, els recents desallotjaments de centres socials okupats o el preu abusiu que dificulta l’accés als usuaris joves a xarxa de transport públic. Jordi Miralles respongué a les preguntes sobre les que estava informat i va prometre remetre les nostres observacions a altres comissions de treball del Parlament per a tractar els temes en els quals no tenia competència.

David Belzunce

(2nA Batxillerat, curs 2006-2007)

Publicat a: Calaix de Sastre, pp. 29-30, n. 34, març 2007


Canal Parlament: Retrat del Diputat Jordi Miralles

La comunicació entre ciutadans

Hem estat parlant uns quants dies amb el Santi López, psicòleg, sobre com comunicar-nos amb els altres i com saber escoltar-los per poder arribar a acords. Aquesta activitat ha servit per preparar-nos per fer una simulació d’Audiència Pública al districte de Sants Montjuïc.

El Santi ens ha explicat diferents històries, amb diferents situacions basades en fets reals, per mostrar-nos problemes quotidians de la nostra societat i com una bona comunicació pot solucionar-los; i també com la societat influeix en la nostra vida i manera d’actuar i pensar.

Tot i que a simple vista això no té res a veure amb la democràcia, està clar que saber comunicar-se és fonamental per aprendre a respectar les opinions dels altres, exposar les teves idees i intentar arribar a acords, sempre que sigui possible.

El dimecres 13 de maig a les 11h30’ vam anar a l’Alcaldia per simular una Audiència Pública. El problema que teníem era què fer amb una plaça que s’havia de remodelar i sobre la qual no hi havia cap projecte. Cadascun dels grups de classe va agafar un rol, havíem de proposar diferents utilitats per la plaça: uns eren ecologistes, altres empresaris, jubilats, discapacitats, joves, okupes i joves de l’esplai. Llavors, a les 11h30’, les classes de 3rA i 3rD amb els seus respectius grups i rols van començar l’Audiència. Els ecologistes de 3rA vam arribar a un acord amb els discapacitats i els jubilats de la classe de 3rD per posar en pràctica el nostre projecte.

Aquesta activitat ens ha ajudat a poder relacionar-nos i poder arribar a acords amb els altres grups. També hem après a escoltar per poder ajudar el company. Ens ha agradat molt i esperem que el Santi torni.

Arnau Calduch, Dani Ronda, Àlex Montes, Dani Garcia, Marc Vélez, Xavi Montoya, Alba Valiente, Marta Ortuño, Lorena Serradell, Laura Martínez, Judith Gràcia, Alba Pallàs i Ainoa Rosselló

3r ESO A

Je suis Charlie Hebdo

El passat 7 de gener es va produir l'atemptat contra el setmanari satíric francès "Charlie Hebdo". Entre les diverses reaccions escrites reproduïm la que va publicar, el mateix dia, Jordi Armadans, president de Fundipau, en el seu bloc.

Deu persones han estat assassinades per fer el que saben i volen fer: periodisme i humor gràfic. I dos policies, que havien acudit als llocs dels fets, han patit la mateixa sort.

Un fet terrible.

Que, afegit a tants altres fets terribles que passen arreu (també avui mateix, per exemple, al Iemen) em fan pensar en la frase que li he llegit avui al Xavier Masllorens: ‘La brutalitat i l’estupidesa humana no fan festa mai‘.

No coneixia prou el setmanari. Però em puc imaginar que algunes de les coses publicades m’haurien fet riure molt i que d’altres m’haurien semblat molt fallides. Però és igual, avui em sento de Charlie Hebdo: sense matisos.

És cansat de repetir-ho, però cal fer-ho: prendre la decisió de posar fi a la vida d’altres persones, i a més a més per motius tant bàsics com aquests (dibuixar i opinar!), no ens parla de cap projecte polític, ideològic, religiós o moral; ens informa només del grau de bestialitat, intolerància i nul·la empatia que algunes persones són capaces de desenvolupar. I és greu.

L’atemptat ja s’ha fet. No podem tornar enrere. Però sí que podem mirar de no perdre la calma i evitar de caure en actituds i reaccions que, enlloc de minar les bases del fanatisme que hi ha al darrere de l’atemptat, el reforcin.

. Una reacció que em repugna:

Ja hi ha qui apunta cap a la comunitat musulmana en bloc, a la immigració o als ciutadans de determinats països. Que ho faci gent del carrer és trist. Que ho facin persones amb responsabilitat -per exemple, l’acalde Albiol- és gravíssim. I, curiosament, potser sense adonar-se’n, militen en la mateixa simplificació conceptual que els terroristes: associar conductes i valors a comunitats senceres.

Sens dubte, els feixismes es retroalimenten. En un context en el qual a Europa el discurs islamòfob i antiimmigració arrasa i els tocs xenòfobs i racistes semblen afectar a bona part de les forces polítiques, 

aquest atemptat comès al crit ‘d’Al·là és gran’ fa témer el pitjor. És dur adonar-se’n però el cert és que avui a Europa mantenir-se crític cap al racisme ja és molt. I això és el millor que podem recomanar i recomanar-nos: no deixar-nos engalipar per la -ridícula- por a la diferència.

. Una reacció que em preocupa:

A l’hora d’analitzar i reflexionar, sempre cal posar-hi context i prendre perspectiva. Altrament tindríem reaccions purament immediates però escassament encertades. Però compte a no confondre posar context amb fugir d’estudi.

Quan parlem d’assumptes relacionats amb el Pròxim Orient, és clar que hem de tenir present els conflictes pendents, el sentiment de marginació i maltracte que molts àrabs i musulmans perceben de part de la comunitat internacional, les implicacions que serveis secrets de governs occidentals han tingut i tenen en la formació del monstre jihadista, etc. Però posar context ha de servir per entendre millor, no menys. I, avui, veient alguns tuits tinc la sensació que hi ha qui apel·lava al context perquè, ras i curt, no s’atrevia, no volia o no se sentia còmode condemnant l’atemptat amb claredat. Podríem dir: posem-hi context però no amaguem el cap sota l’ala.

. Ser conscients de la complexitat, el millor antídot:

La realitat és complexa. I això ha de ser el millor antídot contra el simplisme vulgaritzador i feixistitzant. Que entre els assassinats d’avui hi hagi un musulmà, que, de fet, la majoria de víctimes del terrorisme jihadista siguin musulmanes o, en positiu, que entre les mostres de solidaritat i condol expressades avui moltes vinguin del món musulmà haurien de ser dades suficients per trencar estereotips i falses percepcions. Fem-ho, i ajudem a fer-ho.

Jordi Armadans

Bloc de Jordi Armadans

Fer de ciutadans. 3r ESO

Durant aquest últim trimestre els alumnes de 3r ESO E han participat en el projecte Fer de Ciutadans. Durant 6 sessions de classe, el Santi López-Villa, consultor, coach i escriptor, els va introduir conceptes com la comunicació no verbal, l'empatia, la democràcia participativa, les emocions i els sentiments, a través de diverses històries reals i inventades. L'alumnat va estar molt atent a les històries que explicava el Santi i poc a poc vam anar entenent com n'és d'important la comunicació per tal de millorar les relacions entre les persones, ja sigui a nivell familiar, de feina, de veïns però també amb un mateix.

També hem après que hi ha tres tipus de persones: les que davant d'un problema no diuen ni fan res, les que només es queixen però no fan res i , per últim, les que es queixen però fan propostes per millorar o canviar les coses. Aquestes últimes són els que contribueixen ha millorar la societat.

La finalitat d'aquestes sessions era arribar a fer una simulació d'una Audiència Pública al Districte, i veure que en democràcia participativa, els acords per no imposar l'opció de la majoria i el saber escoltar les altres opinions, són molt importants alhora de buscar solucions per millorar el nostre entorn social i la nostra comunitat.

Finalment el dimecres 11 de Juny vam anar a la Seu del Districte i en el Saló de Plens vam simular una Audiència pública com les que es fan un cop al mes. L'alumnat prèviament s'havia dividit en 5 grups: discapacitats, comerciants, empresaris, gent gran i ecologistes, i cada un d'ells portava una proposta de quines característiques havia de tenir una nova plaça pel barri.  Dos alumnes representaven el districte, donant la benvinguda i moderant el debat donant el torn de paraula als diferents representants de cada grup. Va ser molt interessant veure com , amb l'ajuda del Santi, tots els grups van anar trobant punts en comú en les diferents propostes per arribar a un acord majoritari, sense haver d'imposar la proposta del grup majoritari.

En acabar l'audiència, el Santi va felicitar l'alumnat pel seu comportament i per haver arribat a un acord, ja que això malauradament no passa a les Audiències reals.

Com cada any, ha estat una experiència molt interessant tant per l'alumnat com pel professorat i pel Santi, ja que han sortit idees i preguntes que ens han fet reflexionar molt a tots i totes.