7è Concert per la pau: The Sey Sisters

FundiPau, amb qui l’escola fa anys que tenim bona relació, organitza un concert Per la pau i el desarmament que enguany arriba a la setena edició. Us animem a participar-hi. El concert se celebra divendres 5 de maig a les 20:30 a la Basílica de Santa Maria del Pi, a Barcelona.

En el concert, The Sey Sisters presentaran Let Freedom Ring. The Sey Sisters – l’Edna, la Yolanda i la Kathy- són tres germanes d’origen ganès que formen un dels conjunts vocals més emblemàtics d’aquests moments. En els seus espectacles conviden a un viatge musical que va del gospel fins la música africana en uns cants que transmeten l’emoció que sorgeix de la lluita contra la injustícia, la defensa dels drets humans i l’esperança en el futur.

Els beneficis es destinaran a la tasca per la pau i el desarmament de FundiPau.

The Sey Sisters – 7è concert ‘Per la pau i el desarmament’

Divendres, 5 de maig a les 20:30

Lloc - Basílica de Santa Maria del Pi (Plaça del Pi, 7, Barcelona)

Preu de l’entrada: 15 €

Entrades anticipades a www.fundipau.org i al 93 302 51 29 i el mateix dia Santa Maria del Pi de 10-18 h.

#28N. Mai més

Una plataforma ciutadana formada per més de 100 entitats impulsa una mobilització aquest dissabte 28 de novembre a les 5 de la tarda a la plaça Universitat amb l’objectiu de dir:

Mai més!
Ni terrorisme, ni guerra, ni feixisme, ni retallada de llibertats.
Per la pau, la justícia social i els drets humans aquí i arreu.

Des d’aquest espai us animem a participar-hi i a què feu d’altaveu d’aquesta iniciativa entre les persones properes i utilitzant les xarxes socials.


Per saber-ne més: Manifest #28N Mai més

¿Queremos erradicar el terror?

Després dels atemptats de París de divendres 13 de novembre, Jordi Armadans, director de FundiPau, va publicar en el seu bloc personal el text que reproduïm a continuació on reflexiona sobre els fets i sobre la resposta adequada des d’una cultura de pau.

Si voleu més informaciói sobre el mateix tema, també podeu llegir el Manifest publicat per Fundipau titulat: Contra la violència, construïm la pau

París. Viernes por la noche. Un nuevo zarpazo de barbarie. Seis ataques coordinados, disparos indiscriminados, 129 muertos, 300 heridos, 99 en estado crítico. Desolación. Impotencia. Terror.

Lo primero que hay que hacer es llorar las víctimas. 129 personas han visto truncadas sus vidas y sus esperanzas. Y solidarizarse con sus seres queridos: centenares de familiares y amistades estarán sufriendo el sinsentido de una muerte criminal.

No le pongamos peros. Esos ciudadanos de París han muerto salvajemente, injustamente, en manos de gente enloquecida por el fanatismo y la ignorancia. No debería haber sucedido, bajo ninguna circunstancia. Ninguna razón, sea la que sea, puede justificar un acto criminal así.

Debemos hacer todo esto. Pero también algo más.

Nos toca pensar y analizar. Determinar y proponer. Evaluar y actuar. Mirar de entender porque estas barbaridades se producen. Procurar actuar de manera que no vuelvan a producirse. Dejar de hacer lo que puede alimentar que se reproduzcan. No hacer lo que el terrorismo yihadista busca que hagamos.

El terrorismo yihadista (primero Al Qaeda, luego Estado Islámico –Daesh de ahora en adelante- y multitud de otros colectivos) lleva años creciendo en número de grupos, acciones, nivel de brutalidad y facilidad para conseguir nuevos adeptos. Crece su importancia y, sobretodo, su impacto e influencia.

Sin duda, el principal alimento del yihadismo es el discurso del odio. Por ello, sacrificar -por una supuesta lucha más efectiva contra el terrorismo- los valores del diálogo, la paz, la tolerancia y los derechos humanos, sería un grave error. Y la primera victoria del yihadismo.

Daesh busca que el virtual choque de civilizaciones se haga realidad. Y para ello es fundamental que la delicada cohesión de las sociedades europeas salte por los aires. La islamofobia, además de una respuesta absurda (la mayoría de víctimas de Daesh son otros musulmanes) sería la segunda victoria del yihadismo: precisamente es lo que busca, que muchos ciudadanos europeos de ascendencia musulmana vean el extremismo como única salida.

Decenas de miles de personas se sienten atraídas por esos discursos extremistas y, sobretodo, por la expectativa de nueva realidad que le ofrece Daesh. Es vital cortocircuitar esa conexión. Pero no siempre nos damos cuenta que el desastre, la injusticia y el caos de este mundo –del que participamos y sacamos tajada- pueden ser factores que faciliten el tránsito de mucha gente hacia el extremismo violento.

Condenamos el sectarismo, la intolerancia y el racismo existente en el discurso y la práctica de Daesh. Pero a veces nos olvidamos que en toda Europa las proclamas xenófobas, simplistas y que criminalizan al inmigrante y al diferente encuentran cada vez más eco social. Y que muchos partidos e instituciones, para mirar de contener ese crecimiento, copian y reproducen esos discursos, dándoles así aún más credibilidad, legitimidad y resonancia.

Nos extraña que haya gente que no encuentre otra salida que el extremismo violento. Pero no nos damos cuenta de que, a veces, nuestras políticas exteriores no dejan demasiadas salidas: dejamos pudrir situaciones de tensión, damos apoyo a regímenes impresentables, intervenimos en conflictos con intereses cortoplacistas y nos desprecoupamos del inmenso drama que generan a miles, centenares y a veces a millones de personas que los sufren. Y, finalmente, cuándo vienen a nuestras fronteras, huyendo de la violencia, les cerramos las puertas.

Condenamos la extrema violencia de Daesh, pero participamos de una cultura de la violencia que implica un gasto militar desorbitado y ofrecer respuestas militares, a menudo con estúpida sobreactaución, a problemas que demandan soluciones políticas.

Nos preocupamos de la pujanza de Daesh pero mantenemos como aliados a regímenes que han tolerado, facilitado y permitido el desarrollo económico, armado y reclutativo de Daesh. Regímenes que hacen políticas represivas y discriminatorias, que cortan todas las salidas de expresón política, que discriminan a colectivos y que frustran los anhelos de mucha gente joven.

Nos extrañamos de que Daesh disponga de suficientes recursos económicos e incluso comercie, pero olvidamos que vivimos en un mundo que permite, tolera y practica laeconomía criminal y los paraíses fiscales.

Abominamos de las atrocidades cometidas con armas pero hemos tardado 20 años a adoptar un Tratado sobre el Comercio de Armas (TCA) que, de cumplirse, debería impedir el acceso al mercado de armas por parte de criminales, genocidas, regímenes represivos y grupos terroristas.

Llevamos 15 años alarmados por el terrorismo yihadista pero no nos damos cuenta quela ‘guerra contra el terror’ solo ha conseguido incrementar el volumen y la virulencia terrorista.

Nos da mucho miedo Daesh pero no acabamos de comprender que nos debería dar más miedo muchas de las decisiones políticas, económicas y sociales que hacen este mundo como es. La dramática verdad es que Estados y líderes políticos mundiales no tienen una agenda sincera y honesta en favor de la paz, los derechos humanos, la democracia y la justicia. Si miramos Siria (lugar dónde Daesh se ha desarrollado e implantado aprovechando el caos y zona de origen de la mayoría de refugiados del mundo) deberemos constatar que las actuaciones de las potencias mundiales (Estados Unidos, Rusia, China, Europa) y de las potencias regionales (Irán, Arabia Saudí, Turquía, etc.) han actuado en ese país siguiendo muchos intereses y prioridades pero, nunca, el de preocuparse por la suerte de la población siria y una solución justa al conflicto.

Seguramente, ni procurando hacerlo todo bien podríamos evitar totalmente el azote de la violencia. Pero si no nos tomamos en serio el fomento de la paz, la defensa de los derechos humanos y la promoción de la justicia, es seguro que deberemos aprender a convivir con altas dosis de violencia, caos y barbarie.

Jordi Armadans

Enllaç: Bloc de Jordi Armadans

Concert de FundiPau: Ovidi ³

FundiPau, amb qui l’escola fa anys que tenim bona relació fins al punt d’haver-los convidat a participar a la xerrada de Drets Humans a l’alumnat de 2n de Batxillerat, organitza un concert Per la pau i el desarmament que enguany arriba a la sisena edició. Us animem a participar-hi, més tenint en compte que se celebra ben a prop de l’escola: al Casinet d’Hostafrancs, el 28 de novembre a les 22h.

Hi actuaran Borja Penalba, David Caño i David Fernández que ens oferiran l’espectacle Ovidi ³, un homenatge a la figura i a l’obra d’Ovidi Montllor. En aquesta actuació, el poeta David Caño, el músic Borja Penalba i el periodista i exdiputat de la CUP David Fernández, celebren Ovidi Montllor a través de poemes, músiques i reflexions. Dir, cantar, pensar: claus encara de la condició humana.

Els beneficis es destinaran a la tasca de l’entitat.

Ovidi ³ – 6è concert ‘Per la pau i el desarmament’
Dissabte, 28 de novembre a les 22.00 h
Teatre del Casinet d’Hostafrancs (Rector Triadó, 53, Barcelona)

Preu de l’entrada: 15 €

Entrades anticipades a www.fundipau.org, al 93 302 51 29 o al local de FundiPau
(Av. Meridiana, 30 – 32, esc. A, entl. 2a, Barcelona).
I el mateix dia al Casinet d’Hostafrancs des de les 8 de la tarda.

Més informació d’Ovidi3: www.facebook.com/ovidi3

Xerrada d'Arcadi Oliveres

El passat dimecres dia 10 de desembre va assistir a la nostra escola l’Arcadi Oliveres, economista i reconegut activista de Justícia i Pau, una organització per la promoció i defensa dels Drets Humans. Aquesta xerrada commemorava que el 10 de desembre de 1948 va ser signada la Declaració Universal dels DretsHumans a París. Per desgràcia, avui en dia aquests drets no són respectats.

Segons va començar a explicar, de drets, n’existeixen molts, però caldria dividir-los en el que ell va anomenar tres generacions de drets. La primera generació la formaven els drets civils, polítics, etc. que són aquells que inclouen els drets a la llibertat d’expressió, el dret a la sindicació, el dret a manifestar-se, entre d’altres. Seguidament va parlar de la segona generació de drets humans: els DESC (drets econòmics, socials i culturals), on s’engloben els drets més fonamentals que formen un individu, com per exemple, el dret a l’alimentació, a l’habitatge, a la sanitat, etc. En paraules de l’Arcadi “aquests drets són aquells que fan dels individus persones a terme complet”.

“Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, així com a la seva família, la salut, el benestar, i especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, l'assistència mèdica [...]”

(Article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans)

I finalment, també s’han de tenir presents, una tercera generació de drets, que no van ser redactats el 1948 ja que eren impensables en aquell temps, com són els drets medi ambientals.

Després d’aquesta introducció va passar a parlar de les violacions que avui dia es produeixen d’aquests drets. La primera va ser una relacionada amb els DESC, concretament aquell que parla del dret a l’alimentació que tenen totes les persones. Segons xifres que va donar, al món hi ha 7500 milions de persones, doncs d’aquestes, al voltant d’unes 1200 milions pateixen fam. A més, d’aquests 1200 milions, 50.000 persones moren de fam cada dia, una xifra alarmant. Per a que ens féssim una idea, aquest número equivaldria a omplir la meitat del camp Nou. Després d’aquests números tothom es pregunta quin és el problema, així només caldrà solucionar-lo i problema resolt. Doncs la veritat és que no existeix cap raó objectiva que justifiqui la mort d’aquest número tan elevat de gent que mor cada dia, ja que ara mateix al món hi ha aliments suficients per alimentar tota la població del planeta. Llavors ens va plantejar: quin és l’origen del problema? La resposta és ben fàcil, no es tracta d’un problema de producció, sinó d’un greu problema de distribució. Mentre que als països desenvolupats es produeix un malbaratament massiu d’aliments i hi ha cada vegada més gent que pateix obesitat, la realitat en uns altres països no tan afortunats, com són els anomenats “Països del Tercer Món”, és ben diferent, on una de les principals causes de mort és la fam. Resolt l’origen del problema, algú pensarà, ja ho tinc: si el problema recau en la distribució, per què no enviar els aliments sobrants dels països rics als països més desfavorits? Doncs aquesta no és la solució, és més, així provocaríem altres problemes. Tal com explica l’Arcadi, això provocaria un canvi en l’alimentació de les persones, a més que la majoria dels aliments arribarien caducats i fets malbé al seu destí, ja que la majoria d’aliments es fan malbé en un període curt de temps i l’esforç no hauria valgut per a res. Després de totes aquestes consideracions, l’Arcadi va dir que l’única solució real i viable per acabar amb la fam al món d’una vegada per totes seria que cada país per ell mateix produís la quantitat necessària d’aliments per abastir la seva població, sense la necessitat d’ajudes externes. Davant d’aquesta situació, l’organisme internacional de l’ONU, el juny del 2008 a la conferència de Roma, va concloure que per a eradicar el greu problema de la fam es necessitarien 50.000 milions de dòlars durant 6 anys, diners que es destinarien a la inversió en granges, tractors, animals, maquinària agrícola, formació tècnica i professional, entre d’altres mesures, que facilitarien als països pobres arribar a l’objectiu d’arribar a produir els seus propis aliments.

Davant d’aquesta xifra els països rics s’hi van oposar i van fer una contraoferta de 12000 milions de dòlars. L’ONU accepta, ja que és millor això que res.

El 15 de setembre de 2008 es pot considerar l’inici de la crisi econòmica que va esquitxar el món. Aquest dia es produeix la fallida de l’important banc nord-americà Lehman Brothers, caiguda que arrastrarà a tothom.

A partir d’aquest moment, el sistema bancari de molts països comença a fer fallida, però ràpidament s’inicia un pla d’acció impulsat pels governs per tal de rescatar els bancs amb diners de tots. Japó, Gran Bretanya, Estats Units, Espanya, Portugal, Grècia, Itàlia, França només són alguns dels noms que s’inclouen a la llarga llista de països que van seguir aquesta estratègia que en total va recaptar un total de 4 bilions 600 milions de dòlars, una xifra desorbitant amb la qual s’hauria pogut eradicar la fam al món 92 vegades. Com va dir l’Arcadi, “això és una violació dels drets humans en tota regla”.

D’aquesta violació, va passar a una altra, de la primera generació, dels drets civils i polítics, i que inclouen la lliure circulació de les persones. Hi ha una gran quantitat de persones que viuen en unes condicions de vida molt precàries i només aspiren a una vida millor. L’única opció que els queda és marxar i anar-se’n a un altre país, però això no és gens fàcil. Segons xifres que va donar l’Arcadi: en els darrers 5 anys, 29.000 persones han mort ofegades quan intentaven assolir el somni de viure una vida millor. L’Arcadi va dir: “Això és un crim. Ja que ningú té dret a posar fronteres a ningú”. Diu que les migracions no són un problema, com popularment es creu, sinó al contrari, són un tresor que enriqueix la cultura.

Si ens fixem en la història, la gent ha emigrat sempre. Per citar alguns exemples: al segle XIX a Irlanda, va marxar el 90% de la població als Estats Units, a Massachusetts. També al segle XIX, a Itàlia, el 50% de la població va marxar als EEUU, a Nova York, i a Argentina, a la ciutat de Buenos Aires. L’Arcadi va explicar una anècdota que un cop quan ell va viatjar a Menorca, va veure una placa commemorativa dedicada a Algèria, en què s’exposava l’agraïment dels menorquins cap als algerians, ja que en el passat havien anat a menjar a Algèria quan ells no tenien aliments suficients. A més, si ens fixem en la demografia, ara mateix tenim una de les poblacions més envellides del món.

Això vol dir que hi ha una franja d’edat on falta gent. Si sortim de la crisi, Espanya necessitaria l’arribada d’immigrants per poder pagar les pensions.

L’Arcadi ens va donar una tasca per difondre: “Els immigrants no fan perdre diners al govern”. Per una banda, cotitzen a la Seguretat Social, paguen els impostos (IVA, etc.). De l’altra banda, reben educació, sanitat, beques, ajudes... Si es tenen en compte les entrades i les sortides de diners, els càlculs donen una xifra de 6.000 milions d’euros de superàvit. A més hem de tenir en compte que la nostra cultura és fruit de totes les migracions que ens han arribat: "Ser català és ser una mica magrebí, una mica fenici, una mica jueu, una mica romà, una mica àrab..." Com bé diu l’Arcadi: “El món és de tots”.

Després va parlar de la tercera generació de drets, els drets mediambientals. Fa 50-60 anys que el consum no para d’expandir-se a un ritme molt elevat. A més, les reserves de petroli s’esgotaran d’aquí 35 anys. Una manera de substituir el petroli és mitjançant la utilització de biocombusibles. Però, d’on provenen els biocombustibles? S’aconsegueixen del blat de moro, fet que segons l’Arcadi és una aberració. M’explico: s’utilitza menjar per alimentar els cotxes. Això provoca que els aliments que contenen blat de moro s’encareixin, ja que tota la producció va destinada a la formació de biocombustibles, fet que fa que a les persones pobres cada vegada els costi més alimentar-se.

A més, s’està produint un canvi climàtic en què la temperatura global s’estima que pujarà 1ºC per any, la qual cosa està provocant el desglaç de moltes zones polars. N’és un exemple Groenlàndia, on una gran part de les zones gelades ja no existeixen. Això provoca un augment del nivell del mar que en un futur farà que països molt plans, com les Maldives, estiguin en alerta de perdre territori a causa de la pujada del mar i, fins i tot, puguin acabar amb els anys desapareixent.

Un altre problema que afecta el medi ambient i esgota els recursos naturals és el consum descontrolat. En paraules de l’Arcadi: “Hem de vigilar el nostre consum” i intentar canviar els nostres hàbits. Per exemple, per Nadal un nen petit de mitjana rep uns 12 regals en total, però estudis demostren que d’aquests 12 regals després el nen només juga amb 2.

Un altre exemple el protagonitzen els telèfons mòbils. Segons el que diu l’Arcadi: “El telèfon mòbil s’hauria de canviar cada 6 o 7 anys.” Es preguntarà molta gent que això per què, doncs la resposta és senzilla. Els filaments que fan que els mòbils funcionin estan fets de “columbita-tantalite” (abreviat: coltan) un mineral que podem trobar el 10% a Austràlia, un altre 10% a Rwanda i el 80% restant al Congo.

La seva explotació a l'Àfrica ha estat, i està, lligada a conflictes bèl·lics per aconseguir el control d'aquest material, condicions d'explotació en règim de semiesclavitud, desastres mediambientals amb gravíssimes repercussions en la fauna local d'espècies protegides (goril·les, elefants), i fins i tot a greus problemes de salut associats amb els arcaics i infrahumans mètodes d'explotació. De fet, fa 15 anys que utilitzem els telèfons mòbils, doncs en aquest període de temps al Congo han mort 5 milions de persones a causa de les guerres.

Una altra qüestió que va tractar va ser el tema de la guerra. El lloc on hi ha més guerres és a Àfrica, però qualitativament és a Àsia. Tothom sap que les guerres es fan amb armes. Però també sabem que Àfrica no produeix armes: els les venen. Qui? Els països exportadors d’armes, entre els quals es situa Espanya que es troba entre 6è-9è venedor d’armes del món. Referint-se al tema l’Arcadi ens va explicar una anècdota de l’any 2013 quan va anar a La Marató de TV3, una marató extraordinària contra la pobresa on ell participava com a portaveu de l’organització Justícia i Pau. Abans de tancar, li van preguntar què li havia semblat, ja que s’havien recollit uns 5.000.000€. Ell va felicitar a tothom per la feina que havien fet, però va recordar que mentre allà es recaptava tota aquesta quantitat de diners per una bona causa com és la pobresa, Espanya gasta 52 milions d’euros de pressupost a preparar la guerra. Segons l’ONU, amb la despesa destinada a conflictes bèl·lics cada any al món, es podria eliminar la fam al món 34 vegades.

Per acabar la xerrada va posar molt èmfasi que ens informem bé, ja que els mitjans de comunicació ens enganyen i, a més, ens distreuen. Va posar un exemple actual com havia sigut la malaltia de l’Ebola. Se li havia donat molta publicitat, però des que va començar el brot havien mort 6000 persones contagiades d’Ebola, en front de 110.000 persones mortes en el mateix període de temps a causa d’altres malalties com són la malària o la sida. Ens va recomanar que el millor que podem fer és mantenir la TV tancada el 95% del temps, ja que tot el que ens diu són mentides i, a més, és un intent per idiotitzar la població.


text: Miriam Millan Ruiz
2n Batxillerat D

fotografies: Roser Gamonal

XXVII Encuentro Estatal de Escuelas Asociadas a la UNESCO

Pontevedra ha acollit, del 2 al 5 de juliol , diverses escoles de l’Estat Espanyol,  públiques, concertades i privades, de tots els nivells educatius, per celebrar el XXVII ENCUENTRO ESTATAL DE ESCUELAS ASOCIADAS DE LA UNESCO. El tema d’aquest any era  EDUCAR PARA  LA CIUDADANÍA MUNDIAL. De la nostra escola hi han participat les mestres Reis Masllorens i Àngels Vidal.

Les sessions,  que es van celebrar al PAZO DA CULTURA, van començar amb la  conferència inaugural   Las escuelas en lucha contra el hambre y la sostenibilidad  del planeta. Papel de la biodiversidad agrícola y la agricultura familiar a càrrec del professor José Esquinas .

Seguidament van començar les sessions de treball. Es van presentar diferents comunicacions agrupades en tres àmbits: Cultura de Pau i Diversitat Cultural,  Patrimoni i Desenvolupament sostenible.

Vàrem participar en el seminari de Cultura de Pau aportant algunes propostes metodològiques.

Després  de la conferència  Hacia donde caminan las escuelas asociadas : educar para la ciudadanía a càrrec de la coordinadora estatal  Rufina Moreno, va tenir lloc l’Assemblea general.

Les jornades que havien començat al Pazo de Mugartegui  amb la benvinguda de l’alcalde, un lunch de menjars típics i una visita guiada al casc antic de la ciutat, van acabar amb una visita al bonic poble de Combarro i un sopar preparat per les famílies de les diferents AMPES  de les escoles associades de Pontevedra.

Han estat uns dies molt enriquidors. En tornar al setembre explicarem la nostra experiència al Grup UNESCO i als diferents claustres per començar a treballar de nou.

REIS MASLLORENS I ÀNGELS VIDAL

Participació de l’alumnat de 5è en l’acte de lliurament dels Premis Drets Humans

L’alumnat de 5è de Primària de l’escola ha participat en l’acte de lliurament dels Premis Drets Humans en el qual s’han exposat els treballs sobre la Pau que han elaborat. 

Cada grup classe de 5è tenia un mandala per pintar. Per grups se situaven davant del seu mandala, en espais en blanc separats i havien d’omplir-lo amb els diferents materials oferts per l’escola o portats des de casa. Elaboraven lliurement les formes i els dibuixos... i qui pintava després, hi havia de donar continuïtat. 

Entre tot el grup van elaborar el conjunt de forma cooperativa, en un ambient tranquil i relaxat. Totes les parts del treball final són independents, però alhora formen part d’un tot.

Per fer aquest treball el professorat s’ha inspirat en l’exposició: DIA – TEKHNÉ: Diàleg mitjançant l’art de l’Alex Carrascosa del Gernikako Bakearen Museoa (Museu de la Pau de Gernika).

Volem felicitar l’alumnat de 5è pels treballs realitzats i pel seu comportament durant tot l’acte de lliurament dels premis i el seu professorat per l’acompanyament del treball realitzat.

Grup UNESCO

Ha mort Alfons Banda

Ha mort Alfons Banda, fundador i president de la FundiPau entre 1983-2011, de la qual actualment era membre del patronat i coordinador del Comitè Internacional. També era vicepresident de la Junta de Govern de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau).

Nascut a Girona el 1944 va morir dijous 30 de gener, dia en el qual se celebra el DENIP (Dia Escolar de la Noviolència i la Pau) i aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.

Era Químic i la seva trajectòria professional l’havia vinculat a l’ensenyament, en la docència i la direcció de centres.

Va començar la seva trajectòria en l’àmbit del pacifisme a la dècada dels setanta al costat de persones com Joan Gomis, Lluís Maria Xirinacs, Fèlix Martí, Arcadi Oliveres o Pepe Beúnza. A principis dels vuitanta va rebre la influència decisiva de Seán MacBride, Premi Nobel de la Pau, cosa que el va portar, junt a un petit grup de persones, a crear el 1983 la Fundació per la Pau, actualment FundiPau, amb la intenció de treballar a favor d’una cultura de la Pau.

Sobre aquest concepte, “cultura de Pau”, afirmava que estava fonamentat en tres pilars: “respecte portat a l’extrem, opció pel diàleg i opció per la cooperació”. Per dur-la a terme calia un treball que arribés a tothom. “La Pau”, deia, “reclama la implicació activa de la ciutadania. Els ciutadans formem part de l’eina més poderosa per a la transformació social: l’opinió pública”.

Alfons Banda deia també, en una entrevista concedida a TV3, que el treball per la Pau demanava dos requisits previs: “una actitud de rebel·lió davant d’una situació i l’esperança que les coses poden anar millor”.

Alfons Banda ha estat, en paraules de Federico Mayor Zaragoza, ex Director General de la UNESCO, “una veu ferma i rigorosa en favor de la dignitat humana” i, d’ell, afirma que “el seu exemple continuarà sent una inspiració per a l’acció quotidiana de moltes persones”.

“Accepto que potser no podem canviar el món”, deia Alfons Banda a la presentació del seu bloc, L’ombra de la pau, “però podem viure amb altres prioritats. Això el canviarà. Per millorar el món cal viure com si fos millor”.

Federico Mayor Zaragoza (blog)
La Vanguardia.com

Per pensar-hi

L’11 de desembre del passat 2013 Arcadi Oliveres, economista i activista dels Drets Humans, va fer una xerrada als alumnes de 2n de batxillerat de la nostra escola per commemorar el dia Internacional dels Drets Humans.

Els Drets Humans són les bases de convivència que es van establir després de la Segona Guerra Mundial amb l’objectiu que es deixessin de violar els Drets Humans degut a conflictes o que tinguessin finalitats negatives.

Arcadi Oliveres realitza xerrades a infants, joves, adults i gent gran de la mateixa manera i amb la mateixa finalitat: fer reflexionar i conscienciar la població. En tots aquests casos ho fa amb un to clar, entenedor i contundent, per a alguns fins i tot massa. Explica diversos fets de la nostra societat global que en un principi sobten però que, en realitat ho vulguem negar o no, la majoria ja sabem. Parla sobre els Drets Humans i responsabilitats que tenim cadascun de nosaltres per a que aquests drets es compleixin i dóna propostes per fer-ho.

Primer de tot va fer referència al fet d’estar ben informats, és a dir, que la societat estigui ben informada per saber què és i què no és just. El món està mal informat encara que ens facin creure que no. Els mitjans de comunicació ens enganyen, ja que estan al servei dels propietaris i dels anunciants, no pas de la informació cap als ciutadans. Actualment podem ser interactius i contrastar la informació de molts diaris i revistes. Un exemple que va donar va ser la revista Opcions que pretén aportar nous recursos molt més reals que d’altres, orientar i sobretot fer reflexionar.

Tot seguit va parlar sobre el ser privilegiats i les responsabilitats que comporta això. Ho va fer primerament dient que de mitjana els europeus disposem de 85 vegades més diners que Bolívia i més tard comparant litres d’aigua que gastàvem per dia i país. La veritat és que les dades van ser força xocants. Com pot ser que els Estats Units i Canadà gastin 550 litres/dia, Europa 350 litres/dia exceptuant Espanya que en gasta 200 mentre a l’Àfrica només en gasten 8? La veritat és que n’abusem sense cap mena de control i el pitjor, inconscientment. Mentre nosaltres obrim l’aixeta i raja tanta aigua com vulguem, segons l’ONU les noies de l’Àfrica passen 6 hores al dia anant a buscar aigua, cosa que els pren temps per l’educació que acabaria amb moltes mancances. El cas és que l’ONU també va calcular quin seria el preu necessari per a que arribés aigua a tots els poblats africans i va demanar als països amb recursos la seva intervenció, però mentre deien que no en tenien, anaven rescatant bancs irrescatables.

Més tard, va explicar per què les migracions afavoreixen i no perjudiquen. Això és degut al fet que, encara que per a molts sembli mentida, afavoreix l’economia i òbviament aporten riquesa a la cultura. No hi ha cap raó moral per posar fronteres. És vergonyós pel que han de passar les persones que volen una vida mínimament digna fora del seu país.

També va fer referència, ja que estem en temps de crisi, a l’atur i la manera d’eradicar-lo o com a mínim pal·liar les seves conseqüències. A França fa uns anys es va intentar. Els que treballaven més van rebaixar les seves hores laborables per deixar-les lliures per a persones a l’atur. D’aquesta manera tothom va poder treballar i les hores no treballades de la persona treballadora, es compensaven amb hores cobrades de l’atur. Tothom se sentia útil i tothom hi sortia guanyant.

D’altra banda i també fent referència a la crisi, però ara donant-li més pes a l’economia en sí va comentar que Espanya gasta més diners dels que té. Espanya hauria de cobrar els impostos per acabar amb el frau fiscal. Aquests impostos provenen principalment dels grans bancs com Santander i Bilbao que tenen diners amagats en paradisos fiscals, grans empreses com Google, Amazon i Samsung que estafen el 90% d’usuaris i d’altres fortunes com la d’Amancio Ortega. Si s’acabés amb el frau fiscal es podrien pujar les pensions fins un 80%. Una altra sortida seria canviar les despeses espanyoles deixant de gastar-les en alguns sectors. Aquest últim any es van abaixar els pressupostos un 4% incloent sanitat i educació mentre que el de defensa va pujar un 28%. Realment és absurd, ja que cap país ens amenaça ni tenim cap necessitat de malbaratar els diners que tant es necessiten en molts altres àmbits. Tot i això, Espanya és un dels països capdavanters en fabricació d’armament per a guerres africanes. Les armes es fabriquen al nord i es pateixen al sud mentre que s’intercanvien per drogues que es fabriquen al sud i es pateixen al nord. En part, podem aportar el nostre granet invertint els nostres diners a la Banca Ètica que et diu què fa amb els teus diners sense gastar-los per al mal aliè o no invertint diners en grans empreses o multinacionals per a que les riqueses es compensin.

Per acabar, va parlar sobre la responsabilitat que tenim amb el medi ambient. Des del 1960 la societat ha passat de ser autosuficient fins a l’actual 2014 a ser una societat del consum. La qüestió està que el consumir no aporta felicitat, la felicitat te l’aporten altres coses i aquesta és una mala interpretació. La dura realitat és que hem acabat amb molts dels recursos que ens aportava la Terra. Un exemple és el petroli que l’hem exhaurit en un 70% i només en queda pels 40 anys següents. Per pal·liar-ho es van buscar alternatives al petroli i es van trobar amb el blat de moro substituint el gasoil per un producte ecològic, però tot té els seus inconvenients i encara que no els haguem notat, altres els pateixen: als països subdesenvolupats aquest producte bàsic ha augmentat el seu preu un 90%.

No és vergonyós tot plegat? Reflexionem i actuem.

Maria Ortiz López
2 BTL. C

Conferència d'Arcadi Oliveres

La xerrada sobre Drets Humans que va fer Arcadi Oliveres el passat dimecres, 11 de desembre, a la Sala d'Actes de l'Escola va ser seguida, igual com l'any passat, amb molt d'interès per l'alumnat de 2n de batxillerat. 

Arcadi Oliveres, professor d'Economia de la UAB i president de Justícia i Pau, va parlar durant gairebé una hora sobre "Drets humans i responsabilitats personals".

Finalment, hi va haver una estona de preguntes i respostes, que es va allargar a micròfon tancat.

Properament, penjarem al bloc una crònica més detallada amb el contingut de la xerrada i la gravació o part de la gravació de l'acte.

Xerrada d'Arcadi Oliveres amb motiu del 65è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans

Divuit anys de la matança d'Srebenica

L’11 de juliol es van complir el divuitè aniversari de la matança d’Srebenica en la qual van ser assassinats 8.372 bonis musulmans per l’exèrcit serbi.

Aquest fet va produir-se dins de la guerra serbo-bosniana (1992-1995) a prop del poble d’Srebenica, enclavament protegit per tropes holandeses de les Nacions Unides que van tenir un comportament passiu durant l’episodi de la matança.

L’any 2003 es va inaugurar a Potočari, prop de Srebenica, el memorial per enterrar les víctimes d’aquell genocidi. Des de fa anys, cada 11 de juliol, es concentren multitud de persones –supervivents, familiars i amics- per retre homenatge a les víctimes d’aquell crim i per enterrar els cossos recuperats i identificats, per l’esforç dels forenses, de les tombes comunes on els soldats serbis van llençar les víctimes.

Enguany s’han fet 409 enterraments, però encara queden uns 2000 cadàvers per identificar.

Posicionament de la Xarxa d'Escoles Associades a LA UNESCO a Catalunya davant la LOMCE.

Posicionament de la Xarxa d'Escoles Associades a LA UNESCO a Catalunya davant la LOMCE.

Des de la seva fundació el 1953, el Pla d’escoles associades de la UNESCO ha incidit en els valors que aquest organisme protegeix i potencia. Mitjançant l’educació i l’ensenyament, hem treballat per tal que el nostre alumnat, sigui quina sigui la seva edat, faci seus els principis de la Pau, la Llibertat,  l’Equitat i la Convivència. La UNESCO – tal com va fer Nacions Unides - ha defensat sempre la identitat dels diferents pobles que viuen en el nostre Planeta. Per això en el preàmbul de llurs constitucions trobem “Nosaltres, els pobles ...”. I, per descomptat, un dels trets identitaris més significatius dels pobles i de les cultures: les llengües.

El ministre d’Educació de l’Estat espanyol  pretén amb la seva nova llei (la LOMCE) mutilar i acabar amb aquests fonaments. Relega la llengua de les comunitats autònomes de l’Estat a matèries optatives. En el nostre cas, el català passaria a ser la tercera llengua darrera del castellà i l’anglès. És així com l’actual govern de l’Estat espanyol  treballa per la desaparició d’una llengua i d’una identitat que ens pertany. I que els pertany  si de debò fessin seus els principis de la Carta de les llengües minoritàries europees que el Govern espanyol va signar el 2002.

Això si entenem la llengua com un element patrimonial. Si ho enfoquem des del punt de vista social, l’ensenyament en català ha estat un important element de cohesió social. Una eina bàsica per establir les regles de convivència des de l’equitat.

Per altra banda, quan nosaltres posem l’accent sobre la Igualtat, ells el posen en l’adoctrinament i la uniformitat de pensament. Si nosaltres eduquem per a la Llibertat, marginen  matèries com la filosofia, que no serà obligatòria,  per tal d’eliminar qualsevol visió crítica del món i així poder anul·lar la nostra capacitat de tria. Proposen, també, en aquesta llei retrògrada, conceptes ja superats en el temps com les "revàlides", per no parlar d’allò que tant li agrada al Sr. Wert com és la separació d’alumnes per raó de sexe.

En definitiva, la nostra xarxa, la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO de Catalunya (XEAUC), s’oposa frontalment al nou projecte de llei educativa i manifesta el seu desig que sigui derogada o, si més no, revisada en profunditat.

                                                                       Barcelona, 20 de juny de 2013

HEM ARRIBAT A LES 20.000 VISITES!

Des de la publicació de la primera entrada, el 9/5/2011, amb motiu de la macroactivitat d’aquell curs , el libdub, el blog del Grup UNESCO ha rebut 20.000 visites.

Des d’aleshores s’hi han publicat 70 entrades. Entre els temes més freqüents hi ha els drets humans (24), la solidaritat (14) i la pau (13). També hi ha entrades sobre el Grup UNESCO, el Premi Drets Humans i els referents, és a dir, aquelles persones o organitzacions que ens indiquen valors i actituds que ens ajuden a configurar les nostres.

El blog s’ha convertit en aquests dos anys en un dels principals elements de dinamització del Grup UNESCO i també en una eina fonamental a l’hora de donar-ne a conèixer les activitats i els referents.

L’ONU aprova el primer tractat internacional sobre comerç d’armes de la història

  

Dimarts dia 2 d’abril l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el primer tractat de comerç d’armes de la història. Ho va fer per una majoria aclaparadora: 155 estats van votar a favor, 22 es van abstenir i 3 ho van fer en contra.

Aquest tractat suposa el primer pas per aturar el descontrol de la proliferació d’armes al món. Cal reconèixer, però, que es tracta d’un text imperfecte, favorable als interessos dels països exportadors. Però també és veritat que té un potencial enorme i que, a l’apropar el drama de la violència armada a l’opinió pública i més enllà de les qüestions estrictament jurídiques, contribuirà a estigmatitzar el comerç irresponsable d’armament.

El Tractat significa una victòria dels drets humans sobre les armes.

Aquest text és un resum del que Xavier Alcalde ha publicat en el bloc de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau). Si voleu llegir el text sencer seguiu l’enllaç:  http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/icip/

Diversitat a Ciutadania

L'alumnat dels cursos de 3r E i F  han fet uns pòster amb la tècnica del collage, sobre la diversitat,  en la matèria ètica i ciutadania.

Alguns tenen més de 100 o 150 imatges, i són una bona mostra de la diversitat en el món on vivim.

ENTRETENIMENT: Pots cercar a cada pòster el tipus de diversitat que es vol representar, a veure si ho encertes!

(fes clic sobre la foto per veure-la més gran)

 

 
  

 

 

 

La Pau i els Drets Humans de l'escola són notícia a Sants 3 Ràdio

El dia del Premi Drets Humans un periodista de Sants 3 Ràdio va assistir a l'acte i va informar-se sobre les diverses activtats de solidaritat que duem a terme a l'escola. Arran d'això ens va visitar una periodista de la mateixa emissora que va gravar una entrevista i va redactar un escrit que podeu llegir en aquest enllaç: http://www.el3.org/noticies/noticia.php?p=5808

20 ANYS DEL GRUP UNESCO (EL VIDEO)

Aquest vídeo recull els orígens i les activitats del Grup UNESCO al llarg d'aquests 20 anys (1992-2012). El guió i la direcció són de la nostra exalumna Roser Gamonal.

http://www.youtube.com/watch?v=4Au2Cp11W1E

REBEM EL SEGON PREMI EN EL PRIMER CONCURS DE LIPDUBS PER LA PAU

Ahir, 30 de gener de 2013, Dia Internacional de la Noviolència i la Pau, va ser lliurat a la Filmoteca de Catalunya el primer Premi de Lipdubs per la Pau que ha organitzat l’ICIP (Institut Català Intenacional per la Pau).

En aquest concurs s’hi van presentar 32 escoles i instituts de tot Catalunya.

L’Escola Joan Pelegrí va obtenir el segon premi pel lipdub “Dona i Pau” que va ser realitzat durant el curs 2010-2011 dins de la Campanya de cooperació amb les dones palestines.

Va recollir el premi Judith Casadesús, com a directora del lipdub. A més d’ella, va assistir a l’acte una nodrida representació de professorat, alumnat i PAS de la nostra escola i de les altres nou escoles finalistes.

Volem felicitar a tots i totes els que amb la vostra participació en la macroactivat vau fer possible aquell libdub, del qual el jurat va destacar l’encert en la tria de la cançó, la claredat del missatge i la seva realització “vertiginosa”.

També volem agrair a l’ICIP la seva iniciativa d’organitzar aquest concurs. I, finalment, volem felicitar a l’IES Vinyet de Sitges, guanyador del concurs, pel seu lipdub “El somni de la Vinyet”.

L'ICIP ha seleccionat el nostre LIBDUB

Des de l’ICIP us volem reiterar el nostre agraïment per participar al I Concurs de Lipdubs per la Pau. Més de 14.200 infants, joves i personal de 32 centres d’ensenyament de tot Catalunya heu participat en aquesta convocatòria i ens heu fet arribar les vostres composicions audiovisuals.  

Em plau comunicar-vos que el Jurat d’aquest concurs es va reunir ahir per valorar tots els lipdubs rebuts. En acabar les seves deliberacions, els seus membres van seleccionar com a finalistes les obres següents (per ordre alfabètic):

·         Dona i Pau - Escola Joan Pelegrí (Barcelona)

·         El somni de la Vinyet - IES Vinyet (Sitges)

·         Escola SOLC per la Pau - CEE SOLC (Tarragona)

·         La pau és el camí - Col·legi Sant Josep (Reus)

·         La pau és el camí - Escola El Rodonell (Corçà)

·         Lipdub per la Pau - Escola del Clot (Barcelona)

·         Pau? Mireu com!!! - Escola Sant Josep Oriol (Barcelona)

·         Tocant el cel - DAINA ISARD (Olesa de Montserrat)

·         Together - OSCUS (Barcelona)

Com sabeu, aquests 9 lipdubs finalistes seran projectats en una cerimònia que tindrà lloc el dimecres 30 de gener, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, a les 18h30 a la Filmoteca de Catalunya (Barcelona). En aquesta mateixa cerimònia es faran públics els lipdubs guanyadors i es repartiran els premis.

L’aforament de la sala és força reduït per un nombre tan important de participants, però cadascun dels centres participants tindrà reservat un nombre limitat d’entrades per poder assistir-hi. Entre avui i demà rebreu un altre correu en relació amb això. Més endavant també rebreu una carta del president de l’ICIP, Sr. Rafael Grasa, comunicant oficialment els resultats del Concurs.

Agraint novament la vostra implicació, us felicitem per la gran feina que heu fet tots i totes!

Cordialment,

Sabina