[El text que es reprodueix a continuació és la transcripció de la xerrada que Tica Font va fer el 14/12/11 a la Sala d'Actes de l'escola adreçada a l'alumnat de 2n de Batxillerat i que aviat apareixerà reproduída al Calaix de Sastre]
“No hi ha camí per la pau; la pau és el camí”. Gandhi.
“Mai no ha existit una guerra bona o una pau dolenta” Benjamin Franklin
El 14 de desembre va tenir lloc a la Sala d’Actes la xerrada sobre Drets Humans als alumnes de 2n de Batxillerat, activitat que se celebra a l’escola des del 1998. La conferenciant va ser la Sr. Tica Font, presidenta de l’Institut Català Internacional per la Pau de Catalunya (ICIP).
La xerrada es va estructurar en una primera part més teòrica i una segona on es van presentar alguns casos interessants de lluita noviolenta per la pau.
1. LA VIOLÈNCIA
Segons Tica Font, tenim una idea prèvia, un estereotip, que defineix la pau com el contrari de la guerra, el contrari de la violència. Ara bé, què entenem per violència? La violència és l’actitud o comportament que constitueix una violació o una privació a l’ésser humà d’una cosa que li és essencial com a persona (integritat física, psíquica, moral, drets, llibertats...)
Podem distingir tres tipus de violència: la directa, l’estructural i la cultural.
La violència directa suposa una agressió física o psicològica: assassinat, tortura, maltracte, mutilació, assetjament...
La violència estructural forma part de l’estructura social i impedeix cobrir les necessitats bàsiques: atur, malnutrició, baixa esperança de vida, manca de sanitat i educació bàsica.
La cultural (religió, cultura, llengua, art...) és la violència que s’utilitza per justificar o legitimar la violència estructural o directa.
2. EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE DE PAU.
En segon lloc, va parlar sobre el concepte de pau. La pau és un concepte complex, que evoluciona amb el temps, i per això cal veure el concepte en el seu sentit històric.
A l'antiga Grècia eirene volia dir estat de tranquil·litat, serenitat, absència d’hostilitats entre ciutats. També significava harmonia interior i social.
A Roma la Pax Romana tenia un sentit més jurídic, la pau era sinònim d'absència de rebel·lions violentes a l'interior de l'imperi, o sigui el manteniment de la llei i l’ordre establert. El que garanteix la pau és l'aparell militar, que es pot resumir en la frase: “si vols la pau prepara’t per a la guerra”.
Molt més tard, el 1969, Johan Galtung, investigador i politòleg noruec, va crear el concepte de pau negativa i positiva. La pau negativa significava la no existència de guerra, i la pau positiva la no existència de violència estructural.
Entre els trets que defineixen la pau positiva trobem que és més que una mera absència de guerra, és un procés dinàmic, en constant construcció que es va fent de manera gradual i permanent i que es basa en el criteri d'assaig i error.
La pau positiva és un ordre social basat en la justícia. També es caracteritza per una absència de condicions no desitjables (fam, marginació, desigualtats...) i, a la vegada per la presència de condicions desitjables (treball, habitatge, salut...)
No pot existir pau positiva si hi ha relacions caracteritzades pel domini, la desigualtat, tot i que no hi hagi cap conflicte. Aquestes serien impediments per aconseguir la pau. Per aquesta raó, és evident que construir la pau comporta crear unes relacions basades en la cooperació, el suport mutu, la col·laboració i la creació de condicions de confiança mútua.
La pau és un procés gradual i permanent que fa la societat dia a dia, en el qual de mica en mica anem instaurant el que anomenem justícia.
La pau és un camí que estarà ple d’errors, estarà ple d’assajos, de cercar respostes i accions transformadores que volen superar el present i anticipar-se al futur. Hem de pensar en la pau no com quelcom perfecte, acabat, perpetu, sinó com un procés imperfecte, inacabat i sempre en transformació.
3. ALGUNS EXEMPLES PRÀCTICS SOBRE PAU POSITIVA.
Tica Font va explicar l’existència d’exemples de treball a favor d’una pau positiva i va mostrar algunes webs on es poden trobar aquestes experiències.
Un cas es pot veure a la pàgina Breaking the Silence (http://www.breakingthesilence.org.il/), on podem trobar testimonis de soldats israelians, que expliquen als palestins què fan com a soldats en els territoris ocupats, quines ordres han rebut, etc. No tracten qüestions polítiques, només expliquen què han fet i com se senten quan han cedit a valors morals.
Pels seus testimonis en aquest web, els soldats israelians s’arrisquen a perdre feina i amics. Sovint són acusats de traïdors, criticats i rebutjats.
Tica Font va explicar que aquests soldats segueixen una estratègia femenina: donar-se suport mútuament.
El segon cas es titula The Parents Circle (http://www.theparentscircle.com/), on israelians i palestins, víctimes del conflicte, expliquen “el patiment comú” que sofreixen. Formen parelles mixtes per trencar estereotips i van junts d’aquesta manera a llocs on expliquen el dolor patit. Mostren així una visió no política del conflicte i construeixen ponts de pau.
Un cop acabada la intervenció de Tica Font, es va dur a terme un torn de preguntes on l’alumnat va demanar la seva opinió sobre el premi Nobel de la Pau concedit ara fa un any a Obama, sobre la possibilitat d’un conflicte armat entre Israel i els Estats Units amb Iran, i sobre si hauria utilitzat o no la violència en el supòsit imaginari que el 1940 hagués tingut d’aquesta manera l’oportunitat d’aturar Hitler.
Acabat el torn de preguntes i respostes es va donar l’acte per finalitzat.
Alan Malla
Grup UNESCO