Dimarts 13 de març, a la sala d’actes, hi va haver una exposició sobre les vides de les persones de Guarjila i l’experiència de dos voluntaris que van ser els encarregats de l’exposició, M. Antònia Cuscó i Aleix Cunillera, professors de l'Escola Joan XXIII de Bellvitge.
La M. Antònia ens va explicar que Guarjila és un petit poble d’El Salvador, que va ser un dels pobles amb més morts durant la guerra civil d’El Salvador. Segons va dir, a partir de la fi del conflicte es va començar a repoblar i es va fer una organització per poder retrobar els desapareguts durant la guerra. Ara la gent viu en unes condicions humils: tenen cases no tenen aigua corrent i utilitzen latrines. A tot aquest context hem d’afegir que l’educació es troba limitada a primària i secundària (només per a alguns); i tots aquells que vulguin estudiar més o tenir un “millor progrés”, se’n van cap als EUA amb un “coyote” que costa 6000$ (evidentment, de manera il·legal). Tots aquests factors creen una gran diferència social entre els que tenen o no parents als EUA.
Tot i això vam poder observar, per les seves experiències, que els pobladors són persones alegres i confiades (en el bon sentit de la paraula) que busquen poder rebre els seus convidats amb el màxim confort que puguin oferir-los. La gent es basa en un sistema col·lectiu on tots col·laboren i ajuden.
Ells ens van explicar com, a la seva estada a Guarjila, van ajudar en l’organització de la clínica del poble, on es fa tot tipus de medicina preventiva, i en la creació d’un club de futbol amb ajuda de diverses organitzacions per tal que els nens es puguin entretenir després de classe.
Amb el projecte d’aquest any del grup UNESCO s’espera que millorin encara més les seves condicions amb la rehabilitació de l’escola i la construcció d’unes latrines noves.
César J. Enríquez
1rC Batx.
