Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris referents. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris referents. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 d’octubre del 2015

El 27è Premi Drets Humans dedicat a Alfons Banda



El 27è Premi Drets Humans de l’Escola Joan Pelegrí que es lliurarà el 3 de febrer de 2016 estarà dedicat a Alfons Banda.

Nascut a Girona el 1944, estudià Química i la seva trajectòria professional va estar vinculada a l’ensenyament, en la docència i la direcció de centres.

Va començar la seva trajectòria en l’àmbit del pacifisme a la dècada dels setanta al costat de persones com Joan Gomis, Lluís Maria Xirinacs, Fèlix Martí o Arcadi Oliveres. A principis dels vuitanta va rebre la influència decisiva de Seán MacBride, Premi Nobel de la Pau i cofundador d’Amnistia Internacional.

L’any 1983, junt a un petit grup de persones, va crear la Fundació per la Pau, actualment FundiPau, que presidí entre 1983-2011, amb la intenció de treballar a favor d’una cultura de Pau. Fou també inspirador de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) del qual fou vicepresident de la Junta de Govern.

“La pau –deia- és una cultura nova, inèdita, que necessita imaginació, tossuderia, coratge i la voluntat de molts”. Conscient de la realitat del nostre món, afirmava: “On hi ha persones hi ha conflictes, i no és el conflicte el que és sempre evitable, sinó la resolució violenta del conflicte”. Admirador de Gandhi, defensava que “el nostre objectiu és l’eradicació de tota violència sociopolítica, independentment de qui la practiqui, perquè ja és hora de reconèixer que és absolutament impossible construir un món més humà sense renunciar a la violència com a element modificador o constructor de realitats socials.”

Alfons Banda va morir dijous 30 de gener de 2014, dia en el qual se celebra el DENIP (Dia Escolar de la Noviolència i la Pau) i aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.

Abans que a Alfons Banda, el Premi Drets Humans ha estat dedicat a Mahatma Gandhi (2011), Stéphane Hessel (2012) i Aung San Suu Kyi (2013), Nelson Mandela (2014) i Malala Yousafzai (2015).

divendres, 16 d’octubre del 2015

Conferència de Jordi Miralles (EUiA)

(Jordi Miralles i Conte (Barcelona, 27 d'abril de 1962 -Castelldefels, 14 d'octubre de 2015)

Ens ha semblat que la millor manera de recordar Jordi Miralles -exalumne, llicenciat en història contemporània, carter, polític i, en l’actualitat,  Tinent d'Alcalde  de Castelldefels- era reproduir un escrit publicat a la revista de l’escola, Calaix de Sastre, amb motiu de la conferència que va fer a l’alumnat de 2n de Batxillerat  el 15 desembre de 2006, per commemorar el Dia dels Drets Humans.

Foto: gentilesa de Línia Barcelona (Les Corts i Sants-Montjuïc)

Jordi Miralles, militant d’Esquerra Unida i Alternativa i actual diputat del Parlament de Catalunya en representació de la coalició parlamentària dels partits Iniciativa per Catalunya - Verds i Esquerra Unida i Alternativa, membre de la Mesa del Parlament. Va viure molts anys al barri i és ex alumne de l’escola.

Va oferir una conferència a la sala d’actes de la nostra escola emmarcada en la celebració anual del Dia Internacional dels Drets Humans, que té com a data de commemoració el 10 de desembre, per parlar dels drets de les persones, de la política social i de la participació de la ciutadania en la política.

La trobada, a més de conèixer trajectòria personal del conferenciant i la seva opció política, pretenia obrir els ulls als joves davant del panorama polític que de vegades ens sembla tan complicat, i que ens porta a dir que no hi estem interessats i que tots els polítics són iguals. Un dels principals objectius de l’acte fou desmentir aquesta convicció, i parlar de les diferents opcions polítiques en relació als drets de les persones.

Abans de l’intervenció de Jordi Miralles, el nostre professor d’història, Joan Camós, va oferir un breu repàs sobre la trajectòria política i personal del diputat, que va ser alumne de l’escola. Així, doncs, vam saber que estudià a l’Escola Joan Pelegrí; era veí d’Hostafrancs. Posteriorment cursà la carrera d’Història Contemporània. Abans d’endinsar-se en el panorama polític va treballar com a carter. El 1976, s’afilià a les Joventuts Comunistes i més tard al Partit Socialista Unificat de Catalunya. El PSUC i el Partit Comunista són el que actualment representen ICV-EUiA.

El primer que Miralles explicà és que actualment és diputat del Parlament de Catalunya i treballa en àrees principalment de serveis socials, immigració i radiotelevisió. Per introduir el tema dels drets humans, ens parlà de conflictes internacionals com el de la presó de Guantánamo, centre de tortures dels Estats Units, o l’absència de llibertat de premsa als països àrabs. Però ens va explicar que no calia anar tan lluny per trobar conflictes del dia a dia en els quals també calia garantir els drets humans, els drets de les persones.

Els drets de les persones

Aquest va ser el primer pilar important de la conferència: els drets de les persones. Aquests drets, que són els que una persona necessita per viure en condicions acceptables, han d’estar garantits per l’Estat i reconeguts per les administracions i les legislacions vigents. L’habitatge, l’educació, la salut són alguns dels exemples.

Polítiques socials

El segon pilar fou defensar que no tots els polítics són iguals ni totes les opcions polítiques són, al capdavall, el mateix. Aquest pensament és una visió pessimista del panorama polític que provoca una desconnexió del ciutadà amb el món de la política, però es tracta d’una visió equivocada. Ens parlà de les diferents postures davant de l’educació, per exemple, comentant que durant el govern de CiU hi havia 7 escoles privades per a classes benestants especialment beneficiades, algunes d’elles de l’Opus Dei (integrisme religiós) i en les quals separaven els nens de les nenes. Aquesta situació la comparà amb el govern d’Entesa, que segons Jordi Miralles prioritza l’escola pública per a tothom i qui vulgui una privada, que se la pagui.

A continuació, posà més exemples sobre discrepàncies entre les polítiques de la dreta i de l’esquerra, és a dir, entre conservadorisme i progressisme. Un govern conservador anteposa la sanitat privada a la pública, en contra d’un govern progressista. El mateix passa amb el medi ambient, un govern de dretes potencia la construcció mentre que un govern d’esquerres potencia el transport públic i el desenvolupament sostenible. Un govern de dretes defensa la propietat privada en la vivenda mentre que un govern d’esquerres vol potenciar el lloguer i, sobretot, garantir el dret a l’habitatge.

Ens posà com exemple la Llei de l’Habitatge recentment aprovada al Parlament, en la qual ICV - EUiA ha tingut un paper cabdal, i ens explicà la reacció de la dreta davant de la llei, que ha estat tatxada de comunista pel fet de garantir que no quedin pisos buits. També afegí com a mostra la campanya que llançà el Partit Popular del Baix Llobregat discriminant els immigrants: “Menos inmigrantes, más parkings”.

Democràcia no és només anar a votar

El tercer pilar de la conferència fou que la política i la democràcia no es limiten a anar a votar, però que l’abstenció no és la causa, és la conseqüència d’un joc polític desgastat. Cal animar la gent a votar perquè cal participació social. “Podem passar de la política, però la política no passarà de nosaltres”, afirmà Miralles. Un exemple d’aquesta necessitat de participació en política és la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), aprovada recentment al Parlament amb l’únic vot en contra del PP, que diu que amb 50.000 signatures de majors de 16 any es pot presentar al Parlament una petició per obtenir una dotació econòmica per a realitzar un projecte urbanístic o social.

Finalment va resumir aquestes tres columnes bàsiques de debat i donà la paraula als assistents per a formular les nostres preguntes i plantejar-li qualsevol inquietud. Va participar força gent tot i que al principi costà d’arrancar el torn de preguntes, però quan començà el debat aparegueren temes molt interessants com l’aplicació de la Llei de l’Habitatge, els recents desallotjaments de centres socials okupats o el preu abusiu que dificulta l’accés als usuaris joves a xarxa de transport públic. Jordi Miralles respongué a les preguntes sobre les que estava informat i va prometre remetre les nostres observacions a altres comissions de treball del Parlament per a tractar els temes en els quals no tenia competència.

David Belzunce
(2nA Batxillerat, curs 2006-2007)

Publicat a: Calaix de Sastre, pp. 29-30, n. 34, març 2007


Canal Parlament: Retrat del Diputat Jordi Miralles

dimarts, 14 d’abril del 2015

EN LA MORT D’EDUARDO GALEANO




Ha mort, als 74 anys, Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià, veu del Sud, des d’Amèrica Llatina.

Periodista, sempre compromès amb la realitat del seu país, del seu continent i de la lluita contra l’opressió a tot el món, la seva escriptura combinava el reportatge amb la ficció, l’anàlisi política junt amb la referència històrica.

Dotat de gran lucidesa, els seus textos busquen la crítica a través de la paradoxa.

La memòria i les causes sobre les quals va escriure Galeano continuaran vives mentre hi hagi lectors i lectores que les facin seves.


GALEANO, Eduardo. Patas arriba. Madrid: Siglo XXI, 19994.

“La publicidad manda consumir y la economía lo prohíbe. Las órdenes de consumo, obligatorias para todos pero imposibles para la mayoría, se traducen en invitaciones al delito.” (p. 25)

“Países en desarrollo es el nombre con que los expertos designan a los países arrollados por el desarrollo ajeno.” (p. 37)

“‘La justicia es como las serpientes: solo muerde a los descalzos.’ (Monseñor Óscar Arnulfo Romero).” (p. 79)

“Según confiesan los datos del US Public Health Service, son blancos ocho de cada diez consumidores de drogas, pero sólo hay un blanco cada diez presos por drogas.” (p. 133)

“La verdad está en el viaje, no en el puerto. No hay más verdad que la búsqueda de la verdad.” (p. 336)


GALEANO, Eduardo. Ser como ellos. Madrid: Siglo XXI, 1992.

“’Detrás de todo gran hombre, hay una mujer.’ Frecuente homenaje, dudoso elogio: reduce a la mujer a la condición de respaldo de silla.” (p. 10)

“En cambio, ¿quién conoce, en los Estados Unidos, a Charles Drew? No es que la historia lo haya olvidado: simplemente, nunca lo conoció. Sin embargo, este científico salvó muchos millones de vidas humanas desde que sus investigaciones hicieron posible la conservación y transfusión del plasma. Drew era director de la Cruz Roja de los Estados Unidos. En 1942, la Cruz Roja prohibió la transfusión de sangre de negros. Entonces Drew renunció. Drew era negro.” (p. 12)

“Vinieron. Ellos tenían la Biblia y nosotros teníamos la tierra. Y nos dijeron: ‘Cierren los ojos y recen’. Y cuando abrimos los ojos, ellos tenían la tierra y nosotros teníamos la Biblia.” (p. 23)


GALEANO, Eduardo. Las palabras andantes. Del Chanchito, 1993

“Ella está en el horizonte -dice Fernando Birri-. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.”

dilluns, 24 de novembre del 2014

El 26è Premi Drets Humans dedicat a Malala Yousafzai




El 26è Premi Drets Humans de l’Escola Joan Pelegrí que es lliurarà el 4 de febrer de 2015 estarà dedicat a Malala Yousafzai.

Malala és una noia paquistanesa de 17 anys que ha rebut enguany el Premi Nobel de la Pau pel seu activisme en defensa del dret de les dones a rebre educació.

Malala va ser coneguda a tot el món per haver patit un atemptat per part d'integristes talibans. Les greus ferides que va rebre al cap van obligar a intervenir-la quirúrgicament i a fer una llarga recuperació al Regne Unit.

Els talibans sabien contra qui atemptaven. Malala des dels 13 anys escrivia un bloc per a la BBC on explicava les dificultats de viure sota un règim on es prohibia l'escolarització de les noies.

Un cop recuperada de l'atemptat, Malala ha estat convidada a parlar davant d'auditoris diversos on ha defensat amb determinació la importància de l'educació de les noies. Aquest compromís i actitud han estat decisius per aconseguir diversos premis i reconeixements, entre els quals el Premi Nobel de la Pau, concedit el 10 d'octubre d'enguany junt a l'activista indi Kailash Satyarthi

Abans que a Malala, el Premi Drets Humans ha estat dedicat a Mahatma Gandhi (2011), Stéphane Hessel (2012), Aung San Suu Kyi (2013) i Nelson Mandela (2014)

dimarts, 4 de febrer del 2014

Ha mort Alfons Banda


Ha mort Alfons Banda, fundador i president de la FundiPau entre 1983-2011, de la qual actualment era membre del patronat i coordinador del Comitè Internacional. També era vicepresident de la Junta de Govern de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau).

Nascut a Girona el 1944 va morir dijous 30 de gener, dia en el qual se celebra el DENIP (Dia Escolar de la Noviolència i la Pau) i aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.

Era Químic i la seva trajectòria professional l’havia vinculat a l’ensenyament, en la docència i la direcció de centres.

Va començar la seva trajectòria en l’àmbit del pacifisme a la dècada dels setanta al costat de persones com Joan Gomis, Lluís Maria Xirinacs, Fèlix Martí, Arcadi Oliveres o Pepe Beúnza. A principis dels vuitanta va rebre la influència decisiva de Seán MacBride, Premi Nobel de la Pau, cosa que el va portar, junt a un petit grup de persones, a crear el 1983 la Fundació per la Pau, actualment FundiPau, amb la intenció de treballar a favor d’una cultura de la Pau.

Sobre aquest concepte, “cultura de Pau”, afirmava que estava fonamentat en tres pilars: “respecte portat a l’extrem, opció pel diàleg i opció per la cooperació”. Per dur-la a terme calia un treball que arribés a tothom. “La Pau”, deia, “reclama la implicació activa de la ciutadania. Els ciutadans formem part de l’eina més poderosa per a la transformació social: l’opinió pública”.

Alfons Banda deia també, en una entrevista concedida a TV3, que el treball per la Pau demanava dos requisits previs: “una actitud de rebel·lió davant d’una situació i l’esperança que les coses poden anar millor”.

Alfons Banda ha estat, en paraules de Federico Mayor Zaragoza, ex Director General de la UNESCO, “una veu ferma i rigorosa en favor de la dignitat humana” i, d’ell, afirma que “el seu exemple continuarà sent una inspiració per a l’acció quotidiana de moltes persones”.

“Accepto que potser no podem canviar el món”, deia Alfons Banda a la presentació del seu bloc, L’ombra de la pau, “però podem viure amb altres prioritats. Això el canviarà. Per millorar el món cal viure com si fos millor”.

Federico Mayor Zaragoza (blog)
La Vanguardia.com

dilluns, 20 de gener del 2014

Per pensar-hi



L’11 de desembre del passat 2013 Arcadi Oliveres, economista i activista dels Drets Humans, va fer una xerrada als alumnes de 2n de batxillerat de la nostra escola per commemorar el dia Internacional dels Drets Humans.

Els Drets Humans són les bases de convivència que es van establir després de la Segona Guerra Mundial amb l’objectiu que es deixessin de violar els Drets Humans degut a conflictes o que tinguessin finalitats negatives.

Arcadi Oliveres realitza xerrades a infants, joves, adults i gent gran de la mateixa manera i amb la mateixa finalitat: fer reflexionar i conscienciar la població. En tots aquests casos ho fa amb un to clar, entenedor i contundent, per a alguns fins i tot massa. Explica diversos fets de la nostra societat global que en un principi sobten però que, en realitat ho vulguem negar o no, la majoria ja sabem. Parla sobre els Drets Humans i responsabilitats que tenim cadascun de nosaltres per a que aquests drets es compleixin i dóna propostes per fer-ho.

Primer de tot va fer referència al fet d’estar ben informats, és a dir, que la societat estigui ben informada per saber què és i què no és just. El món està mal informat encara que ens facin creure que no. Els mitjans de comunicació ens enganyen, ja que estan al servei dels propietaris i dels anunciants, no pas de la informació cap als ciutadans. Actualment podem ser interactius i contrastar la informació de molts diaris i revistes. Un exemple que va donar va ser la revista Opcions que pretén aportar nous recursos molt més reals que d’altres, orientar i sobretot fer reflexionar.

Tot seguit va parlar sobre el ser privilegiats i les responsabilitats que comporta això. Ho va fer primerament dient que de mitjana els europeus disposem de 85 vegades més diners que Bolívia i més tard comparant litres d’aigua que gastàvem per dia i país. La veritat és que les dades van ser força xocants. Com pot ser que els Estats Units i Canadà gastin 550 litres/dia, Europa 350 litres/dia exceptuant Espanya que en gasta 200 mentre a l’Àfrica només en gasten 8? La veritat és que n’abusem sense cap mena de control i el pitjor, inconscientment. Mentre nosaltres obrim l’aixeta i raja tanta aigua com vulguem, segons l’ONU les noies de l’Àfrica passen 6 hores al dia anant a buscar aigua, cosa que els pren temps per l’educació que acabaria amb moltes mancances. El cas és que l’ONU també va calcular quin seria el preu necessari per a que arribés aigua a tots els poblats africans i va demanar als països amb recursos la seva intervenció, però mentre deien que no en tenien, anaven rescatant bancs irrescatables.

Més tard, va explicar per què les migracions afavoreixen i no perjudiquen. Això és degut al fet que, encara que per a molts sembli mentida, afavoreix l’economia i òbviament aporten riquesa a la cultura. No hi ha cap raó moral per posar fronteres. És vergonyós pel que han de passar les persones que volen una vida mínimament digna fora del seu país.

També va fer referència, ja que estem en temps de crisi, a l’atur i la manera d’eradicar-lo o com a mínim pal·liar les seves conseqüències. A França fa uns anys es va intentar. Els que treballaven més van rebaixar les seves hores laborables per deixar-les lliures per a persones a l’atur. D’aquesta manera tothom va poder treballar i les hores no treballades de la persona treballadora, es compensaven amb hores cobrades de l’atur. Tothom se sentia útil i tothom hi sortia guanyant.

D’altra banda i també fent referència a la crisi, però ara donant-li més pes a l’economia en sí va comentar que Espanya gasta més diners dels que té. Espanya hauria de cobrar els impostos per acabar amb el frau fiscal. Aquests impostos provenen principalment dels grans bancs com Santander i Bilbao que tenen diners amagats en paradisos fiscals, grans empreses com Google, Amazon i Samsung que estafen el 90% d’usuaris i d’altres fortunes com la d’Amancio Ortega. Si s’acabés amb el frau fiscal es podrien pujar les pensions fins un 80%. Una altra sortida seria canviar les despeses espanyoles deixant de gastar-les en alguns sectors. Aquest últim any es van abaixar els pressupostos un 4% incloent sanitat i educació mentre que el de defensa va pujar un 28%. Realment és absurd, ja que cap país ens amenaça ni tenim cap necessitat de malbaratar els diners que tant es necessiten en molts altres àmbits. Tot i això, Espanya és un dels països capdavanters en fabricació d’armament per a guerres africanes. Les armes es fabriquen al nord i es pateixen al sud mentre que s’intercanvien per drogues que es fabriquen al sud i es pateixen al nord. En part, podem aportar el nostre granet invertint els nostres diners a la Banca Ètica que et diu què fa amb els teus diners sense gastar-los per al mal aliè o no invertint diners en grans empreses o multinacionals per a que les riqueses es compensin.

Per acabar, va parlar sobre la responsabilitat que tenim amb el medi ambient. Des del 1960 la societat ha passat de ser autosuficient fins a l’actual 2014 a ser una societat del consum. La qüestió està que el consumir no aporta felicitat, la felicitat te l’aporten altres coses i aquesta és una mala interpretació. La dura realitat és que hem acabat amb molts dels recursos que ens aportava la Terra. Un exemple és el petroli que l’hem exhaurit en un 70% i només en queda pels 40 anys següents. Per pal·liar-ho es van buscar alternatives al petroli i es van trobar amb el blat de moro substituint el gasoil per un producte ecològic, però tot té els seus inconvenients i encara que no els haguem notat, altres els pateixen: als països subdesenvolupats aquest producte bàsic ha augmentat el seu preu un 90%.

No és vergonyós tot plegat? Reflexionem i actuem.

Maria Ortiz López
2 BTL. C

dimecres, 18 de desembre del 2013

Conferència d'Arcadi Oliveres



La xerrada sobre Drets Humans que va fer Arcadi Oliveres el passat dimecres, 11 de desembre, a la Sala d'Actes de l'Escola va ser seguida, igual com l'any passat, amb molt d'interès per l'alumnat de 2n de batxillerat. 

Arcadi Oliveres, professor d'Economia de la UAB i president de Justícia i Pau, va parlar durant gairebé una hora sobre "Drets humans i responsabilitats personals".

Finalment, hi va haver una estona de preguntes i respostes, que es va allargar a micròfon tancat.

Properament, penjarem al bloc una crònica més detallada amb el contingut de la xerrada i la gravació o part de la gravació de l'acte.




Mandela, la mort d'un gegant



Nelson Mandela, antic president de Sud-àfrica i Premi Nobel de la Pau, va morir el 5 de desembre a Johannesburg després de mesos de trobar-se en estat de coma. La seva mort és potser la del màxim referent mundial en la defensa dels Drets Humans i de la recerca de solucions pacífiques als conflictes.

Després de vint-i-set anys a la presó de Robben Island Mandela es va convertir en el símbol de la lluita noviolenta per la igualtat de drets dels ciutadans negres que patien la política segregacionista de l’apartheid a Sud-àfrica. La seva mà estesa als antics opressors, la seva estratègia basada en el perdó i la reconciliació per treballar junts pel futur de la nació li va valdre el Premi Nobel de la Pau al 1993, compartit amb Frederik de Klerk, president del país mentre ell era a la presó, i el respecte internacional. També el va portar a la presidència del seu país (1994-1999) període en el qual va introduir profundes reformes per retornar la dignitat a la ciutadania negra marginada durant tants anys.

El comiat de Mandela ha durat deu dies durant els quals el poble sud-africà ha pogut mostrar el respecte per Madiba, nom de clan de Mandela, i l’alegria per haver-lo tingut tots aquests anys amb ells. També el reconeixement internacional, amb més de cent caps d’Estat i de govern en una de les cerimònies del comiat, al Soccer City de Soweto a Johannesburg.

La mort de Mandela és la d’un gegant de la història, com el va qualificar el president dels EUA Barak Obama. El llegat moral que deixa Mandela és extraordinari. Però el millor elogi que se li podria fer no és el de repetir les seves frases, que aquests dies circulen per tot arreu, sovint en boca de polítics als antípodes del seu tarannà, sinó el d’imitar el seu exemple en la forma de solucionar les disputes polítiques i els problemes socials.

dilluns, 25 de novembre del 2013

XXV Premi Drets Humans dedicat a Nelson Mandela



El XXV Premi Drets Humans de l’Escola Joan Pelegrí que es lliurarà el 5 de febrer de 2014 estarà dedicat a Nelson Mandela.

Mandela, expresident de Sud-àfrica, lluitador pels Drets Humans va ser reconegut amb el Premi Nobel de la Pau el 1993.

Es considera Mandela un dels capdavanters i el símbol de la lluita noviolenta contra l’apartheid a Sud-àfrica, un sistema legal de segregació racial que discriminava la majoria negra a mans de la poderosa minoria blanca.

La seva lluita el va dur a la presó per un període de vint-i-set anys. Quatre anys després de ser alliberat, el 1994, gràcies a una forta pressió internacional, va guanyar les primeres eleccions no racials al seu país i n’esdevingué el president.

Mandela és considerat, al seu país, “pare de la nació” i, mundialment, un referent pel que fa a la lluita noviolenta a favor dels Drets Humans.

Actualment, Nelson Mandela que va complir els 95 anys d’edat el 18 juliol, està a casa seva molt delicat de salut després d’haver passat aquest estiu un llarg període hospitalitzat.

El Premi ha estat dedicat en edicions anteriors a Mahatma Gandhi (XXII), Stéphane Hessel (XXIII) i Aung San Suu Kyi (XXIV).

dilluns, 15 de juliol del 2013

Divuit anys de la matança d'Srebenica


L’11 de juliol es van complir el divuitè aniversari de la matança d’Srebenica en la qual van ser assassinats 8.372 bonis musulmans per l’exèrcit serbi.
Aquest fet va produir-se dins de la guerra serbo-bosniana (1992-1995) a prop del poble d’Srebenica, enclavament protegit per tropes holandeses de les Nacions Unides que van tenir un comportament passiu durant l’episodi de la matança.
L’any 2003 es va inaugurar a Potočari, prop de Srebenica, el memorial per enterrar les víctimes d’aquell genocidi. Des de fa anys, cada 11 de juliol, es concentren multitud de persones –supervivents, familiars i amics- per retre homenatge a les víctimes d’aquell crim i per enterrar els cossos recuperats i identificats, per l’esforç dels forenses, de les tombes comunes on els soldats serbis van llençar les víctimes.

Enguany s’han fet 409 enterraments, però encara queden uns 2000 cadàvers per identificar.


dimarts, 4 de juny del 2013

HEM ARRIBAT A LES 20.000 VISITES!

Des de la publicació de la primera entrada, el 9/5/2011, amb motiu de la macroactivitat d’aquell curs , el libdub, el blog del Grup UNESCO ha rebut 20.000 visites.

Des d’aleshores s’hi han publicat 70 entrades. Entre els temes més freqüents hi ha els drets humans (24), la solidaritat (14) i la pau (13). També hi ha entrades sobre el Grup UNESCO, el Premi Drets Humans i els referents, és a dir, aquelles persones o organitzacions que ens indiquen valors i actituds que ens ajuden a configurar les nostres.

El blog s’ha convertit en aquests dos anys en un dels principals elements de dinamització del Grup UNESCO i també en una eina fonamental a l’hora de donar-ne a conèixer les activitats i els referents.


dimarts, 9 d’abril del 2013

Ha mort José Luís Sampedro, un referent

José Luís Sampedro va morir ahir a Madrid a l’edat de 96 anys. Sampedro era un escriptor reconegut, un economista molt crític amb el model capitalista i un destacat referent moral i intel·lectual.
Autor prolífic, la seva obra literària i d’assaig està marcada per una postura vital que, des de l’educació i la cultura, pretenia contribuir a la creació d’un món millor.
Va ser molt crític amb l’actualitat política i actiu fins als darrers dies. D’ell és el pròleg a les edicions catalana i espanyola del llibre Indigneu-vos! d’Stéphane Hessel, amb qui compartia edat i indignació. Per tot això, s’ha considerat José Luís Sampedro un dels inspiradors del moviment del 15M.



Del pròleg de la traducció al català del llibre d’Stéphane Hessel (2011):
“Jo també vaig néixer el 1917. Jo també estic indignat. També vaig viure una guerra. També vaig suportar una dictadura. Com a Stéphane Hessel m’escandalitza i m’indigna la situació de Palestina i la bàrbara invasió de l’Iraq” (p. 11)
“De la indignació va néixer la Resistència contra el nazisme i de la indignació ha de sortir avui la resistència contra la dictadura dels mercats. Hem de resistir perquè la cursa pels diners no domini les nostres vides.” (p. 13)
“Avui es tracta de no sucumbir sota l’huracà destructor del “sempre més”, del consumisme voraç i de la distracció mediàtica mentre ens apliquen les retallades.” (p. 15)

dijous, 4 d’abril del 2013

L’ONU aprova el primer tractat internacional sobre comerç d’armes de la història

  

Dimarts dia 2 d’abril l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el primer tractat de comerç d’armes de la història. Ho va fer per una majoria aclaparadora: 155 estats van votar a favor, 22 es van abstenir i 3 ho van fer en contra.
Aquest tractat suposa el primer pas per aturar el descontrol de la proliferació d’armes al món. Cal reconèixer, però, que es tracta d’un text imperfecte, favorable als interessos dels països exportadors. Però també és veritat que té un potencial enorme i que, a l’apropar el drama de la violència armada a l’opinió pública i més enllà de les qüestions estrictament jurídiques, contribuirà a estigmatitzar el comerç irresponsable d’armament.
El Tractat significa una victòria dels drets humans sobre les armes.

Aquest text és un resum del que Xavier Alcalde ha publicat en el bloc de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau). Si voleu llegir el text sencer seguiu l’enllaç:  http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/icip/


divendres, 1 de març del 2013

Stéphane Hessel: de la indignació al compromís




Abans d'ahir va morir, als 95 anys, Stéphane Hessel, inspirador del moviment dels indignats i un dels dotze  redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948).

Hessel, d'origen alemany i membre de la Resistència francesa contra els nazis, va rebre el reconeixement internacional a partir de la publicació dels seus llibres "Indigneu-vos!" i "Comprometeu-vos!".

L'any 2012 vam dedicar-li el Premi Drets Humans en la seva XXIII edició.

El seu coratge és un estímul per continuar en el treball a favor dels Drets Humans.

"Hem conegut un munt de problemes que hem pogut superar, no hi ha cap motiu per pensar que allò que avui sembla probablement perdut no pugui ser probablement salvat."

HESSEL, S. Comprometeu-vos!



dimarts, 22 de gener del 2013

LA POCA VERGONYA



Ja som als inicis del 2013, i al 10 de desembre se celebrarà el seixanta-cinquè aniversari de la creació de la Declaració Universal dels Drets Humans. Haurà plogut molt, des de llavors.

L’any de la seva creació, el 1948, feia tres anys que havia finalitzat la Segona Guerra Mundial. La Segona Guerra Mundial ha estat un dels episodis més tràgics i cruels de la història de la humanitat. Per això ens hem d’assegurar que no es torni a repetir mai més, i per aquesta raó es varen crear els drets humans. Els drets humans són una declaració, no una llei, sinó uns desitjos i voluntats que té la humanitat. N’hi ha de tres tipus: els drets i llibertats civils i polítics, els drets econòmics socials i culturals, i els drets del respecte del medi ambient, a l’autodeterminació, a la homosexualitat i a la intimitat.

El dia 11 de desembre del 2012, el senyor Arcadi Oliveres i Boadella va fer una xerrada als alumnes de Batxillerat de l’Escola Joan Pelegrí. Arcadi Oliveres és un economista atípic, capaç de fer que els qui l’escolten enteguin les seves paraules; és un inconformista amb la manera com està plantejat el món. Ens va explicar moltes coses en poc temps, i als pocs minuts d’haver començat la xerrada, la commoció que van causar les seves paraules feia que a la sala regnés un silenci absolut, penetrant, esglaiador. Jo mateixa no podia creure el que estava dient, era massa horripilant, massa real. Vaig comprendre llavors que negant-me a creure-ho no guanyaria res, de manera que vaig decidir escoltar-lo amb les orelles ben obertes, per poder escriure i transmetre el que ell ens va explicar i que hauria de saber tothom.

Segons Arcadi Oliveres, els polítics i els mitjans de comunicació ens fan creure que som una societat avançada, moderna (potser per la presència de les noves tecnologies), però ens enganyen. Som humanament i moralment endarrerits. Al món existeixen tres grans problemes i ni tan sols els escoltem una vegada a la setmana.

El primer gran problema del món és la fam. És increïble que en un món on hi ha avenços científics de gran importància, no s’hagi trobat la manera de solucionar un problema pel qual cada dia moren unes cent mil persones. Però en realitat, la raó és ben senzilla.  Als qui estan al poder els interessa que la gent es mori de gana, no tan sols les persones que viuen a l’Àfrica o a l’Índia, sinó també la gent del nostre país. No cal que fixem la vista tan lluny: pels carrers podem veure gent pobra, sense feina, sense casa, sense poder menjar, gent que se suïcida... Si els qui tenen el poder permeten que es mori el seu poble, com els ha d’importar que la gent que viu en altres països deixats de la mà de Déu també mori? Els diners arriben a corrompre tant a una persona, que arriba un moment que fa que deixi de ser humana i que es converteixi en un monstre. Això es reflecteix ben bé en el fet que si tots els països que han anat injectant liquiditat als bancs a raó de la crisi haguessin destinat aquests diners per lluitar contra la fam, aquesta ja s’hagués eradicat 92 vegades. No és que falti menjar, de fet en sobra, però no es reparteix bé.

El segon gran problema és la guerra. Sembla que les horroroses experiències de la Primera i la Segona Guerra Mundial no hagin servit per a res. Els països desenvolupats continuen permetent, i en ocasions participant, en guerres d’arreu del món. No té gaire importància saber la quantitat de gent que mor, la quantitat de famílies destrossades, la quantitat de persones traumatitzades per la resta de la seva vida. La resposta al perquè es deixa que ocorrin aquestes tragèdies és la mateixa d’abans: els qui tenen poder els interessa que la gent mori, perquè com més guerres hi hagi, més diners podran obtenir en la venda d’armes. Espanya mateix n’és un exemple, ja que tot i no tenir cap enemic a la vista, està en la sisena posició de venda i fabricació d’armes a nivell mundial.


El tercer gran i més important problema és el medi ambient. Estem destrossant i explotant a marxes forçades el nostre planeta, casa nostra. No ens adonem que si matem la Terra, ens estem matant a nosaltres mateixos. El dia que ens adonem que estem en un punt de no retorn, serà molt, molt tard. Ho és ara i cada cop ho serà més. Tots som responsables de la degradació de la Terra, però què pot fer el poble, ignorant, ignorat i amb poc poder, per poder canviar la situació? La protecció del medi ambient hauria de ser present i en primer lloc a la llista d’objectius dels partits polítics. Però la qüestió segueix sent la mateixa: explotar el petroli i altres recursos per fer diners i més diners.

Ens tapen els ulls i ens oculten la veritat, i quan algú és capaç de treure’ns la bena que dificulta la nostra visió, quedem escandalitzats. No ens entra al cap com després de tants anys, es segueixen violant els Drets Humans com si no hi fóssin. No podem comprendre com estem permetent totes aquestes bestieses i barbaritats, si teòricament som una societat moderna i avançada. És tan trist, tan vergonyós, que es permeti i que permetem tot això... la situació està molt pitjor del que ens podem arribar a imaginar. La pregunta de com o què hem de fer per poder arreglar les coses cada cop és més freqüent i mai obté resposta suficient. Tots aquests fets porten a pensar que el món estaria molt millor sense nosaltres. Però no som tan dolents. Hem fet moltes coses bones i hi ha gent que és bona persona. El primer pas que cal fer és conscienciar-nos de veritat i actuar d’acord, per demostrar al món que podem conviure junts. Hem trencat el seu equilibri i és la nostra tasca fer el que sigui possible per retornar-lo. No serà fàcil, perquè hem de lluitar contra la corrupció sense corrompre’ns. Convindria recordar que moltes coses que es creien impossibles es van poder realitzar.

La salvació de la Terra i de la Humanitat no ha de ser una excepció.

Laia Anducas i Comas
(2nE Batxillerat)

dimarts, 18 de desembre del 2012

El bisbe Casaldàliga i els drets dels indígenes

Ahir, dilluns 17 de desembre, la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, va condecorar el bisbe català Pere Casaldàliga per la tasca feta en defensa dels drets humans.

Casaldàliga no va poder rebre el premi en persona, ja que es troba amagat en un indret desconegut del Brasil i sota protecció policial per les amenaces de mort que el bisbe català rep des de fa anys per la seva tasca en favor de tornar les terres als indígenes.

Divendres 7 de desembre la Policia Federal del Brasil va instar el bisbe Pere Casaldàliga a marxar de la que ha estat casa seva durant 40 anys, São Félix do Araguaia, per les amenaces de mort rebudes per part de latifundistes.


Alguns dels pensaments de Casaldàliga recollits al llibre Reflexions des del compromís:
“En amor, en fe i en revolució no és possible la neutralitat” (p. 20)
 “No és que existeixi un món desenvolupat i un món subdesenvolupat; tenim només un sol món mal desenvolupat.” (p. 35)
“El capital no hauria de ser capitalista. L’economia ha d’estar al servei de la política, la política al servei de l’ètica i l’ètica al servei de la vida.” (p. 37)
“El gran atemptat diari és la fam al món”. (p. 38)
“Tots som imatges personals de Déu. Però Déu ha fet, també, imatges col·lectives. Cada poble, cada cultura són imatges col·lectives de Déu. Per això hem de defensar i respectar aquests pobles que, per egoismes dels pobles que es consideren superiors, han passat a ser pobles proscrits.” (p. 59)
“El fet de ser català m’ha tornat més sensible al problema de la llengua i la identitat dels indis i m’ha ajudat a no caure en el problema de l’imperialisme cultural.” (p. 62)
http://www.ara.cat/societat/Brasil-premia-Pere-Casaldaliga-humans_0_830917000.html

dijous, 13 de desembre del 2012

Interesant xerrada sobre Drets Humans

La xerrada sobre Drets Humans que va fer Arcadi Oliveres ahir a la Sala d'Actes de l'Escola va ser seguida amb molt d'interès per l'alumnat de 2n de batxillerat. Quan a 2/4 de 3 es va donar per finalitzada encara hi havia molts braços alçats, demanat la paraula, per fer preguntes al conferenciant.
Arcadi Oliveres, professor d'Economia de la UAB i president de Justícia i Pau, va estructurar la seva intervenció en tres parts: breu panoràmica dels Drets Humans, exposició d'alguns drets i de les violacions que pateixen i la nostra responsabilitat en algun d'ells.
Finalment, hi va haver una estona de preguntes i respostes, que es va allargar a micròfon tancat.
Properament, penjarem al bloc una crònica més detallada amb el contingut del que va explicar Arcadi Oliveres.

dilluns, 10 de desembre del 2012

XERRADA D'ARCADI OLIVERES A 2n BATXILLERAT

En motiu del DIA DELS DRETS HUMANS us convidem a la XERRADA:

“Drets humans i responsabilitats personals”

A CÀRREC

D’ARCADI OLIVERES

Professor d'economia a la UAB i president de Justícia i Pau

Escola Joan Pelegrí, Consell de Cent 14 (Sala d’Actes)
DIMECRES 12 DE DESEMBRE A LES 13.15H


Adreçada a l’alumnat de 2n Batxillerat


HI ESTEU TOTS/TES CONVIDATS! US HI ESPEREM!


dilluns, 3 de desembre del 2012

Xerrada sobre finances ètiques

El passat dijous 29 de novembre a les 19.00h es va celebrar, a l'antiga capella de l'escola, la xerrada "Finances ètiques: una alternativa per fer front a la crisi". Els conferenciants van ser en  Martí Boneta d'Oikocredit i la Isabel Fernández de Triodos Bank que ens van parlar sobre aquest model de banca ètica que cada dia té més clients al nostre país. Van assistir-hi unes 30 persones, entre les quals hi havia personal de l'escola, pares i mares i alumnat del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Administració i Finances de l'escola.

Va ser una xerrada molt interessant on vam poder comprovar que el concepte Banca Ètica no és un oxímoron sinó una realitat a l'abast de tothom.

Per als que no hi vau poder assistir i  us agradaria tenir-ne informació trobareu tríptics informatius de les dues entitats al taulell de consergeria de l'edifici  de Secundària.