Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diversitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diversitat. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de gener del 2016

Escola d'Acollida de l'Ateneu Montserrat

Publiquem a continuació un resum de la comunicació realitzada per Susana Sánchez, professora jubilada, formadora voluntària, de l’Escola d’Acollida de l’Ateneu Montserrat. Aquesta comunicació va presentar-la a la Trobada convocada per Compromiso por Asturias el 30 de novembre de 2015 a Oviedo. El títol del seu text va ser: Acogida de la población inmigrante en Barcelona. Un estudio de caso: el Ateneo Montserrat. Publiquem el resum en castellà, que és la llengua en la qual es va presentar.

L'autora d'aquest text, Susana Sánchez, en una classe
La sociedad actual se enfrenta a transformaciones constantes a nivel planetario entre las que se encuentra, sin duda, el fenómeno migratorio y su creciente celeridad.

Para los países receptores ello supone nuevos retos de enorme importancia, entre los que destaca la integración cultural de colectivos formados por personas de distintos orígenes, culturas y características. Convivir con la interculturalidad y a la par crear estrategias que faciliten tanto la integración social de los inmigrantes y su inserción entre la población autóctona, ha propiciado que diferentes ONG, entidades asociativas y algunas Administraciones, estén creando ámbitos de trabajo muy diversos: docente, jurídico, sanitario, de acogida, etc.

Barcelona cuenta con una “Red de Acogida y Acompañamiento” para atender a los colectivos inmigrantes ya sean legales o en situación irregular, y recoge toda una normativa que desarrolla la estrategia para poder atender las diferentes necesidades. Se trata de poner en combinación las actuaciones de los servicios municipales con las acciones que se llevan a cabo en los diez distritos de la ciudad y con las tareas de las diferentes y muy numerosas entidades privadas. El objetivo es triple: favorecer la cohesión social, la convivencia en la ciudad y asegurar la integración. Un pilar básico de estas políticas de acogida es el aprendizaje de las lenguas cooficiales, ya que conocerlas facilita un verdadero proceso de integración a la par que amplía las posibilidades a la hora de encontrar trabajo. 

La Red de Acogida y Acompañamiento nació de la necesidad. En cada barrio fueron apareciendo entidades del tercer sector, tanto civiles como religiosas, muy preocupadas por la gran cantidad de inmigrantes que de forma creciente iban asentándose como podían en los distintos barrios. Ofrecerles acogida, orientarles y atender a sus necesidades puso pronto en evidencia la necesidad de una coordinación, y es entonces cuando se le pide al Ayuntamiento que mire de institucionalizar este trabajo voluntario. 

Alumnat de l'Escola d'Acollida
Dentro del organigrama aparece la “Coordinadora de la Lengua” que agrupa a asociaciones, entidades e instituciones que ofrecen clases de castellano, catalán, alfabetización, conversación…. En la actualidad son 178 las entidades agrupadas que ofrecen clases de ambos idiomas, casi todas de forma gratuita y que se encuentran repartidas por los distritos, especialmente en los del extrarradio.

Entre las 178 entidades está el “Ateneo Montserrat de la Fundación Cultural Hostafrancs” situado en el barrio de Hostafrancs del distrito de Sants-Monjuic.

Este Ateneo tiene su origen en 1904 como centro de acogida para niños y jóvenes pobres del barrio, el Centre Montserrat Xavier, en un barrio obrero que entonces tenía una población que en su mayoría, un 66%, era analfabeta. El objetivo era ofrecer no sólo un espacio de recreo y catequesis sino también una educación a los niños que no podían recibirla. Llegó a acoger más de 100 niños y, además del personal voluntario, contó con la ayuda desinteresada de jóvenes provenientes de familias ricas de Barcelona.

El espíritu de aunar enseñanza y acogida de las personas más vulnerables lo ha mantenido hasta hoy, y por eso, en el momento en que la inmigración empezó a ser un fenómeno creciente, atender a ese colectivo pasó a ser un objetivo más. Respondiendo a ello, en 1996 un grupo de mujeres del Ateneo crearon un espacio de encuentro para mujeres marroquíes a fin de facilitarles una mejor inserción en el día a día de sus nuevas residencias, y lo hicieron a través de clases de cocina, charlas sobre costumbres, compartir la vida del barrio, y conocimientos del idioma. Posteriormente, y debido a una demanda creciente, se abrió un aula para hombres, y se fue trabajando como mejor se pudo hasta el año 2003, cuando el grupo Unesco de la escuela Joan Pelegrí, que utiliza el mismo espacio físico de l’Ateneu, inició un proceso de colaboración con la Escuela de Acogida de Inmigrantes, colaboración que hoy sigue prestando con la ayuda del alumnado de 4Eso que participa llevando a cabo una experiencia de aprendizaje y servicio, y que además cedió, y cede, algunas de sus aulas para que puedan impartirse clases de catalán y castellano. Ambos idiomas los enseñaron durante los primeros años y hasta hace muy poco, un grupo de voluntarios, pero en la actualidad, de la enseñanza de catalán se ocupa el profesorado del “Consorcio para la Normalización Lingüística”, y de la acogida, acompañamiento y enseñanza de castellano se sigue ocupando el grupo de voluntarios. Las clases de catalán se imparten los lunes y miércoles y las de castellano los martes y jueves ambas de de 6 a 8 de la noche. 

Pilar González, professora voluntària, amb un grup d'alumnes


En el presente curso el grupo de voluntarios está formado 22 personas, algunas son antiguos maestros o profesores, hoy jubilados, y otros provienen de muy distintas profesiones, y un grupo de estudiantes de 4deESO, realizan la experiencia de aprendizaje y servicio atendiendo el jardín de infancia mientras sus padres asisten a clase. 

A cada curso escolar asisten unos 300 o más inmigrantes, un centenar cada trimestre. Este primer trimestre los matriculados son de 20 nacionalidades distintas siendo tres los colectivos más numerosos: marroquíes, indios y paquistaníes, que a su vez son los colectivos más numerosos en el barrio. 

Cuando se matriculan por vez primera se les agrupa en función de sus conocimientos y se les asigna uno de los cuatro niveles: Inicial 1, Inicial 2, Intermedio y Superior. Existen dos grupos más, un grupo de Refuerzo individual y otro denominado “ Mujer y cultura” que atiende a las mujeres que prefieren trabajar entre ellas elementos de identidad. 

Todos los alumnos han de asistir a un mínimo de 45 horas de castellano y 45 de catalán para poder obtener un Certificado de Asistencia que les permita conseguir el NIE (Documento de Identidad de Extranjeros) sin el cual no pueden acceder a otros documentos como, por ejemplo, el certificado de residencia. No todos los alumnos están indocumentados, algunos vienen al centro para aprender y otros, que están en paro o buscando un primer trabajo, pueden utilizar el certificado como un mérito mas a la hora de legalizar su situación o solicitar cualquier ayuda. 

Además el Ateneo, dentro del plan de acogida, ofrece cada curso otras actividades como una salida para conocer Barcelona, -la mayoría conocen poco más que su barrio- y charlas dadas por técnicos en acogida y acompañamiento del Ayuntamiento de Barcelona y técnicos del Instituto Catalán de la Salud, sobre temas que puedan ser de su interés.

Alumnat que assisteix a l'Escola d'Acollida

Este ejemplo de buenas prácticas que presentamos está dando muy buenos frutos. No es un camino de rosas, funciona porque hay voluntad, trabajo y esfuerzo, pero ofrece también compensaciones, ninguna monetaria, pero sí muchas afectivas y de satisfacción personal. El alumnado son personas muy respetuosas, interesadas y agradecidas, conscientes de la oportunidad que se les ofrece. En el aula tienen, tenemos todos, la oportunidad de contactar con costumbres, valores y realidades muy diferentes, y todos salimos enriquecidos.


Para terminar permítanme que les muestre una nota que una compañera voluntaria nos remitió cuando por motivos familiares tuvo que dejar el centro: “El tiempo que he compartido con “las mujeres” ha sido muy provechoso, me han enseñado muchas cosas, muchos valores…. Como viven en familia, las ganas de aprender, de vivir. Son fuertes y valientes y a pesar de lo que les pueda costar el cambio no se quejan nunca, siempre están contentas, en definitiva están vivas. Una experiencia del todo muy positiva, tanto para ellas como para mí”.

Susana Sánchez, formadora voluntaria de l’Escola d’Acollida de l’ Ateneu Montserrat

dilluns, 20 de gener del 2014

Per pensar-hi



L’11 de desembre del passat 2013 Arcadi Oliveres, economista i activista dels Drets Humans, va fer una xerrada als alumnes de 2n de batxillerat de la nostra escola per commemorar el dia Internacional dels Drets Humans.

Els Drets Humans són les bases de convivència que es van establir després de la Segona Guerra Mundial amb l’objectiu que es deixessin de violar els Drets Humans degut a conflictes o que tinguessin finalitats negatives.

Arcadi Oliveres realitza xerrades a infants, joves, adults i gent gran de la mateixa manera i amb la mateixa finalitat: fer reflexionar i conscienciar la població. En tots aquests casos ho fa amb un to clar, entenedor i contundent, per a alguns fins i tot massa. Explica diversos fets de la nostra societat global que en un principi sobten però que, en realitat ho vulguem negar o no, la majoria ja sabem. Parla sobre els Drets Humans i responsabilitats que tenim cadascun de nosaltres per a que aquests drets es compleixin i dóna propostes per fer-ho.

Primer de tot va fer referència al fet d’estar ben informats, és a dir, que la societat estigui ben informada per saber què és i què no és just. El món està mal informat encara que ens facin creure que no. Els mitjans de comunicació ens enganyen, ja que estan al servei dels propietaris i dels anunciants, no pas de la informació cap als ciutadans. Actualment podem ser interactius i contrastar la informació de molts diaris i revistes. Un exemple que va donar va ser la revista Opcions que pretén aportar nous recursos molt més reals que d’altres, orientar i sobretot fer reflexionar.

Tot seguit va parlar sobre el ser privilegiats i les responsabilitats que comporta això. Ho va fer primerament dient que de mitjana els europeus disposem de 85 vegades més diners que Bolívia i més tard comparant litres d’aigua que gastàvem per dia i país. La veritat és que les dades van ser força xocants. Com pot ser que els Estats Units i Canadà gastin 550 litres/dia, Europa 350 litres/dia exceptuant Espanya que en gasta 200 mentre a l’Àfrica només en gasten 8? La veritat és que n’abusem sense cap mena de control i el pitjor, inconscientment. Mentre nosaltres obrim l’aixeta i raja tanta aigua com vulguem, segons l’ONU les noies de l’Àfrica passen 6 hores al dia anant a buscar aigua, cosa que els pren temps per l’educació que acabaria amb moltes mancances. El cas és que l’ONU també va calcular quin seria el preu necessari per a que arribés aigua a tots els poblats africans i va demanar als països amb recursos la seva intervenció, però mentre deien que no en tenien, anaven rescatant bancs irrescatables.

Més tard, va explicar per què les migracions afavoreixen i no perjudiquen. Això és degut al fet que, encara que per a molts sembli mentida, afavoreix l’economia i òbviament aporten riquesa a la cultura. No hi ha cap raó moral per posar fronteres. És vergonyós pel que han de passar les persones que volen una vida mínimament digna fora del seu país.

També va fer referència, ja que estem en temps de crisi, a l’atur i la manera d’eradicar-lo o com a mínim pal·liar les seves conseqüències. A França fa uns anys es va intentar. Els que treballaven més van rebaixar les seves hores laborables per deixar-les lliures per a persones a l’atur. D’aquesta manera tothom va poder treballar i les hores no treballades de la persona treballadora, es compensaven amb hores cobrades de l’atur. Tothom se sentia útil i tothom hi sortia guanyant.

D’altra banda i també fent referència a la crisi, però ara donant-li més pes a l’economia en sí va comentar que Espanya gasta més diners dels que té. Espanya hauria de cobrar els impostos per acabar amb el frau fiscal. Aquests impostos provenen principalment dels grans bancs com Santander i Bilbao que tenen diners amagats en paradisos fiscals, grans empreses com Google, Amazon i Samsung que estafen el 90% d’usuaris i d’altres fortunes com la d’Amancio Ortega. Si s’acabés amb el frau fiscal es podrien pujar les pensions fins un 80%. Una altra sortida seria canviar les despeses espanyoles deixant de gastar-les en alguns sectors. Aquest últim any es van abaixar els pressupostos un 4% incloent sanitat i educació mentre que el de defensa va pujar un 28%. Realment és absurd, ja que cap país ens amenaça ni tenim cap necessitat de malbaratar els diners que tant es necessiten en molts altres àmbits. Tot i això, Espanya és un dels països capdavanters en fabricació d’armament per a guerres africanes. Les armes es fabriquen al nord i es pateixen al sud mentre que s’intercanvien per drogues que es fabriquen al sud i es pateixen al nord. En part, podem aportar el nostre granet invertint els nostres diners a la Banca Ètica que et diu què fa amb els teus diners sense gastar-los per al mal aliè o no invertint diners en grans empreses o multinacionals per a que les riqueses es compensin.

Per acabar, va parlar sobre la responsabilitat que tenim amb el medi ambient. Des del 1960 la societat ha passat de ser autosuficient fins a l’actual 2014 a ser una societat del consum. La qüestió està que el consumir no aporta felicitat, la felicitat te l’aporten altres coses i aquesta és una mala interpretació. La dura realitat és que hem acabat amb molts dels recursos que ens aportava la Terra. Un exemple és el petroli que l’hem exhaurit en un 70% i només en queda pels 40 anys següents. Per pal·liar-ho es van buscar alternatives al petroli i es van trobar amb el blat de moro substituint el gasoil per un producte ecològic, però tot té els seus inconvenients i encara que no els haguem notat, altres els pateixen: als països subdesenvolupats aquest producte bàsic ha augmentat el seu preu un 90%.

No és vergonyós tot plegat? Reflexionem i actuem.

Maria Ortiz López
2 BTL. C

divendres, 1 de març del 2013

Stéphane Hessel: de la indignació al compromís




Abans d'ahir va morir, als 95 anys, Stéphane Hessel, inspirador del moviment dels indignats i un dels dotze  redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948).

Hessel, d'origen alemany i membre de la Resistència francesa contra els nazis, va rebre el reconeixement internacional a partir de la publicació dels seus llibres "Indigneu-vos!" i "Comprometeu-vos!".

L'any 2012 vam dedicar-li el Premi Drets Humans en la seva XXIII edició.

El seu coratge és un estímul per continuar en el treball a favor dels Drets Humans.

"Hem conegut un munt de problemes que hem pogut superar, no hi ha cap motiu per pensar que allò que avui sembla probablement perdut no pugui ser probablement salvat."

HESSEL, S. Comprometeu-vos!



Dia de la Dona Treballadora 2013


El 8 de març, un any més, commemorem a l’escola Joan Pelegrí el Dia Internacional de la dona. Es tracta d’un dia molt important per la sensibilització, la reflexió, la reivindicació del paper de la dona en la societat.
Aquest any les activitats del 8 de març giraran al voltant de “La violència de gènere o violència contra les dones”, tot i que el “Dia Internacional contra la violència vers les dones” és el 25 de novembre.
Aquesta data, 25 de novembre, es va triar en la 1a trobada feminista de Llationoamèrica i el Carib celebrada a Bogotà el juliol de 1981 i pretén recordar el violent assassinat, el 1960, de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques que van lluitar contra el dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana.
El 20 de desembre de 1993 l’Assemblea General de l’ONU va definir la violència contra les dones com “qualsevol acte de violència de gènere que pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, psicològic... per la dona, així com les amenaces de cometre’ls, coacció i altres formes de privació de la llibertat de les dones tant si es produeixen a la vida pública com a la privada”
La violència contra les dones és un fet estructural i, sovint, la inèrcia de segles de les societats patriarcals fa que s’acceptin conductes en l’àmbit familiar, laboral, social, institucional.. que són pràctiques que incideixen molt negativament en les dones a títol individual o col.lectiu.
Tant els fets que els mitjans de comunicació plantegen dia rere dia com algunes experiències particulars o col.lectives en el nostre entorn ens fan veure que la violència de gènere és un problema molt difícil d’eradicar.
Per tot això cal que ens impliquem en el coneixement, la reflexió i, si cal, fins i tot la denúncia de la violència de gènere. Som-hi!


LLISTAT D’ACTIVITATS

Al vestíbul de l’escola:
- Exposició Desmuntem mites? La violència masclista en la parella. L’Institut Català de les Dones ens cedeix aquesta exposició. Són 14 plafons que revisen alguns mites associats a l’amor romàntic i a la violència masclista. Ofereix idees per transformar la relació de parella i avançar vers unes relacions lliures.
Des del dia 26 de febrer al dia 15 de març.

- Document sobre l’origen del Dia internacional de la dona. Es tracta d’un document, elaborat per l’àrea de socials de la nostra escola, que contextualitza i explica els fets que van donar origen a la celebració d’aquest dia.

- Document sobre la violència de gènere. Es tracta d’un document, elaborat per l’àrea de socials de la nostra escola, que explica el concepte de violència de gènere. Parla sobre els motius i orígens del Dia internacional contra la violència vers les dones que és el 25 de novembre.

- Document sobre Malala Yousafari. Es tracta d’un document que s’ha elaborat a partir de diverses informacions però principalment a partir de l’article “La lección de la nia Malala” d’Àngels Espinosa publicat al blog de Dones del diari “El País” el 26 d’octubre de 2012. En el document s’explica que Malala és una jove pakistanesa de 15 anys que va ser agredida greument pels talibans el passat 3 d’octubre per defensar el dret a l’educació de les noies.

- Article “Las familias prescinden de ellas” d’Ana G. Rojas i Susana G. Vejo  publicat a “El País” el 27 de gener de 2013. Aquest article planteja el diferent tracte a nivell familiar, social i institucional que reben les nenes i els nens i les greus repercussions sobre alimentació, salut, mortalitat infantil... L’article se centra en l’Índia, però són realitats generalitzades en una gran part de països, sobretot en vies de desenvolupament.

- Article “El Tribunal de la UE sentencia que España discrimina con las pensiones” de Lucía Abellán publicat a “El País” el 23 de novembre de 2012. Aquest article planteja un altre tipus de violència contra les dones, que molt sovint queda amagada, la que ve de les institucions. Explica com, a partir d’una denúncia d’una dona, el Tribunal de la UE sentencia que la llei espanyola discrimina clarament les dones en relació a les pensions.

- Article “Jo et perdono” de Javier Ricou publicat a “La Vanguardia” el 8 de febrer de 2013. Aquest article exposa, a partir del cas concret de la relació entre Rihanna i el raper Chris Brown, l’opinió d’Helena de Marianas, psicòloga experta en violència masclista, sobre els perfils de les dones maltractades que tornen a iniciar relacions amb els seus agressors.

- Test I si jo...? Es tracta d’un qüestionari, elaborat per la Unitat d’Igualtat de la Universitat de Barcelona, per fer reflexionar la població jove sobre la violència de gènere en l’àmbit de la parella. Consisteix en dos qüestionaris, un per a ells i un per a elles, de deu preguntes molt senzilles amb tres possibles respostes.

- Cartell del Dia de la dona, elaborat per Anna Terés, professora de l’àrea de Visual i Plàstica de la nostra escola.

- Ambientació del vestíbul. Es tracta d’aportacions elaborades des de la biblioteca i des del variable de visual i plàstica de 1r d’ESO.

A les aules i passadissos:
- Cartells i documents sobre el Dia de la dona. S’animarà l’alumnat a portar material per ambientar l’aula i els passadissos.

- S’engrescarà l’alumnat i el professorat a venir el dia 8 amb alguna peça de roba de color lila. Caldria potenciar-ho des de les tutories.

Activitats a l’aula:

- A tots els grups d’ESO, BTX i CF: llegir i explicar des de les classes de socials el document informatiu sobre l’origen del Dia internacional de la dona.
Del 25 de febrer al 7 de març.

- A tots els grups d’ESO, BTX i CF: insistir des de les tutories que llegeixin els continguts de l’exposició Desmuntem mites? La violència masclista en la parella que hi haurà al vestíbul de l’escola.
Des del dia 26 de febrer al dia 15 de març.

- L’activitat del dia 8 de març per tots els grups de Secundària de l’escola, en l’hora indicada des de coordinació, serà:

A) llegir el document titulat “8 de març de 2013: treballem la violència de gènere en el dia internacional de la dona”.
B) llegir i comentar algun dels articles que forma part del dossier preparat per aquest dia.

- Per als grups de 4t ESO, BTL i CF: a més de les activitats comunes per a tots, es passarà individualment a l’alumnat el test I si jo...? amb l’objectiu que a partir del test reflexionin sobre les relacions de parella.

dimecres, 27 de febrer del 2013

Diversitat a Ciutadania


L'alumnat dels cursos de 3r E i F  han fet uns pòster amb la tècnica del collage, sobre la diversitat,  en la matèria ètica i ciutadania.
Alguns tenen més de 100 o 150 imatges, i són una bona mostra de la diversitat en el món on vivim.


ENTRETENIMENT: Pots cercar a cada pòster el tipus de diversitat que es vol representar, a veure si ho encertes!

(fes clic sobre la foto per veure-la més gran)


 

 
  

 

 

 




diumenge, 25 de març del 2012

MANIFEST CONTRA L’ATUR I LA MARGINACIÓ

L’alumnat de 4t ESO  de l’Escola Joan Pelegrí, en representació dels nostres companys i companyes d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de l’Escola, hem redactat aquest Manifest contra l’Atur i la Marginació en el nostre districte de Sants-Montjuïc a partir de conèixer l’acció duta a terme pel Grup de Solidaritat contra l’Atur i la Marginació de la parròquia de Sant Medir.
En primer lloc, CONSTATEM que a causa d’aquesta crisi econòmica que ens sacseja i afecta el nostre país, molta gent en edat de treballar es troba a l’atur, molts porten des del principi de la crisi a l’atur,  la major part treballava a la construcció, un dels sectors més afectats per la crisi. També es troben en atur moltes persones immigrants algunes de les quals van arribar aquí atretes per falses esperances
Creiem, també, que les persones que no han tingut l’oportunitat de formar-se haurien de tenir-la, ja que molta gent viu en males condicions degut a aquest factor.
En segon lloc, CONSIDEREM que s’ha arribat a aquesta situació degut a la mala utilització dels béns econòmics, tant a nivell públic com privat. Això ha provocat una situació de més desigualtat i injustícia que ara hem de pagar tots els ciutadans i ciutadanes.
I finalment, PROPOSEM que es doni formació adequada a la gent que vulgui aprendre, i que hi hagi una política de beques més àmplia.
Que s’ofereixin més possibilitats de treball a les persones en atur, sense distinció d’edat, de gènere i de procedència.
Que es promoguin i s’anunciïn més les organitzacions que ajuden els afectats per la crisi.
I que es reformi el sistema polític i econòmic per tal d'evitar la corrupció i que es torni a repetir una crisi com l’actual.
I perquè en quedi constància signem en representació de l’alumat de l’Escola Joan Pelegrí.




Mireia Sanz
4tA



Neus Cobo
4tA



Lucía Barbas
4tB



Andrea Martínez
4tD



Salma Naki
4tE



Pablo Fernández
4tE



Alba Baroja
4tF



Maria Ortiz
4tF

Barcelona, 23 març 2012

dilluns, 12 de març del 2012

MACROACTIVITAT 2012

Hola!

Recordeu el Lip-Dub de l'any passat?
Va ser un èxit gràcies a vosaltres!!

El dia 23 de març tornem a fer la macroactivitat i entre tots farem una Flashmob!!

A continuació us expliquem per què, quan, on, qui i com ho farem. És important que ho tingueu clar, aquell dia l'esforç de cadascú és decisiu perquè ens surti bé!!

Per què fem una Flashmob?

Perquè volem que tot el barri sàpiga que fem una campanya de solidaritat amb el Grup de Solidaritat contra la Marginació i l'Atur de la Parròquia de Sant Medir del barri de la Bordeta. Aquell dia, després de la flashmob, tota l'escola de secundària col·laborarà i aportarà 1€, i signarà un manifest per denunciar la situació en què es troba molta gent a causade la crisi econòmica.

A través de la Flashmob, volem simbolitzar que, entre tots, amb l'esforç i l'actitud de cada ciutadà i ciutadana, podem assolir la justícia social.

Quan la fem?

El divendres dia 23 de març a partir de les 11:30.

On la fem?

A la plaça Joan Pelegrí.

Qui la fem?

L'alumnat i el professorat d'infantil, primària, secundària, batxillerat i cicles de l'Escola Joan Pelegrí i l'alumnat i el professorat de l'Escola Miquel Bleach.

Serem aproximadament 2.000 persones!!

Com ho farem?

a.) Al mig de la plaça és veurà una alumna vestida de justícia a dalt d'una escala. Amb una mà sostindrà unes balances (que representen la justícia). Una altra alumna entrarà a la plaça i intentarà, tot saltant, agafar les balances (intentarà obtenir la justícia), però no podrà fer-ho. Arribarà un altre alumne i li preguntarà que què li passa i ella respondrà que no pot aconseguir les balances. Ell li dirà que no es preocupi. Farà un xiulet i vindran els alumners de 1r F i 1r E de Batx. i, entre tots, faran un castell. Llavors, la noia que farà d'enxaneta, aconseguirà agafar les balances.


b.) Mentre els alumnes descarreguen el castell, tots els grups-classe de secundària aniran entrant a la plaça. Tot i que ja us comunicarem l'ordre a través de la cartellera de la classe, entraran per ordre guiats per un alumne de batxillerat (cada grup-classe tindrà un guia que serà un alumne de batxillerat) i us anireu posant en fileres a la plaça. Cada grup-classe farà una filera.

c.) A mesura que aneu entrant i la vostra filera ja estigui ben posada ja començareu a ballar la coreografia. A les mans portareu papers de seda d'un color determinat (el color us el comunicarem també a la caretellera de la classe). Entre tots els cursos farem un arc de Sant Martí!!!.

d.) Seguidament entraran en acció els alumnes d'infantil i primària:
- Primer els alumnes de P3-P4-P5-1r-2n (que portaran globus blaus i els mouran).
- Després els alumnes de 3r-4t-5è-6è ( que ballararan la coreografia amb papers de seda blau).

e.) A continuació entraran a la plaça els alumnes de l'Escola Miquel Bleach.

f.) Finalment, entraran els alumnes de 3r ESO D amb unes lletres gegants on s'hi llegirà: CONSTRUÏM EL SOMNI!!


Quins són els passos que haurem de seguir?




Quina és la música que haurem de ballar?




Aquí teniu una petita mostra del que serà aquell dia!!!

Són alumnes de 3r d'ESO i de 1r de Batxillerat que han participat de forma voluntaria en l'elaboració d'aquest vídeo.


Des d'aquí donem les gràcies a totes les persones (alumnat, professorat i personal de l'escola) que des de fa setmanes estan treballant per aconseguir que aquell dia 
la Macroactivitat sigui un èxit.

MOLTES GRÀCIES A TOTES I A TOTS!!!


ENTRE TOTS ACONSEGUIREM AQUEST SOMNI TAMBÉ!!!! 




JA TENIU A LES CARTELLERES DE LES CLASSES LES INSTRUCCIONS DEL QUE HEM DE FER EL DIA DE LA MACROACTIVITAT.



dijous, 19 de gener del 2012

Quan érem genocides



ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL 
ARA  07/01/2012 


La brega diplomàtica entre França i Turquia pel cas armeni ha tornat a actualitzar el concepte de genocidi . I tanmateix és remarcable com en el món periodístic, fins i tot en l'acadèmic, s'acostuma a fer servir el terme amb una falta d'exactitud notable. No n'hi ha prou amb una suma d'atrocitats perquè una matança es classifiqui com a genocidi. Si parlem amb puritat, un genocidi seria aquella acció o conjunt d'accions destinades a exterminar totalment una comunitat humana. Si admetem aquesta definició, doncs, la majoria dels casos que anomenem genocidis només en serien temptatives fracassades. I és que, de fet, en la qüestió preval una paradoxa: la majoria de genocidis moderns han aconseguit exactament el contrari del seu propòsit. Avui en dia els armenis tenen un estat que els empara, lògicament hostil a Turquia; Israel és, en bona mesura, una conseqüència de l'Holocaust jueu, ja que el 1948 una Europa amb complex de culpabilitat no es va atrevir a aturar el sionisme a Palestina, i els tutsi, a despit de les matances que van patir el 1994, ara governen a Ruanda, Burundi i fins i tot Uganda, tot i que són una ínfima minoria. Jueus i tutsi i, com estem veient aquests dies, els armenis, no toleraran mai més ser víctimes passives. És comprensible: un grup humà que ha sobreviscut a l'intent d'esborrar-lo no estalviarà esforços predicant la injustícia i l'horror de què ha estat objecte. Però i els genocidis culminats amb èxit? Encara que només sigui per les dificultats materials i logístiques que comporta, l'extinció total i absoluta d'una comunitat humana sembla una empresa dificultosa, i per tant d'una casuística històricament limitada. No és així. Per deplorable que sigui, molts grups ètnics han desaparegut en el no-res, i s'han endut amb ells una manera única de viure l'experiència humana.
Els genocidis tenen una història, una lògica, fins i tot una pedagogia pròpia. Un cas útil per descobrir els elements comuns a tot genocidi, com veurem les setmanes properes, és el de Tasmània.
Tasmània és una gran illa al sud d'Austràlia amb una superfície que duplica la de Catalunya. Habitada per caçadors recol·lectors de cultura paleolítica, a principis del segle XIX encara romania al marge del procés colonial. El 1804 es va produir el primer enfrontament quan uns mariners anglesos van disparar contra uns indígenes que pescaven en una platja. Però l'autèntic conflicte va arribar dècades després, quan els colons anglosaxons ja s'havien establert en terra ferma i els seus ramats van patir robatoris per part de tasmanians famolencs. El 1826 el principal diari de Tasmània publicava: "No perdrem el temps amb pomposes declaracions filantròpiques: si el govern no resol el problema, caçarem els indígenes com bèsties salvatges". I ho van fer. Es va desencadenar una carnisseria que si no fos pels testimonis semblaria un relat de terror fantàstic. Els indígenes van ser tirotejats, despenyats i esclafats pels cavalls. Però és que, a més, a la Tasmània del segle XIX es van superar tots els extrems del sadisme.
Una pràctica habitual era seccionar els testicles i els penis dels tasmanians i deixar que les víctimes es dessagnessin mentre fugien. Una altra, decapitar els homes i lligar el cap al cos de la seva muller, a qui s'esclavitzava fins a la mort. Per matar els nens es recorria al simple mètode d'esclafar els cranis contra les roques. Se sap el cas d'un anglès que va mutilar el dit índex d'un tasmanià i el va fer servir com a tap d'una petaca de tabac. Un poble despullat tecnològicament, com el de Tasmània, no va poder resistir aquella allau de bestialitat. Ultrapassant totes les ignomínies, uns anys després un alt funcionari de la corona britànica va fer desenterrar el cos de l'últim tasmanià mort i amb la seva pell va confeccionar una cartera. Ni un sol colon va ser penat per les matances. Només consta el cas d'un individu multat per escàndol públic: es passejava amb un collar d'orelles humanes.
El 1839 dels 5.000 tasmanians originals només en quedaven vius cinquanta. Les autoritats van dur-los a una illa-presó, on van ser adoctrinats pels missioners en les virtuts del cristianisme. Segons les cròniques, durant una lliçó una captiva "va alçar una mà i, capcota i modesta, amb un to decorós que no creuríem possible en una salvatge, va fer una pregunta al missioner: per què no havien evangelitzat els colons?"
És lamentable que un tema tan truculent no pugui esgotar-se en només un article. Les properes setmanes continuarem esbrinant la lògica dels genocidis i recordant els més oblidats, incloent-n'hi, per cert, algun amb participació catalana.

dijous, 17 de novembre del 2011

Diversitat a 3r C ESO

L'alumnat del curs de 3r C ha fet uns pòster amb la tècnica del collage, sobre la diversitat,  en la matèria ètica i ciutadania.
Alguns tenen més de 100 o 150 imatges, i són una bona mostra de la diversitat en el món on vivim.


ENTRETENIMENT: Pots cercar a cada pòster el tipus de diversitat que es vol representar, a veure si ho encertes!

(fes clic sobre la foto per veure-la més gran)