dijous, 10 de desembre del 2015

Dia dels Drets Humans: #NoPensoCallar



Avui, 10 de desembre, Dia internacional dels Drets Humans, Amnistia Internacional presenta a la Fundació Antoni Tàpies, a Barcelona, l'exposició "No Penso Callar", una mostra de més de 30 il·lustradors/es sobre la llibertat d'expressió. Després, durant l'any 2016, l'exposició recorrerà diferents llocs de Catalunya per celebrar el 55è aniversari d'Amnistia Internacional.



dijous, 26 de novembre del 2015

#28N. Mai més


Una plataforma ciutadana formada per més de 100 entitats impulsa una mobilització aquest dissabte 28 de novembre a les 5 de la tarda a la plaça Universitat amb l’objectiu de dir:

Mai més!
Ni terrorisme, ni guerra, ni feixisme, ni retallada de llibertats.
Per la pau, la justícia social i els drets humans aquí i arreu.


Des d’aquest espai us animem a participar-hi i a què feu d’altaveu d’aquesta iniciativa entre les persones properes i utilitzant les xarxes socials.


Per saber-ne més: Manifest #28N Mai més

dimecres, 25 de novembre del 2015

25N: Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones



El dimecres, dia 25 de novembre, és el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Va ser declarat dia internacional el juliol de 1981, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia).

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, tres activistes polítiques, el 25 de novembre de 1960. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

En el marc d’aquest dia internacional, l’Institut Català de les Dones, juntament amb les diputacions i les entitats municipalistes, divulga el lema Construïm una Catalunya lliure de violència masclista, que representa allò que ens cal a la societat per avançar en l’eradicació d’ aquesta xacra.

Font: gencat.cat

Manifest institucional

Propostes educatives

dilluns, 23 de novembre del 2015

Hem arribat a les 50.000 visites!

Des de la publicació de la primera entrada, el 9/5/2011, ara fa quatre anys i mig, el bloc del Grup UNESCO ha rebut 50.000 visites.

Des d’aleshores hem publicat 154 entrades. Les que han rebut més visites són les relacionades amb les Macroactivitats: la Flashmob (3/5/2012) amb 4.066, el Lipdub (9/5/2011), la primera entrada que vam publicar, amb 2.309 i el Videoclip (24/4/2013) amb 2.090. Pel que fa a les pàgines (les “pestanyes” que hi ha al bloc) la més visitada és la dels Guanyadors/es del Premi Drets Humans amb 2.049.

Els temes més freqüents de les entrades són els drets humans (45), els referents (29), el Premi Drets Humans (27), la pau (25) i la solidaritat (21).

El bloc s’ha convertit en aquests quatre anys i mig en un element de dinamització del Grup UNESCO i també en una eina fonamental a l’hora de donar-ne a conèixer les activitats i els referents.

dimarts, 17 de novembre del 2015

¿Queremos erradicar el terror?

Després dels atemptats de París de divendres 13 de novembre, Jordi Armadans, director de FundiPau, va publicar en el seu bloc personal el text que reproduïm a continuació on reflexiona sobre els fets i sobre la resposta adequada des d’una cultura de pau.

Si voleu més informaciói sobre el mateix tema, també podeu llegir el Manifest publicat per Fundipau titulat: Contra la violència, construïm la pau


París. Viernes por la noche. Un nuevo zarpazo de barbarie. Seis ataques coordinados, disparos indiscriminados, 129 muertos, 300 heridos, 99 en estado crítico. Desolación. Impotencia. Terror.

Lo primero que hay que hacer es llorar las víctimas. 129 personas han visto truncadas sus vidas y sus esperanzas. Y solidarizarse con sus seres queridos: centenares de familiares y amistades estarán sufriendo el sinsentido de una muerte criminal.

No le pongamos peros. Esos ciudadanos de París han muerto salvajemente, injustamente, en manos de gente enloquecida por el fanatismo y la ignorancia. No debería haber sucedido, bajo ninguna circunstancia. Ninguna razón, sea la que sea, puede justificar un acto criminal así.

Debemos hacer todo esto. Pero también algo más.

Nos toca pensar y analizar. Determinar y proponer. Evaluar y actuar. Mirar de entender porque estas barbaridades se producen. Procurar actuar de manera que no vuelvan a producirse. Dejar de hacer lo que puede alimentar que se reproduzcan. No hacer lo que el terrorismo yihadista busca que hagamos.

El terrorismo yihadista (primero Al Qaeda, luego Estado Islámico –Daesh de ahora en adelante- y multitud de otros colectivos) lleva años creciendo en número de grupos, acciones, nivel de brutalidad y facilidad para conseguir nuevos adeptos. Crece su importancia y, sobretodo, su impacto e influencia.

Sin duda, el principal alimento del yihadismo es el discurso del odio. Por ello, sacrificar -por una supuesta lucha más efectiva contra el terrorismo- los valores del diálogo, la paz, la tolerancia y los derechos humanos, sería un grave error. Y la primera victoria del yihadismo.

Daesh busca que el virtual choque de civilizaciones se haga realidad. Y para ello es fundamental que la delicada cohesión de las sociedades europeas salte por los aires. La islamofobia, además de una respuesta absurda (la mayoría de víctimas de Daesh son otros musulmanes) sería la segunda victoria del yihadismo: precisamente es lo que busca, que muchos ciudadanos europeos de ascendencia musulmana vean el extremismo como única salida.

Decenas de miles de personas se sienten atraídas por esos discursos extremistas y, sobretodo, por la expectativa de nueva realidad que le ofrece Daesh. Es vital cortocircuitar esa conexión. Pero no siempre nos damos cuenta que el desastre, la injusticia y el caos de este mundo –del que participamos y sacamos tajada- pueden ser factores que faciliten el tránsito de mucha gente hacia el extremismo violento.

Condenamos el sectarismo, la intolerancia y el racismo existente en el discurso y la práctica de Daesh. Pero a veces nos olvidamos que en toda Europa las proclamas xenófobas, simplistas y que criminalizan al inmigrante y al diferente encuentran cada vez más eco social. Y que muchos partidos e instituciones, para mirar de contener ese crecimiento, copian y reproducen esos discursos, dándoles así aún más credibilidad, legitimidad y resonancia.

Nos extraña que haya gente que no encuentre otra salida que el extremismo violento. Pero no nos damos cuenta de que, a veces, nuestras políticas exteriores no dejan demasiadas salidas: dejamos pudrir situaciones de tensión, damos apoyo a regímenes impresentables, intervenimos en conflictos con intereses cortoplacistas y nos desprecoupamos del inmenso drama que generan a miles, centenares y a veces a millones de personas que los sufren. Y, finalmente, cuándo vienen a nuestras fronteras, huyendo de la violencia, les cerramos las puertas.

Condenamos la extrema violencia de Daesh, pero participamos de una cultura de la violencia que implica un gasto militar desorbitado y ofrecer respuestas militares, a menudo con estúpida sobreactaución, a problemas que demandan soluciones políticas.

Nos preocupamos de la pujanza de Daesh pero mantenemos como aliados a regímenes que han tolerado, facilitado y permitido el desarrollo económico, armado y reclutativo de Daesh. Regímenes que hacen políticas represivas y discriminatorias, que cortan todas las salidas de expresón política, que discriminan a colectivos y que frustran los anhelos de mucha gente joven.

Nos extrañamos de que Daesh disponga de suficientes recursos económicos e incluso comercie, pero olvidamos que vivimos en un mundo que permite, tolera y practica laeconomía criminal y los paraíses fiscales.

Abominamos de las atrocidades cometidas con armas pero hemos tardado 20 años a adoptar un Tratado sobre el Comercio de Armas (TCA) que, de cumplirse, debería impedir el acceso al mercado de armas por parte de criminales, genocidas, regímenes represivos y grupos terroristas.

Llevamos 15 años alarmados por el terrorismo yihadista pero no nos damos cuenta quela ‘guerra contra el terror’ solo ha conseguido incrementar el volumen y la virulencia terrorista.

Nos da mucho miedo Daesh pero no acabamos de comprender que nos debería dar más miedo muchas de las decisiones políticas, económicas y sociales que hacen este mundo como es. La dramática verdad es que Estados y líderes políticos mundiales no tienen una agenda sincera y honesta en favor de la paz, los derechos humanos, la democracia y la justicia. Si miramos Siria (lugar dónde Daesh se ha desarrollado e implantado aprovechando el caos y zona de origen de la mayoría de refugiados del mundo) deberemos constatar que las actuaciones de las potencias mundiales (Estados Unidos, Rusia, China, Europa) y de las potencias regionales (Irán, Arabia Saudí, Turquía, etc.) han actuado en ese país siguiendo muchos intereses y prioridades pero, nunca, el de preocuparse por la suerte de la población siria y una solución justa al conflicto.

Seguramente, ni procurando hacerlo todo bien podríamos evitar totalmente el azote de la violencia. Pero si no nos tomamos en serio el fomento de la paz, la defensa de los derechos humanos y la promoción de la justicia, es seguro que deberemos aprender a convivir con altas dosis de violencia, caos y barbarie.

Jordi Armadans

dilluns, 16 de novembre del 2015

Concert de FundiPau: Ovidi ³



FundiPau, amb qui l’escola fa anys que tenim bona relació fins al punt d’haver-los convidat a participar a la xerrada de Drets Humans a l’alumnat de 2n de Batxillerat, organitza un concert Per la pau i el desarmament que enguany arriba a la sisena edició. Us animem a participar-hi, més tenint en compte que se celebra ben a prop de l’escola: al Casinet d’Hostafrancs, el 28 de novembre a les 22h.

Hi actuaran Borja Penalba, David Caño i David Fernández que ens oferiran l’espectacle Ovidi ³, un homenatge a la figura i a l’obra d’Ovidi Montllor. En aquesta actuació, el poeta David Caño, el músic Borja Penalba i el periodista i exdiputat de la CUP David Fernández, celebren Ovidi Montllor a través de poemes, músiques i reflexions. Dir, cantar, pensar: claus encara de la condició humana.

Els beneficis es destinaran a la tasca de l’entitat.

Ovidi ³ – 6è concert ‘Per la pau i el desarmament’
Dissabte, 28 de novembre a les 22.00 h
Teatre del Casinet d’Hostafrancs (Rector Triadó, 53, Barcelona)

Preu de l’entrada: 15 €

Entrades anticipades a www.fundipau.org, al 93 302 51 29 o al local de FundiPau
(Av. Meridiana, 30 – 32, esc. A, entl. 2a, Barcelona).
I el mateix dia al Casinet d’Hostafrancs des de les 8 de la tarda.

Més informació d’Ovidi3www.facebook.com/ovidi3

divendres, 30 d’octubre del 2015

El Submarí, Teaming 2014-2015

Des de l’any 2007 les persones que treballen a l’Escola Joan Pelegrí tenen l’oportunitat de participar al Teaming que, literalment, vol dir “fer equip”. La idea que proposa el Teaming és molt senzilla; realitzar microdonacions que per si soles tenen poc valor (per exemple, 1 euro al mes) però que, unides amb la de la resta de companys i companyes, poden significar per a algú una gran ajuda.

L’import que s’ha recaptat a través del Teaming 2014-2015 ha sigut 629.81 euros i s’ha entregat a El Submarí, un projecte de la Fundació Mans a les Mans. Aquesta fundació té com a finalitat donar la mà a gent que està donant la mà: potenciar el voluntariat (sensibilitzar, oferir ajudes per a la formació i el manteniment del voluntariat a parròquies, entitats i associacions...) i donar suport a les entitats que ja estan intervenint amb infants/adolescents/joves, especialment els que es troben en risc social.




El Submarí és un espai obert i inclusiu en què poden participar infants i adolescents del barri de la Marina del Prat Vermell, a la Zona Franca, en diferents projectes promoguts per voluntariat. L’objectiu d’aquest projecte és potenciar la tasca educativa mitjançant programes socioeducatius que milloren la qualitat de vida infantil i familiar. Actualment en aquest espai es fan classes de guitarra per a nois i noies d’entre 8 i 15 anys; també hi ha un projecte de reforç escolar on infants i adolescents de 8 a 16 anys, especialment aquells que es troben en situació de risc, poden reforçar els seus aprenentatges escolars, desenvolupar les seves capacitats i potenciar la convivència i els valors; i, a més, és un centre diari per a infants i adolescents que pretén afavorir el creixement integral de la persona a través de la tasca socioeducativa i la implicació de les famílies en el procés educatiu dels seus fills i filles.

Per adonar-nos que El Submarí està portant a terme una tasca imprescindible es poden ressaltar les següents dades: A Barcelona, un 24,9% té estudis universitaris. A Sants-Montjuïc, un 18,9%. A la Zona Franca, un 2,6%. Enmig d’aquesta realitat destaca El Submarí, picant pedra en una escola en desús que la parròquia local els deixa per ocupar-se dels joves del citat barri, la Marina del Prat Vermell, i de l’adjacent, la Marina de Port. El Submarí aposta per joves que no tenen gaire més gent que ho faci, ja que en molt casos les famílies no tenen feina o bé no tenen els recursos per poder-los oferir unes condicions millors.

A continuació podeu llegir algunes opinions d’usuaris i de persones voluntàries d’aquest espai que van ser publicades al diari El Periodico el dia 1 de juliol de 2013:

«Aquí vaig sentir afecte. Em vaig treure l'ESO. Ara sóc un dels voluntaris». Ho explica Yefry, de 20 anys, un dels que a El Submarí encarna el cercle tancat: gent que va rebre ajuda i ara en presta. «Ells aprenen amb mi i jo amb ells», afegeix. Els ajuda a fer els deures: «Van agafant constància. Sempre vénen aquí. Fins i tot en festiu. Prefereixen ser aquí que a casa».

Pilar Bielsa, de 57 anys, hi va voluntàriament a fer classes. És professora de Matemàtiques i Religió, i ho té clar: «Crec que ho faré tota la vida». Aquesta mestra il·lumina la sala amb el seu somriure. I només té paraules per mostrar la satisfacció que li dóna el seu voluntariat, que no és l'únic: també renuncia al sofà i la tele i surt al carrer en nits de festiu per ajudar persones sense sostre. «Em serveixen per refrescar les matemàtiques», diu sobre les seves classes a El Submarí.

Ivó Valdivielso és un altre voluntari. Enginyer de camins, presta una ajuda que no és únicament acadèmica. «És més un acompanyament que no pas un reforç escolar». Ell ensenya anglès. «La gran motivació és que vénen voluntàriament. L'objectiu és que perdin la por i facin servir l'anglès que saben». «Torno part del que la societat m'ha donat», diu respecte al seu voluntariat.

En ocasions, les persones decidim dedicar una part del nostre temps lliure al voluntariat. Aquí teniu un projecte que enriqueix tant els usuaris com els seus voluntaris. Si estàs pensant a participar en algun projecte de voluntariat aquí en tens un ben a prop de casa.


El 27è Premi Drets Humans dedicat a Alfons Banda



El 27è Premi Drets Humans de l’Escola Joan Pelegrí que es lliurarà el 3 de febrer de 2016 estarà dedicat a Alfons Banda.

Nascut a Girona el 1944, estudià Química i la seva trajectòria professional va estar vinculada a l’ensenyament, en la docència i la direcció de centres.

Va començar la seva trajectòria en l’àmbit del pacifisme a la dècada dels setanta al costat de persones com Joan Gomis, Lluís Maria Xirinacs, Fèlix Martí o Arcadi Oliveres. A principis dels vuitanta va rebre la influència decisiva de Seán MacBride, Premi Nobel de la Pau i cofundador d’Amnistia Internacional.

L’any 1983, junt a un petit grup de persones, va crear la Fundació per la Pau, actualment FundiPau, que presidí entre 1983-2011, amb la intenció de treballar a favor d’una cultura de Pau. Fou també inspirador de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) del qual fou vicepresident de la Junta de Govern.

“La pau –deia- és una cultura nova, inèdita, que necessita imaginació, tossuderia, coratge i la voluntat de molts”. Conscient de la realitat del nostre món, afirmava: “On hi ha persones hi ha conflictes, i no és el conflicte el que és sempre evitable, sinó la resolució violenta del conflicte”. Admirador de Gandhi, defensava que “el nostre objectiu és l’eradicació de tota violència sociopolítica, independentment de qui la practiqui, perquè ja és hora de reconèixer que és absolutament impossible construir un món més humà sense renunciar a la violència com a element modificador o constructor de realitats socials.”

Alfons Banda va morir dijous 30 de gener de 2014, dia en el qual se celebra el DENIP (Dia Escolar de la Noviolència i la Pau) i aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.

Abans que a Alfons Banda, el Premi Drets Humans ha estat dedicat a Mahatma Gandhi (2011), Stéphane Hessel (2012) i Aung San Suu Kyi (2013), Nelson Mandela (2014) i Malala Yousafzai (2015).

dijous, 29 d’octubre del 2015

La patata calenta d’Europa



Europa afronta la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial. Darrere aquest titular ordenat i clar trobem la realitat, que no es pot expressar en paraules; i que exposo de la millor manera que puc en aquest text.

Els refugiats sirians emigren, escapen, fugen de la seva terra, que els hi vol ser presa, deixant-ho tot enrere. Tot? Quin tot tan abstracte. La contrarietat que Europa no entén. Com pots deixar enrere el que no tens? Deixen el temor constant, el conflicte sagnant, el futur incert i fràgil... però, què troben? L’esquena d’Europa cap al sentit comú.

Ells, els denominats refugiats, que cal fer memòria i recordar que no són més que éssers humans com nosaltres, arriben a les illes gregues, a territori Europeu. D’aquí viatgen a terra ferma, on cal emprendre el viatge cap a una vida millor, o simplement cap a una vida. Com si d’un joc d’obstacles es tractés, Europa es converteix en el tauler, on els emigrants han de superar les dificultats i obstacles del camí, fins arribar a la meta, a Alemanya. I per què aquesta i no una altra? Grècia els envia a Sèrbia, passa la pilota. El país receptor prova de fer el mateix, i així successivament, com si d’una patata calenta es tractés, la qual pot explotar en qualsevol moment, però ningú no vol ser l’encarregat de netejar-ho tot. Però això no és tan senzill. Un cop arriben a la frontera amb Hongria comença a sortir la cara d’Europa. Hongria, la qual és dirigida per un partit conservador, entén la crisi com una amenaça, tal com afirma el primer ministre hongarès Viktor Orbán: “De sobte, veurem que som una minoria al nostre propi continent”. I, com si de bèsties es tractessin, es troben darrere una tanca. Hongria se sent superior, actua com a tal. Però els sirians no volen quedar-se en un país hipòcrita que tanca els ulls a la veritat, que només veu animals amb fam. I sí, la tenen. Tenen fam de supervivència. Ells no volen ser registrats, és més, fan tot el possible perquè no els vegin creuar el territori hongarès per arribar a Àustria. Això és perquè, si els identifiquen, segons la normativa europea, poden ser retornats a aquest país en ser el primer Estat europeu en el qual ha quedat constància del seu pas. D’aquesta manera, amb la resistència que els militars hongaresos apliquen sobre ells, Budapest es converteix en una amarga casella de trànsit. Si aquesta es supera i no es cau abans en un camp de refugiats, els jugadors faran tot el possible per arribar al seu objectiu. Un cop allà podran demanar asil i, si els en concedeixen, hauran guanyat la partida. Però no acaba aquí, un altre joc comença, el joc del reconeixement de drets, dels drets humans.

De tota manera, mai podrem finalitzar la partida si ens limitem a recollir els refugiats, els fruits de la guerra. S’ha d’eliminar l’arrel del problema, s'ha d'acabar amb el conflicte a Síria.

Anna Vidal Portolés
1r D Btl.

divendres, 16 d’octubre del 2015

Conferència de Jordi Miralles (EUiA)

(Jordi Miralles i Conte (Barcelona27 d'abril de 1962 -Castelldefels14 d'octubre de 2015)

Ens ha semblat que la millor manera de recordar Jordi Miralles -exalumne, llicenciat en història contemporània, carter, polític i, en l’actualitat,  Tinent d'Alcalde  de Castelldefels- era reproduir un escrit publicat a la revista de l’escola, Calaix de Sastre, amb motiu de la conferència que va fer a l’alumnat de 2n de Batxillerat  el 15 desembre de 2006, per commemorar el Dia dels Drets Humans.

Foto: gentilesa de Línia Barcelona (Les Corts i Sants-Montjuïc)

Jordi Miralles, militant d’Esquerra Unida i Alternativa i actual diputat del Parlament de Catalunya en representació de la coalició parlamentària dels partits Iniciativa per Catalunya - Verds i Esquerra Unida i Alternativa, membre de la Mesa del Parlament. Va viure molts anys al barri i és ex alumne de l’escola.

Va oferir una conferència a la sala d’actes de la nostra escola emmarcada en la celebració anual del Dia Internacional dels Drets Humans, que té com a data de commemoració el 10 de desembre, per parlar dels drets de les persones, de la política social i de la participació de la ciutadania en la política.

La trobada, a més de conèixer trajectòria personal del conferenciant i la seva opció política, pretenia obrir els ulls als joves davant del panorama polític que de vegades ens sembla tan complicat, i que ens porta a dir que no hi estem interessats i que tots els polítics són iguals. Un dels principals objectius de l’acte fou desmentir aquesta convicció, i parlar de les diferents opcions polítiques en relació als drets de les persones.

Abans de l’intervenció de Jordi Miralles, el nostre professor d’història, Joan Camós, va oferir un breu repàs sobre la trajectòria política i personal del diputat, que va ser alumne de l’escola. Així, doncs, vam saber que estudià a l’Escola Joan Pelegrí; era veí d’Hostafrancs. Posteriorment cursà la carrera d’Història Contemporània. Abans d’endinsar-se en el panorama polític va treballar com a carter. El 1976, s’afilià a les Joventuts Comunistes i més tard al Partit Socialista Unificat de Catalunya. El PSUC i el Partit Comunista són el que actualment representen ICV-EUiA.

El primer que Miralles explicà és que actualment és diputat del Parlament de Catalunya i treballa en àrees principalment de serveis socials, immigració i radiotelevisió. Per introduir el tema dels drets humans, ens parlà de conflictes internacionals com el de la presó de Guantánamo, centre de tortures dels Estats Units, o l’absència de llibertat de premsa als països àrabs. Però ens va explicar que no calia anar tan lluny per trobar conflictes del dia a dia en els quals també calia garantir els drets humans, els drets de les persones.

Els drets de les persones

Aquest va ser el primer pilar important de la conferència: els drets de les persones. Aquests drets, que són els que una persona necessita per viure en condicions acceptables, han d’estar garantits per l’Estat i reconeguts per les administracions i les legislacions vigents. L’habitatge, l’educació, la salut són alguns dels exemples.

Polítiques socials

El segon pilar fou defensar que no tots els polítics són iguals ni totes les opcions polítiques són, al capdavall, el mateix. Aquest pensament és una visió pessimista del panorama polític que provoca una desconnexió del ciutadà amb el món de la política, però es tracta d’una visió equivocada. Ens parlà de les diferents postures davant de l’educació, per exemple, comentant que durant el govern de CiU hi havia 7 escoles privades per a classes benestants especialment beneficiades, algunes d’elles de l’Opus Dei (integrisme religiós) i en les quals separaven els nens de les nenes. Aquesta situació la comparà amb el govern d’Entesa, que segons Jordi Miralles prioritza l’escola pública per a tothom i qui vulgui una privada, que se la pagui.

A continuació, posà més exemples sobre discrepàncies entre les polítiques de la dreta i de l’esquerra, és a dir, entre conservadorisme i progressisme. Un govern conservador anteposa la sanitat privada a la pública, en contra d’un govern progressista. El mateix passa amb el medi ambient, un govern de dretes potencia la construcció mentre que un govern d’esquerres potencia el transport públic i el desenvolupament sostenible. Un govern de dretes defensa la propietat privada en la vivenda mentre que un govern d’esquerres vol potenciar el lloguer i, sobretot, garantir el dret a l’habitatge.

Ens posà com exemple la Llei de l’Habitatge recentment aprovada al Parlament, en la qual ICV - EUiA ha tingut un paper cabdal, i ens explicà la reacció de la dreta davant de la llei, que ha estat tatxada de comunista pel fet de garantir que no quedin pisos buits. També afegí com a mostra la campanya que llançà el Partit Popular del Baix Llobregat discriminant els immigrants: “Menos inmigrantes, más parkings”.

Democràcia no és només anar a votar

El tercer pilar de la conferència fou que la política i la democràcia no es limiten a anar a votar, però que l’abstenció no és la causa, és la conseqüència d’un joc polític desgastat. Cal animar la gent a votar perquè cal participació social. “Podem passar de la política, però la política no passarà de nosaltres”, afirmà Miralles. Un exemple d’aquesta necessitat de participació en política és la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), aprovada recentment al Parlament amb l’únic vot en contra del PP, que diu que amb 50.000 signatures de majors de 16 any es pot presentar al Parlament una petició per obtenir una dotació econòmica per a realitzar un projecte urbanístic o social.

Finalment va resumir aquestes tres columnes bàsiques de debat i donà la paraula als assistents per a formular les nostres preguntes i plantejar-li qualsevol inquietud. Va participar força gent tot i que al principi costà d’arrancar el torn de preguntes, però quan començà el debat aparegueren temes molt interessants com l’aplicació de la Llei de l’Habitatge, els recents desallotjaments de centres socials okupats o el preu abusiu que dificulta l’accés als usuaris joves a xarxa de transport públic. Jordi Miralles respongué a les preguntes sobre les que estava informat i va prometre remetre les nostres observacions a altres comissions de treball del Parlament per a tractar els temes en els quals no tenia competència.

David Belzunce
(2nA Batxillerat, curs 2006-2007)

Publicat a: Calaix de Sastre, pp. 29-30, n. 34, març 2007


Canal Parlament: Retrat del Diputat Jordi Miralles

divendres, 25 de setembre del 2015

Junts pel Sí guanya les eleccions a 4t d'ESO

Junts pel Sí ha guanyat les eleccions a la Generalitat que s'han fet entre l'alumnat dels sis grups de 4t d’ESO de l'escola entre dilluns 21 i divendres 25 de setembre. Les votacions s'han fet dins de les classes de Ciències Socials.

A les classes, aquestes votacions s’han fet posteriorment a dues sessions d’informació a partir de la premsa i de debat entre l’alumnat.

Dels 175 alumnes que composen el cens d’aquests grups n'han participat 166 (94,86%). D'aquests 17 han votat nul i 20 en blanc.

Dels 121 alumnes que han votat a una candidatura, Junts pel Sí ha obtingut el 39, 52% dels vots, mentre que la CUP ha aconseguit el 25,00% i Ciutadans el 10,48%. A continuació han quedat Catalunya Sí que es Pot (9,68%), el PP i PSC han empatat (6,45%), UDC no ha obtingut cap vot i, finalment, hi ha hagut 3 vots per “Altres” (2,42%).

Per classes Junts pel Sí ha guanyat en quatre grups (A, B, C i D), les CUP en un (F) i Ciutadans en l’altre (E).

A les eleccions del 2012, realitzada entre alumnat de Batxillerat, va obtenir la victòria ERC, seguida d’ICV-EUiA i les CUP.

dimecres, 23 de setembre del 2015

Escola d'acollida de l'Ateneu Montserrat



Un curs més, iniciem l’Escola d’Acollida de l’Ateneu Montserrat en col·laboració amb el CNL.

L’Escola d’Acollida ofereix cursos de 45 hores de castellà i de 45 hores de català que acrediten un coneixement bàsic de les llengües i el curs Dona i Cultura de 135 hores que acredita un coneixement dels costums, llengua i cultura de Catalunya, repensant: d’on venim? on estem? i com vivim?

Animem a les famílies d’alumnes (pares, mares...), exalumnes i a l’alumnat de Batxillerat a formar part de la nostra xarxa de voluntariat donant classes als nouvinguts i nouvingudes i a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO i Batxillerat a donar atenció als nens i nenes que vénen amb les seves famílies.

Els horaris de les classes són:

Català: dilluns i dimecres de 18h a 20 h o de 20h a 22h.

Castellà: dimarts i dijous de 18h a 20h.

Cultura de Dones: dimarts i dijous de 18h a 20h.

L’inici curs de català serà el dimecres 30 de setembre. El curs de castellà s’inicia el dijous 1 d’octubre i el de Dona i cultura també el dijous 1 d’octubre.

El cursos finalitzaran el 22 o 23 de desembre.

L'escola organitza aquests cursos des de l'any 1996. Ara per ara som un equip de voluntaris i voluntàries format per 18 persones que portem l'administració i l'atenció a l'alumnat. L'escola forma part de la xarxa d'acollida i acompanyament a persones immigrades de Barcelona.

Si necessites més informació, no dubtis en demanar-ho.

dijous, 17 de setembre del 2015

Especial refugiats

Davant la crisi de refugiats que estem vivint actualment us proposem mirar el següent vídeo del programa Món 324 titulat " El naufragi europeu davant la crisi de refugiats" del 15 de setembre del 2015. El programa ofereix reportatges temàtics des d'Hongria, reflexions profundes des de les vies del tren de Macedònia i una xerrada amb el director de metges sense fronteres per analitzar els rescats marítims que fan al Mediterrani central.


 

dilluns, 6 de juliol del 2015

Teaming 2015

D'ençà del curs 2007-2008, aquest és el segon que el professorat i personal de l'escola que fa teaming (microdonacions mensuals) decideix a través de la votació la destinació dels diners recaptats. En la votació, que s'ha efectuat entre els dies 27 juny i 4 juliol, hi han participat 52 persones de les 56 que en aquest moment fem teaming (92,8%).

El resultat ha estat:



Tenint en compte el resultat, es procedirà a lliurar els diners recaptats (629,81 €) a El Submarí, de la Fundació Mans a les Mans,un reforç escolar i educatiu que es du a terme amb l’ajuda de voluntariat, adreçat fonamentalment a infants i adolescents de la Zona Franca.

dilluns, 22 de juny del 2015

CONCERT SOLIDARI


El dijous 18 de juny vam tenir l'oportunitat d'assistir  al concert solidari de final de curs a càrrec de la Joan Pelegrí Music Band, el grup format per alumnes de Secundària que compta també amb la participació d’alguns professors apassionats de la música i que encapçala la Núria Batlle. Han calgut moltes hores d’assaig però finalment tot va sonar a la perfecció. Com cada any, tots els participants ens van transmetre la seva il·lusió i ens van fer passar una molt bona estona.
Al llarg del concert es van poder escoltar clàssics del rock com els AC/DC, Queen, Green Day o els Eagles, i melodies més actuals de Beyoncé  o Antonio Orozco que van arrencar  els aplaudiments del públic, molt animat, que demanava encara més cançons.
El concert solidari forma part de la Campanya Unesco d’enguany “Sumant somriures” i les aportacions voluntàries que va fer el públic assistent  seran destinades a l’ONG Somriures de Bombai, que centra la seva acció en la lluita pacífica contra la pobresa i a favor dels Drets Humans en els slums de Mumbai. En total s’han recollit 169,10€, moltes gràcies a tots els assistents i a la banda, per la fantàstica estona que ens han fet passar! Sou uns músics excepcionals! 

Jana Pérez i Judith Casadesús

dilluns, 8 de juny del 2015

RESUM DE LA 23a CAMPANYA UNESCO: SUMANT SOMRIURES!







Durant aquest curs, 2014-2015, a l’Escola Joan Pelegrí, hem portat a terme la 23a campanya de solidaritat com a membres que som de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO (XEAUC). Aquesta campanya ha tingut com a objectiu conèixer de prop i sensibilitzar sobre les vulneracions de drets i l'exclusió que milions de persones pateixen als barris de barraques, slums, de Mumbai i col·laborar amb Somriures de Bombai que és una ONG que centra la seva acció en la lluita pacífica contra la pobresa i a favor dels Drets Humans d'aquesta ciutat.
Concretament, l'ONG Somriures de Bombai centra els seus projectes en el marc de l'educació, la salut i el desenvolupament socioeconòmic:

- EDUCACIÓ: 
L'escassetat de recursos econòmics i les condicions de vida de moltes famílies, sumades a la falta d'oportunitats, dibuixen un panorama tan complex en els slums de Mumbai que, de vegades, obliguen els menors a obtenir recursos per si mateixos, ja sigui treballant o pidolant. Aquesta situació s'agreuja en molts casos, ja que molts nens i nenes treballen en condicions d'explotació o cauen en mans de xarxes de tràfic infantil. La tasca de Somriures de Bombai en l'àmbit de l'educació té com a objectiu obrir les portes a les oportunitats.

- SALUT:
La salut és un dret humà fonamental, un bé que ha de ser accessible a tots i totes, indistintament dels nivells de renda o altres formes de discriminació.
Somriures de Bombai, al costat de l'Hospital Holy Spirit, porta a terme un programa de diagnòstic, accés al tractament i suport psicosocial i seguiment de menors afectats pel càncer. A més, mitjançant els Camps de Salut lluiten contra  aquelles malalties evitables en les comunitats més desfavorides de Mumbai.

- DESENVOLUPAMENT SOCIOECONÒMIC:
Entre les diferents formes de discriminació patides per les dones es troben la manca d'una educació adequada, la pobresa, el difícil accés a una adequada assistència sanitària, un desigual repartiment dels recursos o la dependència financera. Un deficient nivell educatiu és el principal factor responsable de l'alt grau d'atur i els baixos salaris que pateixen les dones. En aquest àmbit Somriures de Bombai també treballa per obrir les portes a l'empoderament i a les oportunitats.


Des del mes de març tant a Infantil-Primària com a Secundària hem realitzat diverses activitats per conèixer de prop aquesta realitat, sensibilitzar-nos i donar suport a aquesta ONG.









Amb  l’alumnat d’Infantil-Primària la campanya s’ha orientat a sensibilitzar sobre la situació que es viu a l’Índia, concretament a la ciutat de Bombai i la feina que realitza aquesta ONG sobretot en els slums. 
Cada cicle ha treballat diferents aspectes de forma adequada a l’edat dels nens i les nenes a qui anaven adreçats. Han vist una pel·lícula de la ciutat de Mumbai en la qual es mostra  com viuen, com són les escoles...  Els principals temes treballats a les aules  han estat l'habitatge, la família, l’alimentació, la flora i la fauna, els vestits ... i s’ha fet una incidència especial al tema de l’escola.  Tota la feina s’ha fet en murals que han estat exposats en les diferents aules perquè  les poguessin visitar tant els companys i companyes com les famílies el darrer dia de les Jornades Culturals.
Com s’ha anat fent els últims anys, tots els cursos han decorat els passadissos de l’escola amb treballs al·lusius al tema de les Jornades. Concretament aquest curs s’ha decorat amb mandales fetes amb tècniques diferents i amb l’anagrama de l’ONG en el qual sota el lema de ELS SOMRIURES DEL JOAN PELEGRI tot l’alumnat ha fet el seu somriure. Uns el van fer pintats, altres fotografiats, amb paper, amb plastilina...
El dijous al menjador vam fer un dinar típic de l’Índia , degustant plats com: l’arròs amb curry, pollastre tandori i gajar halwa (pastís de pastanaga)
Cada classe va fer collarets de calèndules realitzades amb paper de seda i es va preparar tot per la tarda de portes obertes.
A les 16h en punt de divendres s’obria la porta i entraven les famílies que anaven directament a les aules dels seus fills i filles. Allà es van posar un collaret, es van pintar un bindi al front i amb un tovalló de color van baixar al pati. Onejant els tovallons de diferents colors van ballar un ball de BOLLYWOD que va resultar molt vistós. També podien comprar pastissos elaborats per les pròpies famílies per berenar i visitar la biblioteca on hi havia  una exposició de materials i robes típiques de l’Índia que gentilment ens havien cedit.
Els guanys obtinguts tant de la venda de collarets, com de pastissos seran donats a l’ONG Somriures de Bombai per poder continuar amb els seus projectes.









A Secundària vam portar a terme una tasca de sensibilització des de la tutoria. L’alumnat va poder conèixer la realitat dels slums de Mumbai a partir de diferents materials audiovisuals. D’altra banda, el dia 15 d’abril l’alumnat de 1r de Batxillerat va assistir a la xerrada que ens fa fer José Mansilla, membre de l’ONG Somriures de Bombai. Mansilla ens va explicar quina és la realitat dels slums, l’ajuda que ofereix l’ONG i les dificultats que tenen per portar a terme la seva tasca. Finalment, el dia 29 d’abril vam realitzar la Macroactivitat que va consistir a fer un lip-dub. Abans de fer-lo però, l’alumnat, el professorat i el PAS van participar en la preparació prèvia preparant materials, coreografies... Cal destacar l’ajuda que ens va oferir el professorat i l’alumnat del Cicle de Grau Superior d’Anàlisi i Control de Qualitat, que ens van ajudar a fer la pols que va utilitzar l’alumnat de 2n de Batxillerat durant el Holi Festival que van celebrar dins del lip-dub. Aquell mateix dia a l’Escola vam dinar un menú típic de l’Índia.











Cal destacar també, que arrel dels terratrèmols que han sacsejat el Nepal, des del Grup Unesco hem posat una urna al vestíbul per recaptar fons que es destinaran al compte que s’ha obert des la Casa del Tibet. A més, els dies 27-28 de maig i 2-3 de juny l'alumnat de 4t d'ESO i de 1r de Batxillerat ha dedicat el temps del pati a vendre pa amb xocolata de comerç just. S’han recaptat 73,45 euros a l’urna i 339,50 euros amb la venta de pa amb xocolata.






Finalment, des del Grup Unesco volem agrair a tota l’escola la vostra participació i informar-vos que fins al moment de tancar l’edició d’aquesta revista hem recollit 4.259.11 euros. 

El curs que ve... més! 

Àngels Vidal i Judith Casadesús



dijous, 4 de juny del 2015

XOCOLOTA SOLIDÀRIA I NEPAL






Des del Grup Unesco volem donar les gràcies a l'alumnat de 4t d'ESO i de 1r de Batxillerat que els dies 27-28 de maig i 2-3 de juny ha dedicat el temps del pati a vendre pa amb xocolata de comerç just. Els diners recaptats (339.50€) juntament amb els donatius de l'urna (73,45€) seran destinats a la Casa del Tibet al número de compte que han obert per les víctimes dels terratrèmols del Nepal.


Encara queden algunes rajoles per vendre (sense llet, amb ametlles, boníssimes!!!!!) si algú vol col.laborar són 5€ i les té la Jani a Secretaria.


Us animem a col.laborar, a veure si arribem a 500€ i aquesta setmana ja podem fer l'ingrés!!

dimarts, 2 de juny del 2015

La comunicació entre ciutadans




Hem estat parlant uns quants dies amb el Santi López, psicòleg, sobre com comunicar-nos amb els altres i com saber escoltar-los per poder arribar a acords. Aquesta activitat ha servit per preparar-nos per fer una simulació d’Audiència Pública al districte de Sants Montjuïc.

El Santi ens ha explicat diferents històries, amb diferents situacions basades en fets reals, per mostrar-nos problemes quotidians de la nostra societat i com una bona comunicació pot solucionar-los; i també com la societat influeix en la nostra vida i manera d’actuar i pensar.

Tot i que a simple vista això no té res a veure amb la democràcia, està clar que saber comunicar-se és fonamental per aprendre a respectar les opinions dels altres, exposar les teves idees i intentar arribar a acords, sempre que sigui possible.


El dimecres 13 de maig a les 11h30’ vam anar a l’Alcaldia per simular una Audiència Pública. El problema que teníem era què fer amb una plaça que s’havia de remodelar i sobre la qual no hi havia cap projecte. Cadascun dels grups de classe va agafar un rol, havíem de proposar diferents utilitats per la plaça: uns eren ecologistes, altres empresaris, jubilats, discapacitats, joves, okupes i joves de l’esplai. Llavors, a les 11h30’, les classes de 3rA i 3rD amb els seus respectius grups i rols van començar l’Audiència. Els ecologistes de 3rA vam arribar a un acord amb els discapacitats i els jubilats de la classe de 3rD per posar en pràctica el nostre projecte.

Aquesta activitat ens ha ajudat a poder relacionar-nos i poder arribar a acords amb els altres grups. També hem après a escoltar per poder ajudar el company. Ens ha agradat molt i esperem que el Santi torni.


Arnau Calduch, Dani Ronda, Àlex Montes, Dani Garcia, Marc Vélez, Xavi Montoya, Alba Valiente, Marta Ortuño, Lorena Serradell, Laura Martínez, Judith Gràcia, Alba Pallàs i Ainoa Rosselló

3r ESO A

divendres, 8 de maig del 2015

Obrir els ulls davant dels horrors



Ahir va tenir lloc a les Cotxeres de Sants, organitzat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, un acte per commemorar el 70è aniversari de la fi de la fi de l’horror nazi. La convocatòria tenia l’objectiu explícit de recordar aquells fets per tal de no oblidar l’horror que van significar en la història de la humanitat.

Amb aquesta intenció es van desenvolupar un seguit d’actuacions que amb el fil conductor de la paraula van unir cançó, música i teatre. A l’acte hi va intervenir el cantautor Francesc Mir, s’hi va veure una presentació molt interessant sobre Auschwitz de les alumnes de l’escola Ariadna Trullols i Anna Vidal, es van poder escoltar emotius textos del llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis, un dels quals va llegir la nostra alumna Laura Adan, i, finalment, alumnat de l’IES Lluís Vives, acompanyats per la Coral Jove de Sant Medir, van representar magníficament el text teatral Aquí no hi ha papallones: sobreviure a Terezin, que va mostrar el patiment dels nens i nenes del gueto i el camp de Terezin, propers a la ciutat de Praga.

L’acte, més enllà de fer memòria del que va representar la barbàrie nazi, va voler ser un crit d’alerta contra les situacions d’inhumanitat que s’han viscut i es viuen després de l’Holocaust. En les paraules del conductor de l’acte, Joan Manuel Parisi, en algun dels textos llegits de Montserrat Roig i en les paraules finals de la presidenta del Secretariat, Lluïsa Erill, hi havia la clara intenció que obrim els ulls davant dels horrors actuals.

Dolors Subirana i Albert Marzà

dijous, 7 de maig del 2015

Solidaritat amb el Nepal

El dia 25 d'abril el Nepal va ser sacsejat per un terratrèmol, de 7,8 graus en l'escala de Richter, que ha provocat al voltant de 7.000 morts, milers de ferits i la destrucció de les infraestructures de pobles i ciutats.

Davant la greu situació que està vivint aquesta regió volem destacar la realitat que viuen els refugiats tibetans. Aquest poble, la situació del qual ja era molt vulnerable abans del terratrèmol, està patint greument les conseqüències del sisme. A continuació podeu llegir la següent notícia on s'explica tot això:


BBC Mundo: ¿Por qué los tibetanos son las víctimas invisibles del terremoto de Nepal?

29 DE ABRIL 2015 - 09:12 AM




La aldea de Bridim, hogar del refugiado tibetano de 83 años Passing Lama, quedó reducida
a escombros | Foto: BBC Mundo. Los tibetanos empezaron a llegar de China a través de la cordillera del Himalaya en 1959, cuando se completó la ocupación de Tíbet por Pekín


El número de muertos por el terremoto de Nepal aumenta cada hora, pero las dificultades para llevar una contabilidad precisa son más que comprensibles.

Por el momento, las cifras oficiales van por más de 4.310 muertos, casi 8.000 heridos y 8 millones de afectados.

El caos propio de una catástrofe como la causada por el sismo, y el difícil acceso a algunas de las zonas más afectadas, ciertamente hacen más complejo el conteo e identificación a las víctimas.

Pero la tarea también se complica por la presencia en el país de miles de refugiados de etnia tibetana, en su inmensa mayoría sin ningún tipo de documentación.

Los tibetanos empezaron a llegar de China a través de la cordillera del Himalaya en 1959, cuando se completó la ocupación de Tíbet por Pekín.

Y como explica el periodista de la BBC Rani Singh, han estado arriesgando su vida en el peligroso cruce desde entonces hasta el día de hoy.

Por lo general su objetivo es encontrar refugio en Nepal o atravesar el país para llegar a India.

Un pequeño número fue procesado por las autoridades y alojado en un centro para refugiados de la capital, Katmandú.

Pero solo una minoría de tibetanos de segunda generación ha obtenido la nacionalidad nepalí, lo que significa que la inmensa mayoría vive en la ilegalidad.

"No tienen derechos como otros residentes, ni tarjetas de identidad. No tienen Estado propio y por lo tanto son invisibles", afirma Singh.

Y Nepal le rehúye al tema porque no quiere molestar a su poderoso vecino del norte, China, que también es uno de los principales inversionistas en el país.

Los más pobres de los pobres

La mayoría de los étnicamente tibetanos vive además calladamente fuera de Katmandú, en aldeas remotas dispersas en las montañas.




"Esas aldeas están justo en la zona más afectada por el terremoto. Pero los muertos ahí no pueden ser identificados formalmente, porque oficialmente no existen", explica Singh.

Y aldeas étnicamente tibetanas, como Bridim –ubicada al norte de Katmandú y a más de 3.000 metros sobre el nivel del mar– se cuentan además entre las más pobres del país.

El Fondo de Desarrollo Dolma, una de los pocos organismos no gubernamentales que atiende a los pobladores de origen tibetano en Nepal, tiene una escuela cerca de la zona, devastada por el peor terremoto de los últimos 80 años.

"Bridim quedo virtualmente reducida a escombros", le dijo la jefe financiera de Dolma, Carla Texeira Alvares Kaspar, a la BBC.

"No tenemos idea de cuántas personas pueden haber sobrevivido. Las misiones de rescate no están operando en zonas tan aisladas", agregó.

Y Texeira Alvares también está preocupada por el suministro de agua potable en Bhorle, un valle cercano donde también viven numerosos refugiados de origen tibetano.

"Es un gran barrio marginal. Ahí tenemos muchos niños. Y sólo hay una tubería de agua que baja de las montañas. Si se desconecta se quedan sin nada y las enfermedades se pueden esparcir muy rápidamente", advirtió.

La mujer también mencionó "horrendos deslaves" en Dhunche.

"No hay casi electricidad ni comunicaciones. Y para los refugiados, es como la gota que derrama el vaso. Ya era imposible antes. Y ahora hay mucha destrucción en Katmandú".

"Las lluvias monzónicas llegarán en un mes o dos, por lo que no creo que vayan a reestablecer la electricidad o las comunicaciones con las montañas antes de diciembre. Todo se va a para por los monzones", lamentó.



Davant d'aquesta situació, des de la Casa del Tibet, han obert un compte per recaptar fons que faran arribar als afectats a través de l'Oficina del seu Santedat el Dalai Lama a Brussel·les. Aquestes són les dades:


Terratrèmol a Nepal
La Caixa
ES81 2100 3306 1522 0045 5206


Des del Grup Unesco de l'Escola Joan Pelegrí us animem a aportar la vostra ajuda. Al vestíbul de l'escola hi ha una urna on hi podeu deixar la vostra aportació que serà destinada a aquesta causa.


dimecres, 6 de maig del 2015

70è aniversari de la fi de l'horror nazi



Aquesta setmana que es compleix el 70è aniversari de la fi de l’horror nazi, el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, fidel a la recuperació de la memòria històrica, farà un acte de commemoració, que se celebrarà dijous 7 de maig a les 19.30 a l’Auditori de les Cotxeres de Sants.

L’acte comptarà amb dues cançons interpretades per Francesc Mir, una presentació realitzada per dues alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Joan Pelegrí, la lectura de set fragments del llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis i, finalment, la interpretació de l’obra de teatre Aquí no hi ha papallones: Sobreviure a Terezín, a càrrec d’alumnat de l’IES Lluís Vives i l’acompanyament de la Coral Jove de Sant Medir.

Us animem a assistir en aquest acte per, d’aquesta manera, commemorar la fi del nazisme.

dimarts, 28 d’abril del 2015

Somriures de Bombai ens visita



El passat dia quinze d’abril, l’ONG Somriures de Bombai va venir a visitar-nos en relació amb la Campanya del Grup UNESCO de la nostra escola amb aquesta entitat.

Aquesta ONG, fundada a Barcelona per Jaume Sanllorente, té com a objectiu transformar la realitat social existent a les comunitats menys afavorides de Bombai, de manera que es pugui garantir l’accés als drets humans més fonamentals, i centra els seus projectes en el marc de l’educació, la salut i el desenvolupament socioeconòmic. Concretament, han desenvolupat un projecte anomenat Balwadi , guarderies, pel qual s’han creat un seguit d’escoles destinades als menors amb menys recursos, s’han ajudat noies, sense possibilitat de pagar-se els estudis, en la formació professional, i s’han format mestres, en la tasca educativa, per tal de millorar l’educació que reben els seus alumnes. També han desenvolupat projectes dintre de l’àmbit sanitari, enviant metges als slums, els barris més pobres, per tal de combatre la lepra, i, a més, s’ha finançat l’estada als hospitals de joves malalts.

Durant la xerrada al nostre centre, la tutora UNESCO de l’escola, Judith Casadesús, va informar-nos del lema de la campanya d’enguany Sumant Somriures que pretén conscienciar l’alumnat sobre les vulneracions de drets i l’exclusió que milions de persones pateixen als slums de Bombai. L’explicació de José Mansilla, membre de Somriures de Bombai, va anar acompanyada d’unes imatges a través de les quals vam poder comprovar que Bombai és una ciutat de múltiples contrastos, ja que, al costat d’un gratacels podem trobar una petita barraca, és a dir, que l’abisme entre rics i pobres és molt accentuat.

En definitiva, a Bombai trobem una sèrie infinita de desigualtats i injustícies que fan necessària la nostra conscienciació i sobretot ajuda material per sostenir els projectes que ja s’estan desenvolupant com els de Somriures de Bombai o d’altres amb possibilitat de desenvolupar-se en el futur.



Helena Ramada Vilas

1rD Batxillerat