dijous, 29 d’octubre de 2015

La patata calenta d’Europa



Europa afronta la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial. Darrere aquest titular ordenat i clar trobem la realitat, que no es pot expressar en paraules; i que exposo de la millor manera que puc en aquest text.

Els refugiats sirians emigren, escapen, fugen de la seva terra, que els hi vol ser presa, deixant-ho tot enrere. Tot? Quin tot tan abstracte. La contrarietat que Europa no entén. Com pots deixar enrere el que no tens? Deixen el temor constant, el conflicte sagnant, el futur incert i fràgil... però, què troben? L’esquena d’Europa cap al sentit comú.

Ells, els denominats refugiats, que cal fer memòria i recordar que no són més que éssers humans com nosaltres, arriben a les illes gregues, a territori Europeu. D’aquí viatgen a terra ferma, on cal emprendre el viatge cap a una vida millor, o simplement cap a una vida. Com si d’un joc d’obstacles es tractés, Europa es converteix en el tauler, on els emigrants han de superar les dificultats i obstacles del camí, fins arribar a la meta, a Alemanya. I per què aquesta i no una altra? Grècia els envia a Sèrbia, passa la pilota. El país receptor prova de fer el mateix, i així successivament, com si d’una patata calenta es tractés, la qual pot explotar en qualsevol moment, però ningú no vol ser l’encarregat de netejar-ho tot. Però això no és tan senzill. Un cop arriben a la frontera amb Hongria comença a sortir la cara d’Europa. Hongria, la qual és dirigida per un partit conservador, entén la crisi com una amenaça, tal com afirma el primer ministre hongarès Viktor Orbán: “De sobte, veurem que som una minoria al nostre propi continent”. I, com si de bèsties es tractessin, es troben darrere una tanca. Hongria se sent superior, actua com a tal. Però els sirians no volen quedar-se en un país hipòcrita que tanca els ulls a la veritat, que només veu animals amb fam. I sí, la tenen. Tenen fam de supervivència. Ells no volen ser registrats, és més, fan tot el possible perquè no els vegin creuar el territori hongarès per arribar a Àustria. Això és perquè, si els identifiquen, segons la normativa europea, poden ser retornats a aquest país en ser el primer Estat europeu en el qual ha quedat constància del seu pas. D’aquesta manera, amb la resistència que els militars hongaresos apliquen sobre ells, Budapest es converteix en una amarga casella de trànsit. Si aquesta es supera i no es cau abans en un camp de refugiats, els jugadors faran tot el possible per arribar al seu objectiu. Un cop allà podran demanar asil i, si els en concedeixen, hauran guanyat la partida. Però no acaba aquí, un altre joc comença, el joc del reconeixement de drets, dels drets humans.

De tota manera, mai podrem finalitzar la partida si ens limitem a recollir els refugiats, els fruits de la guerra. S’ha d’eliminar l’arrel del problema, s'ha d'acabar amb el conflicte a Síria.

Anna Vidal Portolés
1r D Btl.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada