Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escola Joan Pelegri. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escola Joan Pelegri. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 de setembre del 2016

XXIX Trobada estatal de les Escoles Associades a la UNESCO





Els passats dies 4, 5 i 6 de juliol es va celebrar a la ciutat de Cuenca (Castella - la Manxa) el “XXlX Encuentro Estatal de Escuelas Asociadas de la Unesco “, al qual vàrem assistir dues mestres d'Infantil-Primària i membres del Grup Unesco de l’Escola.

Cuenca: Naturaleza y Patrimonio va ser el lema d’aquesta trobada, que va ser inaugurada amb una conferència del naturalista i escriptor Joaquin Araujo, en la qual hi van participar una seixantena d’escoles de tot l’estat.


Al matí de la segona jornada varen ser presentades 22 comunicacions a càrrec de diferents escoles -públiques, privades, concertades , d’educació especial, universitàries- sobre els projectes duts a terme durant el curs en aquests centres.

A la tarda i al matí següent, els assistents ens vàrem repartir en diferents grups de treball al votant dels tres grans eixos de les escoles associades a la UNESCO: Cultura de pau, Desenvolupament sostenible i Patrimoni.

Dins d’aquests grans eixos n’han sortit uns altres com: La ruta del esclavo, Proyecto atlántico, La ruta del olivo, El deporte y la paz…
A l’assemblea de l’últim dia es van presentar les conclusions i els projectes de futur i es va proposar i acceptar fer un manifest comú sobre els refugiats per ser difós per totes les escoles.

A l’assemblea va ser elegit com a nou coordinador estatal (l’única candidatura presentada) Salvador J. Pagan de La Línea de la Concepción (Cadis).

La trobada va ser organitzada per l’IES Alfonso VIII de Cuenca. Professorat d’aquest Institut ens va fer una detallada visita al nucli històric de la ciutat i al Museu d’art abstracte de la ciutat que està ubicat a les famoses Casas Colgadas.

A l’acte d’obertura vàrem ser obsequiades amb un lunch i al de clausura amb un sopar de gastronomia típica de la província.

Com sempre va ser una trobada enriquidora.



Àngels Vidal i Reis Masllorens

dilluns, 13 de juny del 2016

Obriu fronteres, volem acollir!

Diumenge 19 de juny, en motiu del dia internacional de les persones refugiades, Stop Mare Mortum ha convocat a la plaça Universitat de Barcelona a les 18h una manifestació unitària. Aquest n'és el manifest.


El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur.

Sortirem al carrer per denunciar les vulneracions dels drets humans comeses pels governs i els seus còmplices, que tanquen les portes a dones, homes i infants que necessiten protecció. Negant-los el dret a la lliure circulació i a les vies legals existents, se’ls obliga a quedar exposats al negoci impune del tràfic de persones, a fronteres militaritzades subcontractades a règims opressors i a arriscar la seva vida constantment.

El 19 de juny ens unirem per denunciar l’abandonament per part dels nostres governants de la seva obligació d’activar les imprescindibles accions de rescat, ajuda i protecció humanitària. No oblidem les més 36.000 persones que, des de l’any 2000, han perdut la vida al Mediterrani.

Ens unirem per exigir a l’estat espanyol i a tots els estats de la Unió Europea que apliquin les vies segures previstes, perquè totes les persones que han hagut de deixar el seu país, pels motius que siguin, puguin sobreviure, i viure dignament, en comptes d’haver de deixar-hi la vida. I també perquè les lleis ja incloses en els tractats internacionals d’Asil i de Drets Humans s’apliquin immediatament.

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar l’acord immoral per a la deportació dels refugiats entre els estats de la Unió Europea i Turquia, un país que vulnera sistemàticament els Drets Humans. Les forces de seguretat turques han disparat, ferint i assassinant persones que intentaven creuar les seves fronteres. Turquia no és un país segur, ni per als refugiats, ni per als kurds, ni per a la ciutadania turca que s’oposa al seu govern.

Denunciarem també les accions policials dels estats europeus o els règims que treballen al seu servei contra les persones desplaçades: les càrregues amb gasos lacrimògens,la repressió del voluntariat, la dispersió violenta i els trasllats, contra voluntat o a través de falses informacions, a centres de detenció; on les condicions sanitàries, alimentàries i mèdiques són deplorables, i se’ls impedeix l’accés a l’ús legítim dels recursos i drets legals.

El 19 de juny expressarem també el nostre suport a tots els pobles que pateixen la guerra i a la seva lluita per la llibertat i la justícia social contra el seus règims i les intervencions estrangeres: a Síria, l’Iraq, el Kurdistan, l’Afganistan, Eritrea o Somàlia… principals fonts d’expulsió de refugiats.

Certament és una crisi humanitària, però té causes morals, polítiques i econòmiques i evidencia una greu crisi de fons: una crisi de les polítiques europees de control de fronteres. Els representants institucionals posen per davant de la vida humana el manteniment de privilegis econòmics.

I per això el 19 de juny sortirem al carrer: per reclamar consciència social, compromís i voluntat política. Per actuar junts amb valors humans, amb respecte, responsabilitat, solidaritat, esforç i empatia. Som aquí per transformar les fronteres que existeixen entre nosaltres. Encara que sigui difícil, un món millor és possible!

L’actual govern espanyol ha dimitit de les seves responsabilitats morals i legals, i col·labora amb el blindatge d’Europa amb les tanques de Ceuta i Melilla i amb els CIEs. Exigim al futur govern espanyol:

· Que aculli els refugiats i refugiades i garanteixi el dret d’asil a totes les persones

· Que deixi de bloquejar les iniciatives d’acollida

· Que revisi la llei d’asil espanyola, que és absolutament restrictiva i injusta

Exigim al futur govern espanyol i a la resta de governs de la UE:

· La revocació immediata del pacte immoral entre la UE i Turquia i de tots els acords d’externalització de fronteres.

· La fi dels acords de militarització de les fronteres i la destinació d’aquests fons al rescat, l’acollida i l’ajuda humanitària. Reclamem també la protecció del voluntariat.

· “L’immediat i fàcil accés a vies legals d’asil i vies segures per a totes les persones que han hagut de deixar enrere casa seva.

· La fi de les polítiques que donen suport al manteniment de dictadures, i participen en la destrucció d’altres països, amb intervencions militars, venda d’armes, espoli de recursos naturals i explotació humana.

· El respecte al dret d’asil i la fi de les polítiques que destrueixen la vida -sempre la vida del poble, mai dels poderosos- i l’aplicació immediata d’aquelles polítiques que la protegeixen!

Perquè “Tota persona té dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat i a la lliure circulació”. Cap persona no és il·legal.

Obriu les fronteres, volem acollir! 

divendres, 22 d’abril del 2016

La Macroactivitat 2016 a BTV

Divendres 15 d'abril les càmeres de BTV van ser presents a la cadena humana que vam fer unint l'escola amb Canpedró. El resultat del que van filmar i les entrevistes realitzades va ser aquesta notícia inclosa en el seu informatiu.

Si voleu saber més sobre la Campanya, la Macroactivitat i la recaptació obtinguda, podeu llegir les notícies publicades en el web de l'escola:

Cadena humana i Manifest de Canpedró
Xifres Campanya UNESCO 2016

dijous, 3 de març del 2016

L’alumnat de 5è al Premi Drets Humans



Com els darrers anys l’alumnat de 5è de Primària de l’escola va participar en l’acte de lliurament dels Premis Drets Humans de Secundària.

L’alumnat de 5è hi va prendre part exposant els treballs realitzats en motiu de la celebració del DENIP (Dia Escolar de la Noviolència i la Pau).

A l’escola van treballar la situació de les persones refugiades a partir d’un informatiu de l’Info-K i intentant imaginar-se quina mena de sentiments poden tenir, en van elaborar un llistat i van justificar-ne l’elecció.

A més, van llegir el conte infantil El monstre de colors d’Anna Llenas, del qual van treure la idea de posar, en els pots específics de diferents sentiments, unes imatges de vivències seves, cosa que els va fer fer una associació amb els sentiments de les persones refugiades, o bé una imatge que havien vist que els ho va fer relacionar. A cada imatge del pot hi havia l’explicació del perquè l’havien triada.

Per acabar l’acte, dotze alumnes de 5è, en representació del grup, van pujar a l’escenari a llegir i ensenyar el conte El monstre de colors. Van ser Alba Cadenas, Àlex Cordón, Carla Roig, Gabriel Calvo, Íker Bayo, Joan López, Laia Queral, Marta Comellas, Mercè Manciñeiras, Miquel Cardona, Núria Tévar i Robert Carbajal.

 

dimarts, 1 de març del 2016

Dia de la Dona 2016



A més:

- dimecres 9 de març a les 18h, a la Sala d'Actes de l'edifici de Secundària de l'escola, pel·lícula-col·loqui: Clara Campoamor. La mujer olvidada
- fins al 18 de març al vestíbul de l'escola de secundària podeu veure l'exposició "Clara Campoamor, les dones també voten" (en motiu del 85è aniversari del vot femení)

dilluns, 25 de gener del 2016

Escola d'Acollida de l'Ateneu Montserrat

Publiquem a continuació un resum de la comunicació realitzada per Susana Sánchez, professora jubilada, formadora voluntària, de l’Escola d’Acollida de l’Ateneu Montserrat. Aquesta comunicació va presentar-la a la Trobada convocada per Compromiso por Asturias el 30 de novembre de 2015 a Oviedo. El títol del seu text va ser: Acogida de la población inmigrante en Barcelona. Un estudio de caso: el Ateneo Montserrat. Publiquem el resum en castellà, que és la llengua en la qual es va presentar.

L'autora d'aquest text, Susana Sánchez, en una classe
La sociedad actual se enfrenta a transformaciones constantes a nivel planetario entre las que se encuentra, sin duda, el fenómeno migratorio y su creciente celeridad.

Para los países receptores ello supone nuevos retos de enorme importancia, entre los que destaca la integración cultural de colectivos formados por personas de distintos orígenes, culturas y características. Convivir con la interculturalidad y a la par crear estrategias que faciliten tanto la integración social de los inmigrantes y su inserción entre la población autóctona, ha propiciado que diferentes ONG, entidades asociativas y algunas Administraciones, estén creando ámbitos de trabajo muy diversos: docente, jurídico, sanitario, de acogida, etc.

Barcelona cuenta con una “Red de Acogida y Acompañamiento” para atender a los colectivos inmigrantes ya sean legales o en situación irregular, y recoge toda una normativa que desarrolla la estrategia para poder atender las diferentes necesidades. Se trata de poner en combinación las actuaciones de los servicios municipales con las acciones que se llevan a cabo en los diez distritos de la ciudad y con las tareas de las diferentes y muy numerosas entidades privadas. El objetivo es triple: favorecer la cohesión social, la convivencia en la ciudad y asegurar la integración. Un pilar básico de estas políticas de acogida es el aprendizaje de las lenguas cooficiales, ya que conocerlas facilita un verdadero proceso de integración a la par que amplía las posibilidades a la hora de encontrar trabajo. 

La Red de Acogida y Acompañamiento nació de la necesidad. En cada barrio fueron apareciendo entidades del tercer sector, tanto civiles como religiosas, muy preocupadas por la gran cantidad de inmigrantes que de forma creciente iban asentándose como podían en los distintos barrios. Ofrecerles acogida, orientarles y atender a sus necesidades puso pronto en evidencia la necesidad de una coordinación, y es entonces cuando se le pide al Ayuntamiento que mire de institucionalizar este trabajo voluntario. 

Alumnat de l'Escola d'Acollida
Dentro del organigrama aparece la “Coordinadora de la Lengua” que agrupa a asociaciones, entidades e instituciones que ofrecen clases de castellano, catalán, alfabetización, conversación…. En la actualidad son 178 las entidades agrupadas que ofrecen clases de ambos idiomas, casi todas de forma gratuita y que se encuentran repartidas por los distritos, especialmente en los del extrarradio.

Entre las 178 entidades está el “Ateneo Montserrat de la Fundación Cultural Hostafrancs” situado en el barrio de Hostafrancs del distrito de Sants-Monjuic.

Este Ateneo tiene su origen en 1904 como centro de acogida para niños y jóvenes pobres del barrio, el Centre Montserrat Xavier, en un barrio obrero que entonces tenía una población que en su mayoría, un 66%, era analfabeta. El objetivo era ofrecer no sólo un espacio de recreo y catequesis sino también una educación a los niños que no podían recibirla. Llegó a acoger más de 100 niños y, además del personal voluntario, contó con la ayuda desinteresada de jóvenes provenientes de familias ricas de Barcelona.

El espíritu de aunar enseñanza y acogida de las personas más vulnerables lo ha mantenido hasta hoy, y por eso, en el momento en que la inmigración empezó a ser un fenómeno creciente, atender a ese colectivo pasó a ser un objetivo más. Respondiendo a ello, en 1996 un grupo de mujeres del Ateneo crearon un espacio de encuentro para mujeres marroquíes a fin de facilitarles una mejor inserción en el día a día de sus nuevas residencias, y lo hicieron a través de clases de cocina, charlas sobre costumbres, compartir la vida del barrio, y conocimientos del idioma. Posteriormente, y debido a una demanda creciente, se abrió un aula para hombres, y se fue trabajando como mejor se pudo hasta el año 2003, cuando el grupo Unesco de la escuela Joan Pelegrí, que utiliza el mismo espacio físico de l’Ateneu, inició un proceso de colaboración con la Escuela de Acogida de Inmigrantes, colaboración que hoy sigue prestando con la ayuda del alumnado de 4Eso que participa llevando a cabo una experiencia de aprendizaje y servicio, y que además cedió, y cede, algunas de sus aulas para que puedan impartirse clases de catalán y castellano. Ambos idiomas los enseñaron durante los primeros años y hasta hace muy poco, un grupo de voluntarios, pero en la actualidad, de la enseñanza de catalán se ocupa el profesorado del “Consorcio para la Normalización Lingüística”, y de la acogida, acompañamiento y enseñanza de castellano se sigue ocupando el grupo de voluntarios. Las clases de catalán se imparten los lunes y miércoles y las de castellano los martes y jueves ambas de de 6 a 8 de la noche. 

Pilar González, professora voluntària, amb un grup d'alumnes


En el presente curso el grupo de voluntarios está formado 22 personas, algunas son antiguos maestros o profesores, hoy jubilados, y otros provienen de muy distintas profesiones, y un grupo de estudiantes de 4deESO, realizan la experiencia de aprendizaje y servicio atendiendo el jardín de infancia mientras sus padres asisten a clase. 

A cada curso escolar asisten unos 300 o más inmigrantes, un centenar cada trimestre. Este primer trimestre los matriculados son de 20 nacionalidades distintas siendo tres los colectivos más numerosos: marroquíes, indios y paquistaníes, que a su vez son los colectivos más numerosos en el barrio. 

Cuando se matriculan por vez primera se les agrupa en función de sus conocimientos y se les asigna uno de los cuatro niveles: Inicial 1, Inicial 2, Intermedio y Superior. Existen dos grupos más, un grupo de Refuerzo individual y otro denominado “ Mujer y cultura” que atiende a las mujeres que prefieren trabajar entre ellas elementos de identidad. 

Todos los alumnos han de asistir a un mínimo de 45 horas de castellano y 45 de catalán para poder obtener un Certificado de Asistencia que les permita conseguir el NIE (Documento de Identidad de Extranjeros) sin el cual no pueden acceder a otros documentos como, por ejemplo, el certificado de residencia. No todos los alumnos están indocumentados, algunos vienen al centro para aprender y otros, que están en paro o buscando un primer trabajo, pueden utilizar el certificado como un mérito mas a la hora de legalizar su situación o solicitar cualquier ayuda. 

Además el Ateneo, dentro del plan de acogida, ofrece cada curso otras actividades como una salida para conocer Barcelona, -la mayoría conocen poco más que su barrio- y charlas dadas por técnicos en acogida y acompañamiento del Ayuntamiento de Barcelona y técnicos del Instituto Catalán de la Salud, sobre temas que puedan ser de su interés.

Alumnat que assisteix a l'Escola d'Acollida

Este ejemplo de buenas prácticas que presentamos está dando muy buenos frutos. No es un camino de rosas, funciona porque hay voluntad, trabajo y esfuerzo, pero ofrece también compensaciones, ninguna monetaria, pero sí muchas afectivas y de satisfacción personal. El alumnado son personas muy respetuosas, interesadas y agradecidas, conscientes de la oportunidad que se les ofrece. En el aula tienen, tenemos todos, la oportunidad de contactar con costumbres, valores y realidades muy diferentes, y todos salimos enriquecidos.


Para terminar permítanme que les muestre una nota que una compañera voluntaria nos remitió cuando por motivos familiares tuvo que dejar el centro: “El tiempo que he compartido con “las mujeres” ha sido muy provechoso, me han enseñado muchas cosas, muchos valores…. Como viven en familia, las ganas de aprender, de vivir. Son fuertes y valientes y a pesar de lo que les pueda costar el cambio no se quejan nunca, siempre están contentas, en definitiva están vivas. Una experiencia del todo muy positiva, tanto para ellas como para mí”.

Susana Sánchez, formadora voluntaria de l’Escola d’Acollida de l’ Ateneu Montserrat

dimecres, 25 de novembre del 2015

25N: Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones



El dimecres, dia 25 de novembre, és el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Va ser declarat dia internacional el juliol de 1981, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia).

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, tres activistes polítiques, el 25 de novembre de 1960. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

En el marc d’aquest dia internacional, l’Institut Català de les Dones, juntament amb les diputacions i les entitats municipalistes, divulga el lema Construïm una Catalunya lliure de violència masclista, que representa allò que ens cal a la societat per avançar en l’eradicació d’ aquesta xacra.

Font: gencat.cat

Manifest institucional

Propostes educatives

dilluns, 23 de novembre del 2015

Hem arribat a les 50.000 visites!

Des de la publicació de la primera entrada, el 9/5/2011, ara fa quatre anys i mig, el bloc del Grup UNESCO ha rebut 50.000 visites.

Des d’aleshores hem publicat 154 entrades. Les que han rebut més visites són les relacionades amb les Macroactivitats: la Flashmob (3/5/2012) amb 4.066, el Lipdub (9/5/2011), la primera entrada que vam publicar, amb 2.309 i el Videoclip (24/4/2013) amb 2.090. Pel que fa a les pàgines (les “pestanyes” que hi ha al bloc) la més visitada és la dels Guanyadors/es del Premi Drets Humans amb 2.049.

Els temes més freqüents de les entrades són els drets humans (45), els referents (29), el Premi Drets Humans (27), la pau (25) i la solidaritat (21).

El bloc s’ha convertit en aquests quatre anys i mig en un element de dinamització del Grup UNESCO i també en una eina fonamental a l’hora de donar-ne a conèixer les activitats i els referents.

dimarts, 17 de novembre del 2015

¿Queremos erradicar el terror?

Després dels atemptats de París de divendres 13 de novembre, Jordi Armadans, director de FundiPau, va publicar en el seu bloc personal el text que reproduïm a continuació on reflexiona sobre els fets i sobre la resposta adequada des d’una cultura de pau.

Si voleu més informaciói sobre el mateix tema, també podeu llegir el Manifest publicat per Fundipau titulat: Contra la violència, construïm la pau



París. Viernes por la noche. Un nuevo zarpazo de barbarie. Seis ataques coordinados, disparos indiscriminados, 129 muertos, 300 heridos, 99 en estado crítico. Desolación. Impotencia. Terror.

Lo primero que hay que hacer es llorar las víctimas. 129 personas han visto truncadas sus vidas y sus esperanzas. Y solidarizarse con sus seres queridos: centenares de familiares y amistades estarán sufriendo el sinsentido de una muerte criminal.

No le pongamos peros. Esos ciudadanos de París han muerto salvajemente, injustamente, en manos de gente enloquecida por el fanatismo y la ignorancia. No debería haber sucedido, bajo ninguna circunstancia. Ninguna razón, sea la que sea, puede justificar un acto criminal así.

Debemos hacer todo esto. Pero también algo más.

Nos toca pensar y analizar. Determinar y proponer. Evaluar y actuar. Mirar de entender porque estas barbaridades se producen. Procurar actuar de manera que no vuelvan a producirse. Dejar de hacer lo que puede alimentar que se reproduzcan. No hacer lo que el terrorismo yihadista busca que hagamos.

El terrorismo yihadista (primero Al Qaeda, luego Estado Islámico –Daesh de ahora en adelante- y multitud de otros colectivos) lleva años creciendo en número de grupos, acciones, nivel de brutalidad y facilidad para conseguir nuevos adeptos. Crece su importancia y, sobretodo, su impacto e influencia.

Sin duda, el principal alimento del yihadismo es el discurso del odio. Por ello, sacrificar -por una supuesta lucha más efectiva contra el terrorismo- los valores del diálogo, la paz, la tolerancia y los derechos humanos, sería un grave error. Y la primera victoria del yihadismo.

Daesh busca que el virtual choque de civilizaciones se haga realidad. Y para ello es fundamental que la delicada cohesión de las sociedades europeas salte por los aires. La islamofobia, además de una respuesta absurda (la mayoría de víctimas de Daesh son otros musulmanes) sería la segunda victoria del yihadismo: precisamente es lo que busca, que muchos ciudadanos europeos de ascendencia musulmana vean el extremismo como única salida.

Decenas de miles de personas se sienten atraídas por esos discursos extremistas y, sobretodo, por la expectativa de nueva realidad que le ofrece Daesh. Es vital cortocircuitar esa conexión. Pero no siempre nos damos cuenta que el desastre, la injusticia y el caos de este mundo –del que participamos y sacamos tajada- pueden ser factores que faciliten el tránsito de mucha gente hacia el extremismo violento.

Condenamos el sectarismo, la intolerancia y el racismo existente en el discurso y la práctica de Daesh. Pero a veces nos olvidamos que en toda Europa las proclamas xenófobas, simplistas y que criminalizan al inmigrante y al diferente encuentran cada vez más eco social. Y que muchos partidos e instituciones, para mirar de contener ese crecimiento, copian y reproducen esos discursos, dándoles así aún más credibilidad, legitimidad y resonancia.

Nos extraña que haya gente que no encuentre otra salida que el extremismo violento. Pero no nos damos cuenta de que, a veces, nuestras políticas exteriores no dejan demasiadas salidas: dejamos pudrir situaciones de tensión, damos apoyo a regímenes impresentables, intervenimos en conflictos con intereses cortoplacistas y nos desprecoupamos del inmenso drama que generan a miles, centenares y a veces a millones de personas que los sufren. Y, finalmente, cuándo vienen a nuestras fronteras, huyendo de la violencia, les cerramos las puertas.

Condenamos la extrema violencia de Daesh, pero participamos de una cultura de la violencia que implica un gasto militar desorbitado y ofrecer respuestas militares, a menudo con estúpida sobreactaución, a problemas que demandan soluciones políticas.

Nos preocupamos de la pujanza de Daesh pero mantenemos como aliados a regímenes que han tolerado, facilitado y permitido el desarrollo económico, armado y reclutativo de Daesh. Regímenes que hacen políticas represivas y discriminatorias, que cortan todas las salidas de expresón política, que discriminan a colectivos y que frustran los anhelos de mucha gente joven.

Nos extrañamos de que Daesh disponga de suficientes recursos económicos e incluso comercie, pero olvidamos que vivimos en un mundo que permite, tolera y practica laeconomía criminal y los paraíses fiscales.

Abominamos de las atrocidades cometidas con armas pero hemos tardado 20 años a adoptar un Tratado sobre el Comercio de Armas (TCA) que, de cumplirse, debería impedir el acceso al mercado de armas por parte de criminales, genocidas, regímenes represivos y grupos terroristas.

Llevamos 15 años alarmados por el terrorismo yihadista pero no nos damos cuenta quela ‘guerra contra el terror’ solo ha conseguido incrementar el volumen y la virulencia terrorista.

Nos da mucho miedo Daesh pero no acabamos de comprender que nos debería dar más miedo muchas de las decisiones políticas, económicas y sociales que hacen este mundo como es. La dramática verdad es que Estados y líderes políticos mundiales no tienen una agenda sincera y honesta en favor de la paz, los derechos humanos, la democracia y la justicia. Si miramos Siria (lugar dónde Daesh se ha desarrollado e implantado aprovechando el caos y zona de origen de la mayoría de refugiados del mundo) deberemos constatar que las actuaciones de las potencias mundiales (Estados Unidos, Rusia, China, Europa) y de las potencias regionales (Irán, Arabia Saudí, Turquía, etc.) han actuado en ese país siguiendo muchos intereses y prioridades pero, nunca, el de preocuparse por la suerte de la población siria y una solución justa al conflicto.

Seguramente, ni procurando hacerlo todo bien podríamos evitar totalmente el azote de la violencia. Pero si no nos tomamos en serio el fomento de la paz, la defensa de los derechos humanos y la promoción de la justicia, es seguro que deberemos aprender a convivir con altas dosis de violencia, caos y barbarie.

Jordi Armadans

dilluns, 16 de novembre del 2015

Concert de FundiPau: Ovidi ³



FundiPau, amb qui l’escola fa anys que tenim bona relació fins al punt d’haver-los convidat a participar a la xerrada de Drets Humans a l’alumnat de 2n de Batxillerat, organitza un concert Per la pau i el desarmament que enguany arriba a la sisena edició. Us animem a participar-hi, més tenint en compte que se celebra ben a prop de l’escola: al Casinet d’Hostafrancs, el 28 de novembre a les 22h.

Hi actuaran Borja Penalba, David Caño i David Fernández que ens oferiran l’espectacle Ovidi ³, un homenatge a la figura i a l’obra d’Ovidi Montllor. En aquesta actuació, el poeta David Caño, el músic Borja Penalba i el periodista i exdiputat de la CUP David Fernández, celebren Ovidi Montllor a través de poemes, músiques i reflexions. Dir, cantar, pensar: claus encara de la condició humana.

Els beneficis es destinaran a la tasca de l’entitat.

Ovidi ³ – 6è concert ‘Per la pau i el desarmament’
Dissabte, 28 de novembre a les 22.00 h
Teatre del Casinet d’Hostafrancs (Rector Triadó, 53, Barcelona)

Preu de l’entrada: 15 €

Entrades anticipades a www.fundipau.org, al 93 302 51 29 o al local de FundiPau
(Av. Meridiana, 30 – 32, esc. A, entl. 2a, Barcelona).
I el mateix dia al Casinet d’Hostafrancs des de les 8 de la tarda.

Més informació d’Ovidi3www.facebook.com/ovidi3

divendres, 30 d’octubre del 2015

El 27è Premi Drets Humans dedicat a Alfons Banda



El 27è Premi Drets Humans de l’Escola Joan Pelegrí que es lliurarà el 3 de febrer de 2016 estarà dedicat a Alfons Banda.

Nascut a Girona el 1944, estudià Química i la seva trajectòria professional va estar vinculada a l’ensenyament, en la docència i la direcció de centres.

Va començar la seva trajectòria en l’àmbit del pacifisme a la dècada dels setanta al costat de persones com Joan Gomis, Lluís Maria Xirinacs, Fèlix Martí o Arcadi Oliveres. A principis dels vuitanta va rebre la influència decisiva de Seán MacBride, Premi Nobel de la Pau i cofundador d’Amnistia Internacional.

L’any 1983, junt a un petit grup de persones, va crear la Fundació per la Pau, actualment FundiPau, que presidí entre 1983-2011, amb la intenció de treballar a favor d’una cultura de Pau. Fou també inspirador de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) del qual fou vicepresident de la Junta de Govern.

“La pau –deia- és una cultura nova, inèdita, que necessita imaginació, tossuderia, coratge i la voluntat de molts”. Conscient de la realitat del nostre món, afirmava: “On hi ha persones hi ha conflictes, i no és el conflicte el que és sempre evitable, sinó la resolució violenta del conflicte”. Admirador de Gandhi, defensava que “el nostre objectiu és l’eradicació de tota violència sociopolítica, independentment de qui la practiqui, perquè ja és hora de reconèixer que és absolutament impossible construir un món més humà sense renunciar a la violència com a element modificador o constructor de realitats socials.”

Alfons Banda va morir dijous 30 de gener de 2014, dia en el qual se celebra el DENIP (Dia Escolar de la Noviolència i la Pau) i aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.

Abans que a Alfons Banda, el Premi Drets Humans ha estat dedicat a Mahatma Gandhi (2011), Stéphane Hessel (2012) i Aung San Suu Kyi (2013), Nelson Mandela (2014) i Malala Yousafzai (2015).

dijous, 29 d’octubre del 2015

La patata calenta d’Europa



Europa afronta la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial. Darrere aquest titular ordenat i clar trobem la realitat, que no es pot expressar en paraules; i que exposo de la millor manera que puc en aquest text.

Els refugiats sirians emigren, escapen, fugen de la seva terra, que els hi vol ser presa, deixant-ho tot enrere. Tot? Quin tot tan abstracte. La contrarietat que Europa no entén. Com pots deixar enrere el que no tens? Deixen el temor constant, el conflicte sagnant, el futur incert i fràgil... però, què troben? L’esquena d’Europa cap al sentit comú.

Ells, els denominats refugiats, que cal fer memòria i recordar que no són més que éssers humans com nosaltres, arriben a les illes gregues, a territori Europeu. D’aquí viatgen a terra ferma, on cal emprendre el viatge cap a una vida millor, o simplement cap a una vida. Com si d’un joc d’obstacles es tractés, Europa es converteix en el tauler, on els emigrants han de superar les dificultats i obstacles del camí, fins arribar a la meta, a Alemanya. I per què aquesta i no una altra? Grècia els envia a Sèrbia, passa la pilota. El país receptor prova de fer el mateix, i així successivament, com si d’una patata calenta es tractés, la qual pot explotar en qualsevol moment, però ningú no vol ser l’encarregat de netejar-ho tot. Però això no és tan senzill. Un cop arriben a la frontera amb Hongria comença a sortir la cara d’Europa. Hongria, la qual és dirigida per un partit conservador, entén la crisi com una amenaça, tal com afirma el primer ministre hongarès Viktor Orbán: “De sobte, veurem que som una minoria al nostre propi continent”. I, com si de bèsties es tractessin, es troben darrere una tanca. Hongria se sent superior, actua com a tal. Però els sirians no volen quedar-se en un país hipòcrita que tanca els ulls a la veritat, que només veu animals amb fam. I sí, la tenen. Tenen fam de supervivència. Ells no volen ser registrats, és més, fan tot el possible perquè no els vegin creuar el territori hongarès per arribar a Àustria. Això és perquè, si els identifiquen, segons la normativa europea, poden ser retornats a aquest país en ser el primer Estat europeu en el qual ha quedat constància del seu pas. D’aquesta manera, amb la resistència que els militars hongaresos apliquen sobre ells, Budapest es converteix en una amarga casella de trànsit. Si aquesta es supera i no es cau abans en un camp de refugiats, els jugadors faran tot el possible per arribar al seu objectiu. Un cop allà podran demanar asil i, si els en concedeixen, hauran guanyat la partida. Però no acaba aquí, un altre joc comença, el joc del reconeixement de drets, dels drets humans.

De tota manera, mai podrem finalitzar la partida si ens limitem a recollir els refugiats, els fruits de la guerra. S’ha d’eliminar l’arrel del problema, s'ha d'acabar amb el conflicte a Síria.

Anna Vidal Portolés
1r D Btl.

dimarts, 2 de juny del 2015

La comunicació entre ciutadans




Hem estat parlant uns quants dies amb el Santi López, psicòleg, sobre com comunicar-nos amb els altres i com saber escoltar-los per poder arribar a acords. Aquesta activitat ha servit per preparar-nos per fer una simulació d’Audiència Pública al districte de Sants Montjuïc.

El Santi ens ha explicat diferents històries, amb diferents situacions basades en fets reals, per mostrar-nos problemes quotidians de la nostra societat i com una bona comunicació pot solucionar-los; i també com la societat influeix en la nostra vida i manera d’actuar i pensar.

Tot i que a simple vista això no té res a veure amb la democràcia, està clar que saber comunicar-se és fonamental per aprendre a respectar les opinions dels altres, exposar les teves idees i intentar arribar a acords, sempre que sigui possible.


El dimecres 13 de maig a les 11h30’ vam anar a l’Alcaldia per simular una Audiència Pública. El problema que teníem era què fer amb una plaça que s’havia de remodelar i sobre la qual no hi havia cap projecte. Cadascun dels grups de classe va agafar un rol, havíem de proposar diferents utilitats per la plaça: uns eren ecologistes, altres empresaris, jubilats, discapacitats, joves, okupes i joves de l’esplai. Llavors, a les 11h30’, les classes de 3rA i 3rD amb els seus respectius grups i rols van començar l’Audiència. Els ecologistes de 3rA vam arribar a un acord amb els discapacitats i els jubilats de la classe de 3rD per posar en pràctica el nostre projecte.

Aquesta activitat ens ha ajudat a poder relacionar-nos i poder arribar a acords amb els altres grups. També hem après a escoltar per poder ajudar el company. Ens ha agradat molt i esperem que el Santi torni.


Arnau Calduch, Dani Ronda, Àlex Montes, Dani Garcia, Marc Vélez, Xavi Montoya, Alba Valiente, Marta Ortuño, Lorena Serradell, Laura Martínez, Judith Gràcia, Alba Pallàs i Ainoa Rosselló

3r ESO A

dijous, 7 de maig del 2015

Solidaritat amb el Nepal

El dia 25 d'abril el Nepal va ser sacsejat per un terratrèmol, de 7,8 graus en l'escala de Richter, que ha provocat al voltant de 7.000 morts, milers de ferits i la destrucció de les infraestructures de pobles i ciutats.

Davant la greu situació que està vivint aquesta regió volem destacar la realitat que viuen els refugiats tibetans. Aquest poble, la situació del qual ja era molt vulnerable abans del terratrèmol, està patint greument les conseqüències del sisme. A continuació podeu llegir la següent notícia on s'explica tot això:


BBC Mundo: ¿Por qué los tibetanos son las víctimas invisibles del terremoto de Nepal?

29 DE ABRIL 2015 - 09:12 AM




La aldea de Bridim, hogar del refugiado tibetano de 83 años Passing Lama, quedó reducida
a escombros | Foto: BBC Mundo. Los tibetanos empezaron a llegar de China a través de la cordillera del Himalaya en 1959, cuando se completó la ocupación de Tíbet por Pekín


El número de muertos por el terremoto de Nepal aumenta cada hora, pero las dificultades para llevar una contabilidad precisa son más que comprensibles.

Por el momento, las cifras oficiales van por más de 4.310 muertos, casi 8.000 heridos y 8 millones de afectados.

El caos propio de una catástrofe como la causada por el sismo, y el difícil acceso a algunas de las zonas más afectadas, ciertamente hacen más complejo el conteo e identificación a las víctimas.

Pero la tarea también se complica por la presencia en el país de miles de refugiados de etnia tibetana, en su inmensa mayoría sin ningún tipo de documentación.

Los tibetanos empezaron a llegar de China a través de la cordillera del Himalaya en 1959, cuando se completó la ocupación de Tíbet por Pekín.

Y como explica el periodista de la BBC Rani Singh, han estado arriesgando su vida en el peligroso cruce desde entonces hasta el día de hoy.

Por lo general su objetivo es encontrar refugio en Nepal o atravesar el país para llegar a India.

Un pequeño número fue procesado por las autoridades y alojado en un centro para refugiados de la capital, Katmandú.

Pero solo una minoría de tibetanos de segunda generación ha obtenido la nacionalidad nepalí, lo que significa que la inmensa mayoría vive en la ilegalidad.

"No tienen derechos como otros residentes, ni tarjetas de identidad. No tienen Estado propio y por lo tanto son invisibles", afirma Singh.

Y Nepal le rehúye al tema porque no quiere molestar a su poderoso vecino del norte, China, que también es uno de los principales inversionistas en el país.

Los más pobres de los pobres

La mayoría de los étnicamente tibetanos vive además calladamente fuera de Katmandú, en aldeas remotas dispersas en las montañas.




"Esas aldeas están justo en la zona más afectada por el terremoto. Pero los muertos ahí no pueden ser identificados formalmente, porque oficialmente no existen", explica Singh.

Y aldeas étnicamente tibetanas, como Bridim –ubicada al norte de Katmandú y a más de 3.000 metros sobre el nivel del mar– se cuentan además entre las más pobres del país.

El Fondo de Desarrollo Dolma, una de los pocos organismos no gubernamentales que atiende a los pobladores de origen tibetano en Nepal, tiene una escuela cerca de la zona, devastada por el peor terremoto de los últimos 80 años.

"Bridim quedo virtualmente reducida a escombros", le dijo la jefe financiera de Dolma, Carla Texeira Alvares Kaspar, a la BBC.

"No tenemos idea de cuántas personas pueden haber sobrevivido. Las misiones de rescate no están operando en zonas tan aisladas", agregó.

Y Texeira Alvares también está preocupada por el suministro de agua potable en Bhorle, un valle cercano donde también viven numerosos refugiados de origen tibetano.

"Es un gran barrio marginal. Ahí tenemos muchos niños. Y sólo hay una tubería de agua que baja de las montañas. Si se desconecta se quedan sin nada y las enfermedades se pueden esparcir muy rápidamente", advirtió.

La mujer también mencionó "horrendos deslaves" en Dhunche.

"No hay casi electricidad ni comunicaciones. Y para los refugiados, es como la gota que derrama el vaso. Ya era imposible antes. Y ahora hay mucha destrucción en Katmandú".

"Las lluvias monzónicas llegarán en un mes o dos, por lo que no creo que vayan a reestablecer la electricidad o las comunicaciones con las montañas antes de diciembre. Todo se va a para por los monzones", lamentó.



Davant d'aquesta situació, des de la Casa del Tibet, han obert un compte per recaptar fons que faran arribar als afectats a través de l'Oficina del seu Santedat el Dalai Lama a Brussel·les. Aquestes són les dades:


Terratrèmol a Nepal
La Caixa
ES81 2100 3306 1522 0045 5206


Des del Grup Unesco de l'Escola Joan Pelegrí us animem a aportar la vostra ajuda. Al vestíbul de l'escola hi ha una urna on hi podeu deixar la vostra aportació que serà destinada a aquesta causa.


dimecres, 6 de maig del 2015

70è aniversari de la fi de l'horror nazi



Aquesta setmana que es compleix el 70è aniversari de la fi de l’horror nazi, el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, fidel a la recuperació de la memòria històrica, farà un acte de commemoració, que se celebrarà dijous 7 de maig a les 19.30 a l’Auditori de les Cotxeres de Sants.

L’acte comptarà amb dues cançons interpretades per Francesc Mir, una presentació realitzada per dues alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Joan Pelegrí, la lectura de set fragments del llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis i, finalment, la interpretació de l’obra de teatre Aquí no hi ha papallones: Sobreviure a Terezín, a càrrec d’alumnat de l’IES Lluís Vives i l’acompanyament de la Coral Jove de Sant Medir.

Us animem a assistir en aquest acte per, d’aquesta manera, commemorar la fi del nazisme.

dimarts, 28 d’abril del 2015

Somriures de Bombai ens visita



El passat dia quinze d’abril, l’ONG Somriures de Bombai va venir a visitar-nos en relació amb la Campanya del Grup UNESCO de la nostra escola amb aquesta entitat.

Aquesta ONG, fundada a Barcelona per Jaume Sanllorente, té com a objectiu transformar la realitat social existent a les comunitats menys afavorides de Bombai, de manera que es pugui garantir l’accés als drets humans més fonamentals, i centra els seus projectes en el marc de l’educació, la salut i el desenvolupament socioeconòmic. Concretament, han desenvolupat un projecte anomenat Balwadi , guarderies, pel qual s’han creat un seguit d’escoles destinades als menors amb menys recursos, s’han ajudat noies, sense possibilitat de pagar-se els estudis, en la formació professional, i s’han format mestres, en la tasca educativa, per tal de millorar l’educació que reben els seus alumnes. També han desenvolupat projectes dintre de l’àmbit sanitari, enviant metges als slums, els barris més pobres, per tal de combatre la lepra, i, a més, s’ha finançat l’estada als hospitals de joves malalts.

Durant la xerrada al nostre centre, la tutora UNESCO de l’escola, Judith Casadesús, va informar-nos del lema de la campanya d’enguany Sumant Somriures que pretén conscienciar l’alumnat sobre les vulneracions de drets i l’exclusió que milions de persones pateixen als slums de Bombai. L’explicació de José Mansilla, membre de Somriures de Bombai, va anar acompanyada d’unes imatges a través de les quals vam poder comprovar que Bombai és una ciutat de múltiples contrastos, ja que, al costat d’un gratacels podem trobar una petita barraca, és a dir, que l’abisme entre rics i pobres és molt accentuat.

En definitiva, a Bombai trobem una sèrie infinita de desigualtats i injustícies que fan necessària la nostra conscienciació i sobretot ajuda material per sostenir els projectes que ja s’estan desenvolupant com els de Somriures de Bombai o d’altres amb possibilitat de desenvolupar-se en el futur.



Helena Ramada Vilas

1rD Batxillerat

divendres, 6 de març del 2015

8 de març: Dia Internacional de la Dona



El proper diumenge és 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Des de fa molt anys a l'Escola Joan Pelegrí celebrem aquest dia amb activitats de conscienciació per a l'alumnat i el professorat. Aquest any les durem a terme dilluns dia 9. El text que pot llegir-se en aquesta entrada és el que utilitzem tots els anys per recordar l'origen d'aquesta diada.

En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets; els més coneguts:

- La vaga i posterior manifestació de les obreres del sector del tèxtil novaiorquès el 27 de setembre de 1909

- L’incendi d’una fàbrica tèxtil el 25 de març de 1911, també a Nova York

En el sector tèxtil, les dones constituïen la majoria de mà d’obra. Les condicions en què treballaven eren deplorables. La jornada laboral era de vuit del matí a sis del vespre, amb un descans de mitja hora per menjar. Les hores de treball setmanal, que normalment eren cinquanta-sis, podien arribar fins a les setanta en les dates de major activitat.

El 27 de setembre de 1909 s’inicia una vaga que fou seguida majoritàriament. La vaga es donà per finalitzada el 15 de febrer de 1910. Els resultats aconseguits foren desiguals; 339 empreses van pactar millores amb les seves treballadores i 13 no van arribar a cap acord.

El 25 de març de 1911 es va incendiar una de les empreses que no havien arribat a cap pacte, encara que es desconeixen els motius exactes de l’incendi. Sí que es creu que el resultat de la catàstrofe va ser pitjor perquè els propietaris de l’empresa van tancar les portes creient que amb la confusió les treballadores podien robar gènere. El saldo de la tragèdia van ser 146 persones mortes, la majoria dones entre el 16 i els 24 anys.

Encara que aquests fets van ser importants en la lluita de la dona per la igualtat de drets, és cert que el Dia Internacional de la Dona està lligat als moviments obrers i als partits socialistes dels Estats Units i Europa.

Les dones del partit socialista nord-americà van ser les primeres a instaurar el Woman’s Day o Dia de la Dona, unes jornades de reflexió i acció. La primera va tenir lloc el 3 de maig de 1908 a Chicago i reivindicava el sufragi femení que no van aconseguir fins el 1920.

A Europa, Clara Zetkin (1857-1933), líder de les socialistes alemanyes, proposa l’any 1910 a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, a Copenhague, instaurar el Dia Internacional de la Dona que es va celebrar per primera vegada el 19 de març de 1911; a més del dret a votar i a ocupar càrrecs públics, demanaven el dret a treballar sense discriminació laboral.

El dia exacte de celebració va anar canviant, fins que l’any 1914, (segons algunes fonts) i el 1917 (segons altres) s’institueix definitivament el 8 de març. Hi ha més possibilitats que el 8 de març s’escollís a partir de 1917 lligant el dia amb una manifestació i amotinament de dones a Rússia exigint la dimissió del Tsar.

Des de l’any 1977 l’ ONU va plantejar a l’Assemblea General que tots els estats donessin suport a aquesta iniciativa.

El color lila, associat a la lluita feminista, sembla que pot venir del color de la roba de treball de les dones del tèxtil novaiorquès.

La lluita pels drets de les dones s’ha de plantejar a diari, però com que encara queda molt camí a recórrer, és important que hi hagi un dia fix a nivell mundial per la conscienciació i la reflexió sobre tot el que queda pendent per aconseguir

Àrea de Ciències Socials
Escola Joan Pelegrí                                

divendres, 6 de febrer del 2015

Acte de lliurament del 26è Premi Drets Humans





Per tal de commemorar la proclamació per part de l’ONU de la Declaració Universal dels Drets Humans que va ser aprovada el 10 de desembre de 1948, a l’escola es va atorgar el dimecres 5 de febrer el 26è Premi Drets Humans, per tal de difondre el seu contingut, sensibilitzar sobre els valors que proclama i, sobretot, promoure la defensa dels Drets Humans que tan sovint es veuen vulnerats.

En l’edició d’enguany, els premis han anat dedicats a Malala Yousafzai, estudiant i activista pakistanesa de només 17 anys, recentment guardonada amb el Premi Nobel de la Pau per la seva lluita en favor de l'educació dels infants i per la seva dedicació perquè els nens, i sobretot les nenes, puguin tenir dret a rebre una educació.

En aquests premis s’avaluen diferents treballs relacionats amb els Drets Humans que l’alumnat de l’Escola ha realitzat durant el curs 2013-2014, incloent pósters i plafons de l’alumnat de 2n i 3r d’ESO, presentacions en power point de l’alumnat de 4t d’ESO i els treballs de recerca dels alumnes de 2n de Batxillerat. A més, es premia també el treball continu de l’alumnat en matèria de Drets Humans amb el Premi Joan Pelegrí, els treballs que aporten una visió positiva de futur amb el Premi Eantopia i els treballs que fomenten l’ús de les noves tecnologies com a eina de sensibilització i denúncia de les violacions dels Drets Humans, amb el Premi Ciberacció.





Aquest any l’acte ha estat conduït per Anna Riera, professora de Secundària i presidenta del jurat. A més, l’acte ha comptat amb la presència de Dul Vallvé, membre de l'Associació Ressò de Musicoteràpia amb qui l’escola va col·laborar el curs passat, i que ha format part del jurat juntament amb Josep León, membre del Patronat de la Fundació Cultural Hostafrancs, Karina Grau, presidenta de l’AMPA de l’Escola, Pau Vaccaro, exalumne de l’escola i guanyadora del premi Eantopia 2012 i Juan León, tècnic informàtic de l'Escola i que ha actuat com a secretari del jurat.

Finament, quatre dels alumnes de cinquè de primària de l’escola que han assistit a l’acte han tancat el lliurament dels premis llegint una adaptació del conte “El país amb els des- al davant”, del llibre Contes per telèfon de Gianni Rodari, que han treballat a l’aula per inspirar-se i a partir del qual, seguint una proposta de FundiPau, sota el títol Bombes, mai més! van transformar la imatge d’una bomba nuclear convertint-la en alguna cosa pacífica i les han exposat a la mateixa sala d’actes de l’Escola.



Els treballs guanyadors d’aquesta edició han estat en el primer nivell “Uns viuen, uns altres sobreviuen. No som tots iguals?” de Martina Tomàs, Paula Rodríguez, Sofía Orozco, Alejandra Neyra, Berta Ribas i Lucia Collado. En el segon nivell, s’han atorgat dos premis: un accèssit per “Esclavitud” de Lara Aznar, Ariadna Trullols i Anna Vidal, i un primer premi a “El bullying escolar. No callis!” de Clara González, Melany Polo, Alba López i Anna Genís. El Premi Ciberacció ha estat atorgat al treball “Los niños soldados” de Marcia Martínez i Claudia Parisi. El Premi UNESCO ha estat per Queralt Sales i el seu treball de recerca “Darrere les mirades opaques”. El Premi Eantopia ha estat pel treball de Mariona Ávila, Berta Peñas i Meriem Djeddou, titulat “D’Àfrica a Europa clandestinament”. Per últim, el premi Joan Pelegrí va ser per Judit Álvarez, per la seva constància en els treballs sobre Drets Humans.

Roser Gamonal
exalumna
Grup UNESCO

fotografies: Carles Ventura