El proper diumenge és 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Des de fa molt anys a l'Escola Joan Pelegrí celebrem aquest dia amb activitats de conscienciació per a l'alumnat i el professorat. Aquest any les durem a terme dilluns dia 9. El text que pot llegir-se en aquesta entrada és el que utilitzem tots els anys per recordar l'origen d'aquesta diada.
En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets; els més coneguts:
- La vaga i posterior manifestació de les obreres del sector del tèxtil novaiorquès el 27 de setembre de 1909
- L’incendi d’una fàbrica tèxtil el 25 de març de 1911, també a Nova York
En el sector tèxtil, les dones constituïen la majoria de mà d’obra. Les condicions en què treballaven eren deplorables. La jornada laboral era de vuit del matí a sis del vespre, amb un descans de mitja hora per menjar. Les hores de treball setmanal, que normalment eren cinquanta-sis, podien arribar fins a les setanta en les dates de major activitat.
El 27 de setembre de 1909 s’inicia una vaga que fou seguida majoritàriament. La vaga es donà per finalitzada el 15 de febrer de 1910. Els resultats aconseguits foren desiguals; 339 empreses van pactar millores amb les seves treballadores i 13 no van arribar a cap acord.
El 25 de març de 1911 es va incendiar una de les empreses que no havien arribat a cap pacte, encara que es desconeixen els motius exactes de l’incendi. Sí que es creu que el resultat de la catàstrofe va ser pitjor perquè els propietaris de l’empresa van tancar les portes creient que amb la confusió les treballadores podien robar gènere. El saldo de la tragèdia van ser 146 persones mortes, la majoria dones entre el 16 i els 24 anys.
Encara que aquests fets van ser importants en la lluita de la dona per la igualtat de drets, és cert que el Dia Internacional de la Dona està lligat als moviments obrers i als partits socialistes dels Estats Units i Europa.
Les dones del partit socialista nord-americà van ser les primeres a instaurar el Woman’s Day o Dia de la Dona, unes jornades de reflexió i acció. La primera va tenir lloc el 3 de maig de 1908 a Chicago i reivindicava el sufragi femení que no van aconseguir fins el 1920.
A Europa, Clara Zetkin (1857-1933), líder de les socialistes alemanyes, proposa l’any 1910 a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, a Copenhague, instaurar el Dia Internacional de la Dona que es va celebrar per primera vegada el 19 de març de 1911; a més del dret a votar i a ocupar càrrecs públics, demanaven el dret a treballar sense discriminació laboral.
El dia exacte de celebració va anar canviant, fins que l’any 1914, (segons algunes fonts) i el 1917 (segons altres) s’institueix definitivament el 8 de març. Hi ha més possibilitats que el 8 de març s’escollís a partir de 1917 lligant el dia amb una manifestació i amotinament de dones a Rússia exigint la dimissió del Tsar.
Des de l’any 1977 l’ ONU va plantejar a l’Assemblea General que tots els estats donessin suport a aquesta iniciativa.
El color lila, associat a la lluita feminista, sembla que pot venir del color de la roba de treball de les dones del tèxtil novaiorquès.
La lluita pels drets de les dones s’ha de plantejar a diari, però com que encara queda molt camí a recórrer, és important que hi hagi un dia fix a nivell mundial per la conscienciació i la reflexió sobre tot el que queda pendent per aconseguir
Àrea de Ciències Socials
Escola Joan Pelegrí
En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets; els més coneguts:
- La vaga i posterior manifestació de les obreres del sector del tèxtil novaiorquès el 27 de setembre de 1909
- L’incendi d’una fàbrica tèxtil el 25 de març de 1911, també a Nova York
En el sector tèxtil, les dones constituïen la majoria de mà d’obra. Les condicions en què treballaven eren deplorables. La jornada laboral era de vuit del matí a sis del vespre, amb un descans de mitja hora per menjar. Les hores de treball setmanal, que normalment eren cinquanta-sis, podien arribar fins a les setanta en les dates de major activitat.
El 27 de setembre de 1909 s’inicia una vaga que fou seguida majoritàriament. La vaga es donà per finalitzada el 15 de febrer de 1910. Els resultats aconseguits foren desiguals; 339 empreses van pactar millores amb les seves treballadores i 13 no van arribar a cap acord.
El 25 de març de 1911 es va incendiar una de les empreses que no havien arribat a cap pacte, encara que es desconeixen els motius exactes de l’incendi. Sí que es creu que el resultat de la catàstrofe va ser pitjor perquè els propietaris de l’empresa van tancar les portes creient que amb la confusió les treballadores podien robar gènere. El saldo de la tragèdia van ser 146 persones mortes, la majoria dones entre el 16 i els 24 anys.
Encara que aquests fets van ser importants en la lluita de la dona per la igualtat de drets, és cert que el Dia Internacional de la Dona està lligat als moviments obrers i als partits socialistes dels Estats Units i Europa.
Les dones del partit socialista nord-americà van ser les primeres a instaurar el Woman’s Day o Dia de la Dona, unes jornades de reflexió i acció. La primera va tenir lloc el 3 de maig de 1908 a Chicago i reivindicava el sufragi femení que no van aconseguir fins el 1920.
A Europa, Clara Zetkin (1857-1933), líder de les socialistes alemanyes, proposa l’any 1910 a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, a Copenhague, instaurar el Dia Internacional de la Dona que es va celebrar per primera vegada el 19 de març de 1911; a més del dret a votar i a ocupar càrrecs públics, demanaven el dret a treballar sense discriminació laboral.
El dia exacte de celebració va anar canviant, fins que l’any 1914, (segons algunes fonts) i el 1917 (segons altres) s’institueix definitivament el 8 de març. Hi ha més possibilitats que el 8 de març s’escollís a partir de 1917 lligant el dia amb una manifestació i amotinament de dones a Rússia exigint la dimissió del Tsar.
Des de l’any 1977 l’ ONU va plantejar a l’Assemblea General que tots els estats donessin suport a aquesta iniciativa.
El color lila, associat a la lluita feminista, sembla que pot venir del color de la roba de treball de les dones del tèxtil novaiorquès.
La lluita pels drets de les dones s’ha de plantejar a diari, però com que encara queda molt camí a recórrer, és important que hi hagi un dia fix a nivell mundial per la conscienciació i la reflexió sobre tot el que queda pendent per aconseguir
Àrea de Ciències Socials
Escola Joan Pelegrí
Alguns arguments de l'IEC per escriure blog i no bloc al blog Unesco:
ResponEliminaEs considera que la forma adequada és blog (nom masculí), i no *bloc.
Els motius de la tria de blog (decisió presa per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans) en comptes de *bloc (que era la forma normalitzada l'any 2005 pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És la forma utilitzada en la majoria de mitjans de comunicació catalans.
(2) És la forma utilitzada per la majoria d'universitats catalanes.
(3) És una forma defensada per diversos especialistes.
Benvolgut Malla. Gràcies, en nom del Grup UNESCO, per la teva valuosa aportació filològica al debat, tan viu entre nosaltres, sobre els termes “bloc” i “blog”. A l’ordre del dia de la propera reunió, sens dubte, posarem a debat les sòlides argumentacions que planteges, basades en arguments d’autoritat (IEC) i costum. Un cop el Grup hagi acceptat el canvi, la teva tasca, Alan, no acaba aquí: caldrà presentar batalla als gegants que ens han fet caure en el parany del “bloc”: Google que, segurament influït per l’enganyós TERMCAT, utilitza “bloc” en la seva versió catalana del blogger (fixat: “blogger” i no pas “bloccer”!) i la Gran Enciclopèdia Catalana que al volum 28 (suplement A-Z) pàgina 89, columna esquerra defineix “bloc” i “blocaire”. Ànims, Malla, torres més altes han caigut!
ResponElimina