AVUI ES FA EL LLIURAMENT DEL 31è PREMI DRETS HUMANS

A les 11:45 a la Sala d'Actes de l'escola, es farà el lliurament del 31è Premi Drets Humans

Cartell: Jordi Bassa

XXIX Trobada estatal de les Escoles Associades a la UNESCO

Els passats dies 4, 5 i 6 de juliol es va celebrar a la ciutat de Cuenca (Castella - la Manxa) el “XXlX Encuentro Estatal de Escuelas Asociadas de la Unesco “, al qual vàrem assistir dues mestres d'Infantil-Primària i membres del Grup Unesco de l’Escola.

Cuenca: Naturaleza y Patrimonio va ser el lema d’aquesta trobada, que va ser inaugurada amb una conferència del naturalista i escriptor Joaquin Araujo, en la qual hi van participar una seixantena d’escoles de tot l’estat.

Al matí de la segona jornada varen ser presentades 22 comunicacions a càrrec de diferents escoles -públiques, privades, concertades , d’educació especial, universitàries- sobre els projectes duts a terme durant el curs en aquests centres.

A la tarda i al matí següent, els assistents ens vàrem repartir en diferents grups de treball al votant dels tres grans eixos de les escoles associades a la UNESCO: Cultura de pau, Desenvolupament sostenible i Patrimoni.

Dins d’aquests grans eixos n’han sortit uns altres com: La ruta del esclavo, Proyecto atlántico, La ruta del olivo, El deporte y la paz…
A l’assemblea de l’últim dia es van presentar les conclusions i els projectes de futur i es va proposar i acceptar fer un manifest comú sobre els refugiats per ser difós per totes les escoles.

A l’assemblea va ser elegit com a nou coordinador estatal (l’única candidatura presentada) Salvador J. Pagan de La Línea de la Concepción (Cadis).

La trobada va ser organitzada per l’IES Alfonso VIII de Cuenca. Professorat d’aquest Institut ens va fer una detallada visita al nucli històric de la ciutat i al Museu d’art abstracte de la ciutat que està ubicat a les famoses Casas Colgadas.

A l’acte d’obertura vàrem ser obsequiades amb un lunch i al de clausura amb un sopar de gastronomia típica de la província.

Com sempre va ser una trobada enriquidora.

Àngels Vidal i Reis Masllorens

"Arran de pell", el making off

Per a tothom qui no va poder venir al concert, un tast musical amb la cançó "Arran de pell", amb les veus de Josep M. Galofré i Èlia Riudavets. Amb el video del making off fet per la Roser Gamonal.

 

Manifest als joves i l'escola

Aquest Manifest va ser llegit per Teresa Villoro, presidenta de la Fundació Canpedró, acompanyada per representants dels voluntaris i voluntàries del centre a l'inici del concert "Arran de pell" de Galo & Band el passat 26 maig 2016.

Nosaltres, en representació dels 232 Voluntaris de Canpedró, hem redactat aquest Manifest als joves i a l’escola, en reconeixement a la tasca pedagògica de l’escola Joan Pelegrí i dels joves que en sou alumnes. 

Hem tingut la sort de viure de prop la força de l’escola i la força de la vostra joventut, cosa que no hauria estat possible si els valors humans no fossin ben presents en cada moment del vostre procés quotidià d’aprenentatge. 

En primer lloc, CONSTATEM que escola, famílies i alumnes formeu un tot coherent i consistent, on els valors de l’empatia i la solidaritat traspuen més enllà de l’escola i de casa. 

En segon lloc, CONSIDEREM que heu de seguir endavant amb la gran tasca que se us ha encomanat: no defalliu i continueu fent el millor en favor dels qui més ho necessiten; formeu part activa de la nostra societat; alceu la veu sempre que us calgui, amb respecte i civisme, però feu-vos escoltar i obtindreu també, al vostre torn, el respecte que us mereixeu. 

Finalment, PROPOSEM que l’escola sigui un espai lliure, per aprendre i ensenyar, oberta a tots, per tal que no hi hagi cap infant ni jove que no pugui veure realitzat el dret universal i humà a l’educació –no a seure en una cadira, sinó a aprendre a esdevenir una millor persona, amb els altres. 

Foto: Gisela Jané

Que vosaltres joves no canvieu i sigueu així com sou: lluitadors, rebels, crítics, sensibles al que passa al vostre voltant. No tingueu por del que diran. Sigueu capaços d’aixecar-vos i donar la mà als altres per construir un món millor amb l’esforç i la constància del dia a dia. 

Vosaltres, joves, que sou afortunats per ser qui sou, pel moment que viviu i per tot el que teniu, lluiteu pels qui no tenen veu, pels qui no tenen sostre, pels qui no tenen res, per aquells que ningú escolta i ben segur que la vostra veu serà escoltada. 

Tots vosaltres teniu l’obligació de fer un món millor, i al mateix temps un deute vers els altres, que comença aquí i ara i que no té fronteres, ni temps. Sigueu com: grans persones joves que aprenen, amb defectes i virtuts, però amb l’esperit lliure per fer realitat els vostres somnis. 

No em puc estar de recordar el particular vincle que l’escola té amb la UNESCO. Aquesta agència de les Nacions Unides, creada l’endemà mateix de la Segona Guerra Mundial, té un lema que per molts anys haurà de continuar inspirant l’educació. Aquest lema és: “com que les guerres neixen a les ments dels homes, és a les seves ments on hem de forjar els baluards de la pau”. Canpedró és testimoni que la vostra escola us forja en el compromís pel canvi social i la solidaritat que són veritables baluards de la pau. Pau en absència de guerres, però pau també en la realització dels drets humans universals: a la salut, a una vivenda digna, a l’educació, a la dignitat, en una paraula, que comença per una cosa tan simple com un plat a taula. 

Aquest compromís també inspira Canpedró. Igual que diria a tots els nostres voluntaris, avui i aquí us dic a tots plegats: 

Gràcies per ser com sou, pel que feu i com ho feu. I perquè en quedi constància signem en representació de tots els voluntaris, usuaris i infants de la Fundació Canpedró.

Fundació Canpedró

Més Macroactivitat 2016

Mentre esperem el vídeo de la Macroactivitat podem veure les fotografies del dia i escoltar l'entrevista a Judith Casadesús (professora i tutora del Grup UNESCO) i Mar Sans (alumna de 2n Batxillerat, membre del Grup UNESCO i voluntària de Canpedró).

Enllaços:

Fotografies Macroactivitat 2016
Entrevista a Sants3Ràdio

Manifest de Canpedró

Aquest és el Manifest que es llegirà avui a les aules de Secundària abans de sortir al carrer a fer la cadena humana i que es lliurarà a l'edifici de l'Alcaldia en suport del Centre de Serveis Canpedró.

L’alumnat de 4t ESO i 2n Batxillerat de l’Escola Joan Pelegrí, en representació dels nostres companys i companyes d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de l’Escola, hem redactat aquest Manifest de Canpedró a partir de conèixer l’acció duta a terme pel Centre de Serveis Canpedró.

En aquest centre es fan projectes d’inserció laboral, menjador social, servei de bugaderia i higiene personal, reforç escolar i casals durant els períodes de vacances de les escoles. 

En primer lloc, CONSTATEM que l’actual situació socioeconòmica del país ha causat un deteriorament del nivell de vida de diversos col·lectius, com ara immigrants, gent de la tercera edat, gent aturada o famílies amb pocs recursos. Això ha portat a l’augment de la necessitat d’associacions com Canpedró. 

En segon lloc, CONSIDEREM que tot i les ajudes que ofereixen aquests centres no són suficients, ja que aquests tenen certes mancances, com falta de recursos o instal·lacions insuficients.

Finalment, PROPOSEM que es conscienciï a la població de l’existència d’aquests tipus d’associacions i de la feina que duen a terme. 

Que s’ofereixin més oportunitats de treball a les persones en atur sense cap distinció de procedència, gènere o situació econòmica. 

L’existència de més cursos de formació gratuïts o més assequibles que permetin la inserció laboral.

La priorització de pressupostos per millorar l’estat del benestar, per tant el nivell de vida de les persones.

Facilitar un espai perquè s’ampliï la possibilitat d’oferir més serveis per part de Canpedró.

I perquè en quedi constància signem en representació de l’alumnat de l’Escola Joan Pelegrí.

Barcelona, 15 d’abril de 2016


Alumnat redactor del Manifest: Aina Company (4tB), Ageric Molias (4tD), Arnau Carod (4tF), Lia Ros (2nC), Marta González (2nD), Maria Corbalan (4tB), Albert Pina (4tD), Bruna Nicolau (4tF), Mar Sans (2nC) i Neus Vives (2nD)

Clara Campoamor: pel·lícula i col·loqui

Dia de la Dona 2016

• Enllaç als plafons de l'exposició
• Enllaç al documental: "De Clara Campoamor a la ley de paridad"
• Enllaç al videoclip: "I tu, sols tu" (El Diluvi)

A més:

- dimecres 9 de març a les 18h, a la Sala d'Actes de l'edifici de Secundària de l'escola, pel·lícula-col·loqui: Clara Campoamor. La mujer olvidada
- fins al 18 de març al vestíbul de l'escola de secundària podeu veure l'exposició "Clara Campoamor, les dones també voten" (en motiu del 85è aniversari del vot femení)

Acte de lliurament del 27è Premi Drets Humans

El 9 de febrer de 2016 es va lliurar el 27è Premi Drets Humans al qual es presentaven treballs realitzats el curs 2014-2015 per l’alumnat d’ESO i Batxillerat.

Els treballs estaven dividits en tres categories: plafons realitzats per l’alumnat de 3r d’ESO, powerpoints fets per l’alumnat de 4t d’ESO (Premi Ciberacció) i treballs de recerca de l’alumnat de 2n batxillerat (Premi UNESCO). Aquest any es va lliurar, també, el tretzè Premi Eantopia destinat a premiar el treball que, en qualsevol de les categories, mostri de forma més clara la idea que “Un món millor és possible”. A més, enguany es va lliurar per divuitena vegada el Premi Joan Pelegrí, destinat a l’alumnat que ha treballat continuadament en relació als Drets Humans i no han estat premiats en ocasions anteriors o bé a persones de l’entorn de l’escola que han destacat pel seu suport als Drets Humans.

L’acte es va dur a terme a la Sala Víctor Trías –sala d’actes de l’edifici de Secundària- amb l’assistència de l’alumnat finalista, professorat i altres persones vinculades a l’escola i a la Fundació Cultural Hostafrancs. Era present a l’acte, com els anys anteriors, l’alumnat de 5è de primària, dels quals hi havia exposats uns treballs sobre la pau que havien confeccionat amb motiu del DENIP. Destaquem, també, la presència del Sr. Joan Sanromà, conseller d’Educació i Gent Gran del Districte Sants-Montjuïc, i de la Sra. M. Dolors Martínez, inspectora de l’ escola.

Va conduir l’acte Mònica Pardo, professora de Secundària de l’escola, que va explicar el sentit dels premis, va tenir un record pel drama dels refugiats, la pitjor crisi migratòria des de la Segona Guerra Mundial, va presentar els membres del Jurat que ella presidia i va explicar l’ordre de l’acte. Va fer esment d’Alfons Banda, a qui el premi d’enguany feia un petit homenatge. D’ell va recordar que l’any 1983 va crear, junt a un petit grup de persones, la Fundació per la Pau, actualment FundiPau amb l’intenció de treballar a favor d’una cultura de la Pau, i també que fou inspirador de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau). Admirador de Gandhi, seva és l’afirmació “el nostre objectiu és l’eradicació de tota violència sociopolítica, independentment de qui la practiqui, perquè ja és hora de reconèixer que és absolutament impossible construir un món més humà sense renunciar a la violència com a element modificador o constructor de realitats socials”.

A continuació va intervenir Jaume Sanllorente, president de l’ONG Sonrisas de Bombay. Jaume Sanllorente va començar agraint la seva participació com a membre del Jurat pel fet d’haver pogut valorar treballs com els finalistes i va felicitar l’escola pel fet de promoure els valors que hi ha en els Drets Humans entre l’alumnat.

Va explicar que porta més de 10 anys treballant a l’Índia, a Bombay. Va fundar Sonrisas de Bombay davant del sentiment d’injustícia en veure com els Drets Humans es vulneraven de forma agressiva, una ciutat on més de la meitat dels seus 20 milions d’habitants viuen en extrema pobresa en la zona dels slums, zones de barraques, on les famílies viuen privades dels drets més bàsics, com l’educació, la salut i la vivenda. La feina és també molt precària i sovint, si té sort, consisteix a recollir escombraries per després revendre-les a empreses de reciclatge, i si no, a treballar per màfies que els utilitzen per obtenir diners o són venuts per ser explotats.

Sonrisas de Bombay, com a resposta a tot això, ha implementat programes d’educació, salut i desenvolupament socioeconòmic. Van començar en un petit orfenat amb 40 nens, ara dóna feina a 150 persones i ha donat sortida a 8000 persones a través d’aquests projectes.

Jaume Sanllorente va acabar animant els presents a desenvolupar la seva responsabilitat per fer que el món sigui un lloc millor.

Posteriorment, Àngels Puig, del Departament d’Administració de l’escola, com a secretària del Jurat, va procedir a la lectura del veredicte del Premi -que reproduïm a continuació - i es va dur a terme el repartiment de diversos objectes procedents de comerç just als premiats/des en les diverses categories.

Com a cloenda, Mònica Pardo va felicitar els guanyadors i finalistes i va explicar l’origen dels objectes que es van donar com a premi. També, com a primícia, va anunciar que aquest any l’escola cooperaria amb el Centre de Serveis Canpedró.  Finalment, i per acabar l’acte, uns representants de l’alumnat de 5è van llegir el conte El monstre de colors, que formava part del treball realitzat sobre els sentiments que els produïa la situació de les persones refugiades.

Relació de treballs i d’alumnat premiat:

27è Premi DRETS HUMANS (ex aequo)

Encadenades de Maria Rodríguez, Marina Morgado i Judith Navarro

No hi ha dret! de Clàudia Martí, Preeti Ramchandani, Aylén Curbelo i Ànnia Adsuar

8è Premi CIBERACCIÓ

Consumim el món poc a poc de Manuel Barba i Martín Ferrer

24è Premi UNESCO

Jo també sé riure, em va dir en Manel de Sara García

13è Premi EANTOPIA

Micromasclismes de Alba Hermoso, Aina Mariné, Ariadna Moreno i Aitana Pérez

18è Premi JOAN PELEGRÍ

Èlia Pons

Fotografies: Jana Pérez

Escola d'Acollida de l'Ateneu Montserrat

Publiquem a continuació un resum de la comunicació realitzada per Susana Sánchez, professora jubilada, formadora voluntària, de l’Escola d’Acollida de l’Ateneu Montserrat. Aquesta comunicació va presentar-la a la Trobada convocada per Compromiso por Asturias el 30 de novembre de 2015 a Oviedo. El títol del seu text va ser: Acogida de la población inmigrante en Barcelona. Un estudio de caso: el Ateneo Montserrat. Publiquem el resum en castellà, que és la llengua en la qual es va presentar.

L'autora d'aquest text, Susana Sánchez, en una classe

La sociedad actual se enfrenta a transformaciones constantes a nivel planetario entre las que se encuentra, sin duda, el fenómeno migratorio y su creciente celeridad.

Para los países receptores ello supone nuevos retos de enorme importancia, entre los que destaca la integración cultural de colectivos formados por personas de distintos orígenes, culturas y características. Convivir con la interculturalidad y a la par crear estrategias que faciliten tanto la integración social de los inmigrantes y su inserción entre la población autóctona, ha propiciado que diferentes ONG, entidades asociativas y algunas Administraciones, estén creando ámbitos de trabajo muy diversos: docente, jurídico, sanitario, de acogida, etc.

Barcelona cuenta con una “Red de Acogida y Acompañamiento” para atender a los colectivos inmigrantes ya sean legales o en situación irregular, y recoge toda una normativa que desarrolla la estrategia para poder atender las diferentes necesidades. Se trata de poner en combinación las actuaciones de los servicios municipales con las acciones que se llevan a cabo en los diez distritos de la ciudad y con las tareas de las diferentes y muy numerosas entidades privadas. El objetivo es triple: favorecer la cohesión social, la convivencia en la ciudad y asegurar la integración. Un pilar básico de estas políticas de acogida es el aprendizaje de las lenguas cooficiales, ya que conocerlas facilita un verdadero proceso de integración a la par que amplía las posibilidades a la hora de encontrar trabajo. 

La Red de Acogida y Acompañamiento nació de la necesidad. En cada barrio fueron apareciendo entidades del tercer sector, tanto civiles como religiosas, muy preocupadas por la gran cantidad de inmigrantes que de forma creciente iban asentándose como podían en los distintos barrios. Ofrecerles acogida, orientarles y atender a sus necesidades puso pronto en evidencia la necesidad de una coordinación, y es entonces cuando se le pide al Ayuntamiento que mire de institucionalizar este trabajo voluntario. 

Alumnat de l'Escola d'Acollida

Dentro del organigrama aparece la “Coordinadora de la Lengua” que agrupa a asociaciones, entidades e instituciones que ofrecen clases de castellano, catalán, alfabetización, conversación…. En la actualidad son 178 las entidades agrupadas que ofrecen clases de ambos idiomas, casi todas de forma gratuita y que se encuentran repartidas por los distritos, especialmente en los del extrarradio.

Entre las 178 entidades está el “Ateneo Montserrat de la Fundación Cultural Hostafrancs” situado en el barrio de Hostafrancs del distrito de Sants-Monjuic.

Este Ateneo tiene su origen en 1904 como centro de acogida para niños y jóvenes pobres del barrio, el Centre Montserrat Xavier, en un barrio obrero que entonces tenía una población que en su mayoría, un 66%, era analfabeta. El objetivo era ofrecer no sólo un espacio de recreo y catequesis sino también una educación a los niños que no podían recibirla. Llegó a acoger más de 100 niños y, además del personal voluntario, contó con la ayuda desinteresada de jóvenes provenientes de familias ricas de Barcelona.

El espíritu de aunar enseñanza y acogida de las personas más vulnerables lo ha mantenido hasta hoy, y por eso, en el momento en que la inmigración empezó a ser un fenómeno creciente, atender a ese colectivo pasó a ser un objetivo más. Respondiendo a ello, en 1996 un grupo de mujeres del Ateneo crearon un espacio de encuentro para mujeres marroquíes a fin de facilitarles una mejor inserción en el día a día de sus nuevas residencias, y lo hicieron a través de clases de cocina, charlas sobre costumbres, compartir la vida del barrio, y conocimientos del idioma. Posteriormente, y debido a una demanda creciente, se abrió un aula para hombres, y se fue trabajando como mejor se pudo hasta el año 2003, cuando el grupo Unesco de la escuela Joan Pelegrí, que utiliza el mismo espacio físico de l’Ateneu, inició un proceso de colaboración con la Escuela de Acogida de Inmigrantes, colaboración que hoy sigue prestando con la ayuda del alumnado de 4Eso que participa llevando a cabo una experiencia de aprendizaje y servicio, y que además cedió, y cede, algunas de sus aulas para que puedan impartirse clases de catalán y castellano. Ambos idiomas los enseñaron durante los primeros años y hasta hace muy poco, un grupo de voluntarios, pero en la actualidad, de la enseñanza de catalán se ocupa el profesorado del “Consorcio para la Normalización Lingüística”, y de la acogida, acompañamiento y enseñanza de castellano se sigue ocupando el grupo de voluntarios. Las clases de catalán se imparten los lunes y miércoles y las de castellano los martes y jueves ambas de de 6 a 8 de la noche. 

Pilar González, professora voluntària, amb un grup d'alumnes

En el presente curso el grupo de voluntarios está formado 22 personas, algunas son antiguos maestros o profesores, hoy jubilados, y otros provienen de muy distintas profesiones, y un grupo de estudiantes de 4deESO, realizan la experiencia de aprendizaje y servicio atendiendo el jardín de infancia mientras sus padres asisten a clase. 

A cada curso escolar asisten unos 300 o más inmigrantes, un centenar cada trimestre. Este primer trimestre los matriculados son de 20 nacionalidades distintas siendo tres los colectivos más numerosos: marroquíes, indios y paquistaníes, que a su vez son los colectivos más numerosos en el barrio. 

Cuando se matriculan por vez primera se les agrupa en función de sus conocimientos y se les asigna uno de los cuatro niveles: Inicial 1, Inicial 2, Intermedio y Superior. Existen dos grupos más, un grupo de Refuerzo individual y otro denominado “ Mujer y cultura” que atiende a las mujeres que prefieren trabajar entre ellas elementos de identidad. 

Todos los alumnos han de asistir a un mínimo de 45 horas de castellano y 45 de catalán para poder obtener un Certificado de Asistencia que les permita conseguir el NIE (Documento de Identidad de Extranjeros) sin el cual no pueden acceder a otros documentos como, por ejemplo, el certificado de residencia. No todos los alumnos están indocumentados, algunos vienen al centro para aprender y otros, que están en paro o buscando un primer trabajo, pueden utilizar el certificado como un mérito mas a la hora de legalizar su situación o solicitar cualquier ayuda. 

Además el Ateneo, dentro del plan de acogida, ofrece cada curso otras actividades como una salida para conocer Barcelona, -la mayoría conocen poco más que su barrio- y charlas dadas por técnicos en acogida y acompañamiento del Ayuntamiento de Barcelona y técnicos del Instituto Catalán de la Salud, sobre temas que puedan ser de su interés.

Alumnat que assisteix a l'Escola d'Acollida

Este ejemplo de buenas prácticas que presentamos está dando muy buenos frutos. No es un camino de rosas, funciona porque hay voluntad, trabajo y esfuerzo, pero ofrece también compensaciones, ninguna monetaria, pero sí muchas afectivas y de satisfacción personal. El alumnado son personas muy respetuosas, interesadas y agradecidas, conscientes de la oportunidad que se les ofrece. En el aula tienen, tenemos todos, la oportunidad de contactar con costumbres, valores y realidades muy diferentes, y todos salimos enriquecidos.

Para terminar permítanme que les muestre una nota que una compañera voluntaria nos remitió cuando por motivos familiares tuvo que dejar el centro: “El tiempo que he compartido con “las mujeres” ha sido muy provechoso, me han enseñado muchas cosas, muchos valores…. Como viven en familia, las ganas de aprender, de vivir. Son fuertes y valientes y a pesar de lo que les pueda costar el cambio no se quejan nunca, siempre están contentas, en definitiva están vivas. Una experiencia del todo muy positiva, tanto para ellas como para mí”.

Susana Sánchez, formadora voluntaria de l’Escola d’Acollida de l’ Ateneu Montserrat

Hem arribat a les 50.000 visites!

Des de la publicació de la primera entrada, el 9/5/2011, ara fa quatre anys i mig, el bloc del Grup UNESCO ha rebut 50.000 visites.

Des d’aleshores hem publicat 154 entrades. Les que han rebut més visites són les relacionades amb les Macroactivitats: la Flashmob (3/5/2012) amb 4.066, el Lipdub (9/5/2011), la primera entrada que vam publicar, amb 2.309 i el Videoclip (24/4/2013) amb 2.090. Pel que fa a les pàgines (les “pestanyes” que hi ha al bloc) la més visitada és la dels Guanyadors/es del Premi Drets Humans amb 2.049.

Els temes més freqüents de les entrades són els drets humans (45), els referents (29), el Premi Drets Humans (27), la pau (25) i la solidaritat (21).

El bloc s’ha convertit en aquests quatre anys i mig en un element de dinamització del Grup UNESCO i també en una eina fonamental a l’hora de donar-ne a conèixer les activitats i els referents.

Conferència de Jordi Miralles (EUiA)

(Jordi Miralles i Conte (Barcelona, 27 d'abril de 1962 -Castelldefels, 14 d'octubre de 2015)

Ens ha semblat que la millor manera de recordar Jordi Miralles -exalumne, llicenciat en història contemporània, carter, polític i, en l’actualitat,  Tinent d'Alcalde  de Castelldefels- era reproduir un escrit publicat a la revista de l’escola, Calaix de Sastre, amb motiu de la conferència que va fer a l’alumnat de 2n de Batxillerat  el 15 desembre de 2006, per commemorar el Dia dels Drets Humans.

Foto: gentilesa de Línia Barcelona (Les Corts i Sants-Montjuïc)

Jordi Miralles, militant d’Esquerra Unida i Alternativa i actual diputat del Parlament de Catalunya en representació de la coalició parlamentària dels partits Iniciativa per Catalunya - Verds i Esquerra Unida i Alternativa, membre de la Mesa del Parlament. Va viure molts anys al barri i és ex alumne de l’escola.

Va oferir una conferència a la sala d’actes de la nostra escola emmarcada en la celebració anual del Dia Internacional dels Drets Humans, que té com a data de commemoració el 10 de desembre, per parlar dels drets de les persones, de la política social i de la participació de la ciutadania en la política.

La trobada, a més de conèixer trajectòria personal del conferenciant i la seva opció política, pretenia obrir els ulls als joves davant del panorama polític que de vegades ens sembla tan complicat, i que ens porta a dir que no hi estem interessats i que tots els polítics són iguals. Un dels principals objectius de l’acte fou desmentir aquesta convicció, i parlar de les diferents opcions polítiques en relació als drets de les persones.

Abans de l’intervenció de Jordi Miralles, el nostre professor d’història, Joan Camós, va oferir un breu repàs sobre la trajectòria política i personal del diputat, que va ser alumne de l’escola. Així, doncs, vam saber que estudià a l’Escola Joan Pelegrí; era veí d’Hostafrancs. Posteriorment cursà la carrera d’Història Contemporània. Abans d’endinsar-se en el panorama polític va treballar com a carter. El 1976, s’afilià a les Joventuts Comunistes i més tard al Partit Socialista Unificat de Catalunya. El PSUC i el Partit Comunista són el que actualment representen ICV-EUiA.

El primer que Miralles explicà és que actualment és diputat del Parlament de Catalunya i treballa en àrees principalment de serveis socials, immigració i radiotelevisió. Per introduir el tema dels drets humans, ens parlà de conflictes internacionals com el de la presó de Guantánamo, centre de tortures dels Estats Units, o l’absència de llibertat de premsa als països àrabs. Però ens va explicar que no calia anar tan lluny per trobar conflictes del dia a dia en els quals també calia garantir els drets humans, els drets de les persones.

Els drets de les persones

Aquest va ser el primer pilar important de la conferència: els drets de les persones. Aquests drets, que són els que una persona necessita per viure en condicions acceptables, han d’estar garantits per l’Estat i reconeguts per les administracions i les legislacions vigents. L’habitatge, l’educació, la salut són alguns dels exemples.

Polítiques socials

El segon pilar fou defensar que no tots els polítics són iguals ni totes les opcions polítiques són, al capdavall, el mateix. Aquest pensament és una visió pessimista del panorama polític que provoca una desconnexió del ciutadà amb el món de la política, però es tracta d’una visió equivocada. Ens parlà de les diferents postures davant de l’educació, per exemple, comentant que durant el govern de CiU hi havia 7 escoles privades per a classes benestants especialment beneficiades, algunes d’elles de l’Opus Dei (integrisme religiós) i en les quals separaven els nens de les nenes. Aquesta situació la comparà amb el govern d’Entesa, que segons Jordi Miralles prioritza l’escola pública per a tothom i qui vulgui una privada, que se la pagui.

A continuació, posà més exemples sobre discrepàncies entre les polítiques de la dreta i de l’esquerra, és a dir, entre conservadorisme i progressisme. Un govern conservador anteposa la sanitat privada a la pública, en contra d’un govern progressista. El mateix passa amb el medi ambient, un govern de dretes potencia la construcció mentre que un govern d’esquerres potencia el transport públic i el desenvolupament sostenible. Un govern de dretes defensa la propietat privada en la vivenda mentre que un govern d’esquerres vol potenciar el lloguer i, sobretot, garantir el dret a l’habitatge.

Ens posà com exemple la Llei de l’Habitatge recentment aprovada al Parlament, en la qual ICV - EUiA ha tingut un paper cabdal, i ens explicà la reacció de la dreta davant de la llei, que ha estat tatxada de comunista pel fet de garantir que no quedin pisos buits. També afegí com a mostra la campanya que llançà el Partit Popular del Baix Llobregat discriminant els immigrants: “Menos inmigrantes, más parkings”.

Democràcia no és només anar a votar

El tercer pilar de la conferència fou que la política i la democràcia no es limiten a anar a votar, però que l’abstenció no és la causa, és la conseqüència d’un joc polític desgastat. Cal animar la gent a votar perquè cal participació social. “Podem passar de la política, però la política no passarà de nosaltres”, afirmà Miralles. Un exemple d’aquesta necessitat de participació en política és la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), aprovada recentment al Parlament amb l’únic vot en contra del PP, que diu que amb 50.000 signatures de majors de 16 any es pot presentar al Parlament una petició per obtenir una dotació econòmica per a realitzar un projecte urbanístic o social.

Finalment va resumir aquestes tres columnes bàsiques de debat i donà la paraula als assistents per a formular les nostres preguntes i plantejar-li qualsevol inquietud. Va participar força gent tot i que al principi costà d’arrancar el torn de preguntes, però quan començà el debat aparegueren temes molt interessants com l’aplicació de la Llei de l’Habitatge, els recents desallotjaments de centres socials okupats o el preu abusiu que dificulta l’accés als usuaris joves a xarxa de transport públic. Jordi Miralles respongué a les preguntes sobre les que estava informat i va prometre remetre les nostres observacions a altres comissions de treball del Parlament per a tractar els temes en els quals no tenia competència.

David Belzunce

(2nA Batxillerat, curs 2006-2007)

Publicat a: Calaix de Sastre, pp. 29-30, n. 34, març 2007


Canal Parlament: Retrat del Diputat Jordi Miralles

RESUM DE LA 23a CAMPANYA UNESCO: SUMANT SOMRIURES!

Durant aquest curs, 2014-2015, a l’Escola Joan Pelegrí, hem portat a terme la 23a campanya de solidaritat com a membres que som de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO (XEAUC). Aquesta campanya ha tingut com a objectiu conèixer de prop i sensibilitzar sobre les vulneracions de drets i l'exclusió que milions de persones pateixen als barris de barraques, slums, de Mumbai i col·laborar amb Somriures de Bombai que és una ONG que centra la seva acció en la lluita pacífica contra la pobresa i a favor dels Drets Humans d'aquesta ciutat.

Concretament, l'ONG Somriures de Bombai centra els seus projectes en el marc de l'educació, la salut i el desenvolupament socioeconòmic:

- EDUCACIÓ: 

L'escassetat de recursos econòmics i les condicions de vida de moltes famílies, sumades a la falta d'oportunitats, dibuixen un panorama tan complex en els slums de Mumbai que, de vegades, obliguen els menors a obtenir recursos per si mateixos, ja sigui treballant o pidolant. Aquesta situació s'agreuja en molts casos, ja que molts nens i nenes treballen en condicions d'explotació o cauen en mans de xarxes de tràfic infantil. La tasca de Somriures de Bombai en l'àmbit de l'educació té com a objectiu obrir les portes a les oportunitats.

- SALUT:
La salut és un dret humà fonamental, un bé que ha de ser accessible a tots i totes, indistintament dels nivells de renda o altres formes de discriminació.

Somriures de Bombai, al costat de l'Hospital Holy Spirit, porta a terme un programa de diagnòstic, accés al tractament i suport psicosocial i seguiment de menors afectats pel càncer. A més, mitjançant els Camps de Salut lluiten contra  aquelles malalties evitables en les comunitats més desfavorides de Mumbai.

- DESENVOLUPAMENT SOCIOECONÒMIC:

Entre les diferents formes de discriminació patides per les dones es troben la manca d'una educació adequada, la pobresa, el difícil accés a una adequada assistència sanitària, un desigual repartiment dels recursos o la dependència financera. Un deficient nivell educatiu és el principal factor responsable de l'alt grau d'atur i els baixos salaris que pateixen les dones. En aquest àmbit Somriures de Bombai també treballa per obrir les portes a l'empoderament i a les oportunitats.

Des del mes de març tant a Infantil-Primària com a Secundària hem realitzat diverses activitats per conèixer de prop aquesta realitat, sensibilitzar-nos i donar suport a aquesta ONG.

Amb  l’alumnat d’Infantil-Primària la campanya s’ha orientat a sensibilitzar sobre la situació que es viu a l’Índia, concretament a la ciutat de Bombai i la feina que realitza aquesta ONG sobretot en els slums. 

Cada cicle ha treballat diferents aspectes de forma adequada a l’edat dels nens i les nenes a qui anaven adreçats. Han vist una pel·lícula de la ciutat de Mumbai en la qual es mostra  com viuen, com són les escoles...  Els principals temes treballats a les aules  han estat l'habitatge, la família, l’alimentació, la flora i la fauna, els vestits ... i s’ha fet una incidència especial al tema de l’escola.  Tota la feina s’ha fet en murals que han estat exposats en les diferents aules perquè  les poguessin visitar tant els companys i companyes com les famílies el darrer dia de les Jornades Culturals.

Com s’ha anat fent els últims anys, tots els cursos han decorat els passadissos de l’escola amb treballs al·lusius al tema de les Jornades. Concretament aquest curs s’ha decorat amb mandales fetes amb tècniques diferents i amb l’anagrama de l’ONG en el qual sota el lema de ELS SOMRIURES DEL JOAN PELEGRI tot l’alumnat ha fet el seu somriure. Uns el van fer pintats, altres fotografiats, amb paper, amb plastilina...

El dijous al menjador vam fer un dinar típic de l’Índia , degustant plats com: l’arròs amb curry, pollastre tandori i gajar halwa (pastís de pastanaga)

Cada classe va fer collarets de calèndules realitzades amb paper de seda i es va preparar tot per la tarda de portes obertes.

A les 16h en punt de divendres s’obria la porta i entraven les famílies que anaven directament a les aules dels seus fills i filles. Allà es van posar un collaret, es van pintar un bindi al front i amb un tovalló de color van baixar al pati. Onejant els tovallons de diferents colors van ballar un ball de BOLLYWOD que va resultar molt vistós. També podien comprar pastissos elaborats per les pròpies famílies per berenar i visitar la biblioteca on hi havia  una exposició de materials i robes típiques de l’Índia que gentilment ens havien cedit.

Els guanys obtinguts tant de la venda de collarets, com de pastissos seran donats a l’ONG Somriures de Bombai per poder continuar amb els seus projectes.

A Secundària vam portar a terme una tasca de sensibilització des de la tutoria. L’alumnat va poder conèixer la realitat dels slums de Mumbai a partir de diferents materials audiovisuals. D’altra banda, el dia 15 d’abril l’alumnat de 1r de Batxillerat va assistir a la xerrada que ens fa fer José Mansilla, membre de l’ONG Somriures de Bombai. Mansilla ens va explicar quina és la realitat dels slums, l’ajuda que ofereix l’ONG i les dificultats que tenen per portar a terme la seva tasca. Finalment, el dia 29 d’abril vam realitzar la Macroactivitat que va consistir a fer un lip-dub. Abans de fer-lo però, l’alumnat, el professorat i el PAS van participar en la preparació prèvia preparant materials, coreografies... Cal destacar l’ajuda que ens va oferir el professorat i l’alumnat del Cicle de Grau Superior d’Anàlisi i Control de Qualitat, que ens van ajudar a fer la pols que va utilitzar l’alumnat de 2n de Batxillerat durant el Holi Festival que van celebrar dins del lip-dub. Aquell mateix dia a l’Escola vam dinar un menú típic de l’Índia.

Cal destacar també, que arrel dels terratrèmols que han sacsejat el Nepal, des del Grup Unesco hem posat una urna al vestíbul per recaptar fons que es destinaran al compte que s’ha obert des la Casa del Tibet. A més, els dies 27-28 de maig i 2-3 de juny l'alumnat de 4t d'ESO i de 1r de Batxillerat ha dedicat el temps del pati a vendre pa amb xocolata de comerç just. S’han recaptat 73,45 euros a l’urna i 339,50 euros amb la venta de pa amb xocolata.

Finalment, des del Grup Unesco volem agrair a tota l’escola la vostra participació i informar-vos que fins al moment de tancar l’edició d’aquesta revista hem recollit 4.259.11 euros. 

El curs que ve... més! 

Àngels Vidal i Judith Casadesús

CAMPANYA UNESCO 2015

 PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA DE COOPERACIÓ 2015: 

SUMANT SOMRIURES! 

MUMBAI, ÍNDIA. Somriures de Bombay.

Comencem la 23a campanya de solidaritat com a membres que som de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO (XEAUC). Aquesta campanya té com a objectiu conèixer de prop i sensibilitzar sobre les vulneracions de drets i l'exclusió que milions de persones pateixen als barris de barraques, slums, de Mumbai i col·laborar amb Somriures de Bombai que és una ONG que centra la seva acció en la lluita pacífica contra la pobresa i a favor dels Drets Humans d'aquesta ciutat.


Fem-nos una idea de com és la ciutat de Mumbai:

Com es va impulsar l' organització Somriures de Bombai? Escoltem en Jaume Sanllorente: 

Concretament, l'ONG Somriures de Bombai centra els seus projectes en el marc de l'educació, la salut i el desenvolupament socioeconòmic:

- EDUCACIÓ: 

L'escassetat de recursos econòmics i les condicions de vida de moltes famílies, sumades a la falta d'oportunitats, dibuixen un panorama tan complex en els slums de Mumbai que, de vegades, obliguen els menors a obtenir recursos per si mateixos, ja sigui treballant o pidolant. Aquesta situació s'agreuja en molts casos, ja que molts nens i nenes treballen en condicions d'explotació o cauen en mans de xarxes de tràfic infantil. La tasca de Somriures de Bombai en l'àmbit de l'educació té com a objectiu obrir les portes a les oportunitats.

- SALUT:

La salut és un dret humà fonamental, un bé que ha de ser accessible a tots i totes, indistintament dels nivells de renda o altres formes de discriminació.
Somriures de Bombai, al costat de l'Hospital Holy Spirit, porta a terme un programa de diagnòstic, accés al tractament i suport psicosocial i seguiment de menors afectats pel càncer. A més, mitjançant els Camps de Salut lluiten contra  aquelles malalties evitables en les comunitats més desfavorides de Mumbai.

- DESENVOLUPAMENT SOCIOECONÒMIC:

Entre les diferents formes de discriminació patides per les dones es troben la manca d'una educació adequada, la pobresa, el difícil accés a una adequada assistència sanitària, un desigual repartiment dels recursos o la dependència financera. Un deficient nivell educatiu és el principal factor responsable de l'alt grau d'atur i els baixos salaris que pateixen les dones. En aquest àmbit Somriures de Bombai també treballa per obrir les portes a l'empoderament i a les oportunitats.

Veiem un resum dels projectes que porten a terme:

Des de l’escola, com els anys anteriors, a partir del mes d'abril, farem un treball de sensibilització i, també, una recaptació de diners per donar suport a aquesta organització.