dilluns, 19 de desembre del 2016

Un minut de silenci a l'aula pel dret a migrar

El dia 16 de desembre, a les 12 del migdia, hem fet un minut de silenci per lluitar a favor del dret a migrar. 
Primer ha sonat una primera senyal acústica que ens ha indicat que havíem de començar a fer silenci. Després, el grup classe,  hem fet una reflexió sobre com ajudar-los, del perquè d’aquesta gran injustícia o de qui i què ho està provocant aquesta situació.

Aquí deixo una petita reflexió per acabar la setmana:

“En diem Refugiats”

Refugiats. Diem refugiats a persones que fugen dels seus països d’origen a causa de les guerres, diem refugiats a gent que ho ha perdut  tot, diem refugiats a aquelles persones que pugen a barques en mal estat per  buscar una vida millor, que estan esperant que algú els acollieixi a casa seva... Només busquen viure. 
Creieu que són refugiats? Jo crec que podríem dir que són supervivents, que potser han fet milers de quilòmetres fugint de les guerres dels seus països per arribar a les nostres fronteres  buscant ajuda. I que s’han trobat aquí? Doncs les fronteres tancades i  les mentides de les institucions polítiques. 
Arriben aquí sense absolutament res, amb un neguit dintre seu, pensant amb el que deu estar passant en aquell mateix moment al seu país,  a casa seva, a la gent que s'ha quedat allà lluitant. Alguns dels que es van quedar a lluitar han mort, han fugit per les muntanyes sense saber on anar o alguns, que encara segueixen vius,  lluitant per sobreviure.
Són persones com nosaltres, però amb una gran diferència: a ells els han destrossat les vides. Amb un segon els hi ha canviat la vida. Alguns cuinaven, altres estaven jugant a fet i amagar, altres treballant a l’hort... I de cop, res. La primera bomba ja havia caigut, i així van començar la majoria de guerres. Amb un mal entès o una opinió diferent sobre alguna cosa.
Pensem en el que hauríem fet nosaltres en el seu cas, ens hauríem quedat allà com un dia normal? Hauríem mirat per la finestra veient tothom corrents com si miréssim la pluja caure? Jo crec que no. I doncs, perquè no els volem acollir perquè deixin de sentir-se sols?

                                                                                                           Guillem Ortega     3r E  
                                                                                                 Escola Joan Pelegrí 

divendres, 16 de desembre del 2016

TALLER DE BANDEROLES "VOLEM ACOLLIR" "OBRIU FRONTERES"






Aquest passat dimecres dia 14 de Desembre per la setmana pel dret a migrar, els l'alumnat UNESCO hem realitzat un taller per realitzar les banderoles amb el lema "Volem Acollir". 

Vam quedar a les 17.15 i vam començar a retallar tota la roba que teníem. Hi havia roba de tot tipus i en vam poder fer més de 30. Amb la pintura i el corró vam estampar les plantilles de les lletres de volem acollir i el dibuix de les 3 persones fugint a sobre les teles. Un cop fetes bastantes banderoles, les vam posar a la corda que anteriorment vam anar a comprar. Vam baixar la corda amb les banderoles per les escales fins al vestíbul, on les vam penjar de la finestra del director fins a la porta tensant per no fer molta corba. Llavors se'ns va acudir que podíem fer una segona tira de banderoles per omplir més. La vam fer i la vam penjar. Amb l'excusa de posar a assecar les banderoles, ja tenim decoració pel vestíbul!


Ha sigut el meu primer projecte amb l'Alumnat UNESCO i m'ha encantat fer-ho, repeteixo segur!
                                                                                                      






                                                                                                      Guillem Ortega 
                                                                                                       3r E 
                                                                                                       Escola Joan Pelegrí

Sifa Ademović. Refugiada. Supervivent d’Srebrenica.


"Tot va començar en una manifestació contra la guerra, quan va caure la primera granada. Van llançar gasos lacrimògens i tot seguit van començar a cremar cases.Tots creiem que duraria pocs dies, però el conflicte es va anant allargant..."

. 

La Sifa és una dona  forta, lluitadora, però alhora sensible i compromesa. És originària d’Srebrenica, una ciutat de Bòsnia on l’11 de Juliol de 1995 les tropes de l'Exèrcit de la República Sèrbia sota el comandament del general Ratko Mladic, seguint les ordres polítiques de Radovan Karazdic van perpetrar l’assassinat de 8.372 homes i nens musulmans, la tristament coneguda matança o genocidi d’Srebrenica, durant la guerra dels Balcans. Avui ha deixat per unes hores la seva feina per visitar-nos a l’escola en el marc de la Setmana d’Accions Educatives pel Dret a Migrar i explicar-nos la seva experiència com a refugiada. Ens captiva amb el seu relat, ens emociona i ens fa sentir empatia cap a les persones que com ella, senten l’obligació de migrar, sovint degut a una guerra. Ens diu que se sent orgullosa de ser musulmana europea i se sent plenament integrada a la cultura catalana i a la ciutat on actualment viu amb els seus dos fills, Sant Celoni. Aquest és el seu relat... 



El meu veí em va ajudar, ja que no hi havia menjar. Ell tenia una vaca i em donava llet. Jo estava sola a Sarajevo, la ciutat estava assetjada. Només tenia 20 anys i una criatura malalta. La meva família estava Srebrenica, sense noticies meves, el meu marit, lluitant al front. Jo havia marxat a la capital en busca d’atenció mèdica i medicaments per la meva filla. El meu veí també em va ajudar a pujar a un dels últims autobusos que van poder fugir del setge i sortir de la ciutat, cap a Macedònia.

La meva filla Azra, de tres mesos, tenia Tos ferina molt forta i gràcies a això vam poder passar l’últim checkpoint que ens quedava abans de creuar la frontera. La nena no parava de tossir, i aquest fet va cridar l’atenció del militar serbi que havia pujat a l’autocar i ens va deixar passar. La resta de viatgers em deien que la meva filla els havia salvat la vida, havíem creuat la darrera frontera limitava Bòsnia amb Sèrbia camí de Macedònia. Teníem constància que als dos autocars precedents els havien aturat i fet baixar i els havien afusellat. Els feien cavar les seves pròpies tombes i després els disparaven.

Van passar vuit mesos des de que vaig sortir d’Srebrenica, voltant per Macedònia, fins que vaig poder arribar a Vitòria, ja que acollien alguns refugiats i les dones amb nens petits teníem preferència. No coneixia l’idioma, no tenia documentació, només el paper de l’hospital del naixement de la nena, no tenia diners ni recursos. La gent es va portar molt bé, em va ajudar.

Després d’uns quants mesos, em vaig assabentar de que algunes famílies de Catalunya acollien a refugiats amb nadons, vaig decidir d’anar-me’n cap allà i em van acollir amb la meva filla.

Però... i la meva família? Què va passar amb ells?
Bé, la meva mare i la meva germana van fugir fins a la fàbrica de bateries de Potočari on hi havia els cascos blaus holandesos de l’ONU cercant la seva protecció. Els serbis humiliaven, denigraven, amenaçaven i violaven a les dones. La meva mare havia sentit de la meva àvia que durant la II Guerra Mundial les dones es feien passar per embarassades posant-se roba o coixins a la panxa, per evitar ser violades, i així ho van fer. Respecte al meu pare i els meus dos germans, ells van patir pitjor sort: van fugir per les muntanyes, que estaven minades, plenes de paranys i trampes, constantment bombardejades, amb les fonts d’aigua enverinades i sense menjar. Els van matar pel camí. Al meu germà petit, de només 15 anys, vam poder enterrar pràcticament el cos sencer, trobat a una fossa comuna. Del meu pare, enterrat fa un parell d’anys, només van trobar 2 o 3 ossos, que és el que vam enterrar. Al meu altre germà encara no l’han trobat.

Quin sentit té tornar? Està tot destruït. No hi ha futur, no hi ha esperança...

La gent que decideix tornar es troba la seva casa completament destruïda, cremada, o bé ocupada per una altre família. Els teus veïns ja no hi són, han fugit, han mort, i els nous veïns són aquells que un dia van fer-te fora. Ja no queda res, només records, i és molt trist.

Però això no ho és tot, hi ha màfies que t’enganyen amb la il·lusió de que els teus familiars estan encara vius, reclosos. Jo hi vaig caure en un d’aquests enganys. Et truquen per telèfon, no saps com ni d’on han tret el teu número, et diuen que els teus familiars estan vius, i et donen esperances, et demanen 8000 marcs alemanys pel seu rescat dels camps de concentració. Reculls com pots els diners, pagues, i ja no tornes a obtenir respostes. Es lucren del patiment, fan negoci del dolor.

Ara que visc a Sant Celoni, treballo de cuinera, tot i que jo vaig estudiar comerç. El meu fill ha nascut aquí, no té la nacionalitat espanyola ni tampoc la bosniana. La meva filla tampoc en té cap de les dues, només visats de residència. Ha acabat els estudis de Traducció i Interpretació i no troba feina, com la majoria de joves. Estem en tràmits, no sabem que passarà. Jo només tinc la nacionalitat bosniana perquè no he pogut obtenir la Espanyola, en tot cas, si l’obtingués, perdria la bosniana, no hi ha acords entre països, això a Alemanya no passa.

Durant tres anys que va durar la guerra, vaig estar patint. Patint per la meva família, perquè no sabia res d’ells, ni ells de mi. Gràcies a uns contactes i vàries gestions, vaig poder establir contacte amb la meva mare i la meva germana. Durant les vacances puc visitar-la. Ara viu a Sarajevo. Però segueixo sense trobar el cos del meu germà. Sé que està mort, probablement enterrat a una fossa comuna a Kamenica. I només tinc tres ossos enterrats del meu pare.

Tot això ens explicava la Sifa el dimecres 14 de desembre (aquell mateix dia, el 1995, es signaven a París els Acords de Dyton que posaven fi a la guerra de Bòsnia) durant la Setmana d’Accions Educatives pel Dret a Migrar promoguda per l’associació Casa Nostra Casa Vostra que té com objectiu sensibilitzar l’alumnat de les escoles catalanes del que està passant en aquells països en guerra.

Després de que vingués la Sifa a explicar-nos la seva experiència durant la guerra al seu país i tot el que va viure com a refugiada, t’adones de les coses que et poden arribar a passar sense ser culpable de res ni haver fet mai res dolent. Penses que tot això et podria haver passat a tu i que hauries pogut morir i que avui dia encara ho està patint molta gent, i sovint, mirem cap a un altre costat. De les injustícies que hi ha al món i del poc que es fa per subsanar-les.

Quan va acabar la seva explicació i va dir si algú tenia alguna pregunta, tothom es va quedar mut, amb la mirada perduda o fixada en ella, en silenci. Segurament, teníem molts dubtes sobre la seva història, moltes preguntes a fer, curiositats... però no sabíem què dir després de tot el que ella acabava d’explicar-nos.


Amb algunes de les coses que ens explicava, molt dures, s’emocionava i es notava que encara li afecten, però ella, impassible al dolor que segur estava sentint, ho explicava i ho compartia amb nosaltres. Estem molt agraïdes, perquè no ha de ser gens fàcil.

Ha de ser molt dur viure sense saber de la teva família, de la teva mare i germana. Tenint la inseguretat de que els teus germans o el teu pare estan morts, o segueixen vius, i algú se’n vol aprofitar del teu dolor, del teu patiment. Et fa reflexionar que en qualsevol moment, sense esperar-ho, la teva vida, de cop, pot canviar per complet pel simple fet de que hi hagi una guerra entre països veïns, o dintre del propi país, perdre casa teva, la teva família i haver de fugir cap a un altre país per no perdre la vida i en el que probablement no seràs benvingut. A les guerres, com estem veient a Síria i com ens ha explicat la Sifa, els que més pateixen som la població civil.

No podrem mai ni tant sols arribar a imaginar tot el que la Sifa ha passat, perquè mai ho hem viscut, i deu haver estat especialment dur haver-ho passat tot això sola, però sentim un enorme respecte, empatia i estimació cap a la Sifa per haver-se obert a nosaltres i haver dedicat el seu temps, venint des de Sant Celoni, per compatir la seva història amb nosaltres.






Ana Cruz
Ariadna Garcia

3r E d’ESO de l’Escola Joan Pelegrí

dimecres, 14 de desembre del 2016

PLORA EL MAR, Joan Dausà

Cançó de Joan Dausà per a la Campanya Casa Nostra, Casa Vostra.


Xerrada de l'Arcadi Oliveres "Drets Humans i responsabilitat personal"

El passat 14 de desembre els alumnes de segon de batxillerat vam tenir el privilegi d’assistir a una xerrada de l’Arcadi Oliveres. El discurs de caràcter pedagògic de l’Arcadi en contra del militarisme, del subdesenvolupament, de les desigualtats i la injustícia de les relacions econòmiques entre països; va captar, evidentment, l’atenció de l’auditori.

Mitjançant dades va donar peu a un seguit de reflexions marcades, sens dubte, pel seu compromís amb qüestions com la necessitat d’incrementar l’ajut al desenvolupament, l’aposta pel consum responsable, la crítica contra la recerca i despesa militar; entre d’altres temes relacionats amb la cultura de la pau i la justícia social. Sense anar més lluny, en referència al tema esmentat amb anterioritat, va afirmar que Espanya es troba entre el lloc 20 i 25 pel que fa a desenvolupament, mentre que en exportacions armamentístiques es troba entre el 6 i el 8. Va afirmar també que l’estat espanyol ha proporcionat armes a països com Turquia, Líbia, Afganistan, Qatar, Egipte, Algèria i Jordània; aquestes transaccions han anat de la mà, evidentment, de “Juancar” i els seus.

Es va parlar també sobre el greu problema del coltan i el maquiavèl·lic comportament de grans multinacionals com ara Bayer i Samsung.

Pel que fa a la immigració va aportar tot un seguit de xifres a favor de l’acollida de persones provinents d’altres regions. Va defensar l’efecte positiu que aquesta provoca tant en el reemplaçament poblacional i el conseqüent augment de població activa, com en l’enriquiment cultural que genera tot exposant l’origen d’algunes tradicions catalanes.

En acabar la seva intervenció va deixar un temps per preguntes de l’auditori. L’alumnat va preguntar sobre diferents temes, però es va centrar essencialment en la millor manera d’ésser informats. L’Arcadi va senyalar la dificultat per fer-ho de manera òptima; va exposar que per exemple, el principal accionista de Le Figaro, un dels diaris més venuts a França, és també un gran accionista en la indústria armamentística. Encara així va senyalar la qualitat d’un altre tipus de premsa, on trobaríem la Marea, Opcions o portals web de diferents organitzacions no governamentals.

Van sorgir preguntes també relacionades amb l’ètica empresarial.

 Sens dubte xerrades com aquesta són immensament profitoses pel desenvolupament d’una consciència que en els nostres dies és més necessària que mai. Per altra banda la qualitat d’aquestes xerrades s’eleva exponencialment si es tracta de persones amb la trajectòria de l’Arcadi.




Martí Ariza
2n de Batxillerat B
Escola Joan Pelegrí

dilluns, 12 de desembre del 2016

INICIEM LA SETMANA D'ACCIONS EDUCATIVES PEL DRET A MIGRAR

Iniciem la SETMANA D'ACCIONS EDUCATIVES PEL DRET A MIGRAR a l'Escola Joan Pelegrí:

dimecres, 30 de novembre del 2016

DIVENDRES 16 ACTIVITAT A TOT SECUNDÀRIA "1 minut de silenci"

L'Escola Joan Pelegrí ens hem adherit a la Setmana d'Accions Educatives pel Dret a MigrarPer aquest motiu durant la setmana del 12 al 16 de desembre realitzarem diverses activitats relacionades amb el dret a refugi.

A part de les activitats que farà cada curs en concret, de forma general en farem una:

El divendres 16 de desembre a les 12:00 del migdia farem tots plegats un minut de silenci:

A les 12:00 sonarà una senyal acústica que ens indicarà que hem de començar a fer silenci i mantindrem silenci fins que acabi una segona senyal acústica.




DILLUNS 12 A MUNT LA PANCARTA!

El dilluns 12 de desembre a les 10:00 penjarem la pancarta: VOLEM ACOLLIR.



ACTIVITAT 2n de BATXILLERAT


ACTIVITAT 4t d'ESO, 1r de BATXILLERAT I CICLES

L'Escola Joan Pelegrí ens hem adherit a la Setmana d'Accions Educatives pel Dret a MigrarPer aquest motiu durant la setmana del 12 al 16 de desembre realitzarem diverses activitats relacionades amb el dret a refugi.


A 4t d'ESO i 1r de Batxillerat es farà la mateixa uns des de la matèria de Cultura i Valors Ètics i els altres des de Tutoria. L'activitat consistirà a veure un video sobre la temàtica dels refugiats i després comentar-lo. Adjuntem un qüestionari per facilitar-ne el comentari.



QÜESTIONARI:

1. Situació d'origen: Destaca alguna de les situacions que s’expliquen o d’imatges que mostren la situació que està a l’origen dels refugiats.

2. La fugida de Síria:   Destaca alguna de les situacions que s’expliquen o d’imatges que al procés de la fugida, des de Síria fins a Europa.

3. El camp de refugiats d'Eko: On i com es va crear el camp de refugiats d’Eko?

4. Què van fer les persones d’Eko per fer més habitable el camp? Hi ha alguna de les imatges que et cridi l’atenció?

5. Música i balls al camp, quina finalitat tenen?

6. El desallotjament d’Eko i el trasllat al camp de Vasilika, les condicions dels refugiats empitjoren. Com ho viuen els refugiats?

7. Què intenten un cop estan en el nou camp?

8. Les persones refugiades i Europa: Com veuen la possibilitat d’arribar al seu destí a Europa, des del nou camp?

9. Quina diferència veuen ells entre els europeus i els seus governs?

10. Les persones refugiades i el futur: Com veuen aquests refugiats el futur?


Nota sobre el video: Aquest vídeo es va veure en l'acte de lliurament del Premi Internacional Alfons Comín que es va realitzar a l'Ajuntament de Barcelona el 16 de novembre d'enguany. Presenta les dificultats, però també els esforços i les esperances de la Comunitat d'Eko (a Grècia). Ajuda a entendre una mica més quina és la situació que viuen els refugiats.




.

ACTIVITAT 3r d'ESO

L'Escola Joan Pelegrí ens hem adherit a la Setmana d'Accions Educatives pel Dret a MigrarPer aquest motiu durant la setmana del 12 al 16 de desembre realitzarem diverses activitats relacionades amb el dret a refugi.

A 3r d'ESO l'activitat es farà des de la matèria de Cultura i Valors Ètics i consistirà en la visita d'una persona refugiada o d'una persona que ha estata treballant a un camp de refugiats. a cada grup. Per tal de dur a terme la sessió caldrà una activitat de preparació a la classe anterior.

Les visites a la classe seran els dies:

Dilluns: 10:30 a 11:30 3r D / 11:30 a 12:30 3rC/
Dimecres: 9:00 a 10:00 3r E
Dijous: 10:30 a 11:30 3B /
Divendres: 11:30 a 12:30 3r A/ 12:30 a 13:30 3r F

ACTIVITAT DE PREPARACIÓ 

1. Veure un vídeo de motivació:


2. Definir/aclarir alguns termes: migrant (emigrant-immigrant), dret a asil, refugiat, solidaritat, camp de trànsit, camp de refugiats.

3. Per grups preparar preguntes per la persona refugiada


4. El professor/a les recull i en fa un llistat ordenat perquè el dia que vingui la persona refugiada tothom les pugui fer

ACTIVITAT 1r i 2n d'ESO

L'Escola Joan Pelegrí ens hem adherit a la Setmana d'Accions Educatives pel Dret a MigrarPer aquest motiu durant la setmana del 12 al 16 de desembre realitzarem diverses activitats relacionades amb el dret a refugi.

A 1r i 2n d'ESO l'activitat es farà des de la matèria de Cultura i Valors Ètics i consistirà en la lectura d'un conte sobre la temàtica del dret a migrar. La sessió consistirà  en les següents activitats, que cal fer abans, durant i després de la lectura.

ABANS DE LA LECTURA

1. Us proposem que mireu el vídeo de l’enllaç on es mostra com canvia la vida d’una nena a causa de la guerra. Com intentaríeu animar-la després de tot? 






DURANT LA LECTURA

a) Qui parla? Expressions com grillo o estava ben despert serrant estúpidament les ales us poden ajudar a descobrir-ho.

b) Com és l’escenari que s’hi descriu? Busqueu exemples que demostrin l’estat lamentable en què es troba a la barcassa.

c) El protagonista comprèn la por de l’humà que plora desesperat. Aleshores, “grilla” encara més fort perquè també se sent atrapat per “una teranyina de blancors florescents que el mar teixeix cada vegada que pica contra el bastiment de la barca”. A què es refereix amb aquesta metàfora?

d) La barcassa es diu L’esperança. Creieu que es tracta d’una premonició o d’un desig?

e) El protagonista s’adona que els humans canvien l’estat d’ànim en funció del transcurs de les hores. Com són durant el dia? I com es comporten quan arriba la nit? 

f) El final que presenta l’autora no és gaire clar. De fet, ho és el destí dels que són a la barcassa?


DESPRÉS DE LA LECTURA

1. Per grups, definiu les següents paraules relacionades amb el tema de la lectura.





2. Un cop tingueu clar el significat dels conceptes anteriors, feu-los servir per explicar el drama de les persones que intenten marxar de Síria.    

3. Observeu les següents imatges i responeu les preguntes que trobareu a continuació.


Aquest barri és habitable?








             

Hi ha lloc per a tothom?












4. Creieu que l’èxode de tantes persones pot tenir alguna solució possible? La resposta ciutadana dels països europeus està sent la mateixa que la dels seus dirigents?


SETMANA D'ACCIONS EDUCATIVES PEL DRET A MIGRAR, DEL 10 AL 18 DE DESEMBRE

VOLEM ACOLLIR


L'Escola Joan Pelegrí ens hem adherit a la Xarxa i durant la setmana del 12 al 16 de desembre realitzarem  varies activitats relacionades amb el dret a refugi.


La Xarxa és un espai viu, col·laboratiu, de confiança i cura, on compartir experiències, recursos i fer accions coordinades amb impacte social abordant l’actual crisi ètica sobre les fronteres i en favor del dret a migrar. A la Xarxa hi tenen cabuda tots els agents educatius: escoles, instituts, AFAs, entitats del lleure, equipaments educatius, moviments socials, associacions, així com persones interessades en col·laborar-hi.


Des de la Xarxa es promou la Setmana d’Accions Educatives pel Dret a Migrar consisteix en un calendari comú d’accions entre 10 i el 18 de desembre per visibilitzar la feina que s’està fent en el món educatiu per promoure l’apoderament d’infants i joves, fer incidència social i mediàtica i apel·lar a la responsabilitat dels governs envers les persones amb dret a refugi.

A continuació es pot veure el l'anunci de la Campanya en la que estem col·laborant:




ARRENCA LA CAMPANYA CASA VOSTRA ÉS CASA NOSTRA

Arrenca Casa Nostra Casa Vostra, la campanya ciutadana que reclama voluntat política per acollir refugiats:

3/alacarta/telenoticies/arrenca-casa-nostra-casa-vostra-la-campanya-ciutadana-que-reclama-voluntat-politica-per-acollir-refugiats/video/5634797/



dissabte, 19 de novembre del 2016

Declaració "Les nostres criatures tenen el dret a viure i estudiar en pau "

Declaració signada per 524 mestres, professors i activistes de la regió d’Alep    


Declaració
Les nostres criatures tenen el dret a viure i estudiar en pau

A l’Assemblea General de Nacions Unides
Al Secretari general de l'ONU
Als Estats Membres del consell de seguretat
A l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans
Al Consell de Drets Humans
A Save the Children
UNESCO
OCI
Unió Europea
Enviat especial de l'ONU a Síria Sr. Staffan de Mistura

El món s’ha commocionat davant l’assassinat de criatures  a les escoles. Morts provocades pels brutals, deliberats i sistemàtics bombardejos de les forces aèries siriana i russa, indiferents i sense pietat ni compassió. Això succeeix davant la mirada de tots els activistes de Drets Humans, governs al voltant del món, Nacions Unides, Estats Membres del Consell de Seguretat i d¡organitzacions de Drets Humans.

El crim de l’atac a l’escola municipal de Hass, a la zona rural d’Idlib dimecres 26 d'octubre de 2016 per atacs aeris sirians i russos, va ser un dels pitjors crims de guerra de la nostra era. Com a resultat d'aquest atroç crim, més de 30 alumnes de l'escola i 7 professors van ser assassinats, així com un metge que estava assistint als ferits. El balanç final pot ser pitjor, perquè hi ha un centenar més ferits, la majoria dels quals han patit amputacions.

Aquest crim és un de desenes, i un exemple d'injustificat bombardejos aeris deliberats sobre escoles, en zones lluny del front i sense presència de grups armats.

Aquest crim és considerat, en tots els sentits, un crim de guerra contra la humanitat i contra la infància.

Des del començament de la revolució siriana, les forces aèries del règim han marcat com a objectiu militar les escoles, destruint-les sobre els caps d’alumnes i docents. Més de 5.000 escoles han estat danyades per atacs aeris, assassinant al voltant de 10.000 nens en aquests centres (5.023 d'ells són menors de 10 anys) juntament amb més de 500 mestres i professors. En total, la xifra de menors assassinats pels atacs aeris sirians i russos ha arribat als 50.000.

El silenci de la comunitat internacional sobre el bombardeig a civils, escoles, centres educatius i sanitaris, el fet que no s’obligui el règim sirià i els seus aliats (representats per Rússia i Iran) a evitar els civils i escoles, es converteixen en una llum verda de la comunitat internacional al règim sirià per assassinar a més criatures.

Per tant, i sent organitzacions de drets humans i activistes civils que presencien aquests crims, posem a la comunitat internacional sobre les seves responsabilitats històriques. Sol·licitem urgentment que s'activi el codi de protecció civil, la qual cosa és un absolut principi humà.

Les nostres demandes urgents podrien ser prioritzades de la següent manera:

1- Formar un comitè internacional per investigar la massacre de l'escola de Hass. Aquest comitè podria investigar tots els atacs aeris contra escoles i remetre aquests arxius a al Tribunal Penal internacional.
2- Emetre una decisió internacional vinculant sobre la necessitat d'evitar civils i protegir escoles i les criatures a Síria.
3- Aturar els atacs aeris diaris contra la població  civil siriana.
4- Demanar als països europeus que treballen sota els principis de la justícia universal, que comencin a investigar els crims de guerra contra la humanitat comesos per oficials sirians i russos, i remetre'ls a judicis per crims de guerra.
5- Assegurar que les escoles i els nens tenen un bon suport material i moral, i dotar de protecció les escoles de les zones alliberades de Síria.
6- Fer responsables a totes les parts implicades en el conflicte sirià dels atacs contra civils i escoles

Amb tot el respecte

Síria



15 d’octubre de 2016 

divendres, 18 de novembre del 2016

VOLEM ACOLLIR

Aquest vídeo es va veure en l'acte de lliurament del Premi Internacional Alfons Comín que es va realitzar a l'Ajuntament de Barcelona el 16 de novembre d'enguany. Presenta les dificultats, però també els esforços i les esperances de la Comunitat d'Eko (a Grècia). Ajuda a entendre una mica més quina és la situació que viuen els refugiats:

divendres, 4 de novembre del 2016

Macroactivitat 2016

Aquí podeu veure el resultat de la Macroactivitat 2016. Durant la Campanya de Solidaritat 2015-2016 vam col·laborar amb Canpedró i el dia 15 d'abril vam fer una Cadena Humana des de l'Escola Joan Pelegrí fins a Canpedró.


dimecres, 2 de novembre del 2016

Campanya de Solidaritat 2016-2017


Durant aquest curs, 2016-2017, a l’Escola Joan Pelegrí, portem a terme la 25a Campanya de Solidaritat. Aquesta campanya té com a objectiu conèixer de prop el projecte que la Fundació La Pitahaya  porta a terme a Betània (Nicaragua) i sensibilitzar-nos sobre la realitat que s’està vivint en aquesta comunitat. 

L’estiu del 2000, en Miquel Cubero, professor de l’Escola Joan Pelegrí, fent un recorregut per la zona nord-occidental de Nicaragua, allà on havia fet més mal l’huracà Mich dos anys abans, va conèixer un assentament de 33 famílies que estaven ocupant una petita zona de les terres d’una gran hisenda mig abandonada. Aquelles famílies eren en part supervivents de l’huracà i en part antics treballadors de la hisenda. En Miquel va decidir implicar-se i trobar una solució estable i definitiva per aquelles persones que estaven sotmeses incursions policials i arrestos. A partir de la recerca de finançament, entre els quals  hi va haver l’ajuda econòmica aconseguida a través de la Campanya de Solidaritat de la nostra escola durant el curs 2000-2001, van comprar 30 hectàrees, es va instituir el poblat de Betània,  van aconseguir que cada família tingués una casa digna i es va construir un pou de 70m de profunditat d’on es pot obtenir aigua de primera qualitat.

A partir de tot això es va crear la Fundació La Pitahaya, el nom de la qual prové d'un cactus molt sofert que fa uns fruits grans, carnosos, morats per dintre, molt hidratants i refrescants i que van triar com a homenatge als puntals del poblat, les dones. 

Un cop establerta la infraestructura de la comunitat es va crear un menjador; primer infantil, i ara, social. En el primer torn se serveixen les mares gestants i les lactants (volen evitar lesions prematures i irreversibles per malnutrició) i les persones majors de 60 anys; en el segon torn se serveixen els infants com a final de l'activitat escolar. El servei s'ofereix els set dies de la setmana.

En el proper curs escolar es crearà el que aquí entenem com a casal: s'oferirà a la canalla activitats esportives, musicals, plàstiques, de reforç acadèmic... des del final del menjador fins les 17h. i des d'aquest espai confien poder donar atenció psicològica per superar traumes i dols (abandonaments, violència, mals referents, abusos...)

Per altra banda, des del primer moment que va anar conformant-se Betània, una ONG especialitzada en infants del carrer va crear una petita escola al mateix poblat. Després de tots aquests anys ha comunicat que no pot continuar finançant l'escola. La Fundació està estudiant la manera perquè l'escola no tanqui (la deserció seria més gran si han de desplaçar-se a una distància mínima de dos quilòmetres). És, justament, aquest projecte el que ha fet que el Grup Unesco de l'Escola Joan Pelegrí proposés tornar a col·laborar amb Betània a través de la Fundació La Pitahaya.

       


La Fundació La Pitahaya i el projecte a Betània (Nicaragua)




L'estiu del 2000, fent un recorregut per la zona nord-occidental de Nicaragua, allà on havia fet més mal l'huracà Mich dos anys abans, vaig conèixer un assentament de 33 famílies que estaven ocupant una petita zona de les terres d'una gran hisenda mig abandonada. Aquelles famílies eren en part supervivents de l'huracà i en part antics treballadors de la hisenda.

Vam acordar que aquell meu mes programat a Nicaragua, l'invertiria allà, a manera d'escut humà. Mentre hi fos confiàvem que hi hauria menys incursió policial i arrestos. Així va ser.

D'aquest lligam va sorgir el buscar la solució estable i definitiva. Després de passar per molts entrebancs vam acabar comprant les terres, 30 hectàrees.  Es va instituir un nou poblat, Betània.

El següent pas va ser aconseguir el finançament  perquè cada família tingués una casa digna. Va ser autoconstrucció. (Cal dir que entre d'altres ajuts econòmics vam poder comptar amb la Campanya UNESCO de la nostra escola del curs 2000/2001)

Més endavant el repte era que deixessin de fer servir el pou que cada família havia cavat al seu terreny, si més no, no fer-lo servir per aigua de boca. Aquelles aigües eren altament tòxiques per  productes químics (pesticides) i biològics (latrines). Vam poder fer un pou a 70m de profunditat: aigües de primera qualitat. Vam instal·lar un sistema d'energia solar. Més tard es va tractar que l'aigua arribés a cada casa i no l'haguessin d'anar a buscar al mateix pou.

 Amb tot això els lligams ja eren tan forts i el seguit de necessitats i reptes tan gran que vam optar per constituir-nos en fundació, Fundació La Pitahaya. La pitahaya és un cactus, molt sofert, fa uns fruits grans, carnosos, morats per dintre, molt hidratants i refrescants. El vam triar com a homenatge als puntals del poblat, les dones.

Però no tot s'acaba en la infraestructura.  Després d'aquestes bases teníem els eixos de l'alimentació, l'educació i la salut:

Vam crear un menjador; primer infantil, i ara, social. En el primer torn se serveixen les mares gestants i les lactants (volem evitar lesions prematures i irreversibles per malnutrició) i les persones majors de 60 anys; en el segon torn se serveixen els infants com a final de l'activitat escolar. El servei s'ofereix els set dies de la setmana.

En el proper curs escolar es crearà el que aquí entenem com a casal: s'oferirà a la canalla activitats esportives, musicals, plàstiques, de reforç acadèmic... des del final del menjador fins les 17h. i des d'aquest espai confiem poder donar atenció psicològica. Hi ha molt de trauma, molt de dol (abandonaments, violència, mals referents, abusos...)

Per altra banda, des del primer moment que va anar conformant-se Betània, una ONG especialitzada en infants del carrer va crear una petita escola al mateix poblat. Després de tots aquests anys ha comunicat que no pot continuar finançant l'escola. La nostra Fundació està estudiant la manera perquè l'escola no tanqui (la deserció seria més gran si han de desplaçar-se a una distància mínima de dos quilòmetres). Això vol dir que cap la possibilitat d'haver de buscar nosaltres el nou finançament.

Convèncer el jovent perquè no renunciï a l'estudi, perquè aspiri a estudis tècnics, fins i tot a universitaris, és un cavall de batalla. Aquelles famílies que vam conèixer fa setze anys, han crescut; aquells joves i infants ja són pares... la població ha augmentat;  en cada casa nuclear viuen, amuntegades, quatre, cinc i sis famílies...  És tot un repte. Com ho és també l'atur crònic; el treball temporal en unes condicions pèssimes de salari i salut; la migració clandestina, especialment cap a Costa Rica... Tot això són part dels serrells que procurem entendre i atendre.









Miquel Cubero