dimecres, 27 de juny del 2018

Celebració 25è aniversari Grup Unesco


El passat dimecres dia 20 de Juny  vam celebrar, al menjador de l’escola de Secundària, el 25è aniversari del naixement del Grup UNESCO de la nostra escola.
A 2/4 de 2 del migdia la Mercè Boix, mestra i coordinadora a Primària del Grup UNESCO, va donar la benvinguda a totes les persones assistents -professorat actual i professorat ja jubilat però que al llarg de tots aquests anys han estat part activa del Grup i representants de l’alumnat- i va agrair la feina feta en aquests 25 anys tot animant a continuar treballant en aquesta línia.
A continuació es va procedir a destapar la frase extreta de la Constitució UNESCO “Les guerres neixen en la ment de les persones i, per tant, és en la ment de les persones on han d’edificar-se els fonaments de la pau” per part de les persones que van formar part de la 1a reunió del Grup UNESCO l’any 1992: Miquel Cubero, Toni Lladó, Albert Marzà i Anna Muxí. Amb un record especial per la Tere Astasio que també va formar part d’aquest grup inicial.
Després la Montserrat Gusi, professora i coordinadora a Secundària del Grup UNESCO, va explicar el perquè d’aquesta frase, i va donar pas a l’Albert Marzà que, com a membre fundador va llegir un text per explicar el germen del Grup. Aquest text el podeu trobar a continuació d’aquesta notícia.
Per acabar aquesta 1a part de l’acte, la dels parlaments, la Montserrat Gusi va llegir un altre text amb tota una sèrie de reflexions que el Grup vam elaborar en la valoració que vam fer per celebrar els 20 anys d’existència. Reflexions que recullen on som ara i cap a on volem anar. Un document intern que vam voler compartir i que podeu llegir més avall.
Tot seguit les persones fundadores i les coordinadores del Grup van bufar les 25 espelmes del pastís commemoratiu i d’aquí es va passar al pica-pica i brindis per acabar l’acte.
Pels assistents va ser un acte molt emotiu on es va valorar la feina feta durant tots aquests cursos i es van recordar fets i anècdotes que ja teníem oblidats.
Ens veiem d’aquí 25 anys més.

dijous, 21 de juny del 2018

Grup Unesco: On som i on volem anar?


GRUP UNESCO: ON SOM I ON VOLEM ANAR

Fa més de 5 anys vam elaborar un text de revisió crítica dels 20 anys que mai va transcendir més enllà del Grup UNESCO.

Potser avui és el moment de fer-ne un resum destacant-ne alguns del elements de reflexió i els reptes de futur del Grup UNESCO que vam recollir en aquell document:

1.  Caldrà continuar treballant adequadament per tal de mantenir un espai propi per a l’Educació per la Pau (EP) dins de l’escola a través de les Campanyes de cooperació, les Jornades Culturals, el Premi Drets Humans, el Dia de la Dona, etc.
2.      Pel que fa a les Campanyes UNESCO i Jornades Culturals  creiem que hem aconseguit tant un model estable per treballar l’EP a l’escola com un to adequat per fer-ho. En aquest sentit creiem que hem implementat amb l’alumnat un model de solidaritat crítica com a resposta a les injustícies. Volem que el nostre alumnat es pregunti, davant les situacions que plantegem en cada campanya, Per què passa això? (que s’interessin, doncs, per les causes de les injustícies, les desigualtats i la vida indigna). Entenem la solidaritat com un intercanvi bidireccional (un espai de trobada entre persones de diferents col·lectius, en el qual podem aprendre de les persones amb les quals col·laborem) i, sobretot, que la solidaritat té implicacions personals (canvis d’actitud respecte el consum, els diners, la reutilització, la reducció, el reciclatge i potser a vegades, pèrdua de privilegis o benestar personal a favor d’un benestar per tothom).
3.      En relació al Premi Drets Humans també es pot dir que hem aconseguit una forma de treball satisfactòria i un model d’acte de lliurament, també, adequat. En els darrers anys hem canviat l’horari i l’hem posat dins l’horari lectiu per donar-li més valor i fomentar la participació de l’alumnat.
4.      Pel que fa al currículum, caldrà continuar vetllant perquè sigui possible dur a terme el treball amb valors propi de les Escoles Associades de la UNESCO tot i els canvis de les lleis o les variacions dels plans anuals, tant en les matèries on el contingut ho fa més possible com en la resta, atenent sobretot a l’apartat de valors.
5.      Caldria, continuar animant la reflexió interna sobre els valors com a element comú a tota la comunitat educativa. Això a Infantil-Primària s’està fent en els grups de treball de les Jornades de Juny i a Secundària a través de l’Enquesta de Valors i la Tutoria de valors que vam engegar el curs passat.
6.      Recuperar el caràcter “integrador” que el Grup va tenir en els seus orígens. Durant aquests vint-i-cinc anys han aparegut a l’escola un seguit d’iniciatives des de les quals es treballen els valors (Agenda 21, Grup Competències Socials a Infantil-Primària, Músics Solidaris, TEI). Des del Grup UNESCO pensem que és important sumar esforços entre tots els grups que actuem en el mateix sentit i, per això, animem la Direcció de l’Escola perquè estableixi lligams i coordini aquests grups.
7.      El mateix pot dir-se sobre la necessitat de coordinar la tasca en valors que duen a terme les diferents entitats que formen la Fundació Cultural Hostafrancs (Escola, CMX, Ateneu, BAM, Instal·lacions Esportives, Barcino Oriens, Orfeó Atlàntida, Escola d’acollida de persones immigrants de l’Ateneu Montserrat).  Des del Grup UNESCO pensem que caldria que la Direcció de la Fundació possibilités la trobada i la cooperació en la tasca de valors entre les diverses entitats. Un primer pas seria estar informats de les activitats que tothom du a terme.
8.      No perdre contacte amb els referents externs, sobretot el PEA i la XEAUC, que ens ha proporcionat múltiples idees i contactes personals; però tampoc perdre’l amb aquelles ONG i associacions amb les quals hem treballat en els anys anteriors, i que ens han ajudat a consolidar l’EP dins de l’escola. Alhora veure com no desvincular-nos de xarxes que aglutinen l’EP al nostre entorn: Intermón-Oxfam, Senderi, Edualter, Xarxa educativa en suport de les persones refugiades, Fundipau.
9.      Continuar participant, dins de les nostres possibilitats, en les crides a l’acció que ens vinguin des de l’exterior: un exemple d’això seria la nostra participació en els actes de la Xarxa educativa en suport de les persones refugiades de Sants Montjuïc.
10.  Hauríem de continuar potenciant les relacions amb els mitjans de comunicació del barri o locals. Això, a més, ens permetria tenir una més gran incidència en el barri. En els darrers anys hem fet actes fora de l’escola com la cadena humana fins a Canpedró, manifest Dia de les Persones migrants a la Plaça Joan Pelegrí, ...
11.  A més de tot l’anterior, és convenient fer una feina de conservació i classificació de la documentació escrita i audiovisual que produïm (fotografies, vídeos, etc.). En els darrers anys el blog ha estat com el nostre diari personal on va quedant tot el que anem fent.
12.  Caldrà, també, tenir cura de nosaltres mateixes, les persones que formem part del Grup, per no cremar-nos en la feina quotidiana i per saber mantenir el bon humor, a més de l’esperit crític. A vegades tenim la sensació que som “4 gats” però això no ens ha de desanimar per continuar endavant.
13.  Ser conscients que la base de l’activitat del Grup és la feina voluntària, i que, per tant, continua sent necessari  prioritzar accions i tasques.
14.   Finalment, seria bo que els Claustres, dels quals el Grup UNESCO no és altra cosa que una comissió permanent, responguessin si es compleix, o fins a quin punt es compleix, allò que se’ls va plantejar l’abril de 1992 en el Document on es proposava que ens féssim Escola Associada a la UNESCO: “l’objectiu final seria que tota l’Escola s’orientés vers els objectius abans esmentats (pau, drets humans, medi ambient, interculturalitat i cooperació pel desenvolupament)”.

Per acabar,  creiem que és molt important que si volem un alumnat que sigui solidari, defensi les injustícies i sigui crític amb la societat que ens envolta cal que el professorat i tots els membres de la comunitat educativa fem el mateix, cal donar exemple amb el nostre dia a dia i no tenir por de posicionar-nos perquè com diu Paulo Freire: " Tot projecte pedagògic és polític i es troba amarat d'ideologia.....La discussió fonamental és política." 

Finalment agrair-vos a tots i a totes la vostra col·laboració en aquest darrers 25 anys i esperem que en puguem celebrar 25 més o més!!!

Orígens del Grup Unesco. Qui ens ho havia de dir!


QUI ENS HO HAVIA DE DIR!
La Montse Gusi va recordar-me fa uns dies que a l’acte de celebració dels 25 anys del Grup UNESCO hauria de dir unes paraules sobre els orígens del Grup, en la meva qualitat de membre “fundador”. En aquell moment em va venir al cap una imatge curiosa que li vaig comentar. Aquesta imatge té a veure amb una llegenda urbana lligada a la creació de les grans companyies tecnològiques dels EUA: es diu que van néixer en un modest garatge, que era l’únic espai disponible per a aquells joves emprenedors cibernètics. Doncs, bé, la imatge a què em referia era que el garatge on va néixer el Grup UNESCO va ser el Lluís, que és també un lloc modest, però no és un garatge, sinó un bar, una cosa molt més mediterrània que no pas els pàrkings de les cases unifamiliars californianes.
Qui ens havia de dir que 25 anys després d’aquells cafès al Lluís ens trobaríem tanta gent aquí? Agosarats com érem esperàvem convèncer el Claustre perquè acceptés donar suport al treball sobre Drets humans i Cooperació internacional que plantejàvem. I esperàvem, a més, que altres companys i companyes se’ns afegissin en el treball diari perquè, estava clar que dues persones soles (el Toni Lladó i jo) no se’n podien sortir sense la col·laboració de tothom. Aquest és l’origen del Grup UNESCO.
Permeteu-me un record per al Jordi Esteban,  company nostre d’aquells temps llunyans, que ens va donar la idea que va estar a l’inici del Premi Drets Humans: treballar-los a partir de la creativitat plàstica (fer pòsters i plafons).
El Premi, la primera edició del qual es remunta al 1989, ens va obrir les portes de les Escoles Associades a la UNESCO a les quals ens vam incorporar, gràcies a l’interès que hi va posar Miquel Martí el setembre de 1992. Hi va haver una primera reunió del Grup UNESCO al mes de juny on érem la Tere Astasio, l’Anna Muxí, el Miquel Cubero, el Toni Lladó i jo mateix. Va ser el 26 de juny de l’any olímpic, d’aquí a sis dies farà vint-i-sis anys.
Aquests cinc noms que consten en la primera acta del Grup els hem comentat més d’una vegada i això ens dona la diguem-ne “categoria” de fundadors. El que mai s’ha dit, que jo sàpiga, és que a l’inici del curs 1992-1993 hi va haver una segona reunió (el 8-9-1992) i que aquesta va ser més àmplia. I voldria dir els noms que consten en aquella acta perquè molts i moltes dels que estàveu allí després heu estat membres ben actius del Grup: Juli Pérez, Joan Camós, Tere Astasio, Toni Lladó, Francesc Padrosa, Gemma Aguado, Serena Canal, Miquel Cubero, Dolors Subirana, Montse Canela i Albert Marzà. I a la tercera van venir altres membres del Grup o històrics de l’escola com Teresa Dalmau, Jordi Solsona i Tomàs Salamí.
I després d’aquesta reunió n’hi va haver moltes altres.  En el primer curs vam iniciar una primera campanya de cooperació perquè el Miquel Cubero, que llavors només tenia trenta-nou anys i més cabells, va imposar els seus galons internacionalistes per fer-nos aprovar una primera Campanya de cooperació contra els que, més prudents o porucs, pensàvem que era millor un any d’observar i situar-nos. Des d’aleshores aquesta manera de procedir, tirar endavant tot i els obstacles, ha estat una divisa del Grup. En aquella primera campanya vam triar un projecte del Pla d’Escoles Associades a la UNESCO, dins d’un programa que es deia Co-Action,  per construir pupitres per a les escoles de l’Altiplà de Bolívia. Va ser l’any d’aquell mític concert de rock a La Bàscula de la Zona Franca organitzat pel Col·lectiu d’Estudiants de l’escola, d’on recordo sortir acompanyant l’alumne Pau Pugès amb la recaptació del concert.
Des d’aleshores s’han succeït vint-i-nou Premis Drets Humans i vint-i-sis Campanyes UNESCO. Això vol dir un munt de persones –alumnat, professorat, PAS, pares i mares i persones que hi han participat des de fora de l’escola- col·laborant-hi i una pila de records i anècdotes. Vol dir, també, afavorir la difusió d’un esperit crític i solidari, que des del primer moment vam pensar que havia de ser un element integrador dins de l’escola, un component positiu, dinamitzador d’energies i generador de bon humor. I, és clar, el Grup amb el temps ha fet moltes altres coses tant a Infantil-Primària com a Secundària, però això ja no em correspon a mi explicar-ho.
Voldria acabar, com ho fèiem, en l’article que fa cinc anys vaig signar juntament amb Toni Lladó en la separata del Calaix de Sastre sobre els 20 anys del Grup UNESCO, agraint a tothom l’ajuda, la cooperació, l’entusiasme, la visió critica i les estones de treball aportades a tots aquests projectes i, si ho permeteu, en especial a aquells tutors i tutores que han conduït el Grup UNESCO fins on és ara. Un agraïment, doncs, i també una crida per continuar el camí seguint aquelles sàvies paraules de Gandhi: “La nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat.  Un esforç total és  una victòria completa”

Hostafrancs, 19 juny 2018