dijous, 21 de juny de 2018

Orígens del Grup Unesco. Qui ens ho havia de dir!


QUI ENS HO HAVIA DE DIR!
La Montse Gusi va recordar-me fa uns dies que a l’acte de celebració dels 25 anys del Grup UNESCO hauria de dir unes paraules sobre els orígens del Grup, en la meva qualitat de membre “fundador”. En aquell moment em va venir al cap una imatge curiosa que li vaig comentar. Aquesta imatge té a veure amb una llegenda urbana lligada a la creació de les grans companyies tecnològiques dels EUA: es diu que van néixer en un modest garatge, que era l’únic espai disponible per a aquells joves emprenedors cibernètics. Doncs, bé, la imatge a què em referia era que el garatge on va néixer el Grup UNESCO va ser el Lluís, que és també un lloc modest, però no és un garatge, sinó un bar, una cosa molt més mediterrània que no pas els pàrkings de les cases unifamiliars californianes.
Qui ens havia de dir que 25 anys després d’aquells cafès al Lluís ens trobaríem tanta gent aquí? Agosarats com érem esperàvem convèncer el Claustre perquè acceptés donar suport al treball sobre Drets humans i Cooperació internacional que plantejàvem. I esperàvem, a més, que altres companys i companyes se’ns afegissin en el treball diari perquè, estava clar que dues persones soles (el Toni Lladó i jo) no se’n podien sortir sense la col·laboració de tothom. Aquest és l’origen del Grup UNESCO.
Permeteu-me un record per al Jordi Esteban,  company nostre d’aquells temps llunyans, que ens va donar la idea que va estar a l’inici del Premi Drets Humans: treballar-los a partir de la creativitat plàstica (fer pòsters i plafons).
El Premi, la primera edició del qual es remunta al 1989, ens va obrir les portes de les Escoles Associades a la UNESCO a les quals ens vam incorporar, gràcies a l’interès que hi va posar Miquel Martí el setembre de 1992. Hi va haver una primera reunió del Grup UNESCO al mes de juny on érem la Tere Astasio, l’Anna Muxí, el Miquel Cubero, el Toni Lladó i jo mateix. Va ser el 26 de juny de l’any olímpic, d’aquí a sis dies farà vint-i-sis anys.
Aquests cinc noms que consten en la primera acta del Grup els hem comentat més d’una vegada i això ens dona la diguem-ne “categoria” de fundadors. El que mai s’ha dit, que jo sàpiga, és que a l’inici del curs 1992-1993 hi va haver una segona reunió (el 8-9-1992) i que aquesta va ser més àmplia. I voldria dir els noms que consten en aquella acta perquè molts i moltes dels que estàveu allí després heu estat membres ben actius del Grup: Juli Pérez, Joan Camós, Tere Astasio, Toni Lladó, Francesc Padrosa, Gemma Aguado, Serena Canal, Miquel Cubero, Dolors Subirana, Montse Canela i Albert Marzà. I a la tercera van venir altres membres del Grup o històrics de l’escola com Teresa Dalmau, Jordi Solsona i Tomàs Salamí.
I després d’aquesta reunió n’hi va haver moltes altres.  En el primer curs vam iniciar una primera campanya de cooperació perquè el Miquel Cubero, que llavors només tenia trenta-nou anys i més cabells, va imposar els seus galons internacionalistes per fer-nos aprovar una primera Campanya de cooperació contra els que, més prudents o porucs, pensàvem que era millor un any d’observar i situar-nos. Des d’aleshores aquesta manera de procedir, tirar endavant tot i els obstacles, ha estat una divisa del Grup. En aquella primera campanya vam triar un projecte del Pla d’Escoles Associades a la UNESCO, dins d’un programa que es deia Co-Action,  per construir pupitres per a les escoles de l’Altiplà de Bolívia. Va ser l’any d’aquell mític concert de rock a La Bàscula de la Zona Franca organitzat pel Col·lectiu d’Estudiants de l’escola, d’on recordo sortir acompanyant l’alumne Pau Pugès amb la recaptació del concert.
Des d’aleshores s’han succeït vint-i-nou Premis Drets Humans i vint-i-sis Campanyes UNESCO. Això vol dir un munt de persones –alumnat, professorat, PAS, pares i mares i persones que hi han participat des de fora de l’escola- col·laborant-hi i una pila de records i anècdotes. Vol dir, també, afavorir la difusió d’un esperit crític i solidari, que des del primer moment vam pensar que havia de ser un element integrador dins de l’escola, un component positiu, dinamitzador d’energies i generador de bon humor. I, és clar, el Grup amb el temps ha fet moltes altres coses tant a Infantil-Primària com a Secundària, però això ja no em correspon a mi explicar-ho.
Voldria acabar, com ho fèiem, en l’article que fa cinc anys vaig signar juntament amb Toni Lladó en la separata del Calaix de Sastre sobre els 20 anys del Grup UNESCO, agraint a tothom l’ajuda, la cooperació, l’entusiasme, la visió critica i les estones de treball aportades a tots aquests projectes i, si ho permeteu, en especial a aquells tutors i tutores que han conduït el Grup UNESCO fins on és ara. Un agraïment, doncs, i també una crida per continuar el camí seguint aquelles sàvies paraules de Gandhi: “La nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat.  Un esforç total és  una victòria completa”

Hostafrancs, 19 juny 2018

Cap comentari:

Publica un comentari