dimecres, 30 de novembre de 2016

ACTIVITAT A TOT SECUNDÀRIA "1 minut de silenci"

L'Escola Joan Pelegrí ens hem adherit a la Setmana d'Accions Educatives pel Dret a MigrarPer aquest motiu durant la setmana del 12 al 16 de desembre realitzarem diverses activitats relacionades amb el dret a refugi.

A part de les activitats que farà cada curs en concret, de forma general en farem una:

El divendres 16 de desembre a les 12:00 del migdia farem tots plegats un minut de silenci:

A les 12:00 sonarà una senyal acústica que ens indicarà que hem de començar a fer silenci i mantindrem silenci fins que acabi una segona señal acústica.




ACTIVITAT 2n de BATXILLERAT


ACTIVITAT 4t d'ESO, 1r de BATXILLERAT I CICLES

L'Escola Joan Pelegrí ens hem adherit a la Setmana d'Accions Educatives pel Dret a MigrarPer aquest motiu durant la setmana del 12 al 16 de desembre realitzarem diverses activitats relacionades amb el dret a refugi.


A 4t d'ESO i 1r de Batxillerat es farà la mateixa uns des de la matèria de Cultura i Valors Ètics i els altres des de Tutoria. L'activitat consistirà a veure un video sobre la temàtica dels refugiats i després comentar-lo. Adjuntem un qüestionari per facilitar-ne el comentari.



QÜESTIONARI:

1. Situació d'origen: Destaca alguna de les situacions que s’expliquen o d’imatges que mostren la situació que està a l’origen dels refugiats.

2. La fugida de Síria:   Destaca alguna de les situacions que s’expliquen o d’imatges que al procés de la fugida, des de Síria fins a Europa.

3. El camp de refugiats d'Eko: On i com es va crear el camp de refugiats d’Eko?

4. Què van fer les persones d’Eko per fer més habitable el camp? Hi ha alguna de les imatges que et cridi l’atenció?

5. Música i balls al camp, quina finalitat tenen?

6. El desallotjament d’Eko i el trasllat al camp de Vasilika, les condicions dels refugiats empitjoren. Com ho viuen els refugiats?

7. Què intenten un cop estan en el nou camp?

8. Les persones refugiades i Europa: Com veuen la possibilitat d’arribar al seu destí a Europa, des del nou camp?

9. Quina diferència veuen ells entre els europeus i els seus governs?

10. Les persones refugiades i el futur: Com veuen aquests refugiats el futur?


Nota sobre el video: Aquest vídeo es va veure en l'acte de lliurament del Premi Internacional Alfons Comín que es va realitzar a l'Ajuntament de Barcelona el 16 de novembre d'enguany. Presenta les dificultats, però també els esforços i les esperances de la Comunitat d'Eko (a Grècia). Ajuda a entendre una mica més quina és la situació que viuen els refugiats.




.

ACTIVITAT 3r d'ESO

L'Escola Joan Pelegrí ens hem adherit a la Setmana d'Accions Educatives pel Dret a MigrarPer aquest motiu durant la setmana del 12 al 16 de desembre realitzarem diverses activitats relacionades amb el dret a refugi.

A 3r d'ESO l'activitat es farà des de la matèria de Cultura i Valors Ètics i consistirà en la visita d'una persona refugiada a cada grup. Per tal de dur a terme la sessió caldrà una activitat de preparació a la classe anterior.

ACTIVITAT DE PREPARACIÓ 

1. Veure un vídeo de motivació:


2. Definir/aclarir alguns termes: migrant (emigrant-immigrant), dret a asil, refugiat, solidaritat, camp de trànsit, camp de refugiats.

3. Per grups preparar preguntes per la persona refugiada


4. El professor/a les recull i en fa un llistat ordenat perquè el dia que vingui la persona refugiada tothom les pugui fer

ACTIVITAT 1r i 2n d'ESO

L'Escola Joan Pelegrí ens hem adherit a la Setmana d'Accions Educatives pel Dret a MigrarPer aquest motiu durant la setmana del 12 al 16 de desembre realitzarem diverses activitats relacionades amb el dret a refugi.

A 1r i 2n d'ESO l'activitat es farà des de la matèria de Cultura i Valors Ètics i consistirà en la lectura d'un conte sobre la temàtica del dret a migrar. La sessió consistirà  en les següents activitats, que cal fer abans, durant i després de la lectura.

ABANS DE LA LECTURA

1. Us proposem que mireu el vídeo de l’enllaç on es mostra com canvia la vida d’una nena a causa de la guerra. Com intentaríeu animar-la després de tot? 



DURANT LA LECTURA

a) Qui parla? Expressions com grillo o estava ben despert serrant estúpidament les ales us poden ajudar a descobrir-ho.

b) Com és l’escenari que s’hi descriu? Busqueu exemples que demostrin l’estat lamentable en què es troba a la barcassa.

c) El protagonista comprèn la por de l’humà que plora desesperat. Aleshores, “grilla” encara més fort perquè també se sent atrapat per “una teranyina de blancors florescents que el mar teixeix cada vegada que pica contra el bastiment de la barca”. A què es refereix amb aquesta metàfora?

d) La barcassa es diu L’esperança. Creieu que es tracta d’una premonició o d’un desig?

e) El protagonista s’adona que els humans canvien l’estat d’ànim en funció del transcurs de les hores. Com són durant el dia? I com es comporten quan arriba la nit? 

f) El final que presenta l’autora no és gaire clar. De fet, ho és el destí dels que són a la barcassa?


DESPRÉS DE LA LECTURA

1. Per grups, definiu les següents paraules relacionades amb el tema de la lectura.





2. Un cop tingueu clar el significat dels conceptes anteriors, feu-los servir per explicar el drama de les persones que intenten marxar de Síria.    

3. Observeu les següents imatges i responeu les preguntes que trobareu a continuació.


Aquest barri és habitable?








             

Hi ha lloc per a tothom?












4. Creieu que l’èxode de tantes persones pot tenir alguna solució possible? La resposta ciutadana dels països europeus està sent la mateixa que la dels seus dirigents?

SETMANA D'ACCIONS EDUCATIVES PEL DRET A MIGRAR, DEL 10 AL 18 DE DESEMBRE

VOLEM ACOLLIR


L'Escola Joan Pelegrí ens hem adherit a la Xarxa i durant la setmana del 12 al 16 de desembre realitzarem  varies activitats relacionades amb el dret a refugi.


La Xarxa és un espai viu, col·laboratiu, de confiança i cura, on compartir experiències, recursos i fer accions coordinades amb impacte social abordant l’actual crisi ètica sobre les fronteres i en favor del dret a migrar. A la Xarxa hi tenen cabuda tots els agents educatius: escoles, instituts, AFAs, entitats del lleure, equipaments educatius, moviments socials, associacions, així com persones interessades en col·laborar-hi.


Des de la Xarxa es promou la Setmana d’Accions Educatives pel Dret a Migrar consisteix en un calendari comú d’accions entre 10 i el 18 de desembre per visibilitzar la feina que s’està fent en el món educatiu per promoure l’apoderament d’infants i joves, fer incidència social i mediàtica i apel·lar a la responsabilitat dels governs envers les persones amb dret a refugi.

A continuació es pot veure el l'anunci de la Campanya en la que estem col·laborant:




ARRENCA LA CAMPANYA CASA VOSTRA ÉS CASA NOSTRA

Arrenca Casa Nostra Casa Vostra, la campanya ciutadana que reclama voluntat política per acollir refugiats:

3/alacarta/telenoticies/arrenca-casa-nostra-casa-vostra-la-campanya-ciutadana-que-reclama-voluntat-politica-per-acollir-refugiats/video/5634797/



dissabte, 19 de novembre de 2016

Declaració "Les nostres criatures tenen el dret a viure i estudiar en pau "

Declaració signada per 524 mestres, professors i activistes de la regió d’Alep    


Declaració
Les nostres criatures tenen el dret a viure i estudiar en pau

A l’Assemblea General de Nacions Unides
Al Secretari general de l'ONU
Als Estats Membres del consell de seguretat
A l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans
Al Consell de Drets Humans
A Save the Children
UNESCO
OCI
Unió Europea
Enviat especial de l'ONU a Síria Sr. Staffan de Mistura

El món s’ha commocionat davant l’assassinat de criatures  a les escoles. Morts provocades pels brutals, deliberats i sistemàtics bombardejos de les forces aèries siriana i russa, indiferents i sense pietat ni compassió. Això succeeix davant la mirada de tots els activistes de Drets Humans, governs al voltant del món, Nacions Unides, Estats Membres del Consell de Seguretat i d¡organitzacions de Drets Humans.

El crim de l’atac a l’escola municipal de Hass, a la zona rural d’Idlib dimecres 26 d'octubre de 2016 per atacs aeris sirians i russos, va ser un dels pitjors crims de guerra de la nostra era. Com a resultat d'aquest atroç crim, més de 30 alumnes de l'escola i 7 professors van ser assassinats, així com un metge que estava assistint als ferits. El balanç final pot ser pitjor, perquè hi ha un centenar més ferits, la majoria dels quals han patit amputacions.

Aquest crim és un de desenes, i un exemple d'injustificat bombardejos aeris deliberats sobre escoles, en zones lluny del front i sense presència de grups armats.

Aquest crim és considerat, en tots els sentits, un crim de guerra contra la humanitat i contra la infància.

Des del començament de la revolució siriana, les forces aèries del règim han marcat com a objectiu militar les escoles, destruint-les sobre els caps d’alumnes i docents. Més de 5.000 escoles han estat danyades per atacs aeris, assassinant al voltant de 10.000 nens en aquests centres (5.023 d'ells són menors de 10 anys) juntament amb més de 500 mestres i professors. En total, la xifra de menors assassinats pels atacs aeris sirians i russos ha arribat als 50.000.

El silenci de la comunitat internacional sobre el bombardeig a civils, escoles, centres educatius i sanitaris, el fet que no s’obligui el règim sirià i els seus aliats (representats per Rússia i Iran) a evitar els civils i escoles, es converteixen en una llum verda de la comunitat internacional al règim sirià per assassinar a més criatures.

Per tant, i sent organitzacions de drets humans i activistes civils que presencien aquests crims, posem a la comunitat internacional sobre les seves responsabilitats històriques. Sol·licitem urgentment que s'activi el codi de protecció civil, la qual cosa és un absolut principi humà.

Les nostres demandes urgents podrien ser prioritzades de la següent manera:

1- Formar un comitè internacional per investigar la massacre de l'escola de Hass. Aquest comitè podria investigar tots els atacs aeris contra escoles i remetre aquests arxius a al Tribunal Penal internacional.
2- Emetre una decisió internacional vinculant sobre la necessitat d'evitar civils i protegir escoles i les criatures a Síria.
3- Aturar els atacs aeris diaris contra la població  civil siriana.
4- Demanar als països europeus que treballen sota els principis de la justícia universal, que comencin a investigar els crims de guerra contra la humanitat comesos per oficials sirians i russos, i remetre'ls a judicis per crims de guerra.
5- Assegurar que les escoles i els nens tenen un bon suport material i moral, i dotar de protecció les escoles de les zones alliberades de Síria.
6- Fer responsables a totes les parts implicades en el conflicte sirià dels atacs contra civils i escoles

Amb tot el respecte

Síria



15 d’octubre de 2016 

divendres, 18 de novembre de 2016

VOLEM ACOLLIR

Aquest vídeo es va veure en l'acte de lliurament del Premi Internacional Alfons Comín que es va realitzar a l'Ajuntament de Barcelona el 16 de novembre d'enguany. Presenta les dificultats, però també els esforços i les esperances de la Comunitat d'Eko (a Grècia). Ajuda a entendre una mica més quina és la situació que viuen els refugiats:

divendres, 4 de novembre de 2016

Macroactivitat 2016

Aquí podeu veure el resultat de la Macroactivitat 2016. Durant la Campanya de Solidaritat 2015-2016 vam col·laborar amb Canpedró i el dia 15 d'abril vam fer una Cadena Humana des de l'Escola Joan Pelegrí fins a Canpedró.


dimecres, 2 de novembre de 2016

Campanya de Solidaritat 2016-2017


Durant aquest curs, 2016-2017, a l’Escola Joan Pelegrí, portem a terme la 25a Campanya de Solidaritat. Aquesta campanya té com a objectiu conèixer de prop el projecte que la Fundació La Pitahaya  porta a terme a Betània (Nicaragua) i sensibilitzar-nos sobre la realitat que s’està vivint en aquesta comunitat. 

L’estiu del 2000, en Miquel Cubero, professor de l’Escola Joan Pelegrí, fent un recorregut per la zona nord-occidental de Nicaragua, allà on havia fet més mal l’huracà Mich dos anys abans, va conèixer un assentament de 33 famílies que estaven ocupant una petita zona de les terres d’una gran hisenda mig abandonada. Aquelles famílies eren en part supervivents de l’huracà i en part antics treballadors de la hisenda. En Miquel va decidir implicar-se i trobar una solució estable i definitiva per aquelles persones que estaven sotmeses incursions policials i arrestos. A partir de la recerca de finançament, entre els quals  hi va haver l’ajuda econòmica aconseguida a través de la Campanya de Solidaritat de la nostra escola durant el curs 2000-2001, van comprar 30 hectàrees, es va instituir el poblat de Betània,  van aconseguir que cada família tingués una casa digna i es va construir un pou de 70m de profunditat d’on es pot obtenir aigua de primera qualitat.

A partir de tot això es va crear la Fundació La Pitahaya, el nom de la qual prové d'un cactus molt sofert que fa uns fruits grans, carnosos, morats per dintre, molt hidratants i refrescants i que van triar com a homenatge als puntals del poblat, les dones. 

Un cop establerta la infraestructura de la comunitat es va crear un menjador; primer infantil, i ara, social. En el primer torn se serveixen les mares gestants i les lactants (volen evitar lesions prematures i irreversibles per malnutrició) i les persones majors de 60 anys; en el segon torn se serveixen els infants com a final de l'activitat escolar. El servei s'ofereix els set dies de la setmana.

En el proper curs escolar es crearà el que aquí entenem com a casal: s'oferirà a la canalla activitats esportives, musicals, plàstiques, de reforç acadèmic... des del final del menjador fins les 17h. i des d'aquest espai confien poder donar atenció psicològica per superar traumes i dols (abandonaments, violència, mals referents, abusos...)

Per altra banda, des del primer moment que va anar conformant-se Betània, una ONG especialitzada en infants del carrer va crear una petita escola al mateix poblat. Després de tots aquests anys ha comunicat que no pot continuar finançant l'escola. La Fundació està estudiant la manera perquè l'escola no tanqui (la deserció seria més gran si han de desplaçar-se a una distància mínima de dos quilòmetres). És, justament, aquest projecte el que ha fet que el Grup Unesco de l'Escola Joan Pelegrí proposés tornar a col·laborar amb Betània a través de la Fundació La Pitahaya.

       


La Fundació La Pitahaya i el projecte a Betània (Nicaragua)




L'estiu del 2000, fent un recorregut per la zona nord-occidental de Nicaragua, allà on havia fet més mal l'huracà Mich dos anys abans, vaig conèixer un assentament de 33 famílies que estaven ocupant una petita zona de les terres d'una gran hisenda mig abandonada. Aquelles famílies eren en part supervivents de l'huracà i en part antics treballadors de la hisenda.

Vam acordar que aquell meu mes programat a Nicaragua, l'invertiria allà, a manera d'escut humà. Mentre hi fos confiàvem que hi hauria menys incursió policial i arrestos. Així va ser.

D'aquest lligam va sorgir el buscar la solució estable i definitiva. Després de passar per molts entrebancs vam acabar comprant les terres, 30 hectàrees.  Es va instituir un nou poblat, Betània.

El següent pas va ser aconseguir el finançament  perquè cada família tingués una casa digna. Va ser autoconstrucció. (Cal dir que entre d'altres ajuts econòmics vam poder comptar amb la Campanya UNESCO de la nostra escola del curs 2000/2001)

Més endavant el repte era que deixessin de fer servir el pou que cada família havia cavat al seu terreny, si més no, no fer-lo servir per aigua de boca. Aquelles aigües eren altament tòxiques per  productes químics (pesticides) i biològics (latrines). Vam poder fer un pou a 70m de profunditat: aigües de primera qualitat. Vam instal·lar un sistema d'energia solar. Més tard es va tractar que l'aigua arribés a cada casa i no l'haguessin d'anar a buscar al mateix pou.

 Amb tot això els lligams ja eren tan forts i el seguit de necessitats i reptes tan gran que vam optar per constituir-nos en fundació, Fundació La Pitahaya. La pitahaya és un cactus, molt sofert, fa uns fruits grans, carnosos, morats per dintre, molt hidratants i refrescants. El vam triar com a homenatge als puntals del poblat, les dones.

Però no tot s'acaba en la infraestructura.  Després d'aquestes bases teníem els eixos de l'alimentació, l'educació i la salut:

Vam crear un menjador; primer infantil, i ara, social. En el primer torn se serveixen les mares gestants i les lactants (volem evitar lesions prematures i irreversibles per malnutrició) i les persones majors de 60 anys; en el segon torn se serveixen els infants com a final de l'activitat escolar. El servei s'ofereix els set dies de la setmana.

En el proper curs escolar es crearà el que aquí entenem com a casal: s'oferirà a la canalla activitats esportives, musicals, plàstiques, de reforç acadèmic... des del final del menjador fins les 17h. i des d'aquest espai confiem poder donar atenció psicològica. Hi ha molt de trauma, molt de dol (abandonaments, violència, mals referents, abusos...)

Per altra banda, des del primer moment que va anar conformant-se Betània, una ONG especialitzada en infants del carrer va crear una petita escola al mateix poblat. Després de tots aquests anys ha comunicat que no pot continuar finançant l'escola. La nostra Fundació està estudiant la manera perquè l'escola no tanqui (la deserció seria més gran si han de desplaçar-se a una distància mínima de dos quilòmetres). Això vol dir que cap la possibilitat d'haver de buscar nosaltres el nou finançament.

Convèncer el jovent perquè no renunciï a l'estudi, perquè aspiri a estudis tècnics, fins i tot a universitaris, és un cavall de batalla. Aquelles famílies que vam conèixer fa setze anys, han crescut; aquells joves i infants ja són pares... la població ha augmentat;  en cada casa nuclear viuen, amuntegades, quatre, cinc i sis famílies...  És tot un repte. Com ho és també l'atur crònic; el treball temporal en unes condicions pèssimes de salari i salut; la migració clandestina, especialment cap a Costa Rica... Tot això són part dels serrells que procurem entendre i atendre.









Miquel Cubero




Open Arms, Teaming 2015-2016

Resultado de imagen de proactiva open arms

Des de l'any 2007 les persones que treballen a l'Escola Joan Pelegrí poden participar al Teaming que, literalment vol dir "fer equip". El Teaming dona l'oportunitat de realitzar microdonacions que per si soles tenen poc valor (per exemple, 1 euro al mes) però que, unides amb les de la resta de companys i companyes, poden significar una gran ajuda per algú.

L'import que s'ha recaptat a través del Teaming 2015-2016 ha sigut de 698 euros i s'ha entregat a Proactiva Open Arms, una organització no governamental i sense ànim de lucre que té com a objectiu rescatar del mar als refugiats que arriben a Europa fugint de conflictes bèl·lics, persecució o pobresa. Així doncs, es dedica a la vigilància i salvament de les embarcacions de persones que necessiten auxili al Mar Egeu i Mediterrani Central, així com a la denúncia de totes les injustícies que estan passant.


A principis de setembre 2015 van decidir traslladar-se a l'illa de Lesbos per ajudar els refugiats que arribaven a la costa grega. Segueixen allà, vigilant i salvant vides. Però les morts i naufragis de refugiats a la Mediterrània Central s'han multiplicat. Ara el seu  objectiu és anar més enllà i arribar on els refugiats els necessiten.


Per si en vols saber més a continuació et deixem l'enllaç a la seva pàgina web:

www.proactivaopenarms.org/es










                 

dimecres, 19 d’octubre de 2016

La 28a edició del Premi Drets Humans dedicada a Elisabeth Eidenbenz




La 28a edició del Premi Drets Humans que es durà a terme l’1 de febrer de 2017 estarà dedicat a la figura d’Elisabeth Eidenbenz. Les anteriors edicions el Premi  es va dedicar  a Stéphane Hessel (2012), Aung San Suu Kyi (2013), Nelson Mandela (2014), Malala Yousafzai (2015) i a l’ Alfons Banda (2016).


Nascuda a Zuric, Suïssa, l’any 1913.  Va estudiar magisteri. Des de molt jove es relacionava amb grups pacifistes i formava part dels moviments socials suïssos. Com a voluntària del Servei Civil Internacional es  va desplaçar a l’Estat espanyol el 1937 on va participar, molt activament, en menjadors socials amb infants víctimes de la Guerra Civil.

Amb la caiguda del govern de la 2ª República, l’any 1939,  va marxar a França amb les persones que es van sentir perseguides pel nou règim. Una part important  de la població va anar a parar als camps  de les platges del Rosselló (Argelers, Sant Cebrià, Ribesaltes...) que s’havien creat per engolir als milers de persones que fugien. En tres setmanes unes 465.000 persones van creuar el pas fronterer.
Les condicions dels camps per la població refugiada eren deplorables. Les dones embarassades tenien moltes dificultats i les possibilitats que sobrevisquessin els nadons eren mínimes.

En aquest context, Elisabeth Eidenbenz, va impulsar la creació d’una maternitat, però amb l’inici de la 2ª Guerra Mundial una gran part del voluntariat de l’Associació suïssa es va desplaçar cap al nord de França. Elisabeth es va quedar amb un grup reduït de persones, com a responsable del projecte.

La Maternitat d’Elna (municipi prop de Perpinyà), va acollir moltes dones dels camps. Aquestes dones residien en la maternitat les últimes setmanes de l’embaràs i les primeres desprès del part. Des de desembre de 1939 fins el seu tancament,  van néixer 597 criatures. La majoria eren nadons  de les  dones  refugiades que havien fugit  del conflicte espanyol, però també de dones jueves perseguides durant la 2ª Guerra Mundial. El fet d’haver acollir a dones jueves va ser un dels motius del tancament de la maternitat d’Elna per part de la Gestapo, l’any 1944.

Acabada la 2ª Guerra Mundial, Elisabeth Eidenbenz, va treballar a Viena amb gent sense llar, en la reinserció laboral femenina, en alfabetització de dones... Els darrers anys de la seva vida va viure a Rekawintel,  a 30 Km de Viena. L’any 2011 va morir a Zuric.
Han hagut  de passar molts anys per saber de l’existència d’Elisabeth Eidenbenz i del seu llegat. La historiadora Assumpta Montellà ha estat una de les persones que més ha contribuït en aquesta tasca.


Esperança Sánchez