50è Dia de l'alfabetització

Enguany, aquest 8 de setembre de 2016 commemorem el 50è Dia Internacional de l’Alfabetització per part de la UNESCO. El lema d’enguany és “Llegint el passat, escrivint el futur”. Recordem la importància cabdal de l’alfabetització “com a força essencial per la dignitat i com a fonament de les societats cohesionades i del desenvolupament sostenible” . Fins i tot, el dret a l’alfabetització és la base de la persecució d’altres drets humans.
Els avantatges de l’alfabetització són innegables. A l’informe L’educació al servei dels pobles i el planeta es reconeix que “a majors nivells d’alfabetització es deu la meitat de les transicions de règim a la democràcia hagudes entre 1870 i 2000”. Fora del context del nostre país, on l’alfabetització de la població adulta és tècnicament del 100%, són evidents els avantatges que proporciona disposar del que avui anomenem competències bàsiques: millorar la productivitat agrària, saber actuar en situacions de risc, ser més crítics a l’hora d’analitzar la informació...
Però, el concepte de l’alfabetització ha canviat des de la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides el 1948. La societat actual és tècnicament més avançada, socialment més interconnectada i viu una vertiginosa dinàmica de desenvolupament científic i tecnològic. Llegir, escriure, expressar-se oralment i saber les regles bàsiques de càlcul és una part de les competències i habilitacions necessàries avui en dia. En aquest sentit, Irina Bokova, directora general de la UNESCO considera que “els programes eficaços enfoquen l’alfabetització com un contínu, on l’aprenentatge és un procés permanent dins i fora d’entorns educatius, i al llarg de tota la vida”.
Les escoles tenim un paper important dins l’alfabetització. Al sistema d’ensenyament del segle XXI se li demana que imparteixi “competències de nivell superior, que estiguin d’acord a la demanda de les economies en creixement on les competències necessàries pels treballadors canvien amb rapidesa i moltes s’automatitzen”.
Llegint el passat, escrivint el futur és una manera de fer-se ressò de la situació de l’alfabetització al món. Reconèixer els progressos fets però els grans reptes pendents. Encara tenim per endavant una efectiva igualtat de drets entre dones i homes, la inclusió de les persones amb discapacitat, el respecte a les minories... La Declaració d’Incheon (Corea) de 2015 deixa clar quin és l’objectiu: “2030: cap a una educació inclusiva i equitativa de qualitat i un aprenentatge al llarg de tota la vida per tothom”.

Rescatemos #NuestroMediterráneo

L'1 de setembre la CEAR (Comisión Española de Ayuda al Refugiado) va presentar aquest vídeo per sensibilitzar la població sobre les morts de refugiats a la Mediterrània, més de 15.000 els darrers 6 anys. Davant la passivitat dels governs europeus cal impedir que la Mediterrània continuï sent un mar de mort.

Més informació: CEAR

XXIX Trobada estatal de les Escoles Associades a la UNESCO

Els passats dies 4, 5 i 6 de juliol es va celebrar a la ciutat de Cuenca (Castella - la Manxa) el “XXlX Encuentro Estatal de Escuelas Asociadas de la Unesco “, al qual vàrem assistir dues mestres d'Infantil-Primària i membres del Grup Unesco de l’Escola.

Cuenca: Naturaleza y Patrimonio va ser el lema d’aquesta trobada, que va ser inaugurada amb una conferència del naturalista i escriptor Joaquin Araujo, en la qual hi van participar una seixantena d’escoles de tot l’estat.

Al matí de la segona jornada varen ser presentades 22 comunicacions a càrrec de diferents escoles -públiques, privades, concertades , d’educació especial, universitàries- sobre els projectes duts a terme durant el curs en aquests centres.

A la tarda i al matí següent, els assistents ens vàrem repartir en diferents grups de treball al votant dels tres grans eixos de les escoles associades a la UNESCO: Cultura de pau, Desenvolupament sostenible i Patrimoni.

Dins d’aquests grans eixos n’han sortit uns altres com: La ruta del esclavo, Proyecto atlántico, La ruta del olivo, El deporte y la paz…
A l’assemblea de l’últim dia es van presentar les conclusions i els projectes de futur i es va proposar i acceptar fer un manifest comú sobre els refugiats per ser difós per totes les escoles.

A l’assemblea va ser elegit com a nou coordinador estatal (l’única candidatura presentada) Salvador J. Pagan de La Línea de la Concepción (Cadis).

La trobada va ser organitzada per l’IES Alfonso VIII de Cuenca. Professorat d’aquest Institut ens va fer una detallada visita al nucli històric de la ciutat i al Museu d’art abstracte de la ciutat que està ubicat a les famoses Casas Colgadas.

A l’acte d’obertura vàrem ser obsequiades amb un lunch i al de clausura amb un sopar de gastronomia típica de la província.

Com sempre va ser una trobada enriquidora.

Àngels Vidal i Reis Masllorens

Nosaltres també vàrem ser refugiats. Conversa amb Amada Pedrola

Venim d’uns dies convulsos. Sembla que el Regne Unit marxarà de la Unió Europea tenint com a màxima motivació dels qui ho han votat vetar l’arribada d’estrangers. Tot i això, la Unió Europea tampoc és que hagi estat un exemple d’humanitat pel que fa el tracte als refugiats. Avui dia, s’estan incomplint molts acords internacionals que garantien que els nostres països vetllessin pel benestar de les víctimes de la guerra i la por i per tant s’estan incomplint escandalosament els Drets Humans a casa nostra. En moments com aquests recordem la visita que ens va fer l’Amada Pedrola el 12 de maig a la nostra escola per parlar amb alguns alumnes de 4t d’ESO després d’haver estudiat la Guerra Civil.

L’Amada parla català amb un exquisit accent francès. És una dona que passa ja de la vuitantena. Mai va conèixer el seu pare, ja que va morir a la guerra abans que ella nasqués. De ben petita va haver de creuar la frontera cap a França amb milers de refugiats republicans. Ella, també va ser una refugiada.

Els nostres alumnes van escoltar-la embadalits mentre explicava com va viure el rebuig d’uns i la solidaritat dels altres al país que esdevindria la seva llar i el país dels seus fills i néts. Ens va explicar, que a l’Ateneo Republicano de Limoges, del qual n’és la presidenta, tots recorden el calvari d’haver de marxar de casa per por a la guerra i les represàlies i se’ls trenca el cor veient la fredor amb què els refugiats de l’actualitat són tractats. Fins ara sempre s’havia recordat el tracte als exiliats republicans com una de les grans injustícies de la història, però ells mateixos creuen que el que està passant ara és encara més flagrant. Sempre és dolorós deixar els teus amics, la teva llar, i alguns dels nostres alumnes ho saben. Però quan ho fas sabent que deixes enrere el teu país arrasat i patir pel futur incert de la teva gent, el que esperes, el que et mereixes, és trobar algú que et recolzi, que t’escolti i t’ajudi. Els desplaçats forçosament, ja sigui per la guerra, la injustícia o la pobresa, tant els d’ara com els del 1939, el que menys es mereixen és trobar-se amb filferrades, dormint sota la pluja i ofegant-se enmig del mar davant la mirada freda, quan no de rebuig, de qui és incapaç de posar-se en el lloc de l’altre.

Amada Pedrola, amb el Director de l'escola, Víctor Ranera, i el professor Dani Cortijo.

Dani Cortijo

Professor C. Socials

Grup UNESCO

Escola Joan Pelegrí

Obriu fronteres, volem acollir!

Diumenge 19 de juny, en motiu del dia internacional de les persones refugiades, Stop Mare Mortum ha convocat a la plaça Universitat de Barcelona a les 18h una manifestació unitària. Aquest n'és el manifest.

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur.

Sortirem al carrer per denunciar les vulneracions dels drets humans comeses pels governs i els seus còmplices, que tanquen les portes a dones, homes i infants que necessiten protecció. Negant-los el dret a la lliure circulació i a les vies legals existents, se’ls obliga a quedar exposats al negoci impune del tràfic de persones, a fronteres militaritzades subcontractades a règims opressors i a arriscar la seva vida constantment.

El 19 de juny ens unirem per denunciar l’abandonament per part dels nostres governants de la seva obligació d’activar les imprescindibles accions de rescat, ajuda i protecció humanitària. No oblidem les més 36.000 persones que, des de l’any 2000, han perdut la vida al Mediterrani.

Ens unirem per exigir a l’estat espanyol i a tots els estats de la Unió Europea que apliquin les vies segures previstes, perquè totes les persones que han hagut de deixar el seu país, pels motius que siguin, puguin sobreviure, i viure dignament, en comptes d’haver de deixar-hi la vida. I també perquè les lleis ja incloses en els tractats internacionals d’Asil i de Drets Humans s’apliquin immediatament.

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar l’acord immoral per a la deportació dels refugiats entre els estats de la Unió Europea i Turquia, un país que vulnera sistemàticament els Drets Humans. Les forces de seguretat turques han disparat, ferint i assassinant persones que intentaven creuar les seves fronteres. Turquia no és un país segur, ni per als refugiats, ni per als kurds, ni per a la ciutadania turca que s’oposa al seu govern.

Denunciarem també les accions policials dels estats europeus o els règims que treballen al seu servei contra les persones desplaçades: les càrregues amb gasos lacrimògens,la repressió del voluntariat, la dispersió violenta i els trasllats, contra voluntat o a través de falses informacions, a centres de detenció; on les condicions sanitàries, alimentàries i mèdiques són deplorables, i se’ls impedeix l’accés a l’ús legítim dels recursos i drets legals.

El 19 de juny expressarem també el nostre suport a tots els pobles que pateixen la guerra i a la seva lluita per la llibertat i la justícia social contra el seus règims i les intervencions estrangeres: a Síria, l’Iraq, el Kurdistan, l’Afganistan, Eritrea o Somàlia… principals fonts d’expulsió de refugiats.

Certament és una crisi humanitària, però té causes morals, polítiques i econòmiques i evidencia una greu crisi de fons: una crisi de les polítiques europees de control de fronteres. Els representants institucionals posen per davant de la vida humana el manteniment de privilegis econòmics.

I per això el 19 de juny sortirem al carrer: per reclamar consciència social, compromís i voluntat política. Per actuar junts amb valors humans, amb respecte, responsabilitat, solidaritat, esforç i empatia. Som aquí per transformar les fronteres que existeixen entre nosaltres. Encara que sigui difícil, un món millor és possible!

L’actual govern espanyol ha dimitit de les seves responsabilitats morals i legals, i col·labora amb el blindatge d’Europa amb les tanques de Ceuta i Melilla i amb els CIEs. Exigim al futur govern espanyol:

· Que aculli els refugiats i refugiades i garanteixi el dret d’asil a totes les persones

· Que deixi de bloquejar les iniciatives d’acollida

· Que revisi la llei d’asil espanyola, que és absolutament restrictiva i injusta

Exigim al futur govern espanyol i a la resta de governs de la UE:

· La revocació immediata del pacte immoral entre la UE i Turquia i de tots els acords d’externalització de fronteres.

· La fi dels acords de militarització de les fronteres i la destinació d’aquests fons al rescat, l’acollida i l’ajuda humanitària. Reclamem també la protecció del voluntariat.

· “L’immediat i fàcil accés a vies legals d’asil i vies segures per a totes les persones que han hagut de deixar enrere casa seva.

· La fi de les polítiques que donen suport al manteniment de dictadures, i participen en la destrucció d’altres països, amb intervencions militars, venda d’armes, espoli de recursos naturals i explotació humana.

· El respecte al dret d’asil i la fi de les polítiques que destrueixen la vida -sempre la vida del poble, mai dels poderosos- i l’aplicació immediata d’aquelles polítiques que la protegeixen!

Perquè “Tota persona té dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat i a la lliure circulació”. Cap persona no és il·legal.

Obriu les fronteres, volem acollir! 

"Arran de pell", el making off

Per a tothom qui no va poder venir al concert, un tast musical amb la cançó "Arran de pell", amb les veus de Josep M. Galofré i Èlia Riudavets. Amb el video del making off fet per la Roser Gamonal.

 

Manifest als joves i l'escola

Aquest Manifest va ser llegit per Teresa Villoro, presidenta de la Fundació Canpedró, acompanyada per representants dels voluntaris i voluntàries del centre a l'inici del concert "Arran de pell" de Galo & Band el passat 26 maig 2016.

Nosaltres, en representació dels 232 Voluntaris de Canpedró, hem redactat aquest Manifest als joves i a l’escola, en reconeixement a la tasca pedagògica de l’escola Joan Pelegrí i dels joves que en sou alumnes. 

Hem tingut la sort de viure de prop la força de l’escola i la força de la vostra joventut, cosa que no hauria estat possible si els valors humans no fossin ben presents en cada moment del vostre procés quotidià d’aprenentatge. 

En primer lloc, CONSTATEM que escola, famílies i alumnes formeu un tot coherent i consistent, on els valors de l’empatia i la solidaritat traspuen més enllà de l’escola i de casa. 

En segon lloc, CONSIDEREM que heu de seguir endavant amb la gran tasca que se us ha encomanat: no defalliu i continueu fent el millor en favor dels qui més ho necessiten; formeu part activa de la nostra societat; alceu la veu sempre que us calgui, amb respecte i civisme, però feu-vos escoltar i obtindreu també, al vostre torn, el respecte que us mereixeu. 

Finalment, PROPOSEM que l’escola sigui un espai lliure, per aprendre i ensenyar, oberta a tots, per tal que no hi hagi cap infant ni jove que no pugui veure realitzat el dret universal i humà a l’educació –no a seure en una cadira, sinó a aprendre a esdevenir una millor persona, amb els altres. 

Foto: Gisela Jané

Que vosaltres joves no canvieu i sigueu així com sou: lluitadors, rebels, crítics, sensibles al que passa al vostre voltant. No tingueu por del que diran. Sigueu capaços d’aixecar-vos i donar la mà als altres per construir un món millor amb l’esforç i la constància del dia a dia. 

Vosaltres, joves, que sou afortunats per ser qui sou, pel moment que viviu i per tot el que teniu, lluiteu pels qui no tenen veu, pels qui no tenen sostre, pels qui no tenen res, per aquells que ningú escolta i ben segur que la vostra veu serà escoltada. 

Tots vosaltres teniu l’obligació de fer un món millor, i al mateix temps un deute vers els altres, que comença aquí i ara i que no té fronteres, ni temps. Sigueu com: grans persones joves que aprenen, amb defectes i virtuts, però amb l’esperit lliure per fer realitat els vostres somnis. 

No em puc estar de recordar el particular vincle que l’escola té amb la UNESCO. Aquesta agència de les Nacions Unides, creada l’endemà mateix de la Segona Guerra Mundial, té un lema que per molts anys haurà de continuar inspirant l’educació. Aquest lema és: “com que les guerres neixen a les ments dels homes, és a les seves ments on hem de forjar els baluards de la pau”. Canpedró és testimoni que la vostra escola us forja en el compromís pel canvi social i la solidaritat que són veritables baluards de la pau. Pau en absència de guerres, però pau també en la realització dels drets humans universals: a la salut, a una vivenda digna, a l’educació, a la dignitat, en una paraula, que comença per una cosa tan simple com un plat a taula. 

Aquest compromís també inspira Canpedró. Igual que diria a tots els nostres voluntaris, avui i aquí us dic a tots plegats: 

Gràcies per ser com sou, pel que feu i com ho feu. I perquè en quedi constància signem en representació de tots els voluntaris, usuaris i infants de la Fundació Canpedró.

Fundació Canpedró

“Arran de pell” concert de Galo & Band

Dijous 26 de maig Josep M. Galofré i la seva banda (Galo & Band) van protagonitzar el concert solidari per recaptar fons pel Centre de Serveis de Canpedró, entitat amb la qual estem col·laborant durant aquest curs sota el lema: “Donem-nos un cop de mà!”

El concert va començar amb la lectura d’un manifest titulat “Per als joves i l’escola”, llegit per Teresa Villoro, presidenta de la Fundació Canpedró, acompanyada per representants dels voluntaris i voluntàries del centre (podeu llegir el manifest en la següent entrada d’aquest blog).

A continuació, es va veure el vídeo amb el making off de la cançó que dóna nom al concert, “Arran de pell”. I seguidament, van aparèixer a l’escenari els components de la banda i el Josep Maria, entre els aplaudiments del públic.

Les cançons d’aquest quart concert del Galo a l’escola es van anar succeïnt. Entre cançó i cançó, va anar explicant històries sobre l’origen o la intenció de les lletres. Cançons noves i velles, i noves versions, com la que Èlia Riudavets, debutant amb el grup en aquest concert, va fer del tema “Creix” del Josep M.

El concert va acabar amb diferents bisos i amb agraïments cap a les persones que l’han acompanyat en aquest trajecte de tants anys i per l’equip tècnic que va fer possible l’actuació.

L’acte va recollir 446€ de les aportacions voluntàries dels assistents.

Grup UNESCO

FOTOS: Gisela Jané

Ben aviat Galo & Band amb "Arran de pell"

CARTELL: Roser Gamonal

Més Macroactivitat 2016

Mentre esperem el vídeo de la Macroactivitat podem veure les fotografies del dia i escoltar l'entrevista a Judith Casadesús (professora i tutora del Grup UNESCO) i Mar Sans (alumna de 2n Batxillerat, membre del Grup UNESCO i voluntària de Canpedró).

Enllaços:

Fotografies Macroactivitat 2016
Entrevista a Sants3Ràdio

La Macroactivitat 2016 a BTV

Divendres 15 d'abril les càmeres de BTV van ser presents a la cadena humana que vam fer unint l'escola amb Canpedró. El resultat del que van filmar i les entrevistes realitzades va ser aquesta notícia inclosa en el seu informatiu.

Si voleu saber més sobre la Campanya, la Macroactivitat i la recaptació obtinguda, podeu llegir les notícies publicades en el web de l'escola:

Cadena humana i Manifest de Canpedró
Xifres Campanya UNESCO 2016

Manifest de Canpedró

Aquest és el Manifest que es llegirà avui a les aules de Secundària abans de sortir al carrer a fer la cadena humana i que es lliurarà a l'edifici de l'Alcaldia en suport del Centre de Serveis Canpedró.

L’alumnat de 4t ESO i 2n Batxillerat de l’Escola Joan Pelegrí, en representació dels nostres companys i companyes d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de l’Escola, hem redactat aquest Manifest de Canpedró a partir de conèixer l’acció duta a terme pel Centre de Serveis Canpedró.

En aquest centre es fan projectes d’inserció laboral, menjador social, servei de bugaderia i higiene personal, reforç escolar i casals durant els períodes de vacances de les escoles. 

En primer lloc, CONSTATEM que l’actual situació socioeconòmica del país ha causat un deteriorament del nivell de vida de diversos col·lectius, com ara immigrants, gent de la tercera edat, gent aturada o famílies amb pocs recursos. Això ha portat a l’augment de la necessitat d’associacions com Canpedró. 

En segon lloc, CONSIDEREM que tot i les ajudes que ofereixen aquests centres no són suficients, ja que aquests tenen certes mancances, com falta de recursos o instal·lacions insuficients.

Finalment, PROPOSEM que es conscienciï a la població de l’existència d’aquests tipus d’associacions i de la feina que duen a terme. 

Que s’ofereixin més oportunitats de treball a les persones en atur sense cap distinció de procedència, gènere o situació econòmica. 

L’existència de més cursos de formació gratuïts o més assequibles que permetin la inserció laboral.

La priorització de pressupostos per millorar l’estat del benestar, per tant el nivell de vida de les persones.

Facilitar un espai perquè s’ampliï la possibilitat d’oferir més serveis per part de Canpedró.

I perquè en quedi constància signem en representació de l’alumnat de l’Escola Joan Pelegrí.

Barcelona, 15 d’abril de 2016


Alumnat redactor del Manifest: Aina Company (4tB), Ageric Molias (4tD), Arnau Carod (4tF), Lia Ros (2nC), Marta González (2nD), Maria Corbalan (4tB), Albert Pina (4tD), Bruna Nicolau (4tF), Mar Sans (2nC) i Neus Vives (2nD)

MACROACTIVITAT 2016: CADENA HUMANA FINS A CANPEDRÓ

DIA: Divendres 15 d'abril a les 12:00.

· QUE FAREM? 

MANUALITAT + CADENA HUMANA FINS A CANPEDRÓ

    1.) De 12:00 a 12:25. Farem una sardana l'aula i recollirem els 1,5 euros que portarà cada alumne.
(El professorat que estarà a l'aula haurà de passar abans per la Sala de Profes del segon pis per agafar el sobre, on està indicat el seu grup-classe i hi haurà tot el material per fer la sardana).


     2.) A les 12:25. Baixarem amb l'alumnat al vestíbul on deixarem la sardana i la bossa amb els euros a l'urna (uns voluntaris penjaran totes les sardanes al sostre del vestíbul) i ens dirigirem amb l'alumnat del grup-classe al tram indicat de la cadena humana. 
L'ALUMNAT D'ESO HA DE MARXAR AMB LA MOTXILLA I AIXÍ NO HAN DE TORNAR A L'ESCOLA.

    3.) A les 12:45 els càmeres filmaran la cadena humana i fins que no ho indiqui el professorat de les armilles grogues no ens mourem.

* Durant la Cadena Humana un grup d'alumnes llegiran un Manifest, fet per l'alumnat de 4t d'ESO, a la Seu del Districte.

* Els usuaris de CANPEDRÓ s'afegiran, entre nosaltres, a la cadena humana al carrer Sant Crist.

    4.) A les 13:25 quan ja s'hagi gravat i es donin les indicacions per acabar la cadena els grups de Batxillerat tornaran a l'Escola amb la consigna de pujar tranquil·lament per les escales.


COM ES FA UNA SARDANA?






QUIN SERÀ EL RECORREGUT? 

A QUIN TRAM VAIG (de forma general)?

2n de Batxillerat

1r d'ESO

2n d'ESO

3r d'ESO

4t d'ESO

1r de Batxillerat i C ICLES

DE QUIN LLOC A QUIN LLOC VA EL MEU GRUP-CLASSE (en concret)?





QUINA CANÇÓ SONARÀ UN COP HAGUEM FET EL VÍDEO?

Xerrada sobre Canpedró per a l'alumnat de 1r Batxillerat

Vídeos Campanya UNESCO 2016

1r. Vídeo: Un plat per avui, un servei pel demà (4'14")

[En aquest vídeo podeu veure, a través d'imatges i música, el dia a dia de Canpedró, tant les persones que hi col·laboren com els usuaris del centre de serveis]






2n. Vídeo: Els rostres de la crisi (11')

[Històries de vida de persones afectades per la crisi a l'any 2010 a València, però que es pot traslladar perfectament a la Barcelona del 2016, és a dir, als usuaris de Canpedró, per entendre com han arribat a ser usuaris d'aquest centre de serveis]