Com cada any, en motiu del Dia dels Drets Humans hem demanat a l'Arcadi Olveres que ens fagi una xerrada per l'alumnat de 2n de Batxillerat sobre Drets Humans i responsabilitat personal
Per la situació actual de la pandèmia, no ha pogut venir personalment a fer la conferència a la Sala d'Actes com cada any i hem passat la gravació de la xerrada a les aules el dia 9 de Desembre del 2020
Benvolgudes famílies,
alumnat i membres de la comunitat educativa,
Comencem la XXVIII campanya de solidaritat
com a membres que som de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO (XEAUC).
Aquesta campanya, que hem anomenat Amb Orgull té com a finalitat conèixer de prop la tasca que porten a
terme l'Associació Generem! i l'Associació de Famílies LGTBI (FLG) en relació amb la situació
de les persones LGTBI.
Fem
aquesta campanya perquè el 2019 ha fet 50 anys dels fets ocorreguts el Juny del
1969 a Stonewall Inn, a Nova York, i volem conèixer que van suposar aquests fets per
les persones gais i a la llarga per totes les persones LGTBI.
Fa 50 anys, les lleis de molts
països castigaven les persones homosexuals, transsexuals i transvestits.
Tractaven aquestes persones com a criminals. A l’Estat espanyol, per exemple,
hi havia la Ley de Peligrosidad Social. També eren indesitjables per la
societat i solien ser expulsades de les seves famílies, del seu barri, de les
seves cases... Solien tenir poques amistats i molt poques oportunitats de viure
com volien. Moltes intentaven sobreviure en el món de la nit, la màfia i la
delinqüència als carrers.El bar
Stonewall Inn, a Nova York, era un dels pocs locals que acceptava aquestes
persones. La policia solia fer batudes en aquests llocs per detenir tothom que
hi havia. En una d’elles, fa 50 anys, va passar una cosa que ningú s’esperava
perquè no havia passat mai abans i fou que la clientela es va resistir a ser
detinguda. Aquestes persones, doncs, es van organitzar per enfrontar-se a les
forces policials. Per a moltes fou la primera vegada que no se sentien
avergonyides de fer el que feien o de ser el que eren. Es van sentir
orgulloses. Aquest orgull és el que es vol recordar en les Marxes de cada 28 de
juny.
A partir d’aquesta nit, es van multiplicar les accions per lluitar
pels seus Drets, contra un món sencer que els els havia negat. Per molta gent,
aquest fou l’origen del Moviment LGTBI.
Creiem
que com a escola, hem de defensar els Drets Humans i els drets civils de totes
les persones de la nostra societat, i ser conscients que les persones d’aquest
col.lectiu encara avui, al nostre país , pateixen situacions de discriminació a
l’escola, en l’àmbit familiar, a la feina, al carrer i locals d’oci, i sobretot
també a molts altres països on les lleis o la religió encara no els reconeixen
tots els seus drets i moltes persones han de fugir de casa seva per aquest
motiu.
Concretament volem col·laborar
amb aquestes dues entitats, ja que acompanyen a totes les persones que vulguin
manifestar lliurement la seva identitat i/o expressió de gènere, en el seu
desenvolupament personal oferint informació, assessorament, orientació i espai
on compartir i ser elles mateixes.
A partir de la tercera setmana de Març, farem
activitats per sensibilitzar-nos sobre la situació en què es troben les
persones LGTBI i l’acció que duen a terme les associacions que defensen els
seus drets.
1. INTRODUCCIÓ · AMB QUI COL·LABOREM EN AQUESTA CAMPANYA? - Generem!: Associació sense ànim de lucre fundada el 2015 a Barcelona integrada per persones Trans*, neix amb la voluntat de donar a conèixer les realitats de les diferents identitats i expressions de gènere de les persones. - Associació de famílies LGTBI (FLG): L’FLG és una associació de famílies LGTBI que des de 2001 lluita per la plena equiparació dels drets i deures de les nostres famílies. El col·lectiu LGBT ha aconseguit l’aprovació de la llei de coadopció per lesbianes i gais (2005), la del matrimoni per a gais i lesbianes (2005), i la llei per eradicar l’LGTBIfòbia a Catalunya (2014). · PER QUÈ ÉS IMPORTANT COL·LABORAR AMB ENTITATS D'AQUEST CAIRE?
Fem aquesta campanya perquè el 2019 ha fet 50 anys dels fets ocorreguts el Juny del 1969 a Stonewall Inn, a Nova York, i volem conèixer què van suposar aquests fets per les persones gais i a la llarga per totes les persones LGTBI.
Fa 50 anys, les lleis de molts països castigaven les persones homosexuals, transsexuals i transvestits. Tractaven aquestes persones com a criminals. A l’Estat espanyol, per exemple, hi havia la Ley de Peligrosidad Social. També eren indesitjables per la societat i solien ser expulsades de les seves famílies, del seu barri, de les seves cases... Solien tenir poques amistats i molt poques oportunitats de viure com volien. Moltes intentaven sobreviure en el món de la nit, la màfia i la delinqüència als carrers.El bar Stonewall Inn, a Nova York, era un dels pocs locals que acceptava aquestes persones. La policia solia fer batudes en aquests llocs per detenir tothom que hi havia. En una d’elles, fa 50 anys, va passar una cosa que ningú s’esperava perquè no havia passat mai abans i fou que la clientela es va resistir a ser detinguda. Aquestes persones, doncs, es van organitzar per enfrontar-se a les forces policials. Per a moltes fou la primera vegada que no se sentien avergonyides de fer el que feien o de ser el que eren. Es van sentir orgulloses. Aquest orgull és el que es vol recordar en les Marxes de cada 28 de juny.
A partir d’aquesta nit, es van multiplicar les accions per lluitar pels seus Drets, contra un món sencer que els els havia negat. Per molta gent, aquest fou l’origen del Moviment LGTBI.
Creiem que com a escola, hem de defensar els Drets Humans i els drets civils de totes les persones de la nostra societat, i ser conscients que les persones d’aquest col.lectiu encara avui, al nostre país , pateixen situacions de discriminació a l’escola, en l’àmbit familiar, a la feina, al carrer i locals d’oci, i sobretot també a molts altres països on les lleis o la religió encara no els reconeixen tots els seus drets i moltes persones han de fugir de casa seva per aquest motiu.
Concretament volem col·laborar amb aquestes dues entitats, ja que acompanyen totes les persones que vulguin manifestar lliurement la seva identitat i/o expressió de gènere, en el seu desenvolupament personal oferint informació, assessorament, orientació i espai on compartir i ser elles mateixes.
A continuació veureu un vídeo que ens explica de forma senzilla la diversitat sexual que ens caracteritza com a persones: A continuació teniu un seguit d'activitats per treballar el respecte cap al col·lectiu LGTBI: ACTIVITAT 1 "Infància trans" Notícia sobre el bus de l’organització Hazte Oír, amb el lema “Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva” (2 minuts): a.) Mireu aquest vídeo atentament i després reflexioneu amb les preguntes que us plantegem: De què parla la notícia? Quin problema té el lema del bus? Es pot ser dona/home i no tenir vulva/penis? b.) Mireu el següent vídeo, aquí podreu veure com dos infants ens expliquen la seva experiència:
c.) Ara us animem a dissenyar o dibuixar un bus amb un lema alternatiu, que faci veure que no només hi ha “nens amb penis” i “nenes amb vulva”. ACTIVITAT 2 "La parella ideal?" a.) Dibuixeu la parella d'aquesta noia en un full en blanc:
b) Reflexionem: - La parella dibuixada és un noi o una noia? Per què? Heu coincidit amb la resta del grup? - La parella és més alta o més baixa que la noia? Que sigui més baixa o més alta té a veure amb el fet que la parella sigui un noi o una noia? - La parella és més forta, més grassa o més prima que la noia? - En general heu coincidit amb els dibuixos o heu dibuixat parelles de molts tipus diferents? - Per què creieu que la majoria heu coincidit amb el dibuix? c) Mireu el següent vídeo de la pel·lícula La llamada:
ACTIVITAT 3 "Estereotips" a) Imagineu que al vostre centre engegueu un projecte literari en el qual heu de crear uns contes. Aquests són els vostres personatges. Que cadascú pensi un nom per aquests personatges:
b) Reflexionem:
- Quin noms heu posat? Per què heu posat aquests noms? - Tothom ha posat un nom femení al personatge blau? Tothom ha posat un nom masculí al personatge negre? Per què? - El que fa que la majoria de persones assignin al gat de color blau un nom femení i al gat de color negre un nom masculí són els estereotips de gènere. Durant molts anys veiem imatges, sentim paraules i veiem comportaments que fan que de manera inconscient anem relacionant unes formes, uns colors, uns valors, uns comportaments i uns objectes a un gènere o a un altre. Creus que això li passa a molta gent? Per què? c) Mireu la següent escena de Merlí: Després, reflexioneu sobre els conceptes d’identitat de gènere i de sexe biològic. ACTIVITAT 4 " Pel·lícula: Nadie hace nada" (40') Mireu la següent pel·lícula a classe i després exposeu el que més us ha cridat l'atenció de forma oral: ACTIVITAT 5 "Testimoni trans" (11') Mireu el següent vídeo i reflexioneu: viuen l'experiència de la mateixa manera? Què els diferencia? Hugo Campillo explica la seva experiència: Miquel Missé explica la seva experiència:
-Abans de les 12:00 el professorat que acompanya els grups a la plaça anem a buscar els sobres (carta, bosseta de l'1,5 euro...) a la taula del professorat del 2n pis.
- A les 12:00 anem a l'aula amb el grup-classe que ens ha indicat coordinació.
- Fem la recollida de l'1,5 euros.
- Fem la recollida de les signatures.
- Ens vestim (si has portat perruca, barret...)
- Repartim els papers de seda.
- Practiquem la coreografia per darrera vegada i recordem que tothom ha de tenir el seus papers de seda controlats i que han d'arribar a la plaça i tornar.
- Ens fem una foto de grup.
- Baixem els diners a l'urna del vestibul i també hi deixem les signatures.
ESO, BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS
- A les 12:25-30 anem cap a la Plaça Joan Pelegrí pel carrer que us toca. Només portem els papers de seda. Ja tornarem a recollir les motxilles.
- Al terra hi haurà indicada la zona que heu d'ocupar. Cada grup-classe farà una fila.
- No marxeu de la fila fins que us ho indiquin.
- Quan acabem el ball l'alumnat de Batxillerat es quedarà a la plaça amb el seu grup-classe per fer-se fotos de grup.
QUE FAREM?
Una flashmob semblant a la que vam fer l'any 2012 però ballant mirant cap a les escales, com l'any passat. VOLEM RESPRESENTAR LA BANDERA LGTBI: La bandera original va ser dissenyada per Gilbert Baker. S'enlairà per primera vegada en elFestival de l'Orgull de San Francisco, el25 de junyde1978. Consistia de vuit colors, cadascun amb els seus significats:
QUINES CANÇONS SONARAN? 1. Quan anem entrant a la plaça:
2. Quan ja hi siguem totes començarem el ball amb la següent cançó:
3. Quan anem marxant de la plaça sonarà:
COM HEM D'ANAR VESTITS? Tothom podrà vestir com vulgui (de colors o no, amb perruca o sense, amb barret o sense, amb ulleres o sense, amb la cara pintada o no, amb faldilla o pantalò, amb plataformes o espardenyes...) Ves com tu realment vulguis! L'únic que haurem de tenir en compte és que cada grup classe formarà una línia de l'Arc de Sant Martí i que haureu de portar els papers de seda del color que us toqui. QUIN BALL FAREM? Us heu d'aprendre el següent ball:
PER QUIN CARRER HAURÀS D'ACCEDIR A LA PLAÇA?
1r ESO: CONSELL DE CENT / CARRETERA DE SANTS/ LLOBET
2n ESO: CALLAO / MIQUEL BLEACH
3r ESO: CALLAO/ ERMENGARDA
4t ESO: TORRE DAMIANTS / PLAÇA HERENNI / ERMENGARDA
1r BATXILLERAT: TORRE DAMIANTS / ERMENGARDA
2n de BATXILLERAT: CONSELL DE CENT / CARRETERA DE SANTS/ LLOBET
CICLES: ESPANYA INDUSTRIAL/MASNOU/PLAÇA JOAN PELEGRÍ
· És molt important que quan arribeu a la plaça us espereu al vostre lloc fins que comencem la performance. · Un cop haguem acabat la performance ens quedarem al nostre lloc i anirem sortint a poc a poc a mesura que ho anem indicant i sortireu pel carrer pel qual heu entrat. · Calma i paciència perquè som moltes persones i hem d'entrar i sortir amb tranquil·litat.
L’acte d’entrega
dels premis Drets Humans comença amb unes paraules de Verna Martínez, professor
de l’escola i president del jurat, amb les quals recorda que “el motiu d’aquests premis és commemorar la
Declaració Universal dels Drets Humans” i que la celebració es fa sempre “al voltant del 30 de gener, aniversari de la
mort de Gandhi, dia que les escoles del PEA, de la XEAUC i altres entitats i
ONG celebrem el DENIP (Dia Escolar de la No Violència i la Pau)”.
A continuació el
mateix Verna diu que enguany aquests premis no els dediquem a cap persona
concreta com fins ara sinó que “els
dediquem al Moviment d’Alliberació Gai. Recordem la Revolta de Stonewall de
1969, uns fets que van suposar l’inici de l’orgull del col·lectiu gai i que des
de llavors s’han anat celebrant anualment amb les famoses Marxes per l’Orgull.”
Sobre aquest tema fa una mica d’història de com ha anat evolucionant i
del que van suposar els fets de Stonewall per les persones gais i a la llarga
per totes les persones LGTBI. “Fa 50
anys, les lleis de molts països castigaven les persones homosexuals, transsexuals
i transvestits. Tractaven aquestes persones com a criminals. A l’Estat
espanyol, per exemple, hi havia la Ley de Peligrosidad Social. També eren
indesitjables per la societat i solien ser expulsades de les seves famílies,
del seu barri, de les seves cases...Solien tenir poques amistats i molt poques
oportunitats de viure com volien. Moltes intentaven sobreviure en el món de la
nit, la màfia i la delinqüència als carrers.
El bar Stonewall Inn, a Nova
York, era un dels pocs locals que acceptava aquestes persones. La policia solia
fer batudes en aquests llocs per detenir tothom que hi havia. En una d’elles,
fa 50 anys, va passar una cosa que ningú s’esperava perquè no havia passat mai
abans i fou que la clientela es va resistir a ser detinguda. Aquestes persones,
doncs, es van organitzar per enfrontar-se a la justícia. Per a moltes fou la
primera vegada que no se sentien avergonyides de fer el que feien o de ser el
que eren. Es van sentir orgulloses. Aquest orgull és el que es vol recordar en
les Marxes de cada 28 de juny.
A partir d’aquesta nit, es van multiplicar les accions
per lluitar pels seus Drets, contra un món sencer que els els havia negat. Per
molta gent, aquest fou l’origen del Moviment LGTBI.”
Després d’aquesta
exposició s’expliquen els tipus de treballs que opten als premis i es presenta
el Jurat que enguany està format per: Jordi Solsona com a representant del Patronat
de la FCH, Miquel Insausti com a representant de Fundipau entitat amb la qual vam col·laborar en la campanya del
curs passat, Núria Martos com a representant de l’AFA, Ariadna Moreno exalumna
i guanyadora del Premi UNESCO el 2018 i Núria Suñé i Verna Martínez com a
representants del personal de l’escola.
Un cop presentat
el Jurat, es passa a la lectura del veredicte per part d’Ariadna Moreno que
actua com a secretària del Jurat.
31è Premi Drets Humans (1r nivell)
Un episodi
històric que no acaba
2 ESO D
Laia
Arias, Martina Bauchwitz Emmel, Eva Escolano, Naima Fernández, Alba Pradell.
31è Premi Drets Humans (2n nivell)
Rosa Parks
3 ESO E
Malak
Benchafii, Inés Ruz, Aina Aragall.
12è Premi
Ciberacció
Quan viatjar no
és un plaer
4 ESO B
Laura
Saltó, Laia Vich.
Fotomuntatge
refugiats
4 ESO E
Erola Carretero, Adrià Vandellós, Reda Hicham, Aïda
Monago
28è Premi
UNESCOdel'Escola Joan Pelegrí
Les malalties
minoritàries. Una mirada endavant.
2BTL B
Jana
de la Encarnación i Borràs.
17è Premi
Eantopia
Entrevista a un
immigrant
3 ESO C
Pau Orensanz, Hassan Baig.
22è Premi Joan
Pelegrí
Míriam Costa
Després
d’entregats els premis, que com cada any són unes caixetes de comerç just
comprades a OXFAM Intermón, i de
felicitar els guanyadors, el president del jurat torna a prendre la paraula per
dir que els diners recaptats a la campanya de cooperació del curs passat ja han
estat entregats a les entitats Open Armsi Fundipau
i per donar pas a 9 alumnes de 5è de Primària que llegeix el conte La terra vomita, de Júlia Prunés,en què el mar i els rius expulsen
plàstics i brutícia. Un conte sobre la necessitat i l’obligació que tenim les
persones de conservar el nostre planeta tal com li diu en Maiol, el nen protagonista
del conte, a la seva mare: “-Doncs que
ens toca a les persones solucionar aquest problema! Que la terra no és només
casa nostra, també hi viuen els ocells, les formigues, els tigres i els lleons,
les granotes, les orques i els peixos...i ells no en tenen cap culpa!”
Finalment i per
tancar l’acte l’alumnat de 5è (unes 75 nenes i nens) ens canta una cançó amb
música de “A quién le importa” d’Alaska y
Dinarama i lletra de la mare d’una alumna al voltant, també, del tema de la
conservació del planeta.
Moltes gràcies a
tothom qui ha participat perquè aquest acte hagi estat possible.
El dimecres 11 de desembre a les 13:00 l'alumnat de 2n de Batxillerat de l'Escola Joan Pelegrí assistirà a la Xerrada de l'Arcadi Oliveres sobre Drets Humans i responsabilitat personal que es farà a la Sala d'Actes de l'Escola.
CAMPANYA UNESCO 18-19 "QUAN VIATJAR NO ÉS UN PLAER"
A QUI ANIRÀ DESTINADA LA CAMPANYA UNESCO D'AQUEST CURS?
Comencem la XXVII campanya de solidaritat com a membres que som de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO (XEAUC). Aquesta campanya té com a finalitat conèixer de prop la tasca que porten a terme Open Arms i Fundipau en relació amb la crisi de les persones refugiades.
Fem aquesta campanya perquè ja fa massa temps que dura aquesta situació i cal que siguem conscients que nosaltres som part del problema i,per tant, també part de la solució. Siria és actualment el primer país d’origen de les persones refugiades al món, degut al conflicte que fa més de 7 anys que dura i que s’ha cobrat 500.000 vides i ha obligat a fugir del país 6,3 milions de persones. Segons el CEAR (Comisión Española de Ayuda al Refugiado), el 2017 més de 700.000 persones van sol·licitar asil en algun país europeu, encara que el 85% de les persones desplaçades ha buscat refugi en els països veïns, amb menys recursos per garantitzar una acollida digna i els seus drets humans. Turquia, amb 3,5 milions de persones refugiades, es el principal país on es queden atrapades degut a les polítiques de tancament i externalització de fronteres d’Europa, com l’acord il·legal firmat entre la UE i aquest país. Els altres països amb major nombre de persones refugiades són: Pakistan, Uganda, Liban, Iran i Alemanya.
Concretament volem col.laborar amb aquestes dues entitats, ja que afronten aquesta problemàtica des de les dues vessants, les causes i les conseqüències. Open Arms que treballa en l’atenció directa a les persones que intenten arribar a Europa pel Mediterrani , i Funidpau que treballa en la prevenció de les causes que generen els conflictes bèl.lics, les persecucions o la pobresa, que provoquen que tantes famílies hagin de marxar de casa seva contra la seva voluntat i jugant-se la vida
SENSIBILITZACIÓ
Gràcies a la col·laboració de diverses persones i entitas compromeses amb l'actual crisi de les persones refugiades l'alumnat tindrà una xerrada de sensibilització en les següents dates:
CAMPANYA UNESCO 18-19
"Quan viatjar no és un plaer"
GRUP
AULA
DIA
HORA
PERSONA QUE FA LA XERRADA
1r ESO A I B
SALA ÁGORA
dimarts 26/03
11.30-13:00
ORIOL BARRI
(RESERVAT)
1r ESO C I D
SALA ÁGORA
dimarts 26/03
9:00 a 10:30
ORIOL BARRI
(RESERVAT)
1r ESO E I F
SALA ÁGORA
dilluns 25/03
9:00 a 10:30
ORIOL BARRI
2n ESO A
209
dimarts 26/3
15.15 a 16.15
MARTA TRAYNER (DOCTORA)
2n ESO B
208
divendres 22/3
9 a 10
STOP MAREMORTUM
2n ESO C
206
dilluns 25/3
11.30 a 12.30
STOP MAREMORTUM
2n ESO D
211
dilluns 25/3
10.30 a 11.30
STOP MAREMORTUM
2n ESO E
210
dimarts 26/3
10.30 a 11.30
MARTA TRAYNER (DOCTORA)
2n ESO F
205
dijous 28/3
9 a 10
MARTA TRAYNER (DOCTORA)
3r ESO A
311
dc. 20 de març
11:30-12:30 Biologia
MIQUEL CUBERO
3r ESO B
509
26 de març
10-11 Tutoria
ALEX BARCELONA
3r ESO C
302
Dll 25 de març
10-11 Tutoria
RAMON GARRIGA
3r ESO D
308
27 de març
11:30-12:30 Mates
MIQUEL CUBERO
3r ESO E
110
Dll 25 de març
11:30-12:30 CVE
RAMON GARRIGA
3r ESO F
406
25 de març
9-10 Tutoria
ALEX BARCELONA
4t ESO A
feta el 8 d'octubre
JORDI ARMADANS (FUNDIPAU)
4t ESO B
feta el 8 d'octubre
JORDI ARMADANS (FUNDIPAU)
4t ESO C
feta 8 d'octubre
JORDI ARMADANS (FUNDIPAU)
4t ESO D
MENJADOR (RESERVAT)
dilluns 25 de març
12:30 a 13:130
JORDI ARMADANS (FUNDIPAU)
4t ESO E
MENJADOR
(RESERVAT)
dilluns 25 de març
12:30 a 13:130
JORDI ARMADANS (FUNDIPAU)
4t ESO F
MENJADOR
(RESERVAT)
dilluns 25 de març
12:30 a 13:130
JORDI ARMADANS (FUNDIPAU)
1r BAT A
SALA D'ACTES (RESERVAT)
dimecres 27 de març
13:30 a 14:30
FUNDIPAU / OPEN ARMS Pau Perez
1r BAT B
SALA D'ACTES (RESERVAT)
dimecres 27 de març
13:30 a 14:30
FUNDIPAU / OPEN ARMS
1r BAT C
SALA D'ACTES (RESERVAT)
dimecres 27 de març
13:30 a 14:30
FUNDIPAU / OPEN ARMS
1r BAT D
SALA D'ACTES (RESERVAT)
dimecres 27 de març
13:30 a 14:30
FUNDIPAU / OPEN ARMS
1r BAT E
SALA D'ACTES (RESERVAT)
dimecres 27 de març
13:30 a 14:30
FUNDIPAU / OPEN ARMS
1r BAT F
SALA D'ACTES (RESERVAT)
dimecres 27 de març
13:30 a 14:30
FUNDIPAU / OPEN ARMS
2n BAT A
(feta el 19 de desembre)
ARCADI OLIVERES
2n BAT B
(feta el 19 de desembre)
ARCADI OLIVERES
2n BAT C
(feta el 19 de desembre)
ARCADI OLIVERES
2n BAT D
(feta el 19 de desembre)
ARCADI OLIVERES
2n BAT E
(feta el 19 de desembre)
ARCADI OLIVERES
2n BAT F
(feta el 19 de desembre)
ARCADI OLIVERES
CICLES
Guadiana
26 de març
9 a 10
ALEX BARCELONA
MACROACTIVITAT
-Què farem?
Farem una perfomance on representarem l'arribada i acollida de les persones refugiades, a través del mar.
- On i quan ho farem?
Lloc: Plaça Joan Pelegrí.
Data: 29 de març
Hora:
A les 12:00 ens trobem a l'aula professorat i alumnat per repartir els mocadors i fer la recollida de signatures i de diners.(El material estarà a la sala de profes del 2n pis i els diners s'entregaran a consergeria)
A les 12.30 ens trobem tots situats a la plaça per fer la performance fins a les 13:25
- Qui ho farà?
Alumnat de secundària de l'Escola: ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà.
- Quina cançò sonarà?
Mentre ens situem a la plaça: Com plora el mar. Joan Dausà
Quan ja estiguem situats farem la performance amb la següent cançó: Obriu les Portes. Txarango
Quan marxem de la plaça sonarà la següent cançó: "MAI CAP INFANT", que ha compost la professora de música de l'Escola Joan Pelegrí Núria Batlle.
- Com ens organitzarem?
Vídeo amb la coreografia dels moviments de cada grup classe, segons la seva localittzació a la plaça (mar, terra, frontera o persones refugiades)
Carrers per on accediran a la plaça els diferents grups-classe.
Mapa de la plaça on estarà marcat on se situarà cada grup classe.
Material. A la Sala de professors del segon pis deixarem:
Carta, document per la recollida de signatures i la bosseta per recollir l'1,5 euros.
Atrezzo per fer la coreografia (mocadors pel mar, bastons per les fronteres, armilles per les persones refugiades i tires de roba per la terra)
1. VIDEOS AMB COREOGRAFIIA
ALUMNAT QUE FA DE "MAR"
L'alumnat que fa de "MAR" serà:
1r ESO
2n d'ESO
3r d'ESO
4t A, C, D, F
1r de Batxillerat
2n de Batxillerat A,E, C Cicles de Grau Mitjà
Cal que vesteixin tons blaus i l'alumnat ha de portar una tela blava, verda o blanca per fer el ball.
Coreografia del "MAR"
VÍDEOS PER APRENDRE LA COREOGRAFIA DEL "MAR"
Introducció:
Coreografia 1: MAR TEMPESTA
Coreografia 2: MAR SUAU
Coreografia 3: MAR EN CALMA
Coreografia sencera:
ALUMNAT QUE FA DE TERRA
2n de BATXILLERAT D, B, F
Cal que vesteixin amb tons de color terra
Coreografia de la "TERRA"
VÍDEOS PER APRENDRE LA COREOGRAFIA DE LA TERRA
Introducció: Posició fixa
Ball de mans en parelles:
Ball de mans d'esquena al mar:
Ball de mocadors:
Coreografia sencera:
2. CARRERS D'ACCÉS A LA PLAÇA i DE SORTIDA!
1r ESO: CONSELL DE CENT / CARRETERA DE SANTS/ LLOBET
2n ESO: CALLAO / MIQUEL BLEACH
3r ESO: CALLAO/ ERMENGARDA
4t ESO: TORRE DAMIANTS / PLAÇA HERENNI / ERMENGARDA
1r BATXILLERAT: TORRE DAMIANTS / ERMENGARDA
2n de BATXILLERAT: CONSELL DE CENT / CARRETERA DE SANTS/ LLOBET
CICLES: ESPANYA INDUSTRIAL/MASNOU/PLAÇA JOAN PELEGRÍ · És molt important que quan arribeu a la plaça us espereu al vostre lloc fins que comencem la performance. · Un cop haguem acabat la performance ens quedarem al nostre lloc i anirem sortint a poc a poc a mesura que ho anem indicant i sortireu pel carrer pel qual heu entrat. · Calma i paciència perquè som moltes persones i hem d'entrar i sortir amb tranquil·litat.
3. COM ENS ORGANITZEM EL DIA DE LA MACRO? ESO
-Abans de les 12:00 el professorat que acompanya els grups a la plaça anem a buscar els sobres (carta, bosseta de l'1,5 euor...) a la taula del professorat del 2n pis.
- A les 12:00 anem a l'aula amb el grup-classe que ens ha indicat coordinació.
- Fem la recollida de l'1,5 euros.
- Fem la recollida de les signatures.
- Practiquem la coreografia per darrera vegada i cadascú té la seva tela controlada.
- Baixem els diners a l'urna del vestibul i també hi deixem les signatures.
ESO I BATXILLERAT
- A les 12:25-30 anem cap a la Plaça Joan Pelegrí pel carrer que us toca. Només portem la tela. Ja tornarem a recollir les motxilles.
- Al terra hi haurà indicada la zona que heu d'ocupar.
- Un cop tothom estigui a lloc farem la coreografia "Obriu les portes". Potser tres vegades.
- No marxeu de la plaça fins que us ho indiquin pels altaveus.