GRUP UNESCO, 25 ANYS

                                Sopar de celebració dels 25 anys del Grup Unesco a Canpedró 

Fa vint-i-cinc anys, concretament el 26 de juny de 1992, un petit grup de professors i professores ens reuníem per primera vegada amb la intenció de constituir-nos en grup de treball per dinamitzar a l’escola tot el relacionat amb els drets humans, la interculturalitat, la pau i la solidaritat. Aquest va néixer com una comissió permanent dels Claustres de Primària i Secundària per dur a terme allò que figurava en l’apartat de valors en el nostre  Projecte Educatiu de Centre.

Aquest grup va sorgir per afavorir la reflexió i el treball concret a l’escola i, també, per facilitar el vincle entre nosaltres i el Pla d’Escola Associades a la UNESCO (PEA), un conjunt d’escoles, més de 7000 a tot el món, fundades l’any 1953, i del qual formem part des de setembre de 1992. D’aquí el fet que prengués el nom de “Grup UNESCO”.

Quan vam entrar a formar part del PEA ja feia temps que fèiem activitats sobre els temes propis de la UNESCO. De fet, el 1989 havíem començat a lliurar el Premi Drets Humans  com a resultat de buscar una alternativa a les classes d’Ètica, massa teòriques i allunyades de la realitat, tal i com es plantejaven en els currículums de l’època.

Un cop incorporats al PEA, de seguida el valor de la solidaritat va sorgir com a prioritari i, per això, ja en el primer curs vam iniciar una primera campanya de cooperació: fer arribar diners a Bolívia per construir pupitres per a les escoles de l’Altiplà.

Des d’aleshores s’han succeït vint-i-vuit Premis Drets Humans i vint-i-cinc Campanyes UNESCO. Això vol dir un munt de persones –alumnat, professorat, PAS, pares i mares i persones que hi han participat des de fora de l’escola- col·laborant-hi i una pila de records i anècdotes. Vol dir, també, afavorir la difusió d’un esperit crític i solidari, que des del primer moment vam pensar que havia de ser un element integrador dins de l’escola.

Per acabar, agrair a tothom l’ajuda, la cooperació, l’entusiasme, la visió critica i les estones de treball aportades a tots aquests projectes i, en especial, a aquells tutors i tutores que han conduït el Grup UNESCO fins on és ara. Un agraïment, doncs, i també una crida per continuar el camí seguint aquelles sàvies paraules de Gandhi: “La nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat.  Un esforç total és  una victòria completa”

Grup UNESCO

A continuació podeu obervar una fotografia de primera acta del Grup Unesco: 

22è CONCERT DE MÚSICS SOLIDARIS

El 8 de juny a les 19 a la Sala d’Actes de l’Escola Joan Pelegrí va tenir lloc una nova actuació de Músics Solidaris, un nombrós grup d’alumnes actuals, exalumnes i professorat de l’escola que, dirigits per la professora Núria Batlle, van omplir més de dues hores de concert.

Es van anar succeïnt actuacions diverses, amb versions de temes en anglès, català i castellà. Hi va haver, també, una cançó dedicada als refugiats i dos temes de música clàssica interpretats al piano.

El concert, que arribava enguany a la 22a edició, va servir per recaptar fons per a la Campanya UNESCO d’aquest curs, la 25a, adreçada a sensibilitzar i obtenir recursos per a la comunitat de Betània, a Nicaragua.

El concert va acabar amb la interpretació de la cançó “We Are the World”.

Moltes gràcies a tothom, músics participants, públic assistent i, especialment, a Núria Batlle, per l’organització, any rere any, d’aquest concert.

Grup UNESCO

Festa de les escoles d'acollida de Barcelona

Exposició Educar per acollir. No te la perdis!

Després de mesos de treball i de la consolidació de la Xarxa Educativa de Sants-Montjuïc en suport a les persones refugiades, formada per diversos centres educatius del territori i Stop Mare Mortum Sants, Hostafrancs i la Bordeta, la Xarxa inaugura una exposició el dimarts 9 de maig a l’Auditori de les Cotxeres de Sants amb el material sobre refugi que han fet els infants i joves del territori (murals, cartes, banderoles, treballs...).

Aquests mateixos infants i joves hi realitzaran activitats diverses a partir del treball que han fet als diferents centres i es projectaran fotografies i vídeos perquè no ens perdem cap detall! Al matí (10-13 h) l’exposició estarà oberta pels centres educatius i el jovent del territori, que realitzaran i podran gaudir de les diferents activitats. A la tarda (15-19.30 h), l’exposició estarà oberta al públic en general i a les 17.30 h Stop Mare Mortum Sants, Hostafrancs i la Bordeta farà una visita guiada per a públic familiar.

Obertura i lloc exposició:
dimarts 9 de maig, 10-13 h i 15-19.30 h.

Auditori de les Cotxeres de Sants

C/ Sants, 79.



Activitats:

10 h Lectura del conte “Viatge de Samira” de l'Elena Portella.

10.30 h Lectura de cartes que van intercanviar infants del territori amb infants siris (anglès). Lectura del conte "El pitjor de la meva vida".

11 h Joc “Si fos una persona refugiada com seria la meva vida”.

12 h Lectura del poema “Podries”, de Joana Raspall.

17.30 h Visita guiada a l’exposició.


No us la perdeu!


Stop Mare Mortum Sants, Hostafrancs i la Bordeta

Macroactivitat 2017

Hola de nou Betània nica!

7è Concert per la pau: The Sey Sisters

FundiPau, amb qui l’escola fa anys que tenim bona relació, organitza un concert Per la pau i el desarmament que enguany arriba a la setena edició. Us animem a participar-hi. El concert se celebra divendres 5 de maig a les 20:30 a la Basílica de Santa Maria del Pi, a Barcelona.

En el concert, The Sey Sisters presentaran Let Freedom Ring. The Sey Sisters – l’Edna, la Yolanda i la Kathy- són tres germanes d’origen ganès que formen un dels conjunts vocals més emblemàtics d’aquests moments. En els seus espectacles conviden a un viatge musical que va del gospel fins la música africana en uns cants que transmeten l’emoció que sorgeix de la lluita contra la injustícia, la defensa dels drets humans i l’esperança en el futur.

Els beneficis es destinaran a la tasca per la pau i el desarmament de FundiPau.

The Sey Sisters – 7è concert ‘Per la pau i el desarmament’

Divendres, 5 de maig a les 20:30

Lloc - Basílica de Santa Maria del Pi (Plaça del Pi, 7, Barcelona)

Preu de l’entrada: 15 €

Entrades anticipades a www.fundipau.org i al 93 302 51 29 i el mateix dia Santa Maria del Pi de 10-18 h.

L'escola d'acollida de l'Ateneu Montserrat i la nova mesquita de Sants

Al carrer de la Cadena, a tocar de Can Batlló, des de fa trenta anys hi ha un oratori musulmà, uns 80 metres quadrats en pèssimes condicions, una caseta de planta baixa molt vella i que s’ha d’enderrocar.

Ara, la comunitat musulmana ha comprat uns baixos al carrer de Súria 10-12, de 500 metres quadrats on podran disposar d’una mesquita en bones condicions a fi que els homes i les dones puguin resar i dues aules per poder fer classes.

Nosaltres, l’Escola d’Acollida de l’Ateneu Montserrat, ens sentim especialment sensibilitzats en qüestions com aquesta ja que dediquem cada setmana una bona estona a treballar amb persones vingudes de la resta del món, de les que moltes professen la religió musulmana i desitgem que els seus drets com a persones siguin plenament respectats .

Fem pública la nostra solidaritat i ens oferim per treballar amb la resta de veïns i veïnes per un barri en pau on el coneixement i la confiança substitueixin la rumorologia distanciant.

Escola d'Acollida de l'Ateneu Montserrat

Somos mujeres, somos Nicaragua

Aquí podeu veure un vídeo que té com a protagonistes les dones de Betània, les líders i constructores d'aquest poblat.

MACROACTIVITAT 2017

HOLA DE NOU BETÀNIA NICA!

Quin dia farem la Macro?  22 de març

A quina hora? de 12:30 a 13:30

On? Cada grup a la seva aula 

Quin professorat ha d'estar a l'aula? Els tutors

En què consisteix la Macro d'aquest any?


Hem contactat amb els habitants de Betània (Nicaragua), el poblat amb el qual col·laborarem enguany, i ens han donat un llistat de conceptes,  que representen les conseqüències derivades de les ajudes que rep el poblat.

La idea és que cada grup-classe representi el concepte que li ha tocat. La representació és lliure. Podeu decorar la classe, utilitzar disfresses, fer cartells etc. Es tracta de formar una imatge que representi el concepte. L'únic requisit és fer-ho a l'aula i calcular que tota la representació es pugui veure a la foto que passaran a fer els nostres càmeres durant l'hora de la Macro.



Quin concepte ens ha tocat? 

ESO:

BATXILLERAT: 

CICLES DE GRAU MITJÀ:

Tots els grup-classe dels Cicles de Grau Mitjà tenen el mateix concepte: ESCOLA D'OFICIS 


Tutors, què heu de fer el dia de la Macro?

1. Passar a recollir el sobre a la sala de profes del 2n pis abans d'anar a la vostra aula.
2. Fer la recollida de l'1,50 euros i les signatures.
3. Preparar la representació i esperar que passin els càmeres per fer les fotos.



On veurem el resultat?

Amb totes les fotos farem una exposició al vestíbul.



Moltes gràcies i ànims!! 

Carta al professorat i al personal de l'Escola Joan Pelegrí. Campanya Unesco 2016-2017

Benvolgut professorat i personal de l’escola,

Comencem la XXV campanya de solidaritat com a membres que som de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO (XEAUC). Aquesta campanya té com a finalitat conèixer de prop el projecte de la Fundació La Pitahaya porta a terme a Betania (Nicaragua), una comunitat de famílies desplaçades per un conflicte de propietat de terres i supervivents de l’huracà Mich (1999), i sensibilitzar-nos sobre la situació en la qual es troba aquesta comunitat actualment.

De fet, la nostra escola ja va col.laborar amb aquesta fundació el curs 2000-2001 per aconseguir que cada família tingués una casa digna i un pou per obtenir aigua de primera qualitat.

Fem aquesta campanya perquè cal que siguem conscients que encara hi ha molta feina a fer en el camp de la cooperació internacional, ja que la situació en la qual es troben molts països com Nicaragua són la conseqüència directa de les desigualtats socials i econòmiques que genera la globalització econòmica i les polítiques neoliberals. És una situació amb la qual podem cooperar i de la qual també aprendre moltes coses.

Concretament volem col.laborar en dos projectes que la Fundació té a Betania. El primer seria assegurar la continuïtat d’una petita escola que es troba al mateix poblat, ja que la ONG que la finançava els ha comunicat que no ho pot seguir fent. El tancament de l’escola suposaria que els infants s’haurien de desplaçar i això podria provocar l’absentisme escolar d’alguns d’ells. El segon projecte és crear el proper curs escolar, un casal on s’oferirà als infants activitats esportives, musicals, plàstiques i de reforç, al sortir de l’escola, així com suport psicològic per superar traumes i dols (abandonaments, violència, abusos...)

Per això volem cooperar econòmicament amb la fundació La Pitahaya  ajudant-los a dur endavant els diversos projectes que realitzen i també volem difondre la seva tasca tant necessària i positiva.

A partir del segona setmana de Març, farem activitats per sensibilitzar-nos sobre la situació que viuen en aquesta comunitat de Nicaragua  i l’acció que duen a terme els que treballen amb ells.

Agraïm per endavant la vostra col·laboració.

            Víctor Ranera                                                                   Judith Casadesús

            Director General                                                        Tutora UNESCO

Carta a l'alumnat i a les famílies. Campanya Unesco 2016-2017

Benvolguts pares, mares, famílies, alumnat professorat i personal de l’escola,

Comencem la XXV campanya de solidaritat com a membres que som de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO (XEAUC). Aquesta campanya té com a finalitat conèixer de prop el projecte de la Fundació La Pitahaya porta a terme a Betania (Nicaragua), una comunitat de famílies desplaçades per un conflicte de propietat de terres i supervivents de l’huracà Mich (1999), i sensibilitzar-nos sobre la situació en la qual es troba aquesta comunitat actualment.

De fet, la nostra escola ja va col.laborar amb aquesta fundació el curs 2000-2001 per aconseguir que cada família tingués una casa digna i un pou per obtenir aigua de primera qualitat.

Fem aquesta campanya perquè cal que siguem conscients que encara hi ha molta feina a fer en el camp de la cooperació internacional, ja que la situació en la qual es troben molts països com Nicaragua són la conseqüència directa de les desigualtats socials i econòmiques que genera la globalització econòmica i les polítiques neoliberals. És una situació amb la qual podem cooperar i de la qual també aprendre moltes coses.

Concretament volem col.laborar en dos projectes que la Fundació té a Betania. El primer seria assegurar la continuïtat d’una petita escola que es troba al mateix poblat, ja que la ONG que la finançava els ha comunicat que no ho pot seguir fent. El tancament de l’escola suposaria que els infants s’haurien de desplaçar i això podria provocar l’absentisme escolar d’alguns d’ells. El segon projecte és crear el proper curs escolar, un casal on s’oferirà als infants activitats esportives, musicals, plàstiques i de reforç, al sortir de l’escola, així com suport psicològic per superar traumes i dols (abandonaments, violència, abusos...)

Per això volem cooperar econòmicament amb la fundació La Pitahaya  ajudant-los a dur endavant els diversos projectes que realitzen i també volem difondre la seva tasca tant necessària i positiva.

A partir del segona setmana de Març, farem activitats per sensibilitzar-nos sobre la situació que viuen en aquesta comunitat de Nicaragua  i l’acció que duen a terme els que treballen amb ells.

Agraïm per endavant la vostra col·laboració.

            Víctor Ranera                                                                   Judith Casadesús

            Director General                                                        Tutora UNESCO

CAMPANYA DE SOLIDARITAT 2016-2017

Hem de ser solidaris/es amb el Tercer Món?

Un any més, els alumnes de primer de batxillerat, hem participat del nou projecte de la Campanya de Solidaritat 2016-2017. Aquest nou projecte va dirigit a la Fundació La Pitahaya. És un projecte del grup UNESCO i el tema principal d’aquesta xerrada era fer-nos entendre el per què necessiten ajuda. La xerrada ha estat presentada per Miquel Cubero, professor de l’escola Joan Pelegrí i cooperant a Betània (Nicaragua) i també per Rosa Mayorga (Representant de Betània).

Van començar la xerrada explicant la situació en què es trobava la gent de Betània a causa de l’huracà Mitch que va arrasar un poble, i va afectar 33 famílies. Els supervivents de la catàstrofe van decidir fundar Betània l’any 2000, amb la col·laboració de Miquel Cubero, amb la idea de tornar a donar vida a la zona malmesa.

Des de l’any 2000 fins avui en dia, la Fundació La Pitahaya ha anat creixent, i gràcies a la gent solidària han fet grans progressos construint una escola, petites cases, beques, casals, menjadors socials, etc.

Tanmateix, ens van explicar que encara hi havia nens que no podien anar a l’escola perquè estava massa lluny o bé perquè no podien pagar-la. Altres preocupacions que ens van transmetre és que molta gent no pot pagar els medicaments perquè allà s’ha de pagar tot: medicaments, xeringues, analítiques, …

I per acabar ens van dir que actualment hi ha força gent que mor d’una malaltia similar al còlera a causa de l’aigua contaminada i la gent afectada per aquesta malaltia no pot comprar la vacuna necessària

Les persones que ara hi viuen, estan en una situació de precarietat i sí que és veritat que molta gent col·labora, però també n’hi ha molta que tan sols es preocupa dels seus interessos. Les persones que viuen a Nicaragua no són precisament riques i l’únic que necessiten és ajuda, i encara hi ha gent que es qüestiona si ajudar a algú del Tercer Món és necessari o no.

La solidaritat és imprescindible per continuar evolucionant com a espècie i com a persones, és a dir, els humans sobrevivim perquè ens ajuden i ens recolzem entre nosaltres, si no ho féssim, ja fa molt segles que els lleons se’ns haurien menjat. Si no hi ha solidaritat, no som res més que uns animals sense empatia que només es preocupen per salvar-se a si mateixos.

Creiem que és necessari ser solidaris amb tothom, però amb els del tercer món amb els que més, ja que aquests necessiten recursos que nosaltres ja fa anys que tenim i utilitzem. La xerrada de l’altre dia ens va intentar ficar al cap que tenim molta sort de ser al Primer Món i que com a tal, hem d’ajudar els que menys tenen. Nosaltres ho vam entendre perfectament, tot i que hi ha qui diu que les paraules d’una de les persones que ens van donar la xerrada eren més aviat agressives; nosaltres, en cap moment vam notar aquest to i creiem que tot el que va dir, tant aquesta persona com totes les altres que van intervenir, va ser molt encertat, perquè tan sols deien la veritat, aquella que a molta no li agrada sentir.

Olga Rovira i Marta Ortuño

1r BTL B

CAMPANYA DE SOLIDARITAT 2016-2017

HOLA DE NOU BETÀNICA NICA! 

Durant aquest curs, 2016-2017, a l’Escola Joan Pelegrí, portem a terme la 25a Campanya de Solidaritat. Aquesta campanya té com a objectiu conèixer de prop el projecte que la Fundació La Pitahaya  porta a terme a Betània (Nicaragua) i sensibilitzar-nos sobre la realitat que s’està vivint en aquesta comunitat. 

L’estiu del 2000, en Miquel Cubero, professor de l’Escola Joan Pelegrí, fent un recorregut per la zona nord-occidental de Nicaragua, allà on havia fet més mal l’huracà Mich dos anys abans, va conèixer un assentament de 33 famílies que estaven ocupant una petita zona de les terres d’una gran hisenda mig abandonada. Aquelles famílies eren en part supervivents de l’huracà i en part antics treballadors de la hisenda. En Miquel va decidir implicar-se i trobar una solució estable i definitiva per aquelles persones que estaven sotmeses incursions policials i arrestos. A partir de la recerca de finançament, entre els quals  hi va haver l’ajuda econòmica aconseguida a través de la Campanya de Solidaritat de la nostra escola durant el curs 2000-2001, van comprar 30 hectàrees, es va instituir el poblat de Betània,  van aconseguir que cada família tingués una casa digna i es va construir un pou de 70m de profunditat d’on es pot obtenir aigua de primera qualitat.

A partir de tot això es va crear la Fundació La Pitahaya, el nom de la qual prové d'un cactus molt sofert que fa uns fruits grans, carnosos, morats per dintre, molt hidratants i refrescants i que van triar com a homenatge als puntals del poblat, les dones. 

Un cop establerta la infraestructura de la comunitat es va crear un menjador; primer infantil, i ara, social. En el primer torn se serveixen les mares gestants i les lactants (volen evitar lesions prematures i irreversibles per malnutrició) i les persones majors de 60 anys; en el segon torn se serveixen els infants com a final de l'activitat escolar. El servei s'ofereix els set dies de la setmana.

En el proper curs escolar es crearà el que aquí entenem com a casal: s'oferirà a la canalla activitats esportives, musicals, plàstiques, de reforç acadèmic... des del final del menjador fins les 17h. i des d'aquest espai confien poder donar atenció psicològica per superar traumes i dols (abandonaments, violència, mals referents, abusos...)

Per altra banda, des del primer moment que va anar conformant-se Betània, una ONG especialitzada en infants del carrer va crear una petita escola al mateix poblat. Després de tots aquests anys ha comunicat que no pot continuar finançant l'escola. La Fundació està estudiant la manera perquè l'escola no tanqui (la deserció seria més gran si han de desplaçar-se a una distància mínima de dos quilòmetres). És, justament, aquest projecte el que ha fet que el Grup Unesco de l'Escola Joan Pelegrí proposés tornar a col·laborar amb Betània a través de la Fundació La Pitahaya.

http://grupunesco.joanpelegri.cat/2017/03/somos-mujeres-somos-nicaragua.html

                                                                                 Judith Casadesús

28è PREMI DRETS HUMANS

AUTOR: Jordi Bassa

CASA NOSTRA, CASA VOSTRA I L’ESCOLA D’ACOLLIDA

L’Escola d’Acollida de l’Ateneu Montserrat funciona de dilluns a dijous de 18 a 20 hores a les aules del primer i segon pis , ben segur que  algun dia heu sortit més tard de l’escola i us heu trobat amb persones adultes que venen a l’Escola  d’Acollida a aprendre català i castellà, necessaris per poder obtenir el permís de residència. Quan arriben no tenen casa, ni treball, ni  papers i cal fer un llarg periple burocràtic per aconseguir finalment, als tres anys,  l’obtenció del permís de residència, havent de passar per  situacions administratives o legals absolutament absurdes. Sembla que néixer en un lloc o un altre del món dona més o menys drets  com a persona

Des de l’Escola d’Acollida us convidem a participar, tant si sou alumnes, com pares o mares. Tothom te un lloc a l’escola, tothom és necessari,  més jove o més gran, amb experiència o sense, amb mes o menys coneixements, tant se val . Amb  més persones voluntàries l’atenció a les  persones nouvingudes millora segur.

Actualment venen  cada dia a classe  un centenar  d’homes i dones que necessiten adquirir uns coneixements per poder viure entre nosaltres, acollir-los, acompanyar-los i que sentin que el territori és de tothom i que entre totes i tots hem de construir el futur.

Catalunya històricament és  lloc d’arribada d’immigració, en la història més recent, primer foren el francesos, així  moltissims cognoms ens ho mostren, Duran, Puig, Alamany, Boix, Dalmau... ja a finals del XIX i el primer terç del XX, la baixa natalitat de Catalunya fou compensada per l’arribada de gent de l’Aragó, País Valencià, Murcia i  Almeria  i després de la guerra civil i fins a la dècada dels vuitanta, la immigració ha arribat de tota la península i sobretot  d’Andalusia, Extremadura i finalment Galícia.

La progressiva pèrdua de població de Catalunya de finals del segle XX ha estat compensada per l’arribada de població, ara de la resta de món . L’ ADN de Catalunya es diu immigració, aprendre a construir una societat catalana des de la diversitat és l’objectiu que des de fa molts anys,  amb mes o menys encert, amb les concepcions culturals de cada època , s’ha anat portant  a  terme. Ara hem d’aconseguir que malgrat els conflictes propis de tota societat avencem cap a un sol poble, sense ciutadans de primera  i de segona. Ara per ara, parlaríem de persones invisibles que sembla que no comptin en el conjunt,  quan,  de fet, representen el 17% de la població de Barcelona i un 14% de la població de Catalunya.

Casa nostra, casa vostra, no ha de ser només una acció d’uns dies sinó que ha de ser una actitud profunda,  vital. La diferència entre l’immigrant i el refugiat, en gran part és de caràcter legal, uns han hagut de marxar per la guerra , altres per la fam, en els dos casos, no els obrim les portes, sinó que els  estats d’Europa consideren  que aquest és un territori d’us particular.

Us adjuntem unes fotografies de la festa de final de trimestre, on varem compartir un tast dels menjars diversos que tothom  va portar.