dijous, 30 de juny del 2016

Nosaltres també vàrem ser refugiats. Conversa amb Amada Pedrola




Venim d’uns dies convulsos. Sembla que el Regne Unit marxarà de la Unió Europea tenint com a màxima motivació dels qui ho han votat vetar l’arribada d’estrangers. Tot i això, la Unió Europea tampoc és que hagi estat un exemple d’humanitat pel que fa el tracte als refugiats. Avui dia, s’estan incomplint molts acords internacionals que garantien que els nostres països vetllessin pel benestar de les víctimes de la guerra i la por i per tant s’estan incomplint escandalosament els Drets Humans a casa nostra. En moments com aquests recordem la visita que ens va fer l’Amada Pedrola el 12 de maig a la nostra escola per parlar amb alguns alumnes de 4t d’ESO després d’haver estudiat la Guerra Civil.

L’Amada parla català amb un exquisit accent francès. És una dona que passa ja de la vuitantena. Mai va conèixer el seu pare, ja que va morir a la guerra abans que ella nasqués. De ben petita va haver de creuar la frontera cap a França amb milers de refugiats republicans. Ella, també va ser una refugiada.

Els nostres alumnes van escoltar-la embadalits mentre explicava com va viure el rebuig d’uns i la solidaritat dels altres al país que esdevindria la seva llar i el país dels seus fills i néts. Ens va explicar, que a l’Ateneo Republicano de Limoges, del qual n’és la presidenta, tots recorden el calvari d’haver de marxar de casa per por a la guerra i les represàlies i se’ls trenca el cor veient la fredor amb què els refugiats de l’actualitat són tractats. Fins ara sempre s’havia recordat el tracte als exiliats republicans com una de les grans injustícies de la història, però ells mateixos creuen que el que està passant ara és encara més flagrant. Sempre és dolorós deixar els teus amics, la teva llar, i alguns dels nostres alumnes ho saben. Però quan ho fas sabent que deixes enrere el teu país arrasat i patir pel futur incert de la teva gent, el que esperes, el que et mereixes, és trobar algú que et recolzi, que t’escolti i t’ajudi. Els desplaçats forçosament, ja sigui per la guerra, la injustícia o la pobresa, tant els d’ara com els del 1939, el que menys es mereixen és trobar-se amb filferrades, dormint sota la pluja i ofegant-se enmig del mar davant la mirada freda, quan no de rebuig, de qui és incapaç de posar-se en el lloc de l’altre.

Amada Pedrola, amb el Director de l'escola, Víctor Ranera, i el professor Dani Cortijo.


Dani Cortijo
Professor C. Socials
Grup UNESCO
Escola Joan Pelegrí

dilluns, 13 de juny del 2016

Obriu fronteres, volem acollir!

Diumenge 19 de juny, en motiu del dia internacional de les persones refugiades, Stop Mare Mortum ha convocat a la plaça Universitat de Barcelona a les 18h una manifestació unitària. Aquest n'és el manifest.


El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur.

Sortirem al carrer per denunciar les vulneracions dels drets humans comeses pels governs i els seus còmplices, que tanquen les portes a dones, homes i infants que necessiten protecció. Negant-los el dret a la lliure circulació i a les vies legals existents, se’ls obliga a quedar exposats al negoci impune del tràfic de persones, a fronteres militaritzades subcontractades a règims opressors i a arriscar la seva vida constantment.

El 19 de juny ens unirem per denunciar l’abandonament per part dels nostres governants de la seva obligació d’activar les imprescindibles accions de rescat, ajuda i protecció humanitària. No oblidem les més 36.000 persones que, des de l’any 2000, han perdut la vida al Mediterrani.

Ens unirem per exigir a l’estat espanyol i a tots els estats de la Unió Europea que apliquin les vies segures previstes, perquè totes les persones que han hagut de deixar el seu país, pels motius que siguin, puguin sobreviure, i viure dignament, en comptes d’haver de deixar-hi la vida. I també perquè les lleis ja incloses en els tractats internacionals d’Asil i de Drets Humans s’apliquin immediatament.

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar l’acord immoral per a la deportació dels refugiats entre els estats de la Unió Europea i Turquia, un país que vulnera sistemàticament els Drets Humans. Les forces de seguretat turques han disparat, ferint i assassinant persones que intentaven creuar les seves fronteres. Turquia no és un país segur, ni per als refugiats, ni per als kurds, ni per a la ciutadania turca que s’oposa al seu govern.

Denunciarem també les accions policials dels estats europeus o els règims que treballen al seu servei contra les persones desplaçades: les càrregues amb gasos lacrimògens,la repressió del voluntariat, la dispersió violenta i els trasllats, contra voluntat o a través de falses informacions, a centres de detenció; on les condicions sanitàries, alimentàries i mèdiques són deplorables, i se’ls impedeix l’accés a l’ús legítim dels recursos i drets legals.

El 19 de juny expressarem també el nostre suport a tots els pobles que pateixen la guerra i a la seva lluita per la llibertat i la justícia social contra el seus règims i les intervencions estrangeres: a Síria, l’Iraq, el Kurdistan, l’Afganistan, Eritrea o Somàlia… principals fonts d’expulsió de refugiats.

Certament és una crisi humanitària, però té causes morals, polítiques i econòmiques i evidencia una greu crisi de fons: una crisi de les polítiques europees de control de fronteres. Els representants institucionals posen per davant de la vida humana el manteniment de privilegis econòmics.

I per això el 19 de juny sortirem al carrer: per reclamar consciència social, compromís i voluntat política. Per actuar junts amb valors humans, amb respecte, responsabilitat, solidaritat, esforç i empatia. Som aquí per transformar les fronteres que existeixen entre nosaltres. Encara que sigui difícil, un món millor és possible!

L’actual govern espanyol ha dimitit de les seves responsabilitats morals i legals, i col·labora amb el blindatge d’Europa amb les tanques de Ceuta i Melilla i amb els CIEs. Exigim al futur govern espanyol:

· Que aculli els refugiats i refugiades i garanteixi el dret d’asil a totes les persones

· Que deixi de bloquejar les iniciatives d’acollida

· Que revisi la llei d’asil espanyola, que és absolutament restrictiva i injusta

Exigim al futur govern espanyol i a la resta de governs de la UE:

· La revocació immediata del pacte immoral entre la UE i Turquia i de tots els acords d’externalització de fronteres.

· La fi dels acords de militarització de les fronteres i la destinació d’aquests fons al rescat, l’acollida i l’ajuda humanitària. Reclamem també la protecció del voluntariat.

· “L’immediat i fàcil accés a vies legals d’asil i vies segures per a totes les persones que han hagut de deixar enrere casa seva.

· La fi de les polítiques que donen suport al manteniment de dictadures, i participen en la destrucció d’altres països, amb intervencions militars, venda d’armes, espoli de recursos naturals i explotació humana.

· El respecte al dret d’asil i la fi de les polítiques que destrueixen la vida -sempre la vida del poble, mai dels poderosos- i l’aplicació immediata d’aquelles polítiques que la protegeixen!

Perquè “Tota persona té dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat i a la lliure circulació”. Cap persona no és il·legal.

Obriu les fronteres, volem acollir! 

"Arran de pell", el making off

Per a tothom qui no va poder venir al concert, un tast musical amb la cançó "Arran de pell", amb les veus de Josep M. Galofré i Èlia Riudavets. Amb el video del making off fet per la Roser Gamonal.


 

dimecres, 1 de juny del 2016

Manifest als joves i l'escola


Aquest Manifest va ser llegit per Teresa Villoropresidenta de la Fundació Canpedró, acompanyada per representants dels voluntaris i voluntàries del centre a l'inici del concert "Arran de pell" de Galo & Band el passat 26 maig 2016.




Nosaltres, en representació dels 232 Voluntaris de Canpedró, hem redactat aquest Manifest als joves i a l’escola, en reconeixement a la tasca pedagògica de l’escola Joan Pelegrí i dels joves que en sou alumnes. 

Hem tingut la sort de viure de prop la força de l’escola i la força de la vostra joventut, cosa que no hauria estat possible si els valors humans no fossin ben presents en cada moment del vostre procés quotidià d’aprenentatge. 

En primer lloc, CONSTATEM que escola, famílies i alumnes formeu un tot coherent i consistent, on els valors de l’empatia i la solidaritat traspuen més enllà de l’escola i de casa. 

En segon lloc, CONSIDEREM que heu de seguir endavant amb la gran tasca que se us ha encomanat: no defalliu i continueu fent el millor en favor dels qui més ho necessiten; formeu part activa de la nostra societat; alceu la veu sempre que us calgui, amb respecte i civisme, però feu-vos escoltar i obtindreu també, al vostre torn, el respecte que us mereixeu. 

Finalment, PROPOSEM que l’escola sigui un espai lliure, per aprendre i ensenyar, oberta a tots, per tal que no hi hagi cap infant ni jove que no pugui veure realitzat el dret universal i humà a l’educació –no a seure en una cadira, sinó a aprendre a esdevenir una millor persona, amb els altres. 

Foto: Gisela Jané


Que vosaltres joves no canvieu i sigueu així com sou: lluitadors, rebels, crítics, sensibles al que passa al vostre voltant. No tingueu por del que diran. Sigueu capaços d’aixecar-vos i donar la mà als altres per construir un món millor amb l’esforç i la constància del dia a dia. 

Vosaltres, joves, que sou afortunats per ser qui sou, pel moment que viviu i per tot el que teniu, lluiteu pels qui no tenen veu, pels qui no tenen sostre, pels qui no tenen res, per aquells que ningú escolta i ben segur que la vostra veu serà escoltada. 

Tots vosaltres teniu l’obligació de fer un món millor, i al mateix temps un deute vers els altres, que comença aquí i ara i que no té fronteres, ni temps. Sigueu com: grans persones joves que aprenen, amb defectes i virtuts, però amb l’esperit lliure per fer realitat els vostres somnis. 

No em puc estar de recordar el particular vincle que l’escola té amb la UNESCO. Aquesta agència de les Nacions Unides, creada l’endemà mateix de la Segona Guerra Mundial, té un lema que per molts anys haurà de continuar inspirant l’educació. Aquest lema és: “com que les guerres neixen a les ments dels homes, és a les seves ments on hem de forjar els baluards de la pau”. Canpedró és testimoni que la vostra escola us forja en el compromís pel canvi social i la solidaritat que són veritables baluards de la pau. Pau en absència de guerres, però pau també en la realització dels drets humans universals: a la salut, a una vivenda digna, a l’educació, a la dignitat, en una paraula, que comença per una cosa tan simple com un plat a taula. 

Aquest compromís també inspira Canpedró. Igual que diria a tots els nostres voluntaris, avui i aquí us dic a tots plegats: 

Gràcies per ser com sou, pel que feu i com ho feu. I perquè en quedi constància signem en representació de tots els voluntaris, usuaris i infants de la Fundació Canpedró.


Fundació Canpedró

“Arran de pell” concert de Galo & Band




Dijous 26 de maig Josep M. Galofré i la seva banda (Galo & Band) van protagonitzar el concert solidari per recaptar fons pel Centre de Serveis de Canpedró, entitat amb la qual estem col·laborant durant aquest curs sota el lema: “Donem-nos un cop de mà!”



El concert va començar amb la lectura d’un manifest titulat “Per als joves i l’escola”, llegit per Teresa Villoro, presidenta de la Fundació Canpedró, acompanyada per representants dels voluntaris i voluntàries del centre (podeu llegir el manifest en la següent entrada d’aquest blog).

A continuació, es va veure el vídeo amb el making off de la cançó que dóna nom al concert, “Arran de pell”. I seguidament, van aparèixer a l’escenari els components de la banda i el Josep Maria, entre els aplaudiments del públic.

Les cançons d’aquest quart concert del Galo a l’escola es van anar succeïnt. Entre cançó i cançó, va anar explicant històries sobre l’origen o la intenció de les lletres. Cançons noves i velles, i noves versions, com la que Èlia Riudavets, debutant amb el grup en aquest concert, va fer del tema “Creix” del Josep M.

El concert va acabar amb diferents bisos i amb agraïments cap a les persones que l’han acompanyat en aquest trajecte de tants anys i per l’equip tècnic que va fer possible l’actuació.

L’acte va recollir 446€ de les aportacions voluntàries dels assistents.






Grup UNESCO



FOTOS: Gisela Jané