Nosaltres també vàrem ser refugiats. Conversa amb Amada Pedrola

Venim d’uns dies convulsos. Sembla que el Regne Unit marxarà de la Unió Europea tenint com a màxima motivació dels qui ho han votat vetar l’arribada d’estrangers. Tot i això, la Unió Europea tampoc és que hagi estat un exemple d’humanitat pel que fa el tracte als refugiats. Avui dia, s’estan incomplint molts acords internacionals que garantien que els nostres països vetllessin pel benestar de les víctimes de la guerra i la por i per tant s’estan incomplint escandalosament els Drets Humans a casa nostra. En moments com aquests recordem la visita que ens va fer l’Amada Pedrola el 12 de maig a la nostra escola per parlar amb alguns alumnes de 4t d’ESO després d’haver estudiat la Guerra Civil.

L’Amada parla català amb un exquisit accent francès. És una dona que passa ja de la vuitantena. Mai va conèixer el seu pare, ja que va morir a la guerra abans que ella nasqués. De ben petita va haver de creuar la frontera cap a França amb milers de refugiats republicans. Ella, també va ser una refugiada.

Els nostres alumnes van escoltar-la embadalits mentre explicava com va viure el rebuig d’uns i la solidaritat dels altres al país que esdevindria la seva llar i el país dels seus fills i néts. Ens va explicar, que a l’Ateneo Republicano de Limoges, del qual n’és la presidenta, tots recorden el calvari d’haver de marxar de casa per por a la guerra i les represàlies i se’ls trenca el cor veient la fredor amb què els refugiats de l’actualitat són tractats. Fins ara sempre s’havia recordat el tracte als exiliats republicans com una de les grans injustícies de la història, però ells mateixos creuen que el que està passant ara és encara més flagrant. Sempre és dolorós deixar els teus amics, la teva llar, i alguns dels nostres alumnes ho saben. Però quan ho fas sabent que deixes enrere el teu país arrasat i patir pel futur incert de la teva gent, el que esperes, el que et mereixes, és trobar algú que et recolzi, que t’escolti i t’ajudi. Els desplaçats forçosament, ja sigui per la guerra, la injustícia o la pobresa, tant els d’ara com els del 1939, el que menys es mereixen és trobar-se amb filferrades, dormint sota la pluja i ofegant-se enmig del mar davant la mirada freda, quan no de rebuig, de qui és incapaç de posar-se en el lloc de l’altre.

Amada Pedrola, amb el Director de l'escola, Víctor Ranera, i el professor Dani Cortijo.

Dani Cortijo

Professor C. Socials

Grup UNESCO

Escola Joan Pelegrí