Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alfons Banda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alfons Banda. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 de febrer del 2016

Acte de lliurament del 27è Premi Drets Humans


El 9 de febrer de 2016 es va lliurar el 27è Premi Drets Humans al qual es presentaven treballs realitzats el curs 2014-2015 per l’alumnat d’ESO i Batxillerat.

Els treballs estaven dividits en tres categories: plafons realitzats per l’alumnat de 3r d’ESO, powerpoints fets per l’alumnat de 4t d’ESO (Premi Ciberacció) i treballs de recerca de l’alumnat de 2n batxillerat (Premi UNESCO). Aquest any es va lliurar, també, el tretzè Premi Eantopia destinat a premiar el treball que, en qualsevol de les categories, mostri de forma més clara la idea que “Un món millor és possible”. A més, enguany es va lliurar per divuitena vegada el Premi Joan Pelegrí, destinat a l’alumnat que ha treballat continuadament en relació als Drets Humans i no han estat premiats en ocasions anteriors o bé a persones de l’entorn de l’escola que han destacat pel seu suport als Drets Humans.

L’acte es va dur a terme a la Sala Víctor Trías –sala d’actes de l’edifici de Secundària- amb l’assistència de l’alumnat finalista, professorat i altres persones vinculades a l’escola i a la Fundació Cultural Hostafrancs. Era present a l’acte, com els anys anteriors, l’alumnat de 5è de primària, dels quals hi havia exposats uns treballs sobre la pau que havien confeccionat amb motiu del DENIP. Destaquem, també, la presència del Sr. Joan Sanromà, conseller d’Educació i Gent Gran del Districte Sants-Montjuïc, i de la Sra. M. Dolors Martínez, inspectora de l’ escola.

Va conduir l’acte Mònica Pardo, professora de Secundària de l’escola, que va explicar el sentit dels premis, va tenir un record pel drama dels refugiats, la pitjor crisi migratòria des de la Segona Guerra Mundial, va presentar els membres del Jurat que ella presidia i va explicar l’ordre de l’acte. Va fer esment d’Alfons Banda, a qui el premi d’enguany feia un petit homenatge. D’ell va recordar que l’any 1983 va crear, junt a un petit grup de persones, la Fundació per la Pau, actualment FundiPau amb l’intenció de treballar a favor d’una cultura de la Pau, i també que fou inspirador de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau). Admirador de Gandhi, seva és l’afirmació “el nostre objectiu és l’eradicació de tota violència sociopolítica, independentment de qui la practiqui, perquè ja és hora de reconèixer que és absolutament impossible construir un món més humà sense renunciar a la violència com a element modificador o constructor de realitats socials”.



A continuació va intervenir Jaume Sanllorente, president de l’ONG Sonrisas de Bombay. Jaume Sanllorente va començar agraint la seva participació com a membre del Jurat pel fet d’haver pogut valorar treballs com els finalistes i va felicitar l’escola pel fet de promoure els valors que hi ha en els Drets Humans entre l’alumnat.

Va explicar que porta més de 10 anys treballant a l’Índia, a Bombay. Va fundar Sonrisas de Bombay davant del sentiment d’injustícia en veure com els Drets Humans es vulneraven de forma agressiva, una ciutat on més de la meitat dels seus 20 milions d’habitants viuen en extrema pobresa en la zona dels slums, zones de barraques, on les famílies viuen privades dels drets més bàsics, com l’educació, la salut i la vivenda. La feina és també molt precària i sovint, si té sort, consisteix a recollir escombraries per després revendre-les a empreses de reciclatge, i si no, a treballar per màfies que els utilitzen per obtenir diners o són venuts per ser explotats.

Sonrisas de Bombay, com a resposta a tot això, ha implementat programes d’educació, salut i desenvolupament socioeconòmic. Van començar en un petit orfenat amb 40 nens, ara dóna feina a 150 persones i ha donat sortida a 8000 persones a través d’aquests projectes.

Jaume Sanllorente va acabar animant els presents a desenvolupar la seva responsabilitat per fer que el món sigui un lloc millor.

Posteriorment, Àngels Puig, del Departament d’Administració de l’escola, com a secretària del Jurat, va procedir a la lectura del veredicte del Premi -que reproduïm a continuació - i es va dur a terme el repartiment de diversos objectes procedents de comerç just als premiats/des en les diverses categories.

Com a cloenda, Mònica Pardo va felicitar els guanyadors i finalistes i va explicar l’origen dels objectes que es van donar com a premi. També, com a primícia, va anunciar que aquest any l’escola cooperaria amb el Centre de Serveis Canpedró.  Finalment, i per acabar l’acte, uns representants de l’alumnat de 5è van llegir el conte El monstre de colors, que formava part del treball realitzat sobre els sentiments que els produïa la situació de les persones refugiades.




Relació de treballs i d’alumnat premiat:

27è Premi DRETS HUMANS (ex aequo)

Encadenades de Maria Rodríguez, Marina Morgado i Judith Navarro

No hi ha dret! de Clàudia Martí, Preeti Ramchandani, Aylén Curbelo i Ànnia Adsuar

8è Premi CIBERACCIÓ

Consumim el món poc a poc de Manuel Barba i Martín Ferrer

24è Premi UNESCO

Jo també sé riure, em va dir en Manel de Sara García

13è Premi EANTOPIA

Micromasclismes de Alba Hermoso, Aina Mariné, Ariadna Moreno i Aitana Pérez

18è Premi JOAN PELEGRÍ

Èlia Pons


Fotografies: Jana Pérez

divendres, 30 d’octubre del 2015

El 27è Premi Drets Humans dedicat a Alfons Banda



El 27è Premi Drets Humans de l’Escola Joan Pelegrí que es lliurarà el 3 de febrer de 2016 estarà dedicat a Alfons Banda.

Nascut a Girona el 1944, estudià Química i la seva trajectòria professional va estar vinculada a l’ensenyament, en la docència i la direcció de centres.

Va començar la seva trajectòria en l’àmbit del pacifisme a la dècada dels setanta al costat de persones com Joan Gomis, Lluís Maria Xirinacs, Fèlix Martí o Arcadi Oliveres. A principis dels vuitanta va rebre la influència decisiva de Seán MacBride, Premi Nobel de la Pau i cofundador d’Amnistia Internacional.

L’any 1983, junt a un petit grup de persones, va crear la Fundació per la Pau, actualment FundiPau, que presidí entre 1983-2011, amb la intenció de treballar a favor d’una cultura de Pau. Fou també inspirador de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) del qual fou vicepresident de la Junta de Govern.

“La pau –deia- és una cultura nova, inèdita, que necessita imaginació, tossuderia, coratge i la voluntat de molts”. Conscient de la realitat del nostre món, afirmava: “On hi ha persones hi ha conflictes, i no és el conflicte el que és sempre evitable, sinó la resolució violenta del conflicte”. Admirador de Gandhi, defensava que “el nostre objectiu és l’eradicació de tota violència sociopolítica, independentment de qui la practiqui, perquè ja és hora de reconèixer que és absolutament impossible construir un món més humà sense renunciar a la violència com a element modificador o constructor de realitats socials.”

Alfons Banda va morir dijous 30 de gener de 2014, dia en el qual se celebra el DENIP (Dia Escolar de la Noviolència i la Pau) i aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.

Abans que a Alfons Banda, el Premi Drets Humans ha estat dedicat a Mahatma Gandhi (2011), Stéphane Hessel (2012) i Aung San Suu Kyi (2013), Nelson Mandela (2014) i Malala Yousafzai (2015).

dimarts, 4 de febrer del 2014

Ha mort Alfons Banda


Ha mort Alfons Banda, fundador i president de la FundiPau entre 1983-2011, de la qual actualment era membre del patronat i coordinador del Comitè Internacional. També era vicepresident de la Junta de Govern de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau).

Nascut a Girona el 1944 va morir dijous 30 de gener, dia en el qual se celebra el DENIP (Dia Escolar de la Noviolència i la Pau) i aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.

Era Químic i la seva trajectòria professional l’havia vinculat a l’ensenyament, en la docència i la direcció de centres.

Va començar la seva trajectòria en l’àmbit del pacifisme a la dècada dels setanta al costat de persones com Joan Gomis, Lluís Maria Xirinacs, Fèlix Martí, Arcadi Oliveres o Pepe Beúnza. A principis dels vuitanta va rebre la influència decisiva de Seán MacBride, Premi Nobel de la Pau, cosa que el va portar, junt a un petit grup de persones, a crear el 1983 la Fundació per la Pau, actualment FundiPau, amb la intenció de treballar a favor d’una cultura de la Pau.

Sobre aquest concepte, “cultura de Pau”, afirmava que estava fonamentat en tres pilars: “respecte portat a l’extrem, opció pel diàleg i opció per la cooperació”. Per dur-la a terme calia un treball que arribés a tothom. “La Pau”, deia, “reclama la implicació activa de la ciutadania. Els ciutadans formem part de l’eina més poderosa per a la transformació social: l’opinió pública”.

Alfons Banda deia també, en una entrevista concedida a TV3, que el treball per la Pau demanava dos requisits previs: “una actitud de rebel·lió davant d’una situació i l’esperança que les coses poden anar millor”.

Alfons Banda ha estat, en paraules de Federico Mayor Zaragoza, ex Director General de la UNESCO, “una veu ferma i rigorosa en favor de la dignitat humana” i, d’ell, afirma que “el seu exemple continuarà sent una inspiració per a l’acció quotidiana de moltes persones”.

“Accepto que potser no podem canviar el món”, deia Alfons Banda a la presentació del seu bloc, L’ombra de la pau, “però podem viure amb altres prioritats. Això el canviarà. Per millorar el món cal viure com si fos millor”.

Federico Mayor Zaragoza (blog)
La Vanguardia.com