INCIEM LA CAMPANYA DE SOLIDARITAT 19-20 "AMB ORGULL."

Benvolgudes famílies, alumnat i membres de la comunitat educativa,

Comencem la XXVIII campanya de solidaritat com a membres que som de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO (XEAUC). Aquesta campanya, que hem anomenat Amb Orgull té com a finalitat conèixer de prop la tasca que porten a terme l'Associació Generem! i l'Associació de Famílies LGTBI (FLG) en relació amb la situació de les persones LGTBI.

Fem aquesta campanya perquè el 2019 ha fet 50 anys dels fets ocorreguts el Juny del 1969 a Stonewall Inn, a Nova York, i volem conèixer que van suposar aquests fets per les persones gais i a la llarga per totes les persones LGTBI.

Fa 50 anys, les lleis de molts països castigaven les persones homosexuals, transsexuals i transvestits. Tractaven aquestes persones com a criminals. A l’Estat espanyol, per exemple, hi havia la Ley de Peligrosidad Social. També eren indesitjables per la societat i solien ser expulsades de les seves famílies, del seu barri, de les seves cases... Solien tenir poques amistats i molt poques oportunitats de viure com volien. Moltes intentaven sobreviure en el món de la nit, la màfia i la delinqüència als carrers. El bar Stonewall Inn, a Nova York, era un dels pocs locals que acceptava aquestes persones. La policia solia fer batudes en aquests llocs per detenir tothom que hi havia. En una d’elles, fa 50 anys, va passar una cosa que ningú s’esperava perquè no havia passat mai abans i fou que la clientela es va resistir a ser detinguda. Aquestes persones, doncs, es van organitzar per enfrontar-se a les forces policials. Per a moltes fou la primera vegada que no se sentien avergonyides de fer el que feien o de ser el que eren. Es van sentir orgulloses. Aquest orgull és el que es vol recordar en les Marxes de cada 28 de juny.

A partir d’aquesta nit, es van multiplicar les accions per lluitar pels seus Drets, contra un món sencer que els els havia negat. Per molta gent, aquest fou l’origen del Moviment LGTBI.

Creiem que com a escola, hem de defensar els Drets Humans i els drets civils de totes les persones de la nostra societat, i ser conscients que les persones d’aquest col.lectiu encara avui, al nostre país , pateixen situacions de discriminació a l’escola, en l’àmbit familiar, a la feina, al carrer i locals d’oci, i sobretot també a molts altres països on les lleis o la religió encara no els reconeixen tots els seus drets i moltes persones han de fugir de casa seva per aquest motiu.

Concretament volem col·laborar amb aquestes dues entitats, ja que acompanyen a totes les persones que vulguin manifestar lliurement la seva identitat i/o expressió de gènere, en el seu desenvolupament personal oferint informació, assessorament, orientació i espai on compartir i ser elles mateixes.

A partir de la tercera setmana de Març, farem activitats per sensibilitzar-nos sobre la situació en què es troben les persones LGTBI i l’acció que duen a terme les associacions que defensen els seus drets.

Agraïm per endavant la vostra col·laboració,

                     Víctor Ranera                                                                                 Judith Casadesús

               Director de l’escola                                                                        Coordinadora UNESCO

SENSIBILITZACIÓ CAMPANYA UNESCO 19-20 "AMB ORGULL."

SENSIBILITZACIÓ A L'AULA

1. INTRODUCCIÓ 


· AMB QUI COL·LABOREM EN AQUESTA CAMPANYA?

- Generem!:

Associació sense ànim de lucre fundada el 2015 a Barcelona integrada per persones Trans*, neix amb la voluntat de donar a conèixer les realitats de les diferents identitats i expressions de gènere de les persones.

- Associació de famílies LGTBI (FLG):

L’FLG és una associació de famílies LGTBI que des de 2001 lluita per la plena equiparació dels drets i deures de les nostres famílies. El col·lectiu LGBT ha aconseguit l’aprovació de la llei de coadopció per lesbianes i gais (2005), la del matrimoni per a gais i lesbianes (2005), i la llei per eradicar l’LGTBIfòbia a Catalunya (2014). 

· PER QUÈ ÉS IMPORTANT COL·LABORAR AMB ENTITATS D'AQUEST CAIRE? 

Fem aquesta campanya perquè el 2019 ha fet 50 anys dels fets ocorreguts el Juny del 1969 a Stonewall Inn, a Nova York, i volem conèixer què van suposar aquests fets per les persones gais i a la llarga per totes les persones LGTBI.

Fa 50 anys, les lleis de molts països castigaven les persones homosexuals, transsexuals i transvestits. Tractaven aquestes persones com a criminals. A l’Estat espanyol, per exemple, hi havia la Ley de Peligrosidad Social. També eren indesitjables per la societat i solien ser expulsades de les seves famílies, del seu barri, de les seves cases... Solien tenir poques amistats i molt poques oportunitats de viure com volien. Moltes intentaven sobreviure en el món de la nit, la màfia i la delinqüència als carrers. El bar Stonewall Inn, a Nova York, era un dels pocs locals que acceptava aquestes persones. La policia solia fer batudes en aquests llocs per detenir tothom que hi havia. En una d’elles, fa 50 anys, va passar una cosa que ningú s’esperava perquè no havia passat mai abans i fou que la clientela es va resistir a ser detinguda. Aquestes persones, doncs, es van organitzar per enfrontar-se a les forces policials. Per a moltes fou la primera vegada que no se sentien avergonyides de fer el que feien o de ser el que eren. Es van sentir orgulloses. Aquest orgull és el que es vol recordar en les Marxes de cada 28 de juny.

A partir d’aquesta nit, es van multiplicar les accions per lluitar pels seus Drets, contra un món sencer que els els havia negat. Per molta gent, aquest fou l’origen del Moviment LGTBI.

Creiem que com a escola, hem de defensar els Drets Humans i els drets civils de totes les persones de la nostra societat, i ser conscients que les persones d’aquest col.lectiu encara avui, al nostre país , pateixen situacions de discriminació a l’escola, en l’àmbit familiar, a la feina, al carrer i locals d’oci, i sobretot també a molts altres països on les lleis o la religió encara no els reconeixen tots els seus drets i moltes persones han de fugir de casa seva per aquest motiu.

Concretament volem col·laborar amb aquestes dues entitats, ja que acompanyen  totes les persones que vulguin manifestar lliurement la seva identitat i/o expressió de gènere, en el seu desenvolupament personal oferint informació, assessorament, orientació i espai on compartir i ser elles mateixes.

A continuació veureu un vídeo que ens explica de forma senzilla la diversitat sexual que ens caracteritza com a persones:






A continuació teniu un seguit d'activitats per treballar el respecte cap al col·lectiu LGTBI:



ACTIVITAT 1 "Infància trans" 

Notícia sobre el bus de l’organització Hazte Oír, amb el lema “Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva” (2 minuts):

a.) Mireu aquest vídeo atentament i després reflexioneu amb les preguntes que us plantegem:




De què parla la notícia?
Quin problema té el lema del bus?
Es pot ser dona/home i no tenir vulva/penis?


b.) Mireu el següent vídeo, aquí podreu veure com dos infants ens expliquen la seva experiència:








c.) Ara us animem a dissenyar o dibuixar un bus amb un lema alternatiu, que faci veure que no només hi ha “nens amb penis” i “nenes amb vulva”.



ACTIVITAT 2 "La parella ideal?"


a.)  Dibuixeu la parella d'aquesta noia en un full en blanc: 

b) Reflexionem:
- La parella dibuixada és un noi o una noia? Per què? Heu coincidit amb la resta del grup?
- La parella és més alta o més baixa que la noia? Que sigui més baixa o més alta té a veure amb el fet que la parella sigui un noi o una noia?
- La parella és més forta, més grassa o més prima que la noia?
- En general heu coincidit amb els dibuixos o heu dibuixat parelles de molts tipus diferents?
- Per què creieu que la majoria heu coincidit amb el dibuix?


c) Mireu el següent vídeo de la pel·lícula La llamada:


ACTIVITAT 3 "Estereotips"

a) Imagineu que al vostre centre engegueu un projecte literari en el qual heu de crear uns contes. Aquests són els vostres personatges.
Que cadascú pensi un nom per aquests personatges:

b) Reflexionem:

- Quin noms heu posat? Per què heu posat aquests noms?

- Tothom ha posat un nom femení al personatge blau? Tothom ha posat un nom masculí al personatge negre? Per què?

- El que fa que la majoria de persones assignin al gat de color blau un nom femení i al gat de color negre un nom masculí són els estereotips de gènere. Durant molts anys veiem imatges, sentim paraules i veiem comportaments que fan que de manera inconscient anem relacionant unes formes, uns colors, uns valors, uns comportaments i uns objectes a un gènere o a un altre. Creus que això li passa a molta gent? Per què?

c) Mireu la següent escena de Merlí:



Després, reflexioneu sobre els conceptes d’identitat de gènere i de sexe biològic.


ACTIVITAT 4 " Pel·lícula: Nadie hace nada" (40')

Mireu la següent pel·lícula a classe i després exposeu el que més us ha cridat l'atenció de forma oral:





ACTIVITAT 5 "Testimoni trans" (11')

Mireu el següent vídeo i reflexioneu: viuen l'experiència de la mateixa manera? Què els diferencia? 

Hugo Campillo explica la seva experiència:




Miquel Missé explica la seva experiència:

MACROACTIVITAT 2020 "AMB ORGULL."

AMB ORGULL.

DIA: 18 DE MARÇ DEL 2020

HORA : 

ESO

- Abans de les 12:00 el professorat que acompanya els grups a la plaça anem a buscar els sobres (carta, bosseta de l'1,5 euro...) a la taula del professorat del 2n pis.

- A les 12:00 anem a l'aula amb el grup-classe que ens ha indicat coordinació.

  - Fem la recollida de l'1,5 euros.

  - Fem la recollida de les signatures.
  - Ens vestim (si has portat perruca, barret...)
  - Repartim els papers de seda.

 - Practiquem la coreografia per darrera vegada i recordem que tothom ha de tenir el seus papers de seda controlats i que han d'arribar a la plaça i tornar.
  - Ens fem una foto de grup.

  - Baixem els diners a l'urna del vestibul i també hi deixem les signatures.

ESO, BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS

- A les 12:25-30 anem cap a la Plaça Joan Pelegrí pel carrer que us toca. Només portem els papers de seda. Ja tornarem a recollir les motxilles.

- Al terra hi haurà indicada la zona que heu d'ocupar. Cada grup-classe farà una fila.

- No marxeu de la fila fins que us ho indiquin.

- Quan acabem el ball l'alumnat de Batxillerat es quedarà a la plaça amb el seu grup-classe per fer-se fotos de grup.

QUE FAREM?

Una flashmob semblant a la que vam fer l'any 2012 però ballant mirant cap a les escales, com l'any passat. 

VOLEM RESPRESENTAR LA BANDERA LGTBI:

La bandera original va ser dissenyada per Gilbert Baker. S'enlairà per primera vegada en el Festival de l'Orgull de San Francisco, el 25 de juny de 1978. Consistia de vuit colors, cadascun amb els seus significats:

Rosa		Sexualitat
Vermell		Vida
Taronja		Salut
Groc		Llum del Sol
Verd		Natura
Turquesa		Art
Blau		Harmonia
Violeta		Esperit

VERMELL: 1r ESO 

TARONJA: 2n ESO 

GROC: 3r ESO 

VERD:  4t ESO

BLAU: 1r BATXILLERAT

VIOLETA: 2n de BATXILLERAT   I  CICLES FORMATIUS

Recordeu el que és una flasmob?

QUINES CANÇONS SONARAN? 

1. Quan anem entrant a la plaça:



2. Quan ja hi siguem totes començarem el ball amb la següent cançó:



3. Quan anem marxant de la plaça sonarà:





COM HEM D'ANAR VESTITS?

Tothom podrà vestir com vulgui (de colors o no, amb perruca o sense, amb barret o sense, amb ulleres o sense, amb la cara pintada o no, amb faldilla o pantalò, amb plataformes o espardenyes...) Ves com tu realment vulguis!

L'únic que haurem de tenir en compte és que cada grup classe formarà una línia de l'Arc de Sant Martí i que haureu de portar els papers de seda del color que us toqui.




QUIN BALL FAREM?



Us heu d'aprendre el següent ball:









PER QUIN CARRER HAURÀS D'ACCEDIR A LA PLAÇA?

1r ESO: CONSELL DE CENT / CARRETERA DE SANTS/ LLOBET

2n ESO: CALLAO / MIQUEL BLEACH

3r ESO: CALLAO/ ERMENGARDA

4t ESO: TORRE DAMIANTS / PLAÇA HERENNI / ERMENGARDA

1r BATXILLERAT:  TORRE DAMIANTS / ERMENGARDA

2n de BATXILLERAT:  CONSELL DE CENT / CARRETERA DE SANTS/ LLOBET

CICLES: ESPANYA INDUSTRIAL/MASNOU/PLAÇA JOAN PELEGRÍ

· És molt important que quan arribeu a la plaça us espereu al vostre lloc fins que comencem la performance.

· Un cop haguem acabat la performance ens quedarem al nostre lloc i anirem sortint a poc a poc a mesura que ho anem indicant i sortireu pel carrer pel qual heu entrat.

· Calma i paciència perquè som moltes persones i hem d'entrar i sortir amb tranquil·litat.


· Quan tornem a l'Escola: CAP PAPER AL TERRA!

31a edició dels Premis Drets Humans de l’escola Joan Pelegrí

L’acte d’entrega dels premis Drets Humans comença amb unes paraules de Verna Martínez, professor de l’escola i president del jurat, amb les quals recorda que “el motiu d’aquests premis és commemorar la Declaració Universal dels Drets Humans” i que la celebració es fa sempre “al voltant del 30 de gener, aniversari de la mort de Gandhi, dia que les escoles del PEA, de la XEAUC i altres entitats i ONG celebrem el DENIP (Dia Escolar de la No Violència i la Pau)”.

A continuació el mateix Verna diu que enguany aquests premis no els dediquem a cap persona concreta com fins ara sinó que “els dediquem al Moviment d’Alliberació Gai. Recordem la Revolta de Stonewall de 1969, uns fets que van suposar l’inici de l’orgull del col·lectiu gai i que des de llavors s’han anat celebrant anualment amb les famoses Marxes per l’Orgull.”

Sobre aquest tema fa una mica d’història de com ha anat evolucionant i del que van suposar els fets de Stonewall per les persones gais i a la llarga per totes les persones LGTBI. “Fa 50 anys, les lleis de molts països castigaven les persones homosexuals, transsexuals i transvestits. Tractaven aquestes persones com a criminals. A l’Estat espanyol, per exemple, hi havia la Ley de Peligrosidad Social. També eren indesitjables per la societat i solien ser expulsades de les seves famílies, del seu barri, de les seves cases...Solien tenir poques amistats i molt poques oportunitats de viure com volien. Moltes intentaven sobreviure en el món de la nit, la màfia i la delinqüència als carrers.

El bar Stonewall Inn, a Nova York, era un dels pocs locals que acceptava aquestes persones. La policia solia fer batudes en aquests llocs per detenir tothom que hi havia. En una d’elles, fa 50 anys, va passar una cosa que ningú s’esperava perquè no havia passat mai abans i fou que la clientela es va resistir a ser detinguda. Aquestes persones, doncs, es van organitzar per enfrontar-se a la justícia. Per a moltes fou la primera vegada que no se sentien avergonyides de fer el que feien o de ser el que eren. Es van sentir orgulloses. Aquest orgull és el que es vol recordar en les Marxes de cada 28 de juny.

A partir d’aquesta nit, es van multiplicar les accions per lluitar pels seus Drets, contra un món sencer que els els havia negat. Per molta gent, aquest fou l’origen del Moviment LGTBI.”

Després d’aquesta exposició s’expliquen els tipus de treballs que opten als premis i es presenta el Jurat que enguany està format per: Jordi Solsona com a representant del Patronat de la FCH, Miquel Insausti com a representant de Fundipau entitat amb la qual vam col·laborar en la campanya del curs passat, Núria Martos com a representant de l’AFA, Ariadna Moreno exalumna i guanyadora del Premi UNESCO el 2018 i Núria Suñé i Verna Martínez com a representants del personal de l’escola.

Un cop presentat el Jurat, es passa a la lectura del veredicte per part d’Ariadna Moreno que actua com a secretària del Jurat.

31è Premi Drets Humans (1r nivell)	Un episodi històric que no acaba 2 ESO D Laia Arias, Martina Bauchwitz Emmel, Eva Escolano, Naima Fernández, Alba Pradell.
31è Premi Drets Humans (2n nivell)	Rosa Parks 3 ESO E Malak Benchafii, Inés Ruz, Aina Aragall.
12è Premi Ciberacció	Quan viatjar no és un plaer 4 ESO B Laura Saltó, Laia Vich. Fotomuntatge refugiats 4 ESO E Erola Carretero, Adrià Vandellós, Reda Hicham, Aïda Monago
28è Premi UNESCO  de   l'Escola Joan Pelegrí	Les malalties minoritàries. Una mirada endavant. 2BTL B Jana de la Encarnación i Borràs.
17è Premi Eantopia	Entrevista a un immigrant  3 ESO C Pau Orensanz, Hassan Baig.
22è Premi Joan Pelegrí	Míriam Costa

Després d’entregats els premis, que com cada any són unes caixetes de comerç just comprades a OXFAM Intermón, i de felicitar els guanyadors, el president del jurat torna a prendre la paraula per dir que els diners recaptats a la campanya de cooperació del curs passat ja han estat entregats a les entitats Open Arms  i Fundipau i per donar pas a 9 alumnes de 5è de Primària que llegeix el conte La terra vomita, de Júlia Prunés, en què el mar i els rius expulsen plàstics i brutícia. Un conte sobre la necessitat i l’obligació que tenim les persones de conservar el nostre planeta tal com li diu en Maiol, el nen protagonista del conte, a la seva mare: “-Doncs que ens toca a les persones solucionar aquest problema! Que la terra no és només casa nostra, també hi viuen els ocells, les formigues, els tigres i els lleons, les granotes, les orques i els peixos...i ells no en tenen cap culpa!”

Finalment i per tancar l’acte l’alumnat de 5è (unes 75 nenes i nens) ens canta una cançó amb música de “A quién le importa” d’Alaska y Dinarama i lletra de la mare d’una alumna al voltant, també, del tema de la conservació del planeta.

Moltes gràcies a tothom qui ha participat perquè aquest acte hagi estat possible.

AVUI ES FA EL LLIURAMENT DEL 31è PREMI DRETS HUMANS

A les 11:45 a la Sala d'Actes de l'escola, es farà el lliurament del 31è Premi Drets Humans

Cartell: Jordi Bassa