31a edició dels Premis Drets Humans de l’escola Joan Pelegrí

L’acte d’entrega dels premis Drets Humans comença amb unes paraules de Verna Martínez, professor de l’escola i president del jurat, amb les quals recorda que “el motiu d’aquests premis és commemorar la Declaració Universal dels Drets Humans” i que la celebració es fa sempre “al voltant del 30 de gener, aniversari de la mort de Gandhi, dia que les escoles del PEA, de la XEAUC i altres entitats i ONG celebrem el DENIP (Dia Escolar de la No Violència i la Pau)”.

A continuació el mateix Verna diu que enguany aquests premis no els dediquem a cap persona concreta com fins ara sinó que “els dediquem al Moviment d’Alliberació Gai. Recordem la Revolta de Stonewall de 1969, uns fets que van suposar l’inici de l’orgull del col·lectiu gai i que des de llavors s’han anat celebrant anualment amb les famoses Marxes per l’Orgull.”

Sobre aquest tema fa una mica d’història de com ha anat evolucionant i del que van suposar els fets de Stonewall per les persones gais i a la llarga per totes les persones LGTBI. “Fa 50 anys, les lleis de molts països castigaven les persones homosexuals, transsexuals i transvestits. Tractaven aquestes persones com a criminals. A l’Estat espanyol, per exemple, hi havia la Ley de Peligrosidad Social. També eren indesitjables per la societat i solien ser expulsades de les seves famílies, del seu barri, de les seves cases...Solien tenir poques amistats i molt poques oportunitats de viure com volien. Moltes intentaven sobreviure en el món de la nit, la màfia i la delinqüència als carrers.

El bar Stonewall Inn, a Nova York, era un dels pocs locals que acceptava aquestes persones. La policia solia fer batudes en aquests llocs per detenir tothom que hi havia. En una d’elles, fa 50 anys, va passar una cosa que ningú s’esperava perquè no havia passat mai abans i fou que la clientela es va resistir a ser detinguda. Aquestes persones, doncs, es van organitzar per enfrontar-se a la justícia. Per a moltes fou la primera vegada que no se sentien avergonyides de fer el que feien o de ser el que eren. Es van sentir orgulloses. Aquest orgull és el que es vol recordar en les Marxes de cada 28 de juny.

A partir d’aquesta nit, es van multiplicar les accions per lluitar pels seus Drets, contra un món sencer que els els havia negat. Per molta gent, aquest fou l’origen del Moviment LGTBI.”

Després d’aquesta exposició s’expliquen els tipus de treballs que opten als premis i es presenta el Jurat que enguany està format per: Jordi Solsona com a representant del Patronat de la FCH, Miquel Insausti com a representant de Fundipau entitat amb la qual vam col·laborar en la campanya del curs passat, Núria Martos com a representant de l’AFA, Ariadna Moreno exalumna i guanyadora del Premi UNESCO el 2018 i Núria Suñé i Verna Martínez com a representants del personal de l’escola.

Un cop presentat el Jurat, es passa a la lectura del veredicte per part d’Ariadna Moreno que actua com a secretària del Jurat.

31è Premi Drets Humans (1r nivell)	Un episodi històric que no acaba 2 ESO D Laia Arias, Martina Bauchwitz Emmel, Eva Escolano, Naima Fernández, Alba Pradell.
31è Premi Drets Humans (2n nivell)	Rosa Parks 3 ESO E Malak Benchafii, Inés Ruz, Aina Aragall.
12è Premi Ciberacció	Quan viatjar no és un plaer 4 ESO B Laura Saltó, Laia Vich. Fotomuntatge refugiats 4 ESO E Erola Carretero, Adrià Vandellós, Reda Hicham, Aïda Monago
28è Premi UNESCO  de   l'Escola Joan Pelegrí	Les malalties minoritàries. Una mirada endavant. 2BTL B Jana de la Encarnación i Borràs.
17è Premi Eantopia	Entrevista a un immigrant  3 ESO C Pau Orensanz, Hassan Baig.
22è Premi Joan Pelegrí	Míriam Costa

Després d’entregats els premis, que com cada any són unes caixetes de comerç just comprades a OXFAM Intermón, i de felicitar els guanyadors, el president del jurat torna a prendre la paraula per dir que els diners recaptats a la campanya de cooperació del curs passat ja han estat entregats a les entitats Open Arms  i Fundipau i per donar pas a 9 alumnes de 5è de Primària que llegeix el conte La terra vomita, de Júlia Prunés, en què el mar i els rius expulsen plàstics i brutícia. Un conte sobre la necessitat i l’obligació que tenim les persones de conservar el nostre planeta tal com li diu en Maiol, el nen protagonista del conte, a la seva mare: “-Doncs que ens toca a les persones solucionar aquest problema! Que la terra no és només casa nostra, també hi viuen els ocells, les formigues, els tigres i els lleons, les granotes, les orques i els peixos...i ells no en tenen cap culpa!”

Finalment i per tancar l’acte l’alumnat de 5è (unes 75 nenes i nens) ens canta una cançó amb música de “A quién le importa” d’Alaska y Dinarama i lletra de la mare d’una alumna al voltant, també, del tema de la conservació del planeta.

Moltes gràcies a tothom qui ha participat perquè aquest acte hagi estat possible.