Sempre passa el mateix

El passat 13 d’abril, Dani Lagarto Fernàndez va venir a l’escola per fer una xerrada sobre la seva exposició de “Paraules descalces”;  sobre dones palestines i israelianes.

Durant la presentació davant nostre del seu treball, va demostrar clarament que les dones palestines i els palestins en general, estan aïllats, degut a l’opressió que reben per part de l’estat d’Israel. Sí que és veritat, que moltes dones, tan israelianes com palestines tenen punts en comú, les unes respecte les altres, ja que totes són dones, però la clara veritat és que les dones palestines són oprimides i estan en situació de rebuig, un fet greu, que les porta a la marginació.

Mentre elles són rebutjades, les dones israelianes viuen amb més llibertats i drets. Aquest fet provoca que les dones palestines adoptin una mala opinió d’elles, ja que ¿com es pot entendre que sent iguals, elles hagin de sofrir i les altres no?

També és cert que la comunitat internacional fa ulls grossos a aquests fets i deixa que dones i criatures, però sobretot les dones, pateixin discriminació, rebuig i opressió, degradant el seu estatus i deixant en no res els seus drets.

És ben cert que Israel és un país aliat molt important a l’Orient mitjà, ¿però, és prou motiu aquest fet per deixar uns crims i un incompliment dels drets humans sense càstig? A mi em sembla que no. I si la comunitat internacional parlés, es podrien canviar aquests fets. Ja que ara mateix els israelians estan exterminant als palestins lentament, sí que és veritat que a una escala diferent que la d’altres genocidis, però al final sempre és el mateix resultat, la desaparició d’un poble. I les dones són les persones que estan patint la pitjor part.

Zaarai de Diego

1^r BATX. E

28 músics solidaris per la Campanya UNESCO 2011

Fa ja molts anys, es va celebrar un primer concert de Músics Solidaris. La idea era que els músics s’ho passessin bé fent música, el públic, escoltant-la, i finalment, uns tercers, poguessin estar millor gràcies a la recaptació del concert.

En aquesta ocasió, els diners recaptats aniran destinats a l’ONG Jerusalem Center for Women, a qui s’ha donat també tots els guanys de la campanya UNESCO d’enguany, dedicada al conflicte palestino-isrelià, un dels conflictes més antics i encara avui actiu, i més especialment, al paper de les dones en el conflicte.

En el concert d’aquest any, celebrat el dijous 5 de maig i que va aconseguir emplenar la sala, s’han recollit prop de 130 euros.

Així doncs, en nom del Grup UNESCO i en nom de l’Escola, us volem agrair la participació, tant als músics que han fet possible el concert com al públic assistent, el vostre esforç i la vostra aportació, i en especial, a Núria Batlle, que ha portat tota  l’organització.

Roser Gamonal

Grup UNESCO

Lipdub per la macroactivitat UNESCO 2011

El passat 15 d’abril tota l’escola es va mobilitzar per poder dur a terme la macroactivitat de la campanya UNESCO d’aquest any. Durant tot el matí, els alumnes i els professors de l’escola es van estar preparant per fer una gran performance per tota l’escola. Samarretes pintades, cartells, disfresses i detalls donaven un sentit especial al lipdub que faríem.

A més, la presència del grup N’crisi, que posaven el seu granet de sorra aportant la música, va fer del nostre lipdub una activitat molt especial. La cançó, titulada “Jo tinc un somni” en honor al discurs de Martin Luther King “I have a dream”, era perfecta.

Així que, després de setmanes de feina per l’organització, després d’haver assajat dues tardes amb els més protagonistes, i després de preparar-ho tot, vam poder fer l’espectacular gravació, començant pel carrer Torre Damians passant per diversos espais de l’escola fins a arribar al poliesportiu. El lipdub està penjat al campus virtual de l’escola, on el podreu veure tantes vegades com vulgueu.

El lipdub porta per títol “Dona i Pau”, en relació amb la campanya UNESCO d’aquest any, dedicat a les dones palestines i el seu paper en el conflicte palestinoisraelià. 

Video del Lipdub: