Ha mort Alfons Banda

Ha mort Alfons Banda, fundador i president de la FundiPau entre 1983-2011, de la qual actualment era membre del patronat i coordinador del Comitè Internacional. També era vicepresident de la Junta de Govern de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau).

Nascut a Girona el 1944 va morir dijous 30 de gener, dia en el qual se celebra el DENIP (Dia Escolar de la Noviolència i la Pau) i aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.

Era Químic i la seva trajectòria professional l’havia vinculat a l’ensenyament, en la docència i la direcció de centres.

Va començar la seva trajectòria en l’àmbit del pacifisme a la dècada dels setanta al costat de persones com Joan Gomis, Lluís Maria Xirinacs, Fèlix Martí, Arcadi Oliveres o Pepe Beúnza. A principis dels vuitanta va rebre la influència decisiva de Seán MacBride, Premi Nobel de la Pau, cosa que el va portar, junt a un petit grup de persones, a crear el 1983 la Fundació per la Pau, actualment FundiPau, amb la intenció de treballar a favor d’una cultura de la Pau.

Sobre aquest concepte, “cultura de Pau”, afirmava que estava fonamentat en tres pilars: “respecte portat a l’extrem, opció pel diàleg i opció per la cooperació”. Per dur-la a terme calia un treball que arribés a tothom. “La Pau”, deia, “reclama la implicació activa de la ciutadania. Els ciutadans formem part de l’eina més poderosa per a la transformació social: l’opinió pública”.

Alfons Banda deia també, en una entrevista concedida a TV3, que el treball per la Pau demanava dos requisits previs: “una actitud de rebel·lió davant d’una situació i l’esperança que les coses poden anar millor”.

Alfons Banda ha estat, en paraules de Federico Mayor Zaragoza, ex Director General de la UNESCO, “una veu ferma i rigorosa en favor de la dignitat humana” i, d’ell, afirma que “el seu exemple continuarà sent una inspiració per a l’acció quotidiana de moltes persones”.

“Accepto que potser no podem canviar el món”, deia Alfons Banda a la presentació del seu bloc, L’ombra de la pau, “però podem viure amb altres prioritats. Això el canviarà. Per millorar el món cal viure com si fos millor”.

Federico Mayor Zaragoza (blog)
La Vanguardia.com

Mandela, la mort d'un gegant

Nelson Mandela, antic president de Sud-àfrica i Premi Nobel de la Pau, va morir el 5 de desembre a Johannesburg després de mesos de trobar-se en estat de coma. La seva mort és potser la del màxim referent mundial en la defensa dels Drets Humans i de la recerca de solucions pacífiques als conflictes.

Després de vint-i-set anys a la presó de Robben Island Mandela es va convertir en el símbol de la lluita noviolenta per la igualtat de drets dels ciutadans negres que patien la política segregacionista de l’apartheid a Sud-àfrica. La seva mà estesa als antics opressors, la seva estratègia basada en el perdó i la reconciliació per treballar junts pel futur de la nació li va valdre el Premi Nobel de la Pau al 1993, compartit amb Frederik de Klerk, president del país mentre ell era a la presó, i el respecte internacional. També el va portar a la presidència del seu país (1994-1999) període en el qual va introduir profundes reformes per retornar la dignitat a la ciutadania negra marginada durant tants anys.

El comiat de Mandela ha durat deu dies durant els quals el poble sud-africà ha pogut mostrar el respecte per Madiba, nom de clan de Mandela, i l’alegria per haver-lo tingut tots aquests anys amb ells. També el reconeixement internacional, amb més de cent caps d’Estat i de govern en una de les cerimònies del comiat, al Soccer City de Soweto a Johannesburg.

La mort de Mandela és la d’un gegant de la història, com el va qualificar el president dels EUA Barak Obama. El llegat moral que deixa Mandela és extraordinari. Però el millor elogi que se li podria fer no és el de repetir les seves frases, que aquests dies circulen per tot arreu, sovint en boca de polítics als antípodes del seu tarannà, sinó el d’imitar el seu exemple en la forma de solucionar les disputes polítiques i els problemes socials.

XXV Premi Drets Humans dedicat a Nelson Mandela

El XXV Premi Drets Humans de l’Escola Joan Pelegrí que es lliurarà el 5 de febrer de 2014 estarà dedicat a Nelson Mandela.

Mandela, expresident de Sud-àfrica, lluitador pels Drets Humans va ser reconegut amb el Premi Nobel de la Pau el 1993.

Es considera Mandela un dels capdavanters i el símbol de la lluita noviolenta contra l’apartheid a Sud-àfrica, un sistema legal de segregació racial que discriminava la majoria negra a mans de la poderosa minoria blanca.

La seva lluita el va dur a la presó per un període de vint-i-set anys. Quatre anys després de ser alliberat, el 1994, gràcies a una forta pressió internacional, va guanyar les primeres eleccions no racials al seu país i n’esdevingué el president.

Mandela és considerat, al seu país, “pare de la nació” i, mundialment, un referent pel que fa a la lluita noviolenta a favor dels Drets Humans.

Actualment, Nelson Mandela que va complir els 95 anys d’edat el 18 juliol, està a casa seva molt delicat de salut després d’haver passat aquest estiu un llarg període hospitalitzat.

El Premi ha estat dedicat en edicions anteriors a Mahatma Gandhi (XXII), Stéphane Hessel (XXIII) i Aung San Suu Kyi (XXIV).

L’ONU aprova el primer tractat internacional sobre comerç d’armes de la història

  

Dimarts dia 2 d’abril l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el primer tractat de comerç d’armes de la història. Ho va fer per una majoria aclaparadora: 155 estats van votar a favor, 22 es van abstenir i 3 ho van fer en contra.

Aquest tractat suposa el primer pas per aturar el descontrol de la proliferació d’armes al món. Cal reconèixer, però, que es tracta d’un text imperfecte, favorable als interessos dels països exportadors. Però també és veritat que té un potencial enorme i que, a l’apropar el drama de la violència armada a l’opinió pública i més enllà de les qüestions estrictament jurídiques, contribuirà a estigmatitzar el comerç irresponsable d’armament.

El Tractat significa una victòria dels drets humans sobre les armes.

Aquest text és un resum del que Xavier Alcalde ha publicat en el bloc de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau). Si voleu llegir el text sencer seguiu l’enllaç:  http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/icip/

Stéphane Hessel: de la indignació al compromís

Abans d'ahir va morir, als 95 anys, Stéphane Hessel, inspirador del moviment dels indignats i un dels dotze  redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948).

Hessel, d'origen alemany i membre de la Resistència francesa contra els nazis, va rebre el reconeixement internacional a partir de la publicació dels seus llibres "Indigneu-vos!" i "Comprometeu-vos!".

L'any 2012 vam dedicar-li el Premi Drets Humans en la seva XXIII edició.

El seu coratge és un estímul per continuar en el treball a favor dels Drets Humans.

"Hem conegut un munt de problemes que hem pogut superar, no hi ha cap motiu per pensar que allò que avui sembla probablement perdut no pugui ser probablement salvat."

HESSEL, S. Comprometeu-vos!

Dia de la Dona Treballadora 2013

El 8 de març, un any més, commemorem a l’escola Joan Pelegrí el Dia Internacional de la dona. Es tracta d’un dia molt important per la sensibilització, la reflexió, la reivindicació del paper de la dona en la societat.

Aquest any les activitats del 8 de març giraran al voltant de “La violència de gènere o violència contra les dones”, tot i que el “Dia Internacional contra la violència vers les dones” és el 25 de novembre.

Aquesta data, 25 de novembre, es va triar en la 1a trobada feminista de Llationoamèrica i el Carib celebrada a Bogotà el juliol de 1981 i pretén recordar el violent assassinat, el 1960, de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques que van lluitar contra el dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana.

El 20 de desembre de 1993 l’Assemblea General de l’ONU va definir la violència contra les dones com “qualsevol acte de violència de gènere que pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, psicològic... per la dona, així com les amenaces de cometre’ls, coacció i altres formes de privació de la llibertat de les dones tant si es produeixen a la vida pública com a la privada”

La violència contra les dones és un fet estructural i, sovint, la inèrcia de segles de les societats patriarcals fa que s’acceptin conductes en l’àmbit familiar, laboral, social, institucional.. que són pràctiques que incideixen molt negativament en les dones a títol individual o col.lectiu.

Tant els fets que els mitjans de comunicació plantegen dia rere dia com algunes experiències particulars o col.lectives en el nostre entorn ens fan veure que la violència de gènere és un problema molt difícil d’eradicar.

Per tot això cal que ens impliquem en el coneixement, la reflexió i, si cal, fins i tot la denúncia de la violència de gènere. Som-hi!


LLISTAT D’ACTIVITATS

Al vestíbul de l’escola:
- Exposició Desmuntem mites? La violència masclista en la parella. L’Institut Català de les Dones ens cedeix aquesta exposició. Són 14 plafons que revisen alguns mites associats a l’amor romàntic i a la violència masclista. Ofereix idees per transformar la relació de parella i avançar vers unes relacions lliures.
Des del dia 26 de febrer al dia 15 de març.

- Document sobre l’origen del Dia internacional de la dona. Es tracta d’un document, elaborat per l’àrea de socials de la nostra escola, que contextualitza i explica els fets que van donar origen a la celebració d’aquest dia.

- Document sobre la violència de gènere. Es tracta d’un document, elaborat per l’àrea de socials de la nostra escola, que explica el concepte de violència de gènere. Parla sobre els motius i orígens del Dia internacional contra la violència vers les dones que és el 25 de novembre.

- Document sobre Malala Yousafari. Es tracta d’un document que s’ha elaborat a partir de diverses informacions però principalment a partir de l’article “La lección de la nia Malala” d’Àngels Espinosa publicat al blog de Dones del diari “El País” el 26 d’octubre de 2012. En el document s’explica que Malala és una jove pakistanesa de 15 anys que va ser agredida greument pels talibans el passat 3 d’octubre per defensar el dret a l’educació de les noies.

- Article “Las familias prescinden de ellas” d’Ana G. Rojas i Susana G. Vejo  publicat a “El País” el 27 de gener de 2013. Aquest article planteja el diferent tracte a nivell familiar, social i institucional que reben les nenes i els nens i les greus repercussions sobre alimentació, salut, mortalitat infantil... L’article se centra en l’Índia, però són realitats generalitzades en una gran part de països, sobretot en vies de desenvolupament.

- Article “El Tribunal de la UE sentencia que España discrimina con las pensiones” de Lucía Abellán publicat a “El País” el 23 de novembre de 2012. Aquest article planteja un altre tipus de violència contra les dones, que molt sovint queda amagada, la que ve de les institucions. Explica com, a partir d’una denúncia d’una dona, el Tribunal de la UE sentencia que la llei espanyola discrimina clarament les dones en relació a les pensions.

- Article “Jo et perdono” de Javier Ricou publicat a “La Vanguardia” el 8 de febrer de 2013. Aquest article exposa, a partir del cas concret de la relació entre Rihanna i el raper Chris Brown, l’opinió d’Helena de Marianas, psicòloga experta en violència masclista, sobre els perfils de les dones maltractades que tornen a iniciar relacions amb els seus agressors.

- Test I si jo...? Es tracta d’un qüestionari, elaborat per la Unitat d’Igualtat de la Universitat de Barcelona, per fer reflexionar la població jove sobre la violència de gènere en l’àmbit de la parella. Consisteix en dos qüestionaris, un per a ells i un per a elles, de deu preguntes molt senzilles amb tres possibles respostes.

- Cartell del Dia de la dona, elaborat per Anna Terés, professora de l’àrea de Visual i Plàstica de la nostra escola.

- Ambientació del vestíbul. Es tracta d’aportacions elaborades des de la biblioteca i des del variable de visual i plàstica de 1r d’ESO.

A les aules i passadissos:
- Cartells i documents sobre el Dia de la dona. S’animarà l’alumnat a portar material per ambientar l’aula i els passadissos.

- S’engrescarà l’alumnat i el professorat a venir el dia 8 amb alguna peça de roba de color lila. Caldria potenciar-ho des de les tutories.

Activitats a l’aula:

- A tots els grups d’ESO, BTX i CF: llegir i explicar des de les classes de socials el document informatiu sobre l’origen del Dia internacional de la dona.
Del 25 de febrer al 7 de març.

- A tots els grups d’ESO, BTX i CF: insistir des de les tutories que llegeixin els continguts de l’exposició Desmuntem mites? La violència masclista en la parella que hi haurà al vestíbul de l’escola.
Des del dia 26 de febrer al dia 15 de març.

- L’activitat del dia 8 de març per tots els grups de Secundària de l’escola, en l’hora indicada des de coordinació, serà:

A) llegir el document titulat “8 de març de 2013: treballem la violència de gènere en el dia internacional de la dona”.
B) llegir i comentar algun dels articles que forma part del dossier preparat per aquest dia.

- Per als grups de 4t ESO, BTL i CF: a més de les activitats comunes per a tots, es passarà individualment a l’alumnat el test I si jo...? amb l’objectiu que a partir del test reflexionin sobre les relacions de parella.

REBEM EL SEGON PREMI EN EL PRIMER CONCURS DE LIPDUBS PER LA PAU

Ahir, 30 de gener de 2013, Dia Internacional de la Noviolència i la Pau, va ser lliurat a la Filmoteca de Catalunya el primer Premi de Lipdubs per la Pau que ha organitzat l’ICIP (Institut Català Intenacional per la Pau).

En aquest concurs s’hi van presentar 32 escoles i instituts de tot Catalunya.

L’Escola Joan Pelegrí va obtenir el segon premi pel lipdub “Dona i Pau” que va ser realitzat durant el curs 2010-2011 dins de la Campanya de cooperació amb les dones palestines.

Va recollir el premi Judith Casadesús, com a directora del lipdub. A més d’ella, va assistir a l’acte una nodrida representació de professorat, alumnat i PAS de la nostra escola i de les altres nou escoles finalistes.

Volem felicitar a tots i totes els que amb la vostra participació en la macroactivat vau fer possible aquell libdub, del qual el jurat va destacar l’encert en la tria de la cançó, la claredat del missatge i la seva realització “vertiginosa”.

També volem agrair a l’ICIP la seva iniciativa d’organitzar aquest concurs. I, finalment, volem felicitar a l’IES Vinyet de Sitges, guanyador del concurs, pel seu lipdub “El somni de la Vinyet”.

LA POCA VERGONYA

Ja som als inicis del 2013, i al 10 de desembre se celebrarà el seixanta-cinquè aniversari de la creació de la Declaració Universal dels Drets Humans. Haurà plogut molt, des de llavors.

L’any de la seva creació, el 1948, feia tres anys que havia finalitzat la Segona Guerra Mundial. La Segona Guerra Mundial ha estat un dels episodis més tràgics i cruels de la història de la humanitat. Per això ens hem d’assegurar que no es torni a repetir mai més, i per aquesta raó es varen crear els drets humans. Els drets humans són una declaració, no una llei, sinó uns desitjos i voluntats que té la humanitat. N’hi ha de tres tipus: els drets i llibertats civils i polítics, els drets econòmics socials i culturals, i els drets del respecte del medi ambient, a l’autodeterminació, a la homosexualitat i a la intimitat.

El dia 11 de desembre del 2012, el senyor Arcadi Oliveres i Boadella va fer una xerrada als alumnes de Batxillerat de l’Escola Joan Pelegrí. Arcadi Oliveres és un economista atípic, capaç de fer que els qui l’escolten enteguin les seves paraules; és un inconformista amb la manera com està plantejat el món. Ens va explicar moltes coses en poc temps, i als pocs minuts d’haver començat la xerrada, la commoció que van causar les seves paraules feia que a la sala regnés un silenci absolut, penetrant, esglaiador. Jo mateixa no podia creure el que estava dient, era massa horripilant, massa real. Vaig comprendre llavors que negant-me a creure-ho no guanyaria res, de manera que vaig decidir escoltar-lo amb les orelles ben obertes, per poder escriure i transmetre el que ell ens va explicar i que hauria de saber tothom.

Segons Arcadi Oliveres, els polítics i els mitjans de comunicació ens fan creure que som una societat avançada, moderna (potser per la presència de les noves tecnologies), però ens enganyen. Som humanament i moralment endarrerits. Al món existeixen tres grans problemes i ni tan sols els escoltem una vegada a la setmana.

El primer gran problema del món és la fam. És increïble que en un món on hi ha avenços científics de gran importància, no s’hagi trobat la manera de solucionar un problema pel qual cada dia moren unes cent mil persones. Però en realitat, la raó és ben senzilla.  Als qui estan al poder els interessa que la gent es mori de gana, no tan sols les persones que viuen a l’Àfrica o a l’Índia, sinó també la gent del nostre país. No cal que fixem la vista tan lluny: pels carrers podem veure gent pobra, sense feina, sense casa, sense poder menjar, gent que se suïcida... Si els qui tenen el poder permeten que es mori el seu poble, com els ha d’importar que la gent que viu en altres països deixats de la mà de Déu també mori? Els diners arriben a corrompre tant a una persona, que arriba un moment que fa que deixi de ser humana i que es converteixi en un monstre. Això es reflecteix ben bé en el fet que si tots els països que han anat injectant liquiditat als bancs a raó de la crisi haguessin destinat aquests diners per lluitar contra la fam, aquesta ja s’hagués eradicat 92 vegades. No és que falti menjar, de fet en sobra, però no es reparteix bé.

El segon gran problema és la guerra. Sembla que les horroroses experiències de la Primera i la Segona Guerra Mundial no hagin servit per a res. Els països desenvolupats continuen permetent, i en ocasions participant, en guerres d’arreu del món. No té gaire importància saber la quantitat de gent que mor, la quantitat de famílies destrossades, la quantitat de persones traumatitzades per la resta de la seva vida. La resposta al perquè es deixa que ocorrin aquestes tragèdies és la mateixa d’abans: els qui tenen poder els interessa que la gent mori, perquè com més guerres hi hagi, més diners podran obtenir en la venda d’armes. Espanya mateix n’és un exemple, ja que tot i no tenir cap enemic a la vista, està en la sisena posició de venda i fabricació d’armes a nivell mundial.

El tercer gran i més important problema és el medi ambient. Estem destrossant i explotant a marxes forçades el nostre planeta, casa nostra. No ens adonem que si matem la Terra, ens estem matant a nosaltres mateixos. El dia que ens adonem que estem en un punt de no retorn, serà molt, molt tard. Ho és ara i cada cop ho serà més. Tots som responsables de la degradació de la Terra, però què pot fer el poble, ignorant, ignorat i amb poc poder, per poder canviar la situació? La protecció del medi ambient hauria de ser present i en primer lloc a la llista d’objectius dels partits polítics. Però la qüestió segueix sent la mateixa: explotar el petroli i altres recursos per fer diners i més diners.

Ens tapen els ulls i ens oculten la veritat, i quan algú és capaç de treure’ns la bena que dificulta la nostra visió, quedem escandalitzats. No ens entra al cap com després de tants anys, es segueixen violant els Drets Humans com si no hi fóssin. No podem comprendre com estem permetent totes aquestes bestieses i barbaritats, si teòricament som una societat moderna i avançada. És tan trist, tan vergonyós, que es permeti i que permetem tot això... la situació està molt pitjor del que ens podem arribar a imaginar. La pregunta de com o què hem de fer per poder arreglar les coses cada cop és més freqüent i mai obté resposta suficient. Tots aquests fets porten a pensar que el món estaria molt millor sense nosaltres. Però no som tan dolents. Hem fet moltes coses bones i hi ha gent que és bona persona. El primer pas que cal fer és conscienciar-nos de veritat i actuar d’acord, per demostrar al món que podem conviure junts. Hem trencat el seu equilibri i és la nostra tasca fer el que sigui possible per retornar-lo. No serà fàcil, perquè hem de lluitar contra la corrupció sense corrompre’ns. Convindria recordar que moltes coses que es creien impossibles es van poder realitzar.

La salvació de la Terra i de la Humanitat no ha de ser una excepció.

Laia Anducas i Comas

(2nE Batxillerat)

L'ICIP ha seleccionat el nostre LIBDUB

Des de l’ICIP us volem reiterar el nostre agraïment per participar al I Concurs de Lipdubs per la Pau. Més de 14.200 infants, joves i personal de 32 centres d’ensenyament de tot Catalunya heu participat en aquesta convocatòria i ens heu fet arribar les vostres composicions audiovisuals.  

Em plau comunicar-vos que el Jurat d’aquest concurs es va reunir ahir per valorar tots els lipdubs rebuts. En acabar les seves deliberacions, els seus membres van seleccionar com a finalistes les obres següents (per ordre alfabètic):

·         Dona i Pau - Escola Joan Pelegrí (Barcelona)

·         El somni de la Vinyet - IES Vinyet (Sitges)

·         Escola SOLC per la Pau - CEE SOLC (Tarragona)

·         La pau és el camí - Col·legi Sant Josep (Reus)

·         La pau és el camí - Escola El Rodonell (Corçà)

·         Lipdub per la Pau - Escola del Clot (Barcelona)

·         Pau? Mireu com!!! - Escola Sant Josep Oriol (Barcelona)

·         Tocant el cel - DAINA ISARD (Olesa de Montserrat)

·         Together - OSCUS (Barcelona)

Com sabeu, aquests 9 lipdubs finalistes seran projectats en una cerimònia que tindrà lloc el dimecres 30 de gener, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, a les 18h30 a la Filmoteca de Catalunya (Barcelona). En aquesta mateixa cerimònia es faran públics els lipdubs guanyadors i es repartiran els premis.

L’aforament de la sala és força reduït per un nombre tan important de participants, però cadascun dels centres participants tindrà reservat un nombre limitat d’entrades per poder assistir-hi. Entre avui i demà rebreu un altre correu en relació amb això. Més endavant també rebreu una carta del president de l’ICIP, Sr. Rafael Grasa, comunicant oficialment els resultats del Concurs.

Agraint novament la vostra implicació, us felicitem per la gran feina que heu fet tots i totes!

Cordialment,

Sabina

Interesant xerrada sobre Drets Humans

La xerrada sobre Drets Humans que va fer Arcadi Oliveres ahir a la Sala d'Actes de l'Escola va ser seguida amb molt d'interès per l'alumnat de 2n de batxillerat. Quan a 2/4 de 3 es va donar per finalitzada encara hi havia molts braços alçats, demanat la paraula, per fer preguntes al conferenciant.

Arcadi Oliveres, professor d'Economia de la UAB i president de Justícia i Pau, va estructurar la seva intervenció en tres parts: breu panoràmica dels Drets Humans, exposició d'alguns drets i de les violacions que pateixen i la nostra responsabilitat en algun d'ells.

Finalment, hi va haver una estona de preguntes i respostes, que es va allargar a micròfon tancat.

Properament, penjarem al bloc una crònica més detallada amb el contingut del que va explicar Arcadi Oliveres.

XERRADA D'ARCADI OLIVERES A 2n BATXILLERAT

En motiu del DIA DELS DRETS HUMANS us convidem a la XERRADA:

“Drets humans i responsabilitats personals”

A CÀRREC

D’ARCADI OLIVERES

Professor d'economia a la UAB i president de Justícia i Pau

Escola Joan Pelegrí, Consell de Cent 14 (Sala d’Actes)
DIMECRES 12 DE DESEMBRE A LES 13.15H

Adreçada a l’alumnat de 2n Batxillerat

HI ESTEU TOTS/TES CONVIDATS! US HI ESPEREM!