Nelson Mandela, antic president de Sud-àfrica i Premi Nobel de la Pau, va morir el 5 de desembre a Johannesburg després de mesos de trobar-se en estat de coma. La seva mort és potser la del màxim referent mundial en la defensa dels Drets Humans i de la recerca de solucions pacífiques als conflictes.
Després de vint-i-set anys a la presó de Robben Island Mandela es va convertir en el símbol de la lluita noviolenta per la igualtat de drets dels ciutadans negres que patien la política segregacionista de l’apartheid a Sud-àfrica. La seva mà estesa als antics opressors, la seva estratègia basada en el perdó i la reconciliació per treballar junts pel futur de la nació li va valdre el Premi Nobel de la Pau al 1993, compartit amb Frederik de Klerk, president del país mentre ell era a la presó, i el respecte internacional. També el va portar a la presidència del seu país (1994-1999) període en el qual va introduir profundes reformes per retornar la dignitat a la ciutadania negra marginada durant tants anys.
El comiat de Mandela ha durat deu dies durant els quals el poble sud-africà ha pogut mostrar el respecte per Madiba, nom de clan de Mandela, i l’alegria per haver-lo tingut tots aquests anys amb ells. També el reconeixement internacional, amb més de cent caps d’Estat i de govern en una de les cerimònies del comiat, al Soccer City de Soweto a Johannesburg.
La mort de Mandela és la d’un gegant de la història, com el va qualificar el president dels EUA Barak Obama. El llegat moral que deixa Mandela és extraordinari. Però el millor elogi que se li podria fer no és el de repetir les seves frases, que aquests dies circulen per tot arreu, sovint en boca de polítics als antípodes del seu tarannà, sinó el d’imitar el seu exemple en la forma de solucionar les disputes polítiques i els problemes socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada