dilluns, 19 de desembre de 2016

Un minut de silenci a l'aula pel dret a migrar

El dia 16 de desembre, a les 12 del migdia, hem fet un minut de silenci per lluitar a favor del dret a migrar. 
Primer ha sonat una primera senyal acústica que ens ha indicat que havíem de començar a fer silenci. Després, el grup classe,  hem fet una reflexió sobre com ajudar-los, del perquè d’aquesta gran injustícia o de qui i què ho està provocant aquesta situació.

Aquí deixo una petita reflexió per acabar la setmana:

“En diem Refugiats”

Refugiats. Diem refugiats a persones que fugen dels seus països d’origen a causa de les guerres, diem refugiats a gent que ho ha perdut  tot, diem refugiats a aquelles persones que pugen a barques en mal estat per  buscar una vida millor, que estan esperant que algú els acollieixi a casa seva... Només busquen viure. 
Creieu que són refugiats? Jo crec que podríem dir que són supervivents, que potser han fet milers de quilòmetres fugint de les guerres dels seus països per arribar a les nostres fronteres  buscant ajuda. I que s’han trobat aquí? Doncs les fronteres tancades i  les mentides de les institucions polítiques. 
Arriben aquí sense absolutament res, amb un neguit dintre seu, pensant amb el que deu estar passant en aquell mateix moment al seu país,  a casa seva, a la gent que s'ha quedat allà lluitant. Alguns dels que es van quedar a lluitar han mort, han fugit per les muntanyes sense saber on anar o alguns, que encara segueixen vius,  lluitant per sobreviure.
Són persones com nosaltres, però amb una gran diferència: a ells els han destrossat les vides. Amb un segon els hi ha canviat la vida. Alguns cuinaven, altres estaven jugant a fet i amagar, altres treballant a l’hort... I de cop, res. La primera bomba ja havia caigut, i així van començar la majoria de guerres. Amb un mal entès o una opinió diferent sobre alguna cosa.
Pensem en el que hauríem fet nosaltres en el seu cas, ens hauríem quedat allà com un dia normal? Hauríem mirat per la finestra veient tothom corrents com si miréssim la pluja caure? Jo crec que no. I doncs, perquè no els volem acollir perquè deixin de sentir-se sols?

                                                                                                           Guillem Ortega     3r E  
                                                                                                 Escola Joan Pelegrí 

Cap comentari:

Publica un comentari