EL LLARG VIATGE

Durant la Setmana d’Accions Educatives pel Dret a Migrar, del 10-17 de desembre, l’alumnat de l’Escola Joan Pelegrí va fer activitats sobre el tema dels refugiats. Aquest escrit explica l’activitat que va dur a terme l’alumnat de 3r d’ESO.

Tot va començar fa uns 5 anys, amb el principi del govern d’ Al Assad i les esperances de canvi. El partit de l’oposició es revela i Al Assad els reprimeix, igual que als kurds, que busquen la independència.

Arriba la Primavera Àrab i les queixes de la població que demana més democràcia. Al Assad segueix l’exemple del seu pare, l’anterior president de Síria,  i treu l’exèrcit al carrer. Fa anys que la seva família governa allò que abans era una República i ara és una dictadura.

Els enfrontaments entre la població i l’exèrcit augmenten i finalment es desenvolupa una guerra civil.

Apareix ISIS (Estat Islàmic), que controla la major part del país i que s’aprofita de la guerra per guanyar terreny i controlar tot el món àrab.

Els únics que reben les conseqüències d’aquesta guerra són els civils, persones innocents que perden casa seva i potser fins i tot amics, membres de la família o la vida.

Els refugiats (encara que les autoritats no els hagin reconegut aquest títol) són aquelles persones que marxen de casa seva i del seu país buscant un refugi lluny de la guerra. El destí més popular dels refugiats són els països propers perquè ningú vol començar la vida de 0.

Altres, més desesperats, paguen milers d’euros per pujar a pateres velles amb moltes altres persones i amb molt de risc a causa del fred, de les tempestes...

Creuen el mar i passen fred i por fins que arriben a les platges de Turquia, on les autoritats no els deixen passar. Quan aquestes persones aconsegueixen escapar solen marxar a Hongria o a Itàlia o a Grècia.

Dilluns 10, van venir a classe la Sara i l’Adriana, dues voluntàries de l’ONG Stop Mare Mortum, que han estat a Grècia, i ens van explicar la seva experiència i les condicions de vida que hi ha en els camps de refugiats.

Dimecres, en canvi, vam veure un vídeo fet pels voluntaris d’EkoStation, enviat per agrair un premi que una associació barcelonina havia donat als refugiats d’allà.  També vam escoltar la cançó ‘Com plora el mar’ i més d’una persona es va posar a plorar.

Divendres vam veure un vídeo de l’origen de la guerra civil de Síria i el perquè de tot plegat.

Durant tota la setmana ens hem sentit afectades per tota la situació i ens han impactat molt les imatges. Creiem que és una injustícia i, d’alguna manera, ens preguntem què faríem nosaltres en aquesta situació. Quines coses agafaríem abans de fugir de casa? Moriria la nostra família o nosaltres? Aquestes idees ens preocupen i tot plegat ens fa pensar.

Alejandra Fernández   

Laura Alejo

Mireia Fernández

Irene Santisteban    

3r ESO C