dijous, 19 de gener de 2017

CASA NOSTRA, CASA VOSTRA I L’ESCOLA D’ACOLLIDA


L’Escola d’Acollida de l’Ateneu Montserrat funciona de dilluns a dijous de 18 a 20 hores a les aules del primer i segon pis , ben segur que  algun dia heu sortit més tard de l’escola i us heu trobat amb persones adultes que venen a l’Escola  d’Acollida a aprendre català i castellà, necessaris per poder obtenir el permís de residència. Quan arriben no tenen casa, ni treball, ni  papers i cal fer un llarg periple burocràtic per aconseguir finalment, als tres anys,  l’obtenció del permís de residència, havent de passar per  situacions administratives o legals absolutament absurdes. Sembla que néixer en un lloc o un altre del món dona més o menys drets  com a persona

Des de l’Escola d’Acollida us convidem a participar, tant si sou alumnes, com pares o mares. Tothom te un lloc a l’escola, tothom és necessari,  més jove o més gran, amb experiència o sense, amb mes o menys coneixements, tant se val . Amb  més persones voluntàries l’atenció a les  persones nouvingudes millora segur.
Actualment venen  cada dia a classe  un centenar  d’homes i dones que necessiten adquirir uns coneixements per poder viure entre nosaltres, acollir-los, acompanyar-los i que sentin que el territori és de tothom i que entre totes i tots hem de construir el futur.
Catalunya històricament és  lloc d’arribada d’immigració, en la història més recent, primer foren el francesos, així  moltissims cognoms ens ho mostren, Duran, Puig, Alamany, Boix, Dalmau... ja a finals del XIX i el primer terç del XX, la baixa natalitat de Catalunya fou compensada per l’arribada de gent de l’Aragó, País Valencià, Murcia i  Almeria  i després de la guerra civil i fins a la dècada dels vuitanta, la immigració ha arribat de tota la península i sobretot  d’Andalusia, Extremadura i finalment Galícia.
La progressiva pèrdua de població de Catalunya de finals del segle XX ha estat compensada per l’arribada de població, ara de la resta de món . L’ ADN de Catalunya es diu immigració, aprendre a construir una societat catalana des de la diversitat és l’objectiu que des de fa molts anys,  amb mes o menys encert, amb les concepcions culturals de cada època , s’ha anat portant  a  terme. Ara hem d’aconseguir que malgrat els conflictes propis de tota societat avencem cap a un sol poble, sense ciutadans de primera  i de segona. Ara per ara, parlaríem de persones invisibles que sembla que no comptin en el conjunt,  quan,  de fet, representen el 17% de la població de Barcelona i un 14% de la població de Catalunya.
Casa nostra, casa vostra, no ha de ser només una acció d’uns dies sinó que ha de ser una actitud profunda,  vital. La diferència entre l’immigrant i el refugiat, en gran part és de caràcter legal, uns han hagut de marxar per la guerra , altres per la fam, en els dos casos, no els obrim les portes, sinó que els  estats d’Europa consideren  que aquest és un territori d’us particular.

Us adjuntem unes fotografies de la festa de final de trimestre, on varem compartir un tast dels menjars diversos que tothom  va portar.

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada