L’Escola d’Acollida de l’Ateneu
Montserrat funciona de dilluns a dijous de 18 a 20 hores a les aules del primer
i segon pis , ben segur que algun dia
heu sortit més tard de l’escola i us heu trobat amb persones adultes que venen
a l’Escola d’Acollida a aprendre català i castellà, necessaris
per poder obtenir el permís de residència. Quan arriben no tenen casa, ni
treball, ni papers i cal fer un llarg
periple burocràtic per aconseguir finalment, als tres anys, l’obtenció del permís de residència, havent
de passar per situacions administratives
o legals absolutament absurdes. Sembla que néixer en un lloc o un altre del món
dona més o menys drets com a persona
Des de l’Escola d’Acollida us convidem a participar,
tant si sou alumnes, com pares o mares. Tothom te un lloc a l’escola, tothom és
necessari, més jove o més gran, amb
experiència o sense, amb mes o menys coneixements, tant se val . Amb més persones voluntàries l’atenció a les persones nouvingudes millora segur.
Actualment
venen cada dia a classe un centenar
d’homes i dones que necessiten adquirir uns coneixements per poder viure
entre nosaltres, acollir-los, acompanyar-los i que sentin que el territori és
de tothom i que entre totes i tots hem de construir el futur.
Catalunya
històricament és lloc d’arribada
d’immigració, en la història més recent, primer foren el francesos, així moltissims cognoms ens ho mostren, Duran,
Puig, Alamany, Boix, Dalmau... ja a finals del XIX i el primer terç del XX, la
baixa natalitat de Catalunya fou compensada per l’arribada de gent de l’Aragó,
País Valencià, Murcia i Almeria i després de la guerra civil i fins a la
dècada dels vuitanta, la immigració ha arribat de tota la península i
sobretot d’Andalusia, Extremadura i
finalment Galícia.
La progressiva
pèrdua de població de Catalunya de finals del segle XX ha estat compensada per
l’arribada de població, ara de la resta de món . L’ ADN de Catalunya es diu
immigració, aprendre a construir una societat catalana des de la diversitat és
l’objectiu que des de fa molts anys, amb
mes o menys encert, amb les concepcions culturals de cada època , s’ha anat
portant a terme. Ara hem d’aconseguir que malgrat els
conflictes propis de tota societat avencem cap a un sol poble, sense ciutadans
de primera i de segona. Ara per ara,
parlaríem de persones invisibles que sembla que no comptin en el conjunt, quan,
de fet, representen el 17% de la població de Barcelona i un 14% de la
població de Catalunya.
Casa nostra, casa vostra, no ha
de ser només una acció d’uns dies sinó que ha de ser una actitud profunda, vital. La diferència entre l’immigrant i el
refugiat, en gran part és de caràcter legal, uns han hagut de marxar per la
guerra , altres per la fam, en els dos casos, no els obrim les portes, sinó que
els estats d’Europa consideren que aquest és un territori d’us particular.
Us adjuntem unes
fotografies de la festa de final de trimestre, on varem compartir un tast dels
menjars diversos que tothom va portar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada