Declaració "Les nostres criatures tenen el dret a viure i estudiar en pau "

Declaració signada per 524 mestres, professors i activistes de la regió d’Alep    


Declaració

Les nostres criatures tenen el dret a viure i estudiar en pau

A l’Assemblea General de Nacions Unides

Al Secretari general de l'ONU

Als Estats Membres del consell de seguretat

A l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans

Al Consell de Drets Humans

A Save the Children

UNESCO

OCI

Unió Europea

Enviat especial de l'ONU a Síria Sr. Staffan de Mistura

El món s’ha commocionat davant l’assassinat de criatures  a les escoles. Morts provocades pels brutals, deliberats i sistemàtics bombardejos de les forces aèries siriana i russa, indiferents i sense pietat ni compassió. Això succeeix davant la mirada de tots els activistes de Drets Humans, governs al voltant del món, Nacions Unides, Estats Membres del Consell de Seguretat i d¡organitzacions de Drets Humans.

El crim de l’atac a l’escola municipal de Hass, a la zona rural d’Idlib dimecres 26 d'octubre de 2016 per atacs aeris sirians i russos, va ser un dels pitjors crims de guerra de la nostra era. Com a resultat d'aquest atroç crim, més de 30 alumnes de l'escola i 7 professors van ser assassinats, així com un metge que estava assistint als ferits. El balanç final pot ser pitjor, perquè hi ha un centenar més ferits, la majoria dels quals han patit amputacions.

Aquest crim és un de desenes, i un exemple d'injustificat bombardejos aeris deliberats sobre escoles, en zones lluny del front i sense presència de grups armats.

Aquest crim és considerat, en tots els sentits, un crim de guerra contra la humanitat i contra la infància.

Des del començament de la revolució siriana, les forces aèries del règim han marcat com a objectiu militar les escoles, destruint-les sobre els caps d’alumnes i docents. Més de 5.000 escoles han estat danyades per atacs aeris, assassinant al voltant de 10.000 nens en aquests centres (5.023 d'ells són menors de 10 anys) juntament amb més de 500 mestres i professors. En total, la xifra de menors assassinats pels atacs aeris sirians i russos ha arribat als 50.000.

El silenci de la comunitat internacional sobre el bombardeig a civils, escoles, centres educatius i sanitaris, el fet que no s’obligui el règim sirià i els seus aliats (representats per Rússia i Iran) a evitar els civils i escoles, es converteixen en una llum verda de la comunitat internacional al règim sirià per assassinar a més criatures.

Per tant, i sent organitzacions de drets humans i activistes civils que presencien aquests crims, posem a la comunitat internacional sobre les seves responsabilitats històriques. Sol·licitem urgentment que s'activi el codi de protecció civil, la qual cosa és un absolut principi humà.

Les nostres demandes urgents podrien ser prioritzades de la següent manera:

1- Formar un comitè internacional per investigar la massacre de l'escola de Hass. Aquest comitè podria investigar tots els atacs aeris contra escoles i remetre aquests arxius a al Tribunal Penal internacional.

2- Emetre una decisió internacional vinculant sobre la necessitat d'evitar civils i protegir escoles i les criatures a Síria.

3- Aturar els atacs aeris diaris contra la població  civil siriana.

4- Demanar als països europeus que treballen sota els principis de la justícia universal, que comencin a investigar els crims de guerra contra la humanitat comesos per oficials sirians i russos, i remetre'ls a judicis per crims de guerra.

5- Assegurar que les escoles i els nens tenen un bon suport material i moral, i dotar de protecció les escoles de les zones alliberades de Síria.

6- Fer responsables a totes les parts implicades en el conflicte sirià dels atacs contra civils i escoles

Amb tot el respecte

Síria

15 d’octubre de 2016 

VOLEM ACOLLIR

Aquest vídeo es va veure en l'acte de lliurament del Premi Internacional Alfons Comín que es va realitzar a l'Ajuntament de Barcelona el 16 de novembre d'enguany. Presenta les dificultats, però també els esforços i les esperances de la Comunitat d'Eko (a Grècia). Ajuda a entendre una mica més quina és la situació que viuen els refugiats:

Macroactivitat 2016

Aquí podeu veure el resultat de la Macroactivitat 2016. Durant la Campanya de Solidaritat 2015-2016 vam col·laborar amb Canpedró i el dia 15 d'abril vam fer una Cadena Humana des de l'Escola Joan Pelegrí fins a Canpedró.

Campanya de Solidaritat 2016-2017

Durant aquest curs, 2016-2017, a l’Escola Joan Pelegrí, portem a terme la 25a Campanya de Solidaritat. Aquesta campanya té com a objectiu conèixer de prop el projecte que la Fundació La Pitahaya  porta a terme a Betània (Nicaragua) i sensibilitzar-nos sobre la realitat que s’està vivint en aquesta comunitat. 

L’estiu del 2000, en Miquel Cubero, professor de l’Escola Joan Pelegrí, fent un recorregut per la zona nord-occidental de Nicaragua, allà on havia fet més mal l’huracà Mich dos anys abans, va conèixer un assentament de 33 famílies que estaven ocupant una petita zona de les terres d’una gran hisenda mig abandonada. Aquelles famílies eren en part supervivents de l’huracà i en part antics treballadors de la hisenda. En Miquel va decidir implicar-se i trobar una solució estable i definitiva per aquelles persones que estaven sotmeses incursions policials i arrestos. A partir de la recerca de finançament, entre els quals  hi va haver l’ajuda econòmica aconseguida a través de la Campanya de Solidaritat de la nostra escola durant el curs 2000-2001, van comprar 30 hectàrees, es va instituir el poblat de Betània,  van aconseguir que cada família tingués una casa digna i es va construir un pou de 70m de profunditat d’on es pot obtenir aigua de primera qualitat.

A partir de tot això es va crear la Fundació La Pitahaya, el nom de la qual prové d'un cactus molt sofert que fa uns fruits grans, carnosos, morats per dintre, molt hidratants i refrescants i que van triar com a homenatge als puntals del poblat, les dones. 

Un cop establerta la infraestructura de la comunitat es va crear un menjador; primer infantil, i ara, social. En el primer torn se serveixen les mares gestants i les lactants (volen evitar lesions prematures i irreversibles per malnutrició) i les persones majors de 60 anys; en el segon torn se serveixen els infants com a final de l'activitat escolar. El servei s'ofereix els set dies de la setmana.

En el proper curs escolar es crearà el que aquí entenem com a casal: s'oferirà a la canalla activitats esportives, musicals, plàstiques, de reforç acadèmic... des del final del menjador fins les 17h. i des d'aquest espai confien poder donar atenció psicològica per superar traumes i dols (abandonaments, violència, mals referents, abusos...)

Per altra banda, des del primer moment que va anar conformant-se Betània, una ONG especialitzada en infants del carrer va crear una petita escola al mateix poblat. Després de tots aquests anys ha comunicat que no pot continuar finançant l'escola. La Fundació està estudiant la manera perquè l'escola no tanqui (la deserció seria més gran si han de desplaçar-se a una distància mínima de dos quilòmetres). És, justament, aquest projecte el que ha fet que el Grup Unesco de l'Escola Joan Pelegrí proposés tornar a col·laborar amb Betània a través de la Fundació La Pitahaya.

       

La Fundació La Pitahaya i el projecte a Betània (Nicaragua)

L'estiu del 2000, fent un recorregut per la zona nord-occidental de Nicaragua, allà on havia fet més mal l'huracà Mich dos anys abans, vaig conèixer un assentament de 33 famílies que estaven ocupant una petita zona de les terres d'una gran hisenda mig abandonada. Aquelles famílies eren en part supervivents de l'huracà i en part antics treballadors de la hisenda.

Vam acordar que aquell meu mes programat a Nicaragua, l'invertiria allà, a manera d'escut humà. Mentre hi fos confiàvem que hi hauria menys incursió policial i arrestos. Així va ser.

D'aquest lligam va sorgir el buscar la solució estable i definitiva. Després de passar per molts entrebancs vam acabar comprant les terres, 30 hectàrees.  Es va instituir un nou poblat, Betània.

El següent pas va ser aconseguir el finançament  perquè cada família tingués una casa digna. Va ser autoconstrucció. (Cal dir que entre d'altres ajuts econòmics vam poder comptar amb la Campanya UNESCO de la nostra escola del curs 2000/2001)

Més endavant el repte era que deixessin de fer servir el pou que cada família havia cavat al seu terreny, si més no, no fer-lo servir per aigua de boca. Aquelles aigües eren altament tòxiques per  productes químics (pesticides) i biològics (latrines). Vam poder fer un pou a 70m de profunditat: aigües de primera qualitat. Vam instal·lar un sistema d'energia solar. Més tard es va tractar que l'aigua arribés a cada casa i no l'haguessin d'anar a buscar al mateix pou.

 Amb tot això els lligams ja eren tan forts i el seguit de necessitats i reptes tan gran que vam optar per constituir-nos en fundació, Fundació La Pitahaya. La pitahaya és un cactus, molt sofert, fa uns fruits grans, carnosos, morats per dintre, molt hidratants i refrescants. El vam triar com a homenatge als puntals del poblat, les dones.

Però no tot s'acaba en la infraestructura.  Després d'aquestes bases teníem els eixos de l'alimentació, l'educació i la salut:

Vam crear un menjador; primer infantil, i ara, social. En el primer torn se serveixen les mares gestants i les lactants (volem evitar lesions prematures i irreversibles per malnutrició) i les persones majors de 60 anys; en el segon torn se serveixen els infants com a final de l'activitat escolar. El servei s'ofereix els set dies de la setmana.

En el proper curs escolar es crearà el que aquí entenem com a casal: s'oferirà a la canalla activitats esportives, musicals, plàstiques, de reforç acadèmic... des del final del menjador fins les 17h. i des d'aquest espai confiem poder donar atenció psicològica. Hi ha molt de trauma, molt de dol (abandonaments, violència, mals referents, abusos...)

Per altra banda, des del primer moment que va anar conformant-se Betània, una ONG especialitzada en infants del carrer va crear una petita escola al mateix poblat. Després de tots aquests anys ha comunicat que no pot continuar finançant l'escola. La nostra Fundació està estudiant la manera perquè l'escola no tanqui (la deserció seria més gran si han de desplaçar-se a una distància mínima de dos quilòmetres). Això vol dir que cap la possibilitat d'haver de buscar nosaltres el nou finançament.

Convèncer el jovent perquè no renunciï a l'estudi, perquè aspiri a estudis tècnics, fins i tot a universitaris, és un cavall de batalla. Aquelles famílies que vam conèixer fa setze anys, han crescut; aquells joves i infants ja són pares... la població ha augmentat;  en cada casa nuclear viuen, amuntegades, quatre, cinc i sis famílies...  És tot un repte. Com ho és també l'atur crònic; el treball temporal en unes condicions pèssimes de salari i salut; la migració clandestina, especialment cap a Costa Rica... Tot això són part dels serrells que procurem entendre i atendre.

Miquel Cubero

Open Arms, Teaming 2015-2016

Des de l'any 2007 les persones que treballen a l'Escola Joan Pelegrí poden participar al Teaming que, literalment vol dir "fer equip". El Teaming dona l'oportunitat de realitzar microdonacions que per si soles tenen poc valor (per exemple, 1 euro al mes) però que, unides amb les de la resta de companys i companyes, poden significar una gran ajuda per algú.

L'import que s'ha recaptat a través del Teaming 2015-2016 ha sigut de 698 euros i s'ha entregat a Proactiva Open Arms, una organització no governamental i sense ànim de lucre que té com a objectiu rescatar del mar als refugiats que arriben a Europa fugint de conflictes bèl·lics, persecució o pobresa. Així doncs, es dedica a la vigilància i salvament de les embarcacions de persones que necessiten auxili al Mar Egeu i Mediterrani Central, així com a la denúncia de totes les injustícies que estan passant.


A principis de setembre 2015 van decidir traslladar-se a l'illa de Lesbos per ajudar els refugiats que arribaven a la costa grega. Segueixen allà, vigilant i salvant vides. Però les morts i naufragis de refugiats a la Mediterrània Central s'han multiplicat. Ara el seu  objectiu és anar més enllà i arribar on els refugiats els necessiten.


Per si en vols saber més a continuació et deixem l'enllaç a la seva pàgina web:

www.proactivaopenarms.org/es










                 

La 28a edició del Premi Drets Humans dedicada a Elisabeth Eidenbenz

La 28a edició del Premi Drets Humans que es durà a terme l’1 de febrer de 2017 estarà dedicat a la figura d’Elisabeth Eidenbenz. Les anteriors edicions el Premi  es va dedicar  a Stéphane Hessel (2012), Aung San Suu Kyi (2013), Nelson Mandela (2014), Malala Yousafzai (2015) i a l’ Alfons Banda (2016).

Nascuda a Zuric, Suïssa, l’any 1913.  Va estudiar magisteri. Des de molt jove es relacionava amb grups pacifistes i formava part dels moviments socials suïssos. Com a voluntària del Servei Civil Internacional es  va desplaçar a l’Estat espanyol el 1937 on va participar, molt activament, en menjadors socials amb infants víctimes de la Guerra Civil.

Amb la caiguda del govern de la 2ª República, l’any 1939,  va marxar a França amb les persones que es van sentir perseguides pel nou règim. Una part important  de la població va anar a parar als camps  de les platges del Rosselló (Argelers, Sant Cebrià, Ribesaltes...) que s’havien creat per engolir als milers de persones que fugien. En tres setmanes unes 465.000 persones van creuar el pas fronterer.

Les condicions dels camps per la població refugiada eren deplorables. Les dones embarassades tenien moltes dificultats i les possibilitats que sobrevisquessin els nadons eren mínimes.

En aquest context, Elisabeth Eidenbenz, va impulsar la creació d’una maternitat, però amb l’inici de la 2ª Guerra Mundial una gran part del voluntariat de l’Associació suïssa es va desplaçar cap al nord de França. Elisabeth es va quedar amb un grup reduït de persones, com a responsable del projecte.

La Maternitat d’Elna (municipi prop de Perpinyà), va acollir moltes dones dels camps. Aquestes dones residien en la maternitat les últimes setmanes de l’embaràs i les primeres desprès del part. Des de desembre de 1939 fins el seu tancament,  van néixer 597 criatures. La majoria eren nadons  de les  dones  refugiades que havien fugit  del conflicte espanyol, però també de dones jueves perseguides durant la 2ª Guerra Mundial. El fet d’haver acollir a dones jueves va ser un dels motius del tancament de la maternitat d’Elna per part de la Gestapo, l’any 1944.

Acabada la 2ª Guerra Mundial, Elisabeth Eidenbenz, va treballar a Viena amb gent sense llar, en la reinserció laboral femenina, en alfabetització de dones... Els darrers anys de la seva vida va viure a Rekawintel,  a 30 Km de Viena. L’any 2011 va morir a Zuric.

Han hagut  de passar molts anys per saber de l’existència d’Elisabeth Eidenbenz i del seu llegat. La historiadora Assumpta Montellà ha estat una de les persones que més ha contribuït en aquesta tasca.

Esperança Sánchez

50è Dia de l'alfabetització

Enguany, aquest 8 de setembre de 2016 commemorem el 50è Dia Internacional de l’Alfabetització per part de la UNESCO. El lema d’enguany és “Llegint el passat, escrivint el futur”. Recordem la importància cabdal de l’alfabetització “com a força essencial per la dignitat i com a fonament de les societats cohesionades i del desenvolupament sostenible” . Fins i tot, el dret a l’alfabetització és la base de la persecució d’altres drets humans.
Els avantatges de l’alfabetització són innegables. A l’informe L’educació al servei dels pobles i el planeta es reconeix que “a majors nivells d’alfabetització es deu la meitat de les transicions de règim a la democràcia hagudes entre 1870 i 2000”. Fora del context del nostre país, on l’alfabetització de la població adulta és tècnicament del 100%, són evidents els avantatges que proporciona disposar del que avui anomenem competències bàsiques: millorar la productivitat agrària, saber actuar en situacions de risc, ser més crítics a l’hora d’analitzar la informació...
Però, el concepte de l’alfabetització ha canviat des de la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides el 1948. La societat actual és tècnicament més avançada, socialment més interconnectada i viu una vertiginosa dinàmica de desenvolupament científic i tecnològic. Llegir, escriure, expressar-se oralment i saber les regles bàsiques de càlcul és una part de les competències i habilitacions necessàries avui en dia. En aquest sentit, Irina Bokova, directora general de la UNESCO considera que “els programes eficaços enfoquen l’alfabetització com un contínu, on l’aprenentatge és un procés permanent dins i fora d’entorns educatius, i al llarg de tota la vida”.
Les escoles tenim un paper important dins l’alfabetització. Al sistema d’ensenyament del segle XXI se li demana que imparteixi “competències de nivell superior, que estiguin d’acord a la demanda de les economies en creixement on les competències necessàries pels treballadors canvien amb rapidesa i moltes s’automatitzen”.
Llegint el passat, escrivint el futur és una manera de fer-se ressò de la situació de l’alfabetització al món. Reconèixer els progressos fets però els grans reptes pendents. Encara tenim per endavant una efectiva igualtat de drets entre dones i homes, la inclusió de les persones amb discapacitat, el respecte a les minories... La Declaració d’Incheon (Corea) de 2015 deixa clar quin és l’objectiu: “2030: cap a una educació inclusiva i equitativa de qualitat i un aprenentatge al llarg de tota la vida per tothom”.

Rescatemos #NuestroMediterráneo

L'1 de setembre la CEAR (Comisión Española de Ayuda al Refugiado) va presentar aquest vídeo per sensibilitzar la població sobre les morts de refugiats a la Mediterrània, més de 15.000 els darrers 6 anys. Davant la passivitat dels governs europeus cal impedir que la Mediterrània continuï sent un mar de mort.

Més informació: CEAR

XXIX Trobada estatal de les Escoles Associades a la UNESCO

Els passats dies 4, 5 i 6 de juliol es va celebrar a la ciutat de Cuenca (Castella - la Manxa) el “XXlX Encuentro Estatal de Escuelas Asociadas de la Unesco “, al qual vàrem assistir dues mestres d'Infantil-Primària i membres del Grup Unesco de l’Escola.

Cuenca: Naturaleza y Patrimonio va ser el lema d’aquesta trobada, que va ser inaugurada amb una conferència del naturalista i escriptor Joaquin Araujo, en la qual hi van participar una seixantena d’escoles de tot l’estat.

Al matí de la segona jornada varen ser presentades 22 comunicacions a càrrec de diferents escoles -públiques, privades, concertades , d’educació especial, universitàries- sobre els projectes duts a terme durant el curs en aquests centres.

A la tarda i al matí següent, els assistents ens vàrem repartir en diferents grups de treball al votant dels tres grans eixos de les escoles associades a la UNESCO: Cultura de pau, Desenvolupament sostenible i Patrimoni.

Dins d’aquests grans eixos n’han sortit uns altres com: La ruta del esclavo, Proyecto atlántico, La ruta del olivo, El deporte y la paz…
A l’assemblea de l’últim dia es van presentar les conclusions i els projectes de futur i es va proposar i acceptar fer un manifest comú sobre els refugiats per ser difós per totes les escoles.

A l’assemblea va ser elegit com a nou coordinador estatal (l’única candidatura presentada) Salvador J. Pagan de La Línea de la Concepción (Cadis).

La trobada va ser organitzada per l’IES Alfonso VIII de Cuenca. Professorat d’aquest Institut ens va fer una detallada visita al nucli històric de la ciutat i al Museu d’art abstracte de la ciutat que està ubicat a les famoses Casas Colgadas.

A l’acte d’obertura vàrem ser obsequiades amb un lunch i al de clausura amb un sopar de gastronomia típica de la província.

Com sempre va ser una trobada enriquidora.

Àngels Vidal i Reis Masllorens

Nosaltres també vàrem ser refugiats. Conversa amb Amada Pedrola

Venim d’uns dies convulsos. Sembla que el Regne Unit marxarà de la Unió Europea tenint com a màxima motivació dels qui ho han votat vetar l’arribada d’estrangers. Tot i això, la Unió Europea tampoc és que hagi estat un exemple d’humanitat pel que fa el tracte als refugiats. Avui dia, s’estan incomplint molts acords internacionals que garantien que els nostres països vetllessin pel benestar de les víctimes de la guerra i la por i per tant s’estan incomplint escandalosament els Drets Humans a casa nostra. En moments com aquests recordem la visita que ens va fer l’Amada Pedrola el 12 de maig a la nostra escola per parlar amb alguns alumnes de 4t d’ESO després d’haver estudiat la Guerra Civil.

L’Amada parla català amb un exquisit accent francès. És una dona que passa ja de la vuitantena. Mai va conèixer el seu pare, ja que va morir a la guerra abans que ella nasqués. De ben petita va haver de creuar la frontera cap a França amb milers de refugiats republicans. Ella, també va ser una refugiada.

Els nostres alumnes van escoltar-la embadalits mentre explicava com va viure el rebuig d’uns i la solidaritat dels altres al país que esdevindria la seva llar i el país dels seus fills i néts. Ens va explicar, que a l’Ateneo Republicano de Limoges, del qual n’és la presidenta, tots recorden el calvari d’haver de marxar de casa per por a la guerra i les represàlies i se’ls trenca el cor veient la fredor amb què els refugiats de l’actualitat són tractats. Fins ara sempre s’havia recordat el tracte als exiliats republicans com una de les grans injustícies de la història, però ells mateixos creuen que el que està passant ara és encara més flagrant. Sempre és dolorós deixar els teus amics, la teva llar, i alguns dels nostres alumnes ho saben. Però quan ho fas sabent que deixes enrere el teu país arrasat i patir pel futur incert de la teva gent, el que esperes, el que et mereixes, és trobar algú que et recolzi, que t’escolti i t’ajudi. Els desplaçats forçosament, ja sigui per la guerra, la injustícia o la pobresa, tant els d’ara com els del 1939, el que menys es mereixen és trobar-se amb filferrades, dormint sota la pluja i ofegant-se enmig del mar davant la mirada freda, quan no de rebuig, de qui és incapaç de posar-se en el lloc de l’altre.

Amada Pedrola, amb el Director de l'escola, Víctor Ranera, i el professor Dani Cortijo.

Dani Cortijo

Professor C. Socials

Grup UNESCO

Escola Joan Pelegrí

Obriu fronteres, volem acollir!

Diumenge 19 de juny, en motiu del dia internacional de les persones refugiades, Stop Mare Mortum ha convocat a la plaça Universitat de Barcelona a les 18h una manifestació unitària. Aquest n'és el manifest.

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur.

Sortirem al carrer per denunciar les vulneracions dels drets humans comeses pels governs i els seus còmplices, que tanquen les portes a dones, homes i infants que necessiten protecció. Negant-los el dret a la lliure circulació i a les vies legals existents, se’ls obliga a quedar exposats al negoci impune del tràfic de persones, a fronteres militaritzades subcontractades a règims opressors i a arriscar la seva vida constantment.

El 19 de juny ens unirem per denunciar l’abandonament per part dels nostres governants de la seva obligació d’activar les imprescindibles accions de rescat, ajuda i protecció humanitària. No oblidem les més 36.000 persones que, des de l’any 2000, han perdut la vida al Mediterrani.

Ens unirem per exigir a l’estat espanyol i a tots els estats de la Unió Europea que apliquin les vies segures previstes, perquè totes les persones que han hagut de deixar el seu país, pels motius que siguin, puguin sobreviure, i viure dignament, en comptes d’haver de deixar-hi la vida. I també perquè les lleis ja incloses en els tractats internacionals d’Asil i de Drets Humans s’apliquin immediatament.

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar l’acord immoral per a la deportació dels refugiats entre els estats de la Unió Europea i Turquia, un país que vulnera sistemàticament els Drets Humans. Les forces de seguretat turques han disparat, ferint i assassinant persones que intentaven creuar les seves fronteres. Turquia no és un país segur, ni per als refugiats, ni per als kurds, ni per a la ciutadania turca que s’oposa al seu govern.

Denunciarem també les accions policials dels estats europeus o els règims que treballen al seu servei contra les persones desplaçades: les càrregues amb gasos lacrimògens,la repressió del voluntariat, la dispersió violenta i els trasllats, contra voluntat o a través de falses informacions, a centres de detenció; on les condicions sanitàries, alimentàries i mèdiques són deplorables, i se’ls impedeix l’accés a l’ús legítim dels recursos i drets legals.

El 19 de juny expressarem també el nostre suport a tots els pobles que pateixen la guerra i a la seva lluita per la llibertat i la justícia social contra el seus règims i les intervencions estrangeres: a Síria, l’Iraq, el Kurdistan, l’Afganistan, Eritrea o Somàlia… principals fonts d’expulsió de refugiats.

Certament és una crisi humanitària, però té causes morals, polítiques i econòmiques i evidencia una greu crisi de fons: una crisi de les polítiques europees de control de fronteres. Els representants institucionals posen per davant de la vida humana el manteniment de privilegis econòmics.

I per això el 19 de juny sortirem al carrer: per reclamar consciència social, compromís i voluntat política. Per actuar junts amb valors humans, amb respecte, responsabilitat, solidaritat, esforç i empatia. Som aquí per transformar les fronteres que existeixen entre nosaltres. Encara que sigui difícil, un món millor és possible!

L’actual govern espanyol ha dimitit de les seves responsabilitats morals i legals, i col·labora amb el blindatge d’Europa amb les tanques de Ceuta i Melilla i amb els CIEs. Exigim al futur govern espanyol:

· Que aculli els refugiats i refugiades i garanteixi el dret d’asil a totes les persones

· Que deixi de bloquejar les iniciatives d’acollida

· Que revisi la llei d’asil espanyola, que és absolutament restrictiva i injusta

Exigim al futur govern espanyol i a la resta de governs de la UE:

· La revocació immediata del pacte immoral entre la UE i Turquia i de tots els acords d’externalització de fronteres.

· La fi dels acords de militarització de les fronteres i la destinació d’aquests fons al rescat, l’acollida i l’ajuda humanitària. Reclamem també la protecció del voluntariat.

· “L’immediat i fàcil accés a vies legals d’asil i vies segures per a totes les persones que han hagut de deixar enrere casa seva.

· La fi de les polítiques que donen suport al manteniment de dictadures, i participen en la destrucció d’altres països, amb intervencions militars, venda d’armes, espoli de recursos naturals i explotació humana.

· El respecte al dret d’asil i la fi de les polítiques que destrueixen la vida -sempre la vida del poble, mai dels poderosos- i l’aplicació immediata d’aquelles polítiques que la protegeixen!

Perquè “Tota persona té dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat i a la lliure circulació”. Cap persona no és il·legal.

Obriu les fronteres, volem acollir! 

"Arran de pell", el making off

Per a tothom qui no va poder venir al concert, un tast musical amb la cançó "Arran de pell", amb les veus de Josep M. Galofré i Èlia Riudavets. Amb el video del making off fet per la Roser Gamonal.

 

Manifest als joves i l'escola

Aquest Manifest va ser llegit per Teresa Villoro, presidenta de la Fundació Canpedró, acompanyada per representants dels voluntaris i voluntàries del centre a l'inici del concert "Arran de pell" de Galo & Band el passat 26 maig 2016.

Nosaltres, en representació dels 232 Voluntaris de Canpedró, hem redactat aquest Manifest als joves i a l’escola, en reconeixement a la tasca pedagògica de l’escola Joan Pelegrí i dels joves que en sou alumnes. 

Hem tingut la sort de viure de prop la força de l’escola i la força de la vostra joventut, cosa que no hauria estat possible si els valors humans no fossin ben presents en cada moment del vostre procés quotidià d’aprenentatge. 

En primer lloc, CONSTATEM que escola, famílies i alumnes formeu un tot coherent i consistent, on els valors de l’empatia i la solidaritat traspuen més enllà de l’escola i de casa. 

En segon lloc, CONSIDEREM que heu de seguir endavant amb la gran tasca que se us ha encomanat: no defalliu i continueu fent el millor en favor dels qui més ho necessiten; formeu part activa de la nostra societat; alceu la veu sempre que us calgui, amb respecte i civisme, però feu-vos escoltar i obtindreu també, al vostre torn, el respecte que us mereixeu. 

Finalment, PROPOSEM que l’escola sigui un espai lliure, per aprendre i ensenyar, oberta a tots, per tal que no hi hagi cap infant ni jove que no pugui veure realitzat el dret universal i humà a l’educació –no a seure en una cadira, sinó a aprendre a esdevenir una millor persona, amb els altres. 

Foto: Gisela Jané

Que vosaltres joves no canvieu i sigueu així com sou: lluitadors, rebels, crítics, sensibles al que passa al vostre voltant. No tingueu por del que diran. Sigueu capaços d’aixecar-vos i donar la mà als altres per construir un món millor amb l’esforç i la constància del dia a dia. 

Vosaltres, joves, que sou afortunats per ser qui sou, pel moment que viviu i per tot el que teniu, lluiteu pels qui no tenen veu, pels qui no tenen sostre, pels qui no tenen res, per aquells que ningú escolta i ben segur que la vostra veu serà escoltada. 

Tots vosaltres teniu l’obligació de fer un món millor, i al mateix temps un deute vers els altres, que comença aquí i ara i que no té fronteres, ni temps. Sigueu com: grans persones joves que aprenen, amb defectes i virtuts, però amb l’esperit lliure per fer realitat els vostres somnis. 

No em puc estar de recordar el particular vincle que l’escola té amb la UNESCO. Aquesta agència de les Nacions Unides, creada l’endemà mateix de la Segona Guerra Mundial, té un lema que per molts anys haurà de continuar inspirant l’educació. Aquest lema és: “com que les guerres neixen a les ments dels homes, és a les seves ments on hem de forjar els baluards de la pau”. Canpedró és testimoni que la vostra escola us forja en el compromís pel canvi social i la solidaritat que són veritables baluards de la pau. Pau en absència de guerres, però pau també en la realització dels drets humans universals: a la salut, a una vivenda digna, a l’educació, a la dignitat, en una paraula, que comença per una cosa tan simple com un plat a taula. 

Aquest compromís també inspira Canpedró. Igual que diria a tots els nostres voluntaris, avui i aquí us dic a tots plegats: 

Gràcies per ser com sou, pel que feu i com ho feu. I perquè en quedi constància signem en representació de tots els voluntaris, usuaris i infants de la Fundació Canpedró.

Fundació Canpedró

“Arran de pell” concert de Galo & Band

Dijous 26 de maig Josep M. Galofré i la seva banda (Galo & Band) van protagonitzar el concert solidari per recaptar fons pel Centre de Serveis de Canpedró, entitat amb la qual estem col·laborant durant aquest curs sota el lema: “Donem-nos un cop de mà!”

El concert va començar amb la lectura d’un manifest titulat “Per als joves i l’escola”, llegit per Teresa Villoro, presidenta de la Fundació Canpedró, acompanyada per representants dels voluntaris i voluntàries del centre (podeu llegir el manifest en la següent entrada d’aquest blog).

A continuació, es va veure el vídeo amb el making off de la cançó que dóna nom al concert, “Arran de pell”. I seguidament, van aparèixer a l’escenari els components de la banda i el Josep Maria, entre els aplaudiments del públic.

Les cançons d’aquest quart concert del Galo a l’escola es van anar succeïnt. Entre cançó i cançó, va anar explicant històries sobre l’origen o la intenció de les lletres. Cançons noves i velles, i noves versions, com la que Èlia Riudavets, debutant amb el grup en aquest concert, va fer del tema “Creix” del Josep M.

El concert va acabar amb diferents bisos i amb agraïments cap a les persones que l’han acompanyat en aquest trajecte de tants anys i per l’equip tècnic que va fer possible l’actuació.

L’acte va recollir 446€ de les aportacions voluntàries dels assistents.

Grup UNESCO

FOTOS: Gisela Jané