dimecres, 19 d’octubre de 2016

La 28a edició del Premi Drets Humans dedicada a Elisabeth Eidenbenz




La 28a edició del Premi Drets Humans que es durà a terme l’1 de febrer de 2017 estarà dedicat a la figura d’Elisabeth Eidenbenz. Les anteriors edicions el Premi  es va dedicar  a Stéphane Hessel (2012), Aung San Suu Kyi (2013), Nelson Mandela (2014), Malala Yousafzai (2015) i a l’ Alfons Banda (2016).


Nascuda a Zuric, Suïssa, l’any 1913.  Va estudiar magisteri. Des de molt jove es relacionava amb grups pacifistes i formava part dels moviments socials suïssos. Com a voluntària del Servei Civil Internacional es  va desplaçar a l’Estat espanyol el 1937 on va participar, molt activament, en menjadors socials amb infants víctimes de la Guerra Civil.

Amb la caiguda del govern de la 2ª República, l’any 1939,  va marxar a França amb les persones que es van sentir perseguides pel nou règim. Una part important  de la població va anar a parar als camps  de les platges del Rosselló (Argelers, Sant Cebrià, Ribesaltes...) que s’havien creat per engolir als milers de persones que fugien. En tres setmanes unes 465.000 persones van creuar el pas fronterer.
Les condicions dels camps per la població refugiada eren deplorables. Les dones embarassades tenien moltes dificultats i les possibilitats que sobrevisquessin els nadons eren mínimes.

En aquest context, Elisabeth Eidenbenz, va impulsar la creació d’una maternitat, però amb l’inici de la 2ª Guerra Mundial una gran part del voluntariat de l’Associació suïssa es va desplaçar cap al nord de França. Elisabeth es va quedar amb un grup reduït de persones, com a responsable del projecte.

La Maternitat d’Elna (municipi prop de Perpinyà), va acollir moltes dones dels camps. Aquestes dones residien en la maternitat les últimes setmanes de l’embaràs i les primeres desprès del part. Des de desembre de 1939 fins el seu tancament,  van néixer 597 criatures. La majoria eren nadons  de les  dones  refugiades que havien fugit  del conflicte espanyol, però també de dones jueves perseguides durant la 2ª Guerra Mundial. El fet d’haver acollir a dones jueves va ser un dels motius del tancament de la maternitat d’Elna per part de la Gestapo, l’any 1944.

Acabada la 2ª Guerra Mundial, Elisabeth Eidenbenz, va treballar a Viena amb gent sense llar, en la reinserció laboral femenina, en alfabetització de dones... Els darrers anys de la seva vida va viure a Rekawintel,  a 30 Km de Viena. L’any 2011 va morir a Zuric.
Han hagut  de passar molts anys per saber de l’existència d’Elisabeth Eidenbenz i del seu llegat. La historiadora Assumpta Montellà ha estat una de les persones que més ha contribuït en aquesta tasca.


Esperança Sánchez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada