Enguany, aquest 8 de setembre de 2016 commemorem el 50è Dia  Internacional de l’Alfabetització per part de la UNESCO.  El lema d’enguany és “Llegint  el passat, escrivint el futur”. Recordem la importància cabdal de l’alfabetització “com a força  essencial per la dignitat i com a fonament de les societats cohesionades i del  desenvolupament sostenible” . Fins i tot, el dret a l’alfabetització és la  base de la persecució d’altres drets humans.
Els avantatges de l’alfabetització són innegables. A  l’informe L’educació al servei dels pobles i el  planeta es reconeix que “a majors nivells d’alfabetització es deu la  meitat de les transicions de règim a la democràcia hagudes entre 1870 i 2000”.  Fora del context del nostre país, on l’alfabetització de la població adulta és  tècnicament del 100%, són evidents els avantatges que proporciona disposar del  que avui anomenem competències bàsiques: millorar la productivitat agrària,  saber actuar en situacions de risc, ser més crítics a l’hora d’analitzar la  informació...
Però, el concepte de l’alfabetització ha canviat des de la Declaració dels Drets Humans de les  Nacions Unides el 1948. La societat actual és tècnicament més avançada,  socialment més interconnectada i viu una vertiginosa dinàmica de  desenvolupament científic i tecnològic. Llegir, escriure, expressar-se oralment  i saber les regles bàsiques de càlcul és una part de les competències i  habilitacions necessàries avui en dia. En aquest sentit, Irina Bokova,  directora general de la UNESCO considera que “els programes  eficaços enfoquen l’alfabetització com un contínu, on l’aprenentatge és un  procés permanent dins i fora d’entorns educatius, i al llarg de tota la vida”.
Les escoles tenim un paper important dins l’alfabetització.  Al sistema d’ensenyament del segle XXI se li demana que imparteixi “competències  de nivell superior, que estiguin d’acord a la demanda de les economies en  creixement on les competències necessàries pels treballadors canvien amb  rapidesa i moltes s’automatitzen”. 
Llegint el passat,  escrivint el futur és una manera de fer-se ressò de la situació de  l’alfabetització al món. Reconèixer els progressos fets però els grans reptes  pendents. Encara tenim per endavant una efectiva igualtat de drets entre dones  i homes, la inclusió de les persones amb discapacitat, el respecte a les  minories... La Declaració d’Incheon (Corea) de 2015 deixa clar quin és l’objectiu: “2030: cap a una educació inclusiva i equitativa  de qualitat i un aprenentatge al llarg de tota la vida per tothom”.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada