Molt aviat "Tastant la vida" amb Galo & Band

Visita d’escoles del PEA UNESCO del Brasil

Un grup de 35 directius de diferents centres educatius membres del Pla d’Escoles Associades (PEA) a la UNESCO del Brasil ha vingut a fer una visita a la nostra escola. Durant el temps que han estat amb nosaltres els hi hem explicat quins són els orígens de la nostra escola i quina és la línia pedagògica que seguim. També hem fet una visita a les instal·lacions de l’edifici de Secundària.

Els nostres convidats ens han manifestat el reconeixement envers el treball que duem a terme de suport i seguiment de l’alumnat, el manteniment de les instal•lacions i l’equipament als laboratoris i tallers. S’han mostrat especialment interessats també en la gestió de la diversitat (alumnat amb diferents habilitats i interessos dins una mateixa aula), la tutoria (acompanyament i orientació) i la gestió de la convivència.

L’Escola Joan Pelegrí som membre de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO de Catalunya (XEAUC). De fet, el domicili social d’aquesta institució és a les nostres instal·lacions de Secundària.

L’anècdota ha estat protagonitzada per Flavio Bettio, tècnic de manteniment a l’àrea de Tecnologia, que és nascut al Brasil i s’ha trobat inesperadament amb la directora de la seva escola de joventut.

[Reproduïm aquesta notícia de la web de l’Escola Joan Pelegrí: http://www.joanpelegri.cat/noticies/visita-descoles-del-pea-unesco-del-brasil/. ]

Vídeo Macroactivitat 2014

El passat 23 d'Abril, Diada de Sant Jordi, vam fer la estrena del vídeo de la macroactivitat d'enguany. Aprofitant l'acte de l'entrega de premis a les Cotxeres de Sants, vam passar a l'alumnat el vídeo que vam realitzar tota l'escola de secundària el dia 4 d'abril a la Plaça Joan Pelegrí en motiu de la Campanya de Solidaritat d'enguany amb les assocacions Pallapupas i Ressò.

El vísionat del vídeo va ser seguit amb molta expectació per tot l'alumnat i al final va haver-hi molts aplaudiments. Felicitats a tots aquells que l'heu fet possible i als que hi heu participat. Cada any el llistó està més alt!!

Un petit somriure

El 26 de març de 2014 Irma Borges, coordinadora artística de la ONG Pallapupas i Núria Bonet, fundadora de l’associació de musicoteràpiaRessò, van fer una xerrada als alumnes de 1r de Batxillerat de la nostra escola explicant les activitats que duen a terme i animant els alumnes a participar-hi.

Com que l’escola pertany a la Xarxa d'Escoles Associades a la UNESCO de Catalunya, cada any es fa una xerrada relacionada amb la cooperació internacional (Tercer Món) o bé sobre entitats més properes al nostre entorn, ara molt relacionades amb la crisi. Dues de les entitats escollides aquest any són: Pallapupas i Ressò.

Pallapupas és una organització sense ànim de lucre que posa el teatre al servei de la sanitat per ajudar les persones que estan als hospitals contribuint a la humanització dels processos hospitalaris. Proposen l’humor com a eina fonamental per poder fer front a les situacions adverses que es viuen al voltant de l’hospital i la malaltia que pateixen els pacients. Creuen que el riure ajuda a canalitzar la tensió, la por i l’ansietat que moltes persones pateixen davant d’aquesta situació.

Va ser fundada per Angie Rosales, arran d’un viatge que va fer a Mallorca on va ser testimoni d’una actuació de pallassos d’hospital en una UCI pediàtrica que va transformar la seva vida. Com ella diu:

“Ser testimoni del canvi que sofria un espai tan hostil i feixuc, com una UCI, en un espai alegre, dinàmic i ple de vida que permetia l’entrada d’un alè positiu  va ser una experiència meravellosa.”

Treballen a Sant Joan de Déu, però també a altres hospitals de nens. La seva tasca principal és que els nois s’oblidin de la malaltia que pateixen i que es sentin més nens. Van passar un vídeo on es pot veure tot el que els voluntaris i professionals fan i treballen perquè els infants puguin viure més feliços i tinguin una millor qualitat de vida.

El projecte quiròfan és el més important que estan duent a terme en aquest moment. Això consisteix en fet que un pallasso abans d’entrar al quiròfan, està amb l’infant i així agafa confiança i durant l’anestèsia juguen. El nen es relaxa, no pateix i així el personal  sanitari  pot treballar millor. Quan acaba la intervenció i el nen es desperta, el pallasso torna amb el nen perquè no es senti estrany i  s’oblidi de l’operació. Aquest projecte és pioner a Europa.

La gent no és conscient dels beneficis clínics i econòmics que la seva tasca té als hospitals i  la importància que tenen per als pacients i la família, però la veritat és quela seva activitat s’ha fet imprescindible als hospitals on treballen ja que col·laboren amb l’equip mèdic, donant-los suport i recolzant-los en la seva tasca.

L’altra associació, Ressò, es dedica a la musicoteràpia, un camp encara bastant desconegut per a moltes persones, però a la vegada molt interessant. Atenen persones malaltes a través de la música, la dansa i l’art, amb l’objectiu d’aportar-los una millora física o psicològica.

Un dels projectes que duen a terme és “Música a l’Hospital”, que es desenvolupa a l’Hospital Sant Joan de Déu i a altres hospitals. Va dirigit des de nens acabats de néixer fins a qualsevol edat. Sempre col·laboren amb les famílies, amb les quals a vegades no es té en compte i també pateixen molt.

Per exemple, van passar un vídeo on sortien nadons acabats de néixer a qui no donarien l’alta fins als 3 mesos, i es podia veure clarament com als pares els canviava l’expressió de la cara i  somreien gràcies a la música. La música els aporta relaxació i tranquil·litat, ells mateixos reconeixen que els ajuda molt la tasca de Ressò.

L’associació també ajuda a oncologia, un dels espais més durs, però a la vegada on la música es sent amb més intensitat i alegria. La seva tasca aquí consisteix a reunir tots els infants en una sala i els fan tocar instruments, cantar i moure’s.

Aquestes dues associacions estan fent una gran tasca oferint ajuda als hospitals i a grups de persones que ho necessiten, no només donant un cop de mà als pacients o malalts, sinó també implicant-se amb les famílies i el servei sanitari.

Però ells també necessiten un cop de mà. T’hi apuntes?

Miriam Millan

1r Batxillerat D

Campanya UNESCO 2014: Pallapupas i Ressò

Història dels Pallapupas

Comencem la XXII campanya de solidaritat com a membres que som de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO (XEAUC). Aquesta campanya té com a finalitat conèixer d’aprop i sensibilitzar-nos sobre la situació de la infància hospitalitzada i de les persones que treballen per fer-la més suportable, en el nostre cas l’ONG Pallapupas i l’Associació Ressò de musicoteràpia.

Fem aquesta campanya perquè cal que siguem conscients que en aquest món immers en la crisi -al marge d’ella, però amb ella com a rerefons- hi ha tot un seguit de problemes que mereixen també la nostra atenció. Un d’aquests és el dels infants hospitalitzats amb malalties greus o cròniques i els neguits i angoixes dels seus familiars. És una situació amb la qual podem cooperar i també aprendre moltes coses.

En concret ens fixarem en l’actuació que duen a terme l’ONG Pallapupas i l’Associació Ressò de musicoteràpia. Aquestes entitats, que fan una tasca molt significativa en els centres on desenvolupen la seva actuació, veuen limitada la seva acció per culpa d’una crisi com l’actual que, com sabem, ha retallat grans quantitats de recursos precisament en el sector sanitari.

Per això volem cooperar econòmicament amb Pallapupes i Ressò ajudant-los a dur endavant els diversos projectes que realitzen amb infants hospitalitzats i també volem difondre la seva tasca positiva i humanitzadora.

Per això farem diverses activitats a partir del 18 de març, per sensibilitzar-nos sobre la situació que viuen aquests infants i l’acció que duen a terme els que treballen amb ells.

MACROACTIVITAT 2014: COREOGRAFIA I MACROVIDEOS

1. En què consisteix la Macroactivitat d'aquest any?

Divendres dia 28 de març, de 12:30 a 13:30, l'alumnat i el professorat de secundària ens reunirem a la Plaça Joan Pelegrí i farem una coreografia amb la cançó "En caravana" del grup Txarango.

A més, tothom que vulgui, podrà fer un Macrovídeo i l'afegirem al muntantge audiovisual final.

2. Com ho farem?

a.) COREOGRAFIA:

- L'alumnat aprendrà la coreografia durant una classe amb un "profe formador" que utilitzarà uns videos tutorials que hem fet. A partir d'aquí, es podrà practicar la coreografia amb el video que posem a continuació. El professorat interessat a aprendre la coreografia ho ha de comunicar a la Judith Casadesús i via correu rebrà els videos tutorials.

- A continuació teniu un vídeo amb l'exemple de la coreografia:

- El dia de la Macro des de l'escola es facilitaran els gots que utilitzarem a la plaça, els quals portaran impresos un logo que ha fet un alumne de l'escola, tanmateix l'alumnat i el professorat haurà de portar un nas de pallasso i la disfressa de pallasso que vulgui. La disfressa no és imprescindible, el nas de pallasso sí.

- Uns dies abans de la Macro, al suro de les aules hi haurà un mapa on s'indicarà on es situarà cada grup-classe a la plaça i per quin carrer han d'accedir-hi. A les sales de profes hi haurà una graella on s'indicarà amb quin grup estarà cadascú/na.

b.) MACROVIDEOS:

INDICACIONS PEL VÍDEO DE LA MACROACTIVITAT 2014

Durada del vídeo

ENTRE 10 I 15 SEGONS!!

Resolució del vídeo

• La resolució ha de ser de 16:9 (la pantalla panoràmica de televisió normal). Si feu mida 4:3 sortiran marges negres al costat i no el podrem acceptar.
• La resolució del vídeo ha de ser preferiblement de 1280x720 o 1920x1080. Són resolucions d'alta definició, si teniu resolucions més baixes, mireu almenys que sigui en format panoràmic 16:9 i es vegi nítid, però intenteu no baixar de 852x480.

La càmera

• NO es pot gravar amb mòbil, així evitem la possible mala qualitat.
• Podeu utilitzar una càmera compacta amb opció de vídeo o directament una càmera de vídeo, simplement fixeu-vos en les indicacions anteriors!

Format del vídeo

• ATENCIÓ: Mai es pot gravar amb la càmera en vertical, sempre ha d'estar en horitzontal, o ens sortiran marges negres al costat i no l’acceptarem.
• Com a consell, és millor que al gravar deixeu la càmera en un lloc quiet o utilitzeu trípode, per evitar que la imatge tremoli massa.
• L’extensió del vídeo no és cap problema, si pot ser .avi molt millor, però podem acceptar altres formats (.flv, .mov, .wmv...)

COM L'ENTREGUEU?

Envieu el vídeo a : 

videosmacro@gmail.com

1. Com a fitxer adjunt o a través d'un enllaç a Google Drive o Dropbox. 

Indiqueu els vostres noms i el curs en un missatge.

2. A través de la web www.wetransfer.com on no cal registre i només cal que accepteu les condicions d’ús i adjunteu el fitxer (de fins a 2GB), el correu que us indiquem i el vostre, per saber qui sou. Afegiu un missatge indicant els noms dels participants i el curs. A més rebreu una notificació quan nosaltres haguem rebut l’arxiu.

Dia de la Dona 2014

• Enllaç als documents de l'exposició.
• Enllaç a la comparativa de lleis de l'avortament.
• Enllaç a "7 dones 7 països... i a història dels drets de les dones a l'estat espanyol"".

A més, fins al 14 de març al vestíbul de l'escola de secundària podeu veure l'exposició "SER DONA AVUI I AQUÍ"

Vídeos dels treballs guanyadors i finalistes del XXV Premi Drets Humans

Enllaç del vídeo publicat al Canal Youtube de l'escola amb els treballs i l'alumnat guanyador del XXV Premi Drets Humans



Enllaç del vídeo publicat al Canal Youtube de l'escola amb tots els treballs finalistes del XXV Premi Drets Humans

Treballs i alumnat premiat al XXV Premi Drets Humans

Relació de treballs i d’alumnat premiat:


XXV Premi DRETS HUMANS
Primer nivell

La guerra no és un joc, cada bala és un mort de Dhurba Khadka, Pau Codina, Pau Gibert i Sandra Alzamora

Segon nivell

La tortura, atemptat contra la vida d’Ana López, Adrià Martín, Valentina Martínez i Katia Moya

VI Premi CIBERACCIÓ

Conseqüències de la guerra de Laura Aresté, Asier Cruz, Adela Quero, Arnau Ruiz i Paula Tàrraga

Premi ESPECIAL XXV Premi Drets Humans

No som idèntics: però som iguals en drets de Roger Sanchez, Adrià Valls, Pau Alquézar

XXII Premi UNESCO

El paper de la dona en la publicitat del segle XXI d’ Elena Aguilar

XI Premi EANTOPIA

Pobresa sí, de prejudicis, d’egoisme, de mandra de Yentl Donate, Hanna Fàbregues, Paula Llosa, Yvonne Mayor i Carla Vallmajó

XVI Premi JOAN PELEGRÍ

Zaira Grave i Roser Gamonal

Participació de l’alumnat de 5è en l’acte de lliurament dels Premis Drets Humans

L’alumnat de 5è de Primària de l’escola ha participat en l’acte de lliurament dels Premis Drets Humans en el qual s’han exposat els treballs sobre la Pau que han elaborat. 

Cada grup classe de 5è tenia un mandala per pintar. Per grups se situaven davant del seu mandala, en espais en blanc separats i havien d’omplir-lo amb els diferents materials oferts per l’escola o portats des de casa. Elaboraven lliurement les formes i els dibuixos... i qui pintava després, hi havia de donar continuïtat. 

Entre tot el grup van elaborar el conjunt de forma cooperativa, en un ambient tranquil i relaxat. Totes les parts del treball final són independents, però alhora formen part d’un tot.

Per fer aquest treball el professorat s’ha inspirat en l’exposició: DIA – TEKHNÉ: Diàleg mitjançant l’art de l’Alex Carrascosa del Gernikako Bakearen Museoa (Museu de la Pau de Gernika).

Volem felicitar l’alumnat de 5è pels treballs realitzats i pel seu comportament durant tot l’acte de lliurament dels premis i el seu professorat per l’acompanyament del treball realitzat.

Grup UNESCO

Acte de lliurament del XXV Premi Drets Humans

 El 5 de febrer de 2014 es va lliurar el XXV Premi Drets Humans al qual es presentaven treballs realitzats el curs 2012-2013 i durant el primer trimestre d’aquest curs per l’alumnat d’ESO i Batxillerat.

Els treballs estaven dividits en quatre categories: pòsters realitzats per l’alumnat de 2n d’ESO, plafons pel de 3r, powerpoints fets per l’alumnat de 4t d’ESO (Premi Ciberacció) i treballs de recerca de l’alumnat de 2n batxillerat (Premi UNESCO). Aquest any es va lliurar, també, l’onzè Premi Eantopia destinat a premiar el treball que, en qualsevol de les categories, mostri de forma més clara la idea que “Un món millor és possible”. A més, enguany es va lliurar per setzena vegada el Premi Joan Pelegrí, destinat a l’alumnat que ha treballat continuadament en relació als Drets Humans i no han estat premiats en ocasions anteriors o bé a persones de l’entorn de l’escola que han destacat pel seu suport als Drets Humans. 

L’acte es va dur a terme a la Sala Víctor Trías –sala d’actes de l’edifici de Secundària- amb l’assistència de l’alumnat finalista, professorat i altres persones vinculades a l’escola i a la Fundació Cultural Hostafrancs. Era present a l’acte, com els anys anteriors, l’alumnat de 5è de primària, dels quals hi havia exposats uns mandalas sobre la pau que havien confeccionat. Destaquem, també, la presència del Sr. Jordi Martí, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i del Districte de Sants-Montjuïc, de la Sra. Núria Izquierdo, consellera d’Educació i Joventut del Districte Sants-Montjuïc, i del Sr. Joan Carles Moreno, coordinador de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO de Catalunya (XEAUC), a la qual pertany la nostra escola.

Va conduir l’acte Albert Marzà, professor de Secundària de l’escola, que va explicar el sentit dels premis, va tenir un record pels vint-i-cinc anys del Premi, va presentar els membres del Jurat que ell presidia i va explicar l’ordre de l’acte. Va fer esment de Nelson Mandela, de qui el premi d’enguany volia ser un petit homenatge. D’ell va dir que va ser un lluitador infatigable pels Drets Humans i la dignitat del poble negre sudafricà, ideals que no va abandonar ni després de passar vint-i-set anys a la presó.

A continuació va intervenir Jordi Armadans, director de FundiPau. Jordi Armadans va començar dient què és i què suposa el treball per la pau. En primer lloc va definir la pau no només com a absència de violència, sinó com a afirmació de justícia, de dignitat i de llibertat. Va citar, com a explicació més detallada, la Declaració de la UNESCO sobre la cultura de la pau.

Tot seguit es va preguntar: per què cal treballar per una cultura de la pau? Perquè el món està molt malament, va respondre. I per explicar-ho va posar exemples de l’existència de la violència directa i de la violència estructural.

Després va assenyalar què podem fer per treballar per la pau. En primer lloc, va dir, practicar la pau cada dia. Pot semblar poc, però és en la vida quotidiana on hem de practicar els valors de la pau i la noviolència. Un segon àmbit seria participar en la sensibilització sobre la pau, per exemple, fent educació per la pau. Un tercer estadi seria participar activament com a ciutadans, organitzadament, en campanyes per la pau, pel desarmament o pel control d’armes.

Posteriorment, Reis Masllorens, mestra de Primària de l’escola, com a secretària del Jurat, va procedir a la lectura del veredicte del Premi i es va dur a terme el repartiment de diversos objectes procedents de comerç just als premiats/des en les diverses categories.

En acabar el lliurament de premis, Joan Carles Moreno, coordinador de la XEAUC, va adreçar unes paraules als assistents. En primer lloc, va alertar-nos sobre la vulneració tan freqüent dels Drets Humans i va recordar-nos que tots els drets tenen com a contrapartida uns deures, unes obligacions. Va acabar felicitant l’alumnat pels seus treballs.

A continuació va parlar el Sr. Jordi Martí, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i del Districte de Sants-Montjuïc. Va agrair haver estat convidat a l’acte com a regidor del Districte i com a responsable de cooperació internacional i pau a l’Ajuntament. Va fer esment de la figura de Mandela i va convidar l’alumnat a implicar-se en el treball per la pau.

Com a cloenda, Albert Marzà va felicitar els guanyadors i finalistes i va explicar l’origen de les figures que es van donar com a premi. També, com a primícia, va anunciar que aquest any l’escola cooperaria amb l’ONG Pallapupes i amb el grup de musicoteràpia Ressò. Finalment, i per acabar l’acte, es van projectar dos dels powerpoints premiats.

Grup UNESCO

El 3.cat Portal Notícies Sants-Montjuïc

Ha mort Alfons Banda

Ha mort Alfons Banda, fundador i president de la FundiPau entre 1983-2011, de la qual actualment era membre del patronat i coordinador del Comitè Internacional. També era vicepresident de la Junta de Govern de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau).

Nascut a Girona el 1944 va morir dijous 30 de gener, dia en el qual se celebra el DENIP (Dia Escolar de la Noviolència i la Pau) i aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.

Era Químic i la seva trajectòria professional l’havia vinculat a l’ensenyament, en la docència i la direcció de centres.

Va començar la seva trajectòria en l’àmbit del pacifisme a la dècada dels setanta al costat de persones com Joan Gomis, Lluís Maria Xirinacs, Fèlix Martí, Arcadi Oliveres o Pepe Beúnza. A principis dels vuitanta va rebre la influència decisiva de Seán MacBride, Premi Nobel de la Pau, cosa que el va portar, junt a un petit grup de persones, a crear el 1983 la Fundació per la Pau, actualment FundiPau, amb la intenció de treballar a favor d’una cultura de la Pau.

Sobre aquest concepte, “cultura de Pau”, afirmava que estava fonamentat en tres pilars: “respecte portat a l’extrem, opció pel diàleg i opció per la cooperació”. Per dur-la a terme calia un treball que arribés a tothom. “La Pau”, deia, “reclama la implicació activa de la ciutadania. Els ciutadans formem part de l’eina més poderosa per a la transformació social: l’opinió pública”.

Alfons Banda deia també, en una entrevista concedida a TV3, que el treball per la Pau demanava dos requisits previs: “una actitud de rebel·lió davant d’una situació i l’esperança que les coses poden anar millor”.

Alfons Banda ha estat, en paraules de Federico Mayor Zaragoza, ex Director General de la UNESCO, “una veu ferma i rigorosa en favor de la dignitat humana” i, d’ell, afirma que “el seu exemple continuarà sent una inspiració per a l’acció quotidiana de moltes persones”.

“Accepto que potser no podem canviar el món”, deia Alfons Banda a la presentació del seu bloc, L’ombra de la pau, “però podem viure amb altres prioritats. Això el canviarà. Per millorar el món cal viure com si fos millor”.

Federico Mayor Zaragoza (blog)
La Vanguardia.com

Cartell del 25è Premi Drets Humans

Anna Terés és l'autora del cartell del 25è Premi Drets Humans. El seu treball és una variació sobre l'original del dissenyador català Peret.

El cartell presidirà aquest proper dimecres l'acte de lliurament dels premis.

DENIP i treballs sobre Drets Humans

Cada 30 de gener en commemoració de l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi es celebra el DENIP, el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.

El DENIP va ser creat l’any 1964 pel mestre, poeta i pacifista mallorquí Llorenç Vidal i és una iniciativa d'educació per la pau i la noviolència difosa internacionalment. El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la noviolència i la pau.

El Pla d’Escoles Associades a la UNESCO (PEA), grup d’escoles al qual pertanyem, té aquesta celebració com un dia propi. Les escoles associades, el dia 30 de gener o un dia proper, celebren actes per commemorar-lo.

A l’escola, des de l’any 2001 vam traslladar-hi l’acte de lliurament del Premi Drets Humans. Aquest any, l’acte se celebra el 5 de febrer, però des del dia 30 de gener es poden veure al vestíbul de l’edifici de secundària el conjunt dels treballs finalistes que seran premiats en l’edició d’enguany, en la qual el Premi arriba al 25è aniversari.

DENIP 2014 a l'Estat espanyol

Per pensar-hi

L’11 de desembre del passat 2013 Arcadi Oliveres, economista i activista dels Drets Humans, va fer una xerrada als alumnes de 2n de batxillerat de la nostra escola per commemorar el dia Internacional dels Drets Humans.

Els Drets Humans són les bases de convivència que es van establir després de la Segona Guerra Mundial amb l’objectiu que es deixessin de violar els Drets Humans degut a conflictes o que tinguessin finalitats negatives.

Arcadi Oliveres realitza xerrades a infants, joves, adults i gent gran de la mateixa manera i amb la mateixa finalitat: fer reflexionar i conscienciar la població. En tots aquests casos ho fa amb un to clar, entenedor i contundent, per a alguns fins i tot massa. Explica diversos fets de la nostra societat global que en un principi sobten però que, en realitat ho vulguem negar o no, la majoria ja sabem. Parla sobre els Drets Humans i responsabilitats que tenim cadascun de nosaltres per a que aquests drets es compleixin i dóna propostes per fer-ho.

Primer de tot va fer referència al fet d’estar ben informats, és a dir, que la societat estigui ben informada per saber què és i què no és just. El món està mal informat encara que ens facin creure que no. Els mitjans de comunicació ens enganyen, ja que estan al servei dels propietaris i dels anunciants, no pas de la informació cap als ciutadans. Actualment podem ser interactius i contrastar la informació de molts diaris i revistes. Un exemple que va donar va ser la revista Opcions que pretén aportar nous recursos molt més reals que d’altres, orientar i sobretot fer reflexionar.

Tot seguit va parlar sobre el ser privilegiats i les responsabilitats que comporta això. Ho va fer primerament dient que de mitjana els europeus disposem de 85 vegades més diners que Bolívia i més tard comparant litres d’aigua que gastàvem per dia i país. La veritat és que les dades van ser força xocants. Com pot ser que els Estats Units i Canadà gastin 550 litres/dia, Europa 350 litres/dia exceptuant Espanya que en gasta 200 mentre a l’Àfrica només en gasten 8? La veritat és que n’abusem sense cap mena de control i el pitjor, inconscientment. Mentre nosaltres obrim l’aixeta i raja tanta aigua com vulguem, segons l’ONU les noies de l’Àfrica passen 6 hores al dia anant a buscar aigua, cosa que els pren temps per l’educació que acabaria amb moltes mancances. El cas és que l’ONU també va calcular quin seria el preu necessari per a que arribés aigua a tots els poblats africans i va demanar als països amb recursos la seva intervenció, però mentre deien que no en tenien, anaven rescatant bancs irrescatables.

Més tard, va explicar per què les migracions afavoreixen i no perjudiquen. Això és degut al fet que, encara que per a molts sembli mentida, afavoreix l’economia i òbviament aporten riquesa a la cultura. No hi ha cap raó moral per posar fronteres. És vergonyós pel que han de passar les persones que volen una vida mínimament digna fora del seu país.

També va fer referència, ja que estem en temps de crisi, a l’atur i la manera d’eradicar-lo o com a mínim pal·liar les seves conseqüències. A França fa uns anys es va intentar. Els que treballaven més van rebaixar les seves hores laborables per deixar-les lliures per a persones a l’atur. D’aquesta manera tothom va poder treballar i les hores no treballades de la persona treballadora, es compensaven amb hores cobrades de l’atur. Tothom se sentia útil i tothom hi sortia guanyant.

D’altra banda i també fent referència a la crisi, però ara donant-li més pes a l’economia en sí va comentar que Espanya gasta més diners dels que té. Espanya hauria de cobrar els impostos per acabar amb el frau fiscal. Aquests impostos provenen principalment dels grans bancs com Santander i Bilbao que tenen diners amagats en paradisos fiscals, grans empreses com Google, Amazon i Samsung que estafen el 90% d’usuaris i d’altres fortunes com la d’Amancio Ortega. Si s’acabés amb el frau fiscal es podrien pujar les pensions fins un 80%. Una altra sortida seria canviar les despeses espanyoles deixant de gastar-les en alguns sectors. Aquest últim any es van abaixar els pressupostos un 4% incloent sanitat i educació mentre que el de defensa va pujar un 28%. Realment és absurd, ja que cap país ens amenaça ni tenim cap necessitat de malbaratar els diners que tant es necessiten en molts altres àmbits. Tot i això, Espanya és un dels països capdavanters en fabricació d’armament per a guerres africanes. Les armes es fabriquen al nord i es pateixen al sud mentre que s’intercanvien per drogues que es fabriquen al sud i es pateixen al nord. En part, podem aportar el nostre granet invertint els nostres diners a la Banca Ètica que et diu què fa amb els teus diners sense gastar-los per al mal aliè o no invertint diners en grans empreses o multinacionals per a que les riqueses es compensin.

Per acabar, va parlar sobre la responsabilitat que tenim amb el medi ambient. Des del 1960 la societat ha passat de ser autosuficient fins a l’actual 2014 a ser una societat del consum. La qüestió està que el consumir no aporta felicitat, la felicitat te l’aporten altres coses i aquesta és una mala interpretació. La dura realitat és que hem acabat amb molts dels recursos que ens aportava la Terra. Un exemple és el petroli que l’hem exhaurit en un 70% i només en queda pels 40 anys següents. Per pal·liar-ho es van buscar alternatives al petroli i es van trobar amb el blat de moro substituint el gasoil per un producte ecològic, però tot té els seus inconvenients i encara que no els haguem notat, altres els pateixen: als països subdesenvolupats aquest producte bàsic ha augmentat el seu preu un 90%.

No és vergonyós tot plegat? Reflexionem i actuem.

Maria Ortiz López
2 BTL. C