Vídeos dels treballs guanyadors i finalistes del XXV Premi Drets Humans

Enllaç del vídeo publicat al Canal Youtube de l'escola amb els treballs i l'alumnat guanyador del XXV Premi Drets Humans



Enllaç del vídeo publicat al Canal Youtube de l'escola amb tots els treballs finalistes del XXV Premi Drets Humans

Treballs i alumnat premiat al XXV Premi Drets Humans

Relació de treballs i d’alumnat premiat:


XXV Premi DRETS HUMANS
Primer nivell

La guerra no és un joc, cada bala és un mort de Dhurba Khadka, Pau Codina, Pau Gibert i Sandra Alzamora

Segon nivell

La tortura, atemptat contra la vida d’Ana López, Adrià Martín, Valentina Martínez i Katia Moya

VI Premi CIBERACCIÓ

Conseqüències de la guerra de Laura Aresté, Asier Cruz, Adela Quero, Arnau Ruiz i Paula Tàrraga

Premi ESPECIAL XXV Premi Drets Humans

No som idèntics: però som iguals en drets de Roger Sanchez, Adrià Valls, Pau Alquézar

XXII Premi UNESCO

El paper de la dona en la publicitat del segle XXI d’ Elena Aguilar

XI Premi EANTOPIA

Pobresa sí, de prejudicis, d’egoisme, de mandra de Yentl Donate, Hanna Fàbregues, Paula Llosa, Yvonne Mayor i Carla Vallmajó

XVI Premi JOAN PELEGRÍ

Zaira Grave i Roser Gamonal

Participació de l’alumnat de 5è en l’acte de lliurament dels Premis Drets Humans

L’alumnat de 5è de Primària de l’escola ha participat en l’acte de lliurament dels Premis Drets Humans en el qual s’han exposat els treballs sobre la Pau que han elaborat. 

Cada grup classe de 5è tenia un mandala per pintar. Per grups se situaven davant del seu mandala, en espais en blanc separats i havien d’omplir-lo amb els diferents materials oferts per l’escola o portats des de casa. Elaboraven lliurement les formes i els dibuixos... i qui pintava després, hi havia de donar continuïtat. 

Entre tot el grup van elaborar el conjunt de forma cooperativa, en un ambient tranquil i relaxat. Totes les parts del treball final són independents, però alhora formen part d’un tot.

Per fer aquest treball el professorat s’ha inspirat en l’exposició: DIA – TEKHNÉ: Diàleg mitjançant l’art de l’Alex Carrascosa del Gernikako Bakearen Museoa (Museu de la Pau de Gernika).

Volem felicitar l’alumnat de 5è pels treballs realitzats i pel seu comportament durant tot l’acte de lliurament dels premis i el seu professorat per l’acompanyament del treball realitzat.

Grup UNESCO

Acte de lliurament del XXV Premi Drets Humans

 El 5 de febrer de 2014 es va lliurar el XXV Premi Drets Humans al qual es presentaven treballs realitzats el curs 2012-2013 i durant el primer trimestre d’aquest curs per l’alumnat d’ESO i Batxillerat.

Els treballs estaven dividits en quatre categories: pòsters realitzats per l’alumnat de 2n d’ESO, plafons pel de 3r, powerpoints fets per l’alumnat de 4t d’ESO (Premi Ciberacció) i treballs de recerca de l’alumnat de 2n batxillerat (Premi UNESCO). Aquest any es va lliurar, també, l’onzè Premi Eantopia destinat a premiar el treball que, en qualsevol de les categories, mostri de forma més clara la idea que “Un món millor és possible”. A més, enguany es va lliurar per setzena vegada el Premi Joan Pelegrí, destinat a l’alumnat que ha treballat continuadament en relació als Drets Humans i no han estat premiats en ocasions anteriors o bé a persones de l’entorn de l’escola que han destacat pel seu suport als Drets Humans. 

L’acte es va dur a terme a la Sala Víctor Trías –sala d’actes de l’edifici de Secundària- amb l’assistència de l’alumnat finalista, professorat i altres persones vinculades a l’escola i a la Fundació Cultural Hostafrancs. Era present a l’acte, com els anys anteriors, l’alumnat de 5è de primària, dels quals hi havia exposats uns mandalas sobre la pau que havien confeccionat. Destaquem, també, la presència del Sr. Jordi Martí, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i del Districte de Sants-Montjuïc, de la Sra. Núria Izquierdo, consellera d’Educació i Joventut del Districte Sants-Montjuïc, i del Sr. Joan Carles Moreno, coordinador de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO de Catalunya (XEAUC), a la qual pertany la nostra escola.

Va conduir l’acte Albert Marzà, professor de Secundària de l’escola, que va explicar el sentit dels premis, va tenir un record pels vint-i-cinc anys del Premi, va presentar els membres del Jurat que ell presidia i va explicar l’ordre de l’acte. Va fer esment de Nelson Mandela, de qui el premi d’enguany volia ser un petit homenatge. D’ell va dir que va ser un lluitador infatigable pels Drets Humans i la dignitat del poble negre sudafricà, ideals que no va abandonar ni després de passar vint-i-set anys a la presó.

A continuació va intervenir Jordi Armadans, director de FundiPau. Jordi Armadans va començar dient què és i què suposa el treball per la pau. En primer lloc va definir la pau no només com a absència de violència, sinó com a afirmació de justícia, de dignitat i de llibertat. Va citar, com a explicació més detallada, la Declaració de la UNESCO sobre la cultura de la pau.

Tot seguit es va preguntar: per què cal treballar per una cultura de la pau? Perquè el món està molt malament, va respondre. I per explicar-ho va posar exemples de l’existència de la violència directa i de la violència estructural.

Després va assenyalar què podem fer per treballar per la pau. En primer lloc, va dir, practicar la pau cada dia. Pot semblar poc, però és en la vida quotidiana on hem de practicar els valors de la pau i la noviolència. Un segon àmbit seria participar en la sensibilització sobre la pau, per exemple, fent educació per la pau. Un tercer estadi seria participar activament com a ciutadans, organitzadament, en campanyes per la pau, pel desarmament o pel control d’armes.

Posteriorment, Reis Masllorens, mestra de Primària de l’escola, com a secretària del Jurat, va procedir a la lectura del veredicte del Premi i es va dur a terme el repartiment de diversos objectes procedents de comerç just als premiats/des en les diverses categories.

En acabar el lliurament de premis, Joan Carles Moreno, coordinador de la XEAUC, va adreçar unes paraules als assistents. En primer lloc, va alertar-nos sobre la vulneració tan freqüent dels Drets Humans i va recordar-nos que tots els drets tenen com a contrapartida uns deures, unes obligacions. Va acabar felicitant l’alumnat pels seus treballs.

A continuació va parlar el Sr. Jordi Martí, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i del Districte de Sants-Montjuïc. Va agrair haver estat convidat a l’acte com a regidor del Districte i com a responsable de cooperació internacional i pau a l’Ajuntament. Va fer esment de la figura de Mandela i va convidar l’alumnat a implicar-se en el treball per la pau.

Com a cloenda, Albert Marzà va felicitar els guanyadors i finalistes i va explicar l’origen de les figures que es van donar com a premi. També, com a primícia, va anunciar que aquest any l’escola cooperaria amb l’ONG Pallapupes i amb el grup de musicoteràpia Ressò. Finalment, i per acabar l’acte, es van projectar dos dels powerpoints premiats.

Grup UNESCO

El 3.cat Portal Notícies Sants-Montjuïc

Ha mort Alfons Banda

Ha mort Alfons Banda, fundador i president de la FundiPau entre 1983-2011, de la qual actualment era membre del patronat i coordinador del Comitè Internacional. També era vicepresident de la Junta de Govern de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau).

Nascut a Girona el 1944 va morir dijous 30 de gener, dia en el qual se celebra el DENIP (Dia Escolar de la Noviolència i la Pau) i aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.

Era Químic i la seva trajectòria professional l’havia vinculat a l’ensenyament, en la docència i la direcció de centres.

Va començar la seva trajectòria en l’àmbit del pacifisme a la dècada dels setanta al costat de persones com Joan Gomis, Lluís Maria Xirinacs, Fèlix Martí, Arcadi Oliveres o Pepe Beúnza. A principis dels vuitanta va rebre la influència decisiva de Seán MacBride, Premi Nobel de la Pau, cosa que el va portar, junt a un petit grup de persones, a crear el 1983 la Fundació per la Pau, actualment FundiPau, amb la intenció de treballar a favor d’una cultura de la Pau.

Sobre aquest concepte, “cultura de Pau”, afirmava que estava fonamentat en tres pilars: “respecte portat a l’extrem, opció pel diàleg i opció per la cooperació”. Per dur-la a terme calia un treball que arribés a tothom. “La Pau”, deia, “reclama la implicació activa de la ciutadania. Els ciutadans formem part de l’eina més poderosa per a la transformació social: l’opinió pública”.

Alfons Banda deia també, en una entrevista concedida a TV3, que el treball per la Pau demanava dos requisits previs: “una actitud de rebel·lió davant d’una situació i l’esperança que les coses poden anar millor”.

Alfons Banda ha estat, en paraules de Federico Mayor Zaragoza, ex Director General de la UNESCO, “una veu ferma i rigorosa en favor de la dignitat humana” i, d’ell, afirma que “el seu exemple continuarà sent una inspiració per a l’acció quotidiana de moltes persones”.

“Accepto que potser no podem canviar el món”, deia Alfons Banda a la presentació del seu bloc, L’ombra de la pau, “però podem viure amb altres prioritats. Això el canviarà. Per millorar el món cal viure com si fos millor”.

Federico Mayor Zaragoza (blog)
La Vanguardia.com

Cartell del 25è Premi Drets Humans

Anna Terés és l'autora del cartell del 25è Premi Drets Humans. El seu treball és una variació sobre l'original del dissenyador català Peret.

El cartell presidirà aquest proper dimecres l'acte de lliurament dels premis.

DENIP i treballs sobre Drets Humans

Cada 30 de gener en commemoració de l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi es celebra el DENIP, el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.

El DENIP va ser creat l’any 1964 pel mestre, poeta i pacifista mallorquí Llorenç Vidal i és una iniciativa d'educació per la pau i la noviolència difosa internacionalment. El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la noviolència i la pau.

El Pla d’Escoles Associades a la UNESCO (PEA), grup d’escoles al qual pertanyem, té aquesta celebració com un dia propi. Les escoles associades, el dia 30 de gener o un dia proper, celebren actes per commemorar-lo.

A l’escola, des de l’any 2001 vam traslladar-hi l’acte de lliurament del Premi Drets Humans. Aquest any, l’acte se celebra el 5 de febrer, però des del dia 30 de gener es poden veure al vestíbul de l’edifici de secundària el conjunt dels treballs finalistes que seran premiats en l’edició d’enguany, en la qual el Premi arriba al 25è aniversari.

DENIP 2014 a l'Estat espanyol

Per pensar-hi

L’11 de desembre del passat 2013 Arcadi Oliveres, economista i activista dels Drets Humans, va fer una xerrada als alumnes de 2n de batxillerat de la nostra escola per commemorar el dia Internacional dels Drets Humans.

Els Drets Humans són les bases de convivència que es van establir després de la Segona Guerra Mundial amb l’objectiu que es deixessin de violar els Drets Humans degut a conflictes o que tinguessin finalitats negatives.

Arcadi Oliveres realitza xerrades a infants, joves, adults i gent gran de la mateixa manera i amb la mateixa finalitat: fer reflexionar i conscienciar la població. En tots aquests casos ho fa amb un to clar, entenedor i contundent, per a alguns fins i tot massa. Explica diversos fets de la nostra societat global que en un principi sobten però que, en realitat ho vulguem negar o no, la majoria ja sabem. Parla sobre els Drets Humans i responsabilitats que tenim cadascun de nosaltres per a que aquests drets es compleixin i dóna propostes per fer-ho.

Primer de tot va fer referència al fet d’estar ben informats, és a dir, que la societat estigui ben informada per saber què és i què no és just. El món està mal informat encara que ens facin creure que no. Els mitjans de comunicació ens enganyen, ja que estan al servei dels propietaris i dels anunciants, no pas de la informació cap als ciutadans. Actualment podem ser interactius i contrastar la informació de molts diaris i revistes. Un exemple que va donar va ser la revista Opcions que pretén aportar nous recursos molt més reals que d’altres, orientar i sobretot fer reflexionar.

Tot seguit va parlar sobre el ser privilegiats i les responsabilitats que comporta això. Ho va fer primerament dient que de mitjana els europeus disposem de 85 vegades més diners que Bolívia i més tard comparant litres d’aigua que gastàvem per dia i país. La veritat és que les dades van ser força xocants. Com pot ser que els Estats Units i Canadà gastin 550 litres/dia, Europa 350 litres/dia exceptuant Espanya que en gasta 200 mentre a l’Àfrica només en gasten 8? La veritat és que n’abusem sense cap mena de control i el pitjor, inconscientment. Mentre nosaltres obrim l’aixeta i raja tanta aigua com vulguem, segons l’ONU les noies de l’Àfrica passen 6 hores al dia anant a buscar aigua, cosa que els pren temps per l’educació que acabaria amb moltes mancances. El cas és que l’ONU també va calcular quin seria el preu necessari per a que arribés aigua a tots els poblats africans i va demanar als països amb recursos la seva intervenció, però mentre deien que no en tenien, anaven rescatant bancs irrescatables.

Més tard, va explicar per què les migracions afavoreixen i no perjudiquen. Això és degut al fet que, encara que per a molts sembli mentida, afavoreix l’economia i òbviament aporten riquesa a la cultura. No hi ha cap raó moral per posar fronteres. És vergonyós pel que han de passar les persones que volen una vida mínimament digna fora del seu país.

També va fer referència, ja que estem en temps de crisi, a l’atur i la manera d’eradicar-lo o com a mínim pal·liar les seves conseqüències. A França fa uns anys es va intentar. Els que treballaven més van rebaixar les seves hores laborables per deixar-les lliures per a persones a l’atur. D’aquesta manera tothom va poder treballar i les hores no treballades de la persona treballadora, es compensaven amb hores cobrades de l’atur. Tothom se sentia útil i tothom hi sortia guanyant.

D’altra banda i també fent referència a la crisi, però ara donant-li més pes a l’economia en sí va comentar que Espanya gasta més diners dels que té. Espanya hauria de cobrar els impostos per acabar amb el frau fiscal. Aquests impostos provenen principalment dels grans bancs com Santander i Bilbao que tenen diners amagats en paradisos fiscals, grans empreses com Google, Amazon i Samsung que estafen el 90% d’usuaris i d’altres fortunes com la d’Amancio Ortega. Si s’acabés amb el frau fiscal es podrien pujar les pensions fins un 80%. Una altra sortida seria canviar les despeses espanyoles deixant de gastar-les en alguns sectors. Aquest últim any es van abaixar els pressupostos un 4% incloent sanitat i educació mentre que el de defensa va pujar un 28%. Realment és absurd, ja que cap país ens amenaça ni tenim cap necessitat de malbaratar els diners que tant es necessiten en molts altres àmbits. Tot i això, Espanya és un dels països capdavanters en fabricació d’armament per a guerres africanes. Les armes es fabriquen al nord i es pateixen al sud mentre que s’intercanvien per drogues que es fabriquen al sud i es pateixen al nord. En part, podem aportar el nostre granet invertint els nostres diners a la Banca Ètica que et diu què fa amb els teus diners sense gastar-los per al mal aliè o no invertint diners en grans empreses o multinacionals per a que les riqueses es compensin.

Per acabar, va parlar sobre la responsabilitat que tenim amb el medi ambient. Des del 1960 la societat ha passat de ser autosuficient fins a l’actual 2014 a ser una societat del consum. La qüestió està que el consumir no aporta felicitat, la felicitat te l’aporten altres coses i aquesta és una mala interpretació. La dura realitat és que hem acabat amb molts dels recursos que ens aportava la Terra. Un exemple és el petroli que l’hem exhaurit en un 70% i només en queda pels 40 anys següents. Per pal·liar-ho es van buscar alternatives al petroli i es van trobar amb el blat de moro substituint el gasoil per un producte ecològic, però tot té els seus inconvenients i encara que no els haguem notat, altres els pateixen: als països subdesenvolupats aquest producte bàsic ha augmentat el seu preu un 90%.

No és vergonyós tot plegat? Reflexionem i actuem.

Maria Ortiz López
2 BTL. C

Reunió del Jurat del XXV Premi Drets

Dimecres 11 de desembre a la tarda es va reunir el Jurat del 25è Premi Drets Humans. Els membres del Jurat són Josep Leon (membre del Patronat de la Fundació Cultural Hostafrancs), Roser Gamonal (exalumna de l'escola, guanyadora del Premi en una edició anterior), Jordi Armadans (Director de la Fundació per la Pau), Karina Grau (Presidenta de l'AMPA) i Reis Masllorens i Albert Marzà (membres del Grup UNESCO de l'escola).

A la reunió el Jurat va decidir els diversos guanyadors i guanyadores del premi en les diferents categories: el de 1r nivell (2n d'ESO), el de 2n nivell (3r d'ESO), el Ciberacció (4t d'ESO), el Premi UNESCO (2n Batxillerat) i els premis Eantopia i Joan Pelegrí (atorgats a treballs o alumnes de nivells diversos)

L'acte de lliurament del Premi serà el proper 5 de febrer de 2014.

Conferència d'Arcadi Oliveres

La xerrada sobre Drets Humans que va fer Arcadi Oliveres el passat dimecres, 11 de desembre, a la Sala d'Actes de l'Escola va ser seguida, igual com l'any passat, amb molt d'interès per l'alumnat de 2n de batxillerat. 

Arcadi Oliveres, professor d'Economia de la UAB i president de Justícia i Pau, va parlar durant gairebé una hora sobre "Drets humans i responsabilitats personals".

Finalment, hi va haver una estona de preguntes i respostes, que es va allargar a micròfon tancat.

Properament, penjarem al bloc una crònica més detallada amb el contingut de la xerrada i la gravació o part de la gravació de l'acte.

Mandela, la mort d'un gegant

Nelson Mandela, antic president de Sud-àfrica i Premi Nobel de la Pau, va morir el 5 de desembre a Johannesburg després de mesos de trobar-se en estat de coma. La seva mort és potser la del màxim referent mundial en la defensa dels Drets Humans i de la recerca de solucions pacífiques als conflictes.

Després de vint-i-set anys a la presó de Robben Island Mandela es va convertir en el símbol de la lluita noviolenta per la igualtat de drets dels ciutadans negres que patien la política segregacionista de l’apartheid a Sud-àfrica. La seva mà estesa als antics opressors, la seva estratègia basada en el perdó i la reconciliació per treballar junts pel futur de la nació li va valdre el Premi Nobel de la Pau al 1993, compartit amb Frederik de Klerk, president del país mentre ell era a la presó, i el respecte internacional. També el va portar a la presidència del seu país (1994-1999) període en el qual va introduir profundes reformes per retornar la dignitat a la ciutadania negra marginada durant tants anys.

El comiat de Mandela ha durat deu dies durant els quals el poble sud-africà ha pogut mostrar el respecte per Madiba, nom de clan de Mandela, i l’alegria per haver-lo tingut tots aquests anys amb ells. També el reconeixement internacional, amb més de cent caps d’Estat i de govern en una de les cerimònies del comiat, al Soccer City de Soweto a Johannesburg.

La mort de Mandela és la d’un gegant de la història, com el va qualificar el president dels EUA Barak Obama. El llegat moral que deixa Mandela és extraordinari. Però el millor elogi que se li podria fer no és el de repetir les seves frases, que aquests dies circulen per tot arreu, sovint en boca de polítics als antípodes del seu tarannà, sinó el d’imitar el seu exemple en la forma de solucionar les disputes polítiques i els problemes socials.

Xerrada d'Arcadi Oliveres amb motiu del 65è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans

Un nou curs a l’escola d’acollida d'immigrants

El dia 15 d’octubre iniciàvem un nou curs a l’escola d’acollida d’immigrants, els dimarts i dijous de sis a vuit del vespre, amb més d’un centenar d’homes i dones de països llunyans que vénen a la Joan Pelegrí per aprendre alguns conceptes bàsics de català i castellà. Ho necessiten per comunicar-se, per poder obtenir el certificat d’arrelament i és també una manera de conèixer i participar de la cultura del país on han vingut a viure.

En general es tracta de gent que té problemes de papers, de feina i d’habitatge. Si algú pateix la crisi actual són aquestes persones nouvingudes que han deixat els seus països per les pèssimes condicions en què es trobaven i que aquí a Catalunya, malgrat tot, consideren que tenen més possibilitats d’ obrir-se camí.

Es tracta d’un intercanvi ja que nosaltres també aprenem de persones que tenen uns costums i cultura ben diferents de la nostra i, al mateix temps, ells necessiten sentir-se tractats amb absolut respecte a la seva dignitat. Algú ho ha expressat així: com a estrangers, no com a immigrants.

Actualment tenim cinc classes amb uns vint-i-cinc alumnes a cada una. Voldríem ser dos “ensenyants” per aula per poder atendre a tothom de manera personalitzada.

Tot funciona per voluntariat, l’administració i atenció als nous alumnes, el professorat dels quatre nivells d’aprenentatge i l’alumnat de quart d’ESO que es cuida dels nens i nenes mentre els seus pares i mares assisteixen a classe.

A finals de novembre han passat per les nostres aules 175 alumnes,98 homes i 77 dones, és el que es denomina matrícula viva al llarg de tot el curs i cada dia a classe assisteixen més d’un centenar d’ alumnes distribuïts segons interessos i nivell de coneixements de castellà i català.

Per nacionalitats:

Índia: 47 

Nepal:42
Marroc: 34 

Pakistan: 32
Rússia i Ucraïna: 7 

Síria i Egipte: 6
Xina: 2

Altres: 5

Qualsevol persona, sigui alumne de l’escola o de l’associació de pares i mares o altres persones amigues o conegudes poden incorporar-se i participar en aquest projecte. Més persones voluntàries significa la millora de la qualitat de l’ensenyament i el tracte humà.

I què cal fer? Venir un dimarts o dijous a l’aula 110 i parlar-ne. Allí ens trobarem!!!

Professorat de l’escola d’acollida

XXV Premi Drets Humans dedicat a Nelson Mandela

El XXV Premi Drets Humans de l’Escola Joan Pelegrí que es lliurarà el 5 de febrer de 2014 estarà dedicat a Nelson Mandela.

Mandela, expresident de Sud-àfrica, lluitador pels Drets Humans va ser reconegut amb el Premi Nobel de la Pau el 1993.

Es considera Mandela un dels capdavanters i el símbol de la lluita noviolenta contra l’apartheid a Sud-àfrica, un sistema legal de segregació racial que discriminava la majoria negra a mans de la poderosa minoria blanca.

La seva lluita el va dur a la presó per un període de vint-i-set anys. Quatre anys després de ser alliberat, el 1994, gràcies a una forta pressió internacional, va guanyar les primeres eleccions no racials al seu país i n’esdevingué el president.

Mandela és considerat, al seu país, “pare de la nació” i, mundialment, un referent pel que fa a la lluita noviolenta a favor dels Drets Humans.

Actualment, Nelson Mandela que va complir els 95 anys d’edat el 18 juliol, està a casa seva molt delicat de salut després d’haver passat aquest estiu un llarg període hospitalitzat.

El Premi ha estat dedicat en edicions anteriors a Mahatma Gandhi (XXII), Stéphane Hessel (XXIII) i Aung San Suu Kyi (XXIV).

Zaira Grave rep el 1r Premi Josep M. Pañella

Ahir al vespre, Zaira Grave, exalumna de l’Escola Joan Pelegrí, va rebre el 1r Premi Josep M. Pañella d’Acció Social, destinat a Treballs de Recerca de 2n Batxillerat per un treball, presentat el curs passat, titulat La inserció social dels presos i preses.

L’acte de lliurament del premi va ser realitzat a la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge, a l’Hospitalet, que és l’àmbit d’actuació de la Fundació La Vinya, entitat que el concedeix.

Durant l’acte de concessió va intervenir la directora de l’entitat, Maria del Carmen de la Fuente, que va glosar la figura de Josep M. Pañella, de qui destacà la seva reflexió sobre les causes de la injustícia social i la seva acció a favor dels exclosos. Va ser impulsor, entre d’altres, de la Fundació La Vinya i d’Arrels Fundació.

Per la seva banda, Zaira va explicar el seu treball que va dir que pretenia “fer una crítica al model social en què vivim i proporcionar una visió més humana sobre aquest col·lectiu, deixant de banda els prejudicis”.

Actualment, Zaira està cursant primer de Dret a la Universitat de Barcelona.

Enllaços: 
Fundació La Vinya
Jesuïtes Catalunya
L'H digital