Xerrada d'Arcadi Oliveres

El passat dimecres dia 10 de desembre va assistir a la nostra escola l’Arcadi Oliveres, economista i reconegut activista de Justícia i Pau, una organització per la promoció i defensa dels Drets Humans. Aquesta xerrada commemorava que el 10 de desembre de 1948 va ser signada la Declaració Universal dels DretsHumans a París. Per desgràcia, avui en dia aquests drets no són respectats.

Segons va començar a explicar, de drets, n’existeixen molts, però caldria dividir-los en el que ell va anomenar tres generacions de drets. La primera generació la formaven els drets civils, polítics, etc. que són aquells que inclouen els drets a la llibertat d’expressió, el dret a la sindicació, el dret a manifestar-se, entre d’altres. Seguidament va parlar de la segona generació de drets humans: els DESC (drets econòmics, socials i culturals), on s’engloben els drets més fonamentals que formen un individu, com per exemple, el dret a l’alimentació, a l’habitatge, a la sanitat, etc. En paraules de l’Arcadi “aquests drets són aquells que fan dels individus persones a terme complet”.

“Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, així com a la seva família, la salut, el benestar, i especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, l'assistència mèdica [...]”

(Article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans)

I finalment, també s’han de tenir presents, una tercera generació de drets, que no van ser redactats el 1948 ja que eren impensables en aquell temps, com són els drets medi ambientals.

Després d’aquesta introducció va passar a parlar de les violacions que avui dia es produeixen d’aquests drets. La primera va ser una relacionada amb els DESC, concretament aquell que parla del dret a l’alimentació que tenen totes les persones. Segons xifres que va donar, al món hi ha 7500 milions de persones, doncs d’aquestes, al voltant d’unes 1200 milions pateixen fam. A més, d’aquests 1200 milions, 50.000 persones moren de fam cada dia, una xifra alarmant. Per a que ens féssim una idea, aquest número equivaldria a omplir la meitat del camp Nou. Després d’aquests números tothom es pregunta quin és el problema, així només caldrà solucionar-lo i problema resolt. Doncs la veritat és que no existeix cap raó objectiva que justifiqui la mort d’aquest número tan elevat de gent que mor cada dia, ja que ara mateix al món hi ha aliments suficients per alimentar tota la població del planeta. Llavors ens va plantejar: quin és l’origen del problema? La resposta és ben fàcil, no es tracta d’un problema de producció, sinó d’un greu problema de distribució. Mentre que als països desenvolupats es produeix un malbaratament massiu d’aliments i hi ha cada vegada més gent que pateix obesitat, la realitat en uns altres països no tan afortunats, com són els anomenats “Països del Tercer Món”, és ben diferent, on una de les principals causes de mort és la fam. Resolt l’origen del problema, algú pensarà, ja ho tinc: si el problema recau en la distribució, per què no enviar els aliments sobrants dels països rics als països més desfavorits? Doncs aquesta no és la solució, és més, així provocaríem altres problemes. Tal com explica l’Arcadi, això provocaria un canvi en l’alimentació de les persones, a més que la majoria dels aliments arribarien caducats i fets malbé al seu destí, ja que la majoria d’aliments es fan malbé en un període curt de temps i l’esforç no hauria valgut per a res. Després de totes aquestes consideracions, l’Arcadi va dir que l’única solució real i viable per acabar amb la fam al món d’una vegada per totes seria que cada país per ell mateix produís la quantitat necessària d’aliments per abastir la seva població, sense la necessitat d’ajudes externes. Davant d’aquesta situació, l’organisme internacional de l’ONU, el juny del 2008 a la conferència de Roma, va concloure que per a eradicar el greu problema de la fam es necessitarien 50.000 milions de dòlars durant 6 anys, diners que es destinarien a la inversió en granges, tractors, animals, maquinària agrícola, formació tècnica i professional, entre d’altres mesures, que facilitarien als països pobres arribar a l’objectiu d’arribar a produir els seus propis aliments.

Davant d’aquesta xifra els països rics s’hi van oposar i van fer una contraoferta de 12000 milions de dòlars. L’ONU accepta, ja que és millor això que res.

El 15 de setembre de 2008 es pot considerar l’inici de la crisi econòmica que va esquitxar el món. Aquest dia es produeix la fallida de l’important banc nord-americà Lehman Brothers, caiguda que arrastrarà a tothom.

A partir d’aquest moment, el sistema bancari de molts països comença a fer fallida, però ràpidament s’inicia un pla d’acció impulsat pels governs per tal de rescatar els bancs amb diners de tots. Japó, Gran Bretanya, Estats Units, Espanya, Portugal, Grècia, Itàlia, França només són alguns dels noms que s’inclouen a la llarga llista de països que van seguir aquesta estratègia que en total va recaptar un total de 4 bilions 600 milions de dòlars, una xifra desorbitant amb la qual s’hauria pogut eradicar la fam al món 92 vegades. Com va dir l’Arcadi, “això és una violació dels drets humans en tota regla”.

D’aquesta violació, va passar a una altra, de la primera generació, dels drets civils i polítics, i que inclouen la lliure circulació de les persones. Hi ha una gran quantitat de persones que viuen en unes condicions de vida molt precàries i només aspiren a una vida millor. L’única opció que els queda és marxar i anar-se’n a un altre país, però això no és gens fàcil. Segons xifres que va donar l’Arcadi: en els darrers 5 anys, 29.000 persones han mort ofegades quan intentaven assolir el somni de viure una vida millor. L’Arcadi va dir: “Això és un crim. Ja que ningú té dret a posar fronteres a ningú”. Diu que les migracions no són un problema, com popularment es creu, sinó al contrari, són un tresor que enriqueix la cultura.

Si ens fixem en la història, la gent ha emigrat sempre. Per citar alguns exemples: al segle XIX a Irlanda, va marxar el 90% de la població als Estats Units, a Massachusetts. També al segle XIX, a Itàlia, el 50% de la població va marxar als EEUU, a Nova York, i a Argentina, a la ciutat de Buenos Aires. L’Arcadi va explicar una anècdota que un cop quan ell va viatjar a Menorca, va veure una placa commemorativa dedicada a Algèria, en què s’exposava l’agraïment dels menorquins cap als algerians, ja que en el passat havien anat a menjar a Algèria quan ells no tenien aliments suficients. A més, si ens fixem en la demografia, ara mateix tenim una de les poblacions més envellides del món.

Això vol dir que hi ha una franja d’edat on falta gent. Si sortim de la crisi, Espanya necessitaria l’arribada d’immigrants per poder pagar les pensions.

L’Arcadi ens va donar una tasca per difondre: “Els immigrants no fan perdre diners al govern”. Per una banda, cotitzen a la Seguretat Social, paguen els impostos (IVA, etc.). De l’altra banda, reben educació, sanitat, beques, ajudes... Si es tenen en compte les entrades i les sortides de diners, els càlculs donen una xifra de 6.000 milions d’euros de superàvit. A més hem de tenir en compte que la nostra cultura és fruit de totes les migracions que ens han arribat: "Ser català és ser una mica magrebí, una mica fenici, una mica jueu, una mica romà, una mica àrab..." Com bé diu l’Arcadi: “El món és de tots”.

Després va parlar de la tercera generació de drets, els drets mediambientals. Fa 50-60 anys que el consum no para d’expandir-se a un ritme molt elevat. A més, les reserves de petroli s’esgotaran d’aquí 35 anys. Una manera de substituir el petroli és mitjançant la utilització de biocombusibles. Però, d’on provenen els biocombustibles? S’aconsegueixen del blat de moro, fet que segons l’Arcadi és una aberració. M’explico: s’utilitza menjar per alimentar els cotxes. Això provoca que els aliments que contenen blat de moro s’encareixin, ja que tota la producció va destinada a la formació de biocombustibles, fet que fa que a les persones pobres cada vegada els costi més alimentar-se.

A més, s’està produint un canvi climàtic en què la temperatura global s’estima que pujarà 1ºC per any, la qual cosa està provocant el desglaç de moltes zones polars. N’és un exemple Groenlàndia, on una gran part de les zones gelades ja no existeixen. Això provoca un augment del nivell del mar que en un futur farà que països molt plans, com les Maldives, estiguin en alerta de perdre territori a causa de la pujada del mar i, fins i tot, puguin acabar amb els anys desapareixent.

Un altre problema que afecta el medi ambient i esgota els recursos naturals és el consum descontrolat. En paraules de l’Arcadi: “Hem de vigilar el nostre consum” i intentar canviar els nostres hàbits. Per exemple, per Nadal un nen petit de mitjana rep uns 12 regals en total, però estudis demostren que d’aquests 12 regals després el nen només juga amb 2.

Un altre exemple el protagonitzen els telèfons mòbils. Segons el que diu l’Arcadi: “El telèfon mòbil s’hauria de canviar cada 6 o 7 anys.” Es preguntarà molta gent que això per què, doncs la resposta és senzilla. Els filaments que fan que els mòbils funcionin estan fets de “columbita-tantalite” (abreviat: coltan) un mineral que podem trobar el 10% a Austràlia, un altre 10% a Rwanda i el 80% restant al Congo.

La seva explotació a l'Àfrica ha estat, i està, lligada a conflictes bèl·lics per aconseguir el control d'aquest material, condicions d'explotació en règim de semiesclavitud, desastres mediambientals amb gravíssimes repercussions en la fauna local d'espècies protegides (goril·les, elefants), i fins i tot a greus problemes de salut associats amb els arcaics i infrahumans mètodes d'explotació. De fet, fa 15 anys que utilitzem els telèfons mòbils, doncs en aquest període de temps al Congo han mort 5 milions de persones a causa de les guerres.

Una altra qüestió que va tractar va ser el tema de la guerra. El lloc on hi ha més guerres és a Àfrica, però qualitativament és a Àsia. Tothom sap que les guerres es fan amb armes. Però també sabem que Àfrica no produeix armes: els les venen. Qui? Els països exportadors d’armes, entre els quals es situa Espanya que es troba entre 6è-9è venedor d’armes del món. Referint-se al tema l’Arcadi ens va explicar una anècdota de l’any 2013 quan va anar a La Marató de TV3, una marató extraordinària contra la pobresa on ell participava com a portaveu de l’organització Justícia i Pau. Abans de tancar, li van preguntar què li havia semblat, ja que s’havien recollit uns 5.000.000€. Ell va felicitar a tothom per la feina que havien fet, però va recordar que mentre allà es recaptava tota aquesta quantitat de diners per una bona causa com és la pobresa, Espanya gasta 52 milions d’euros de pressupost a preparar la guerra. Segons l’ONU, amb la despesa destinada a conflictes bèl·lics cada any al món, es podria eliminar la fam al món 34 vegades.

Per acabar la xerrada va posar molt èmfasi que ens informem bé, ja que els mitjans de comunicació ens enganyen i, a més, ens distreuen. Va posar un exemple actual com havia sigut la malaltia de l’Ebola. Se li havia donat molta publicitat, però des que va començar el brot havien mort 6000 persones contagiades d’Ebola, en front de 110.000 persones mortes en el mateix període de temps a causa d’altres malalties com són la malària o la sida. Ens va recomanar que el millor que podem fer és mantenir la TV tancada el 95% del temps, ja que tot el que ens diu són mentides i, a més, és un intent per idiotitzar la població.


text: Miriam Millan Ruiz
2n Batxillerat D

fotografies: Roser Gamonal

Je suis Charlie Hebdo

El passat 7 de gener es va produir l'atemptat contra el setmanari satíric francès "Charlie Hebdo". Entre les diverses reaccions escrites reproduïm la que va publicar, el mateix dia, Jordi Armadans, president de Fundipau, en el seu bloc.

Deu persones han estat assassinades per fer el que saben i volen fer: periodisme i humor gràfic. I dos policies, que havien acudit als llocs dels fets, han patit la mateixa sort.

Un fet terrible.

Que, afegit a tants altres fets terribles que passen arreu (també avui mateix, per exemple, al Iemen) em fan pensar en la frase que li he llegit avui al Xavier Masllorens: ‘La brutalitat i l’estupidesa humana no fan festa mai‘.

No coneixia prou el setmanari. Però em puc imaginar que algunes de les coses publicades m’haurien fet riure molt i que d’altres m’haurien semblat molt fallides. Però és igual, avui em sento de Charlie Hebdo: sense matisos.

És cansat de repetir-ho, però cal fer-ho: prendre la decisió de posar fi a la vida d’altres persones, i a més a més per motius tant bàsics com aquests (dibuixar i opinar!), no ens parla de cap projecte polític, ideològic, religiós o moral; ens informa només del grau de bestialitat, intolerància i nul·la empatia que algunes persones són capaces de desenvolupar. I és greu.

L’atemptat ja s’ha fet. No podem tornar enrere. Però sí que podem mirar de no perdre la calma i evitar de caure en actituds i reaccions que, enlloc de minar les bases del fanatisme que hi ha al darrere de l’atemptat, el reforcin.

. Una reacció que em repugna:

Ja hi ha qui apunta cap a la comunitat musulmana en bloc, a la immigració o als ciutadans de determinats països. Que ho faci gent del carrer és trist. Que ho facin persones amb responsabilitat -per exemple, l’acalde Albiol- és gravíssim. I, curiosament, potser sense adonar-se’n, militen en la mateixa simplificació conceptual que els terroristes: associar conductes i valors a comunitats senceres.

Sens dubte, els feixismes es retroalimenten. En un context en el qual a Europa el discurs islamòfob i antiimmigració arrasa i els tocs xenòfobs i racistes semblen afectar a bona part de les forces polítiques, 

aquest atemptat comès al crit ‘d’Al·là és gran’ fa témer el pitjor. És dur adonar-se’n però el cert és que avui a Europa mantenir-se crític cap al racisme ja és molt. I això és el millor que podem recomanar i recomanar-nos: no deixar-nos engalipar per la -ridícula- por a la diferència.

. Una reacció que em preocupa:

A l’hora d’analitzar i reflexionar, sempre cal posar-hi context i prendre perspectiva. Altrament tindríem reaccions purament immediates però escassament encertades. Però compte a no confondre posar context amb fugir d’estudi.

Quan parlem d’assumptes relacionats amb el Pròxim Orient, és clar que hem de tenir present els conflictes pendents, el sentiment de marginació i maltracte que molts àrabs i musulmans perceben de part de la comunitat internacional, les implicacions que serveis secrets de governs occidentals han tingut i tenen en la formació del monstre jihadista, etc. Però posar context ha de servir per entendre millor, no menys. I, avui, veient alguns tuits tinc la sensació que hi ha qui apel·lava al context perquè, ras i curt, no s’atrevia, no volia o no se sentia còmode condemnant l’atemptat amb claredat. Podríem dir: posem-hi context però no amaguem el cap sota l’ala.

. Ser conscients de la complexitat, el millor antídot:

La realitat és complexa. I això ha de ser el millor antídot contra el simplisme vulgaritzador i feixistitzant. Que entre els assassinats d’avui hi hagi un musulmà, que, de fet, la majoria de víctimes del terrorisme jihadista siguin musulmanes o, en positiu, que entre les mostres de solidaritat i condol expressades avui moltes vinguin del món musulmà haurien de ser dades suficients per trencar estereotips i falses percepcions. Fem-ho, i ajudem a fer-ho.

Jordi Armadans

Bloc de Jordi Armadans

XERRADA D'ARCADI OLIVERES

El dia 10 de desembre, Dia dels Drets Humans, l’alumnat  de segon de batxillerat va tenir l’oportunitat d’assistir a la xerrada que va fer  Arcadi Oliveres, professor d’Economia de la UAB i col·laborador de Justícia i Pau, a l’Escola Joan Pelegrí.

 En aquesta xerrada titulada Drets Humans i responsabilitat personal, Arcadi Oliveres, amb el llenguatge directe i senzill que el caracteritza, va fer un repàs dels drets civils, polítics, econòmics, culturals, socials i ambientals que s’estan violant en la societat actual. Dotat d’una capacitat didàctica extraordinària, va exposar dades i exemples de com es vulneren aquests drets en l’actualitat i, convençut que al canvi social s’hi pot contribuir des de la conducta individual, va oferir un seguit d’eines per aturar la perpetuació d’aquest món injust des de la vida quotidiana. El consum responsable, el fet d’estar ben informats a través de mitjans d’informació que exposen els fets amb rigor i la capacitat de decidir amb consciència què fer amb el temps lliure són alguns dels exemples que va exposar per fer veure als assistents de la xerrada que tots tenim una responsabilitat personal dins dels sistema social en el qual vivim.

Un cop més Arcadi Oliveres no va deixar indiferent  cap dels assistents de la xerrada i és que, en definitiva, les seves paraules s’acaben transformant en una bufetada de realitat, en un sentiment d’injustícia, en un desig de revolta i en  un glop d’esperança.

Judith Casadesús

NADAL X TOTHOM

Xerrada d'Arcadi Oliveres pel dia dels Drets Humans

El 26è Premi Drets Humans dedicat a Malala Yousafzai

El 26è Premi Drets Humans de l’Escola Joan Pelegrí que es lliurarà el 4 de febrer de 2015 estarà dedicat a Malala Yousafzai.

Malala és una noia paquistanesa de 17 anys que ha rebut enguany el Premi Nobel de la Pau pel seu activisme en defensa del dret de les dones a rebre educació.

Malala va ser coneguda a tot el món per haver patit un atemptat per part d'integristes talibans. Les greus ferides que va rebre al cap van obligar a intervenir-la quirúrgicament i a fer una llarga recuperació al Regne Unit.

Els talibans sabien contra qui atemptaven. Malala des dels 13 anys escrivia un bloc per a la BBC on explicava les dificultats de viure sota un règim on es prohibia l'escolarització de les noies.

Un cop recuperada de l'atemptat, Malala ha estat convidada a parlar davant d'auditoris diversos on ha defensat amb determinació la importància de l'educació de les noies. Aquest compromís i actitud han estat decisius per aconseguir diversos premis i reconeixements, entre els quals el Premi Nobel de la Pau, concedit el 10 d'octubre d'enguany junt a l'activista indi Kailash Satyarthi

Abans que a Malala, el Premi Drets Humans ha estat dedicat a Mahatma Gandhi (2011), Stéphane Hessel (2012), Aung San Suu Kyi (2013) i Nelson Mandela (2014)

25è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants

El 20 de novembre de 1989 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció dels Drets dels Infants (CDI), un text que recull en 54 articles de forma clara els drets dels menors de 18 anys de tot el món.

En ella s’hi reconeixen els drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics de tots els nens i nenes, i és un instrument útil sobretot per protegir els infants que pertanyen als col·lectius exclosos i minoritaris.

La Convenció va ser creada com un document eficaç per millorar el seu precedent, la Declaració Universal dels Drets dels Infants, aprovada trenta anys abans, i que era insuficient per excessivament general (només comptava amb 10 principis) i perquè no tenia força legal.

La CDI va ser aprovada després de 10 anys de negociacions i avui dia ha estat ratificada per 193 països, gairebé la totalitat del món.

Font: UNICEF

Treball sobre Drets Humans a 2n ESO

L'alumnat de 2n d'ESO, igual com els darrers anys, comença com dins de la matèria de Ciències Socials un treball sobre Drets Humans.

Aquest treball, fet en grup, consisteix a elaborar un pòster sobre un article de la Convenció dels Drets dels Infants. El pòster (imatge + eslògan) ha d'anar acompanyat d'una explicació escrita (exposició) al marge del pòster (en un full a part).

Els treballs seran valorats per l'alumnat dels grups i els millors representaran la classe en el Premi Drets Humans d'aquest curs.

A continuació, per tal de facilitar la comprensió del treball a fer, posem pòsters elaborats segons aquests criteris, guanyadors en edicions anteriors del Premi Drets Humans.

La Terra: un espai per tothom

Aquest curs des de l'assignatura de Socials de 3rESO hem començat amb el tema El medi natural i les activitats humanes. Hem llegit un fragment de la carta que el Gran Cabdill Seattle va enviar l'any 1855 al President dels EUA, responent a l'oferta d'aquest últim per comprar les terres als indis. És una carta molt emotiva on el cabdill indi li diu "com es pot comprar el cel, l'escalfor de la terra, o la velocitat de l'antílop? (...) Si nosaltres no posseïm la fescor de l'aire ni la lluïssor de l'aigua, com ens ho podreu comprar?"

Aquest és el comentari que una alumna de 3rESO B, la Sara Serrat va fer sobre aquesta carta:

El text fa referència a la necessitat malaltissa que té l´home per a dominar i conquerir la terra, com si fos una cosa que es pot posseir. D´aquesta manera l´home no s´adona que la relació que hauria de tenir amb la terra és de repecte, agraïment, i de sentit comú.

Respecte perquè la mare natura ha permès i permet la nostra existència des de principi del temps fins a dia d´avui, i si la maltractem ens posem en perill a nosaltres mateixos, pequè  alterem els ecosistemes i les lleis naturals.

Agraïment perquè debem la nostra vida a la natura i no hi ha res més gratificant que viure en harmonia amb ella.

I sentit comú perquè no respectar la natura és destruir el nostre hàbitat, perjudica la nostra vida i la de generacions futures.

Enfocant aquest text a l´assignatura de Socials i per posar alguns exemples, diria que s´hauria de controlar l´activitat de l´home en la tala incontrolada d´arbres ( que creen deforestació), en l´emissió de gasos tòxics a l´atmosfera (  l´efecte hivernacle), en la sobreexplotació pesquera (no es dona temps a que les espècies es reprodueixin i l´activitat pesquera sigui sostenible) , etc. 

Per tant, la solució a tot això no sembla tant complicada si s´utilitzés el més poc comú dels sentits: el sentit comú. Però l´egoïsme i els interessos econòmics entre d´altres coses, no hi ha dubte que són ara per ara un enemic massa fort a batre.

Us animem a llegir la carta sencera del Gran Cabdill de Seattle. Val la pena!!

Crida a l'alumnat UNESCO

En començar cada nou curs, una de les primeres coses que ens preguntem el professorat que formem part del Grup UNESCO és com atreure l’alumnat perquè s’animi a formar part del Grup i a participar en les activitats.

Com a resposta a aquesta pregunta, aquest curs hem proposat a la Roser Gamonal, exalumna i membre del Grup UNESCO, la creació d’un anunci per fer una crida a l’alumnat que ha format part del grup en cursos anteriors i al que es vulgui incorporar de nou.

Veieu-lo i animeu-vos a venir!

Agraïment de Ressò, associació de musicoteràpia

Benvolguts,

Des de l’Associació Ressò de Musicoteràpia volem agrair la vostra generosa aportació que ens ajudarà a continuar amb la nostra tasca a l’hospital.

L’Àngels Vidal ens ha fet arribar alguns dels treballs que han fet els alumnes per tal de sensibilitzar-se amb les situacions que viuen els nens a l’hospital. Hem vist la gran quantitat d’activitats que heu organitzat per que aquests treballs es transformessin per part de les famílies i els professors en un ajut econòmic.

Per això us volem felicitar de tot cor, per la iniciativa solidària que tan de bo s’estengués a més escoles i en general a tota la societat.

El vostre ajut serà utilitzat per a coses que per a nosaltres són indispensables per a tirar endavant, especialment en aquests moments més difícils en què les subvencions i ajudes a entitats estan tan minvades.

Per tan hem pensat en cobrir tres de les moltes necessitats que tenim:

Prioritàriament ho destinarem a un suport complementari a la unitat d’Oncologia, també ens ajudarà en la reposició d’instruments que per l’ús quotidià hem anar renovant constantment i finalment en destinarem una part a fer difussió de la nostra tasca amb la filmació d’un petit vídeo on explicarem les tasques de l’associació.

Tot això és important per a nosaltres. El primer i més important és el temps de treball directe amb els nens però també ho és el material que utilitzem per tal de fer viure situacions agradables dins d’un ambient tan inhòspit i finalment la difussió. Aquesta també la considerem important per anar sensibilitzant la societat a que ajudi a cobrir unes necessitats que a vegades queden recloses dins dels hospitals.

La vostra ajuda la resaltarem a la nostra web, sinó us sap greu, fent constar l’Escola Joan Pelegrí com a entitat col·laboradora amb l’associació. Per tant us demanem que ens feu arribar el Logo de la vostra entitat per a poder-lo mostrar.

Ja per acabar, en nom del president de l’Associació, en el nostre i en el de tots els nens hospitalitzats us tornem a felicitar i a agraïr la vostra tasca, el vostre entusiasme i el vostre ajut.

Moltes gràcies !

Núria Bonet

Àngels Pagans

Dul Vallvé

XXVII Encuentro Estatal de Escuelas Asociadas a la UNESCO

Pontevedra ha acollit, del 2 al 5 de juliol , diverses escoles de l’Estat Espanyol,  públiques, concertades i privades, de tots els nivells educatius, per celebrar el XXVII ENCUENTRO ESTATAL DE ESCUELAS ASOCIADAS DE LA UNESCO. El tema d’aquest any era  EDUCAR PARA  LA CIUDADANÍA MUNDIAL. De la nostra escola hi han participat les mestres Reis Masllorens i Àngels Vidal.

Les sessions,  que es van celebrar al PAZO DA CULTURA, van començar amb la  conferència inaugural   Las escuelas en lucha contra el hambre y la sostenibilidad  del planeta. Papel de la biodiversidad agrícola y la agricultura familiar a càrrec del professor José Esquinas .

Seguidament van començar les sessions de treball. Es van presentar diferents comunicacions agrupades en tres àmbits: Cultura de Pau i Diversitat Cultural,  Patrimoni i Desenvolupament sostenible.

Vàrem participar en el seminari de Cultura de Pau aportant algunes propostes metodològiques.

Després  de la conferència  Hacia donde caminan las escuelas asociadas : educar para la ciudadanía a càrrec de la coordinadora estatal  Rufina Moreno, va tenir lloc l’Assemblea general.

Les jornades que havien començat al Pazo de Mugartegui  amb la benvinguda de l’alcalde, un lunch de menjars típics i una visita guiada al casc antic de la ciutat, van acabar amb una visita al bonic poble de Combarro i un sopar preparat per les famílies de les diferents AMPES  de les escoles associades de Pontevedra.

Han estat uns dies molt enriquidors. En tornar al setembre explicarem la nostra experiència al Grup UNESCO i als diferents claustres per començar a treballar de nou.

REIS MASLLORENS I ÀNGELS VIDAL

Teaming

El 29 de juny de 2007  l'Assemblea de Treballadors de l'Escola Joan Pelegrí va aprovar que es posés en pràctica el teaming.

Teaming, literalment, vol dir “fer equip”. El teaming és una idea, no una fundació o una ONG. La idea que proposa el teaming és molt senzilla: realitzar microdonacions que per si soles tenen poc valor (per exemple, 1€ al mes), però que, unides amb la de la resta de companys i companyes poden significar per a algú una gran ajuda.

L’autor d’aquesta idea és Jil Van Eyle, holandès, que fa 15 anys va tenir una filla seva amb hidrocefàlia. A partir d’aquell moment es va començar a interessar pel món de la solidaritat i se li va acudir aquesta idea per facilitar la bona voluntat i afavorir les bones accions.

En el quadre següent podeu veure el resum dels set cursos que hem fet teaming a l'escola.

TEAMING (2007-2014)

CURS	Destinatari	import	donants
2007-08	Punt de referencia *	666,00	59
2008-09	Trenkalòs (Nens i nenes soldats de Sierra Leone) *	600,00	50
2009-10	Fundació La Vinya *	730.80	61
2010-11	Parròquia Sant Àngel Custodi	697,67	60
2011-12	Parròquia Sant Àngel Custodi	683,84	56
2012-13	Parròquia Sant Àngel Custodi	652,30	56
2013-14	Grup de Solidaritat de Sant Medir	651,27	56

(*) entitat amb la qual es va fer la Campanya UNESCO del curs

Fer de ciutadans. 3r ESO

Durant aquest últim trimestre els alumnes de 3r ESO E han participat en el projecte Fer de Ciutadans. Durant 6 sessions de classe, el Santi López-Villa, consultor, coach i escriptor, els va introduir conceptes com la comunicació no verbal, l'empatia, la democràcia participativa, les emocions i els sentiments, a través de diverses històries reals i inventades. L'alumnat va estar molt atent a les històries que explicava el Santi i poc a poc vam anar entenent com n'és d'important la comunicació per tal de millorar les relacions entre les persones, ja sigui a nivell familiar, de feina, de veïns però també amb un mateix.

També hem après que hi ha tres tipus de persones: les que davant d'un problema no diuen ni fan res, les que només es queixen però no fan res i , per últim, les que es queixen però fan propostes per millorar o canviar les coses. Aquestes últimes són els que contribueixen ha millorar la societat.

La finalitat d'aquestes sessions era arribar a fer una simulació d'una Audiència Pública al Districte, i veure que en democràcia participativa, els acords per no imposar l'opció de la majoria i el saber escoltar les altres opinions, són molt importants alhora de buscar solucions per millorar el nostre entorn social i la nostra comunitat.

Finalment el dimecres 11 de Juny vam anar a la Seu del Districte i en el Saló de Plens vam simular una Audiència pública com les que es fan un cop al mes. L'alumnat prèviament s'havia dividit en 5 grups: discapacitats, comerciants, empresaris, gent gran i ecologistes, i cada un d'ells portava una proposta de quines característiques havia de tenir una nova plaça pel barri.  Dos alumnes representaven el districte, donant la benvinguda i moderant el debat donant el torn de paraula als diferents representants de cada grup. Va ser molt interessant veure com , amb l'ajuda del Santi, tots els grups van anar trobant punts en comú en les diferents propostes per arribar a un acord majoritari, sense haver d'imposar la proposta del grup majoritari.

En acabar l'audiència, el Santi va felicitar l'alumnat pel seu comportament i per haver arribat a un acord, ja que això malauradament no passa a les Audiències reals.

Com cada any, ha estat una experiència molt interessant tant per l'alumnat com pel professorat i pel Santi, ja que han sortit idees i preguntes que ens han fet reflexionar molt a tots i totes.

Concert Músics Solidaris

Ahir dijous 26 de Juny, com cada any a final de curs vam fer a la Sala d'Actes el Concert de Músics solidaris. Els músics són alumnat i professorat de Secundària que els agrada cantar i saben tocar algun instrument i que, des de  fa mesos, queden per assajar i preparar aquest concert. El concert va començar amb una cançó de Kiss (I was made for lovin' you) on els músics anaven caracteritzats coel grup original (cares pintades, perruques....) i va acabar amb tots els músics dalt de l'escenari cantant "Great Balls of fire" de Jerry Lee Lewis, passant per cançons de Lax'n Busto, Queen, Amy Winehouse, Mecano, Bon Jovi....

L'entrada era una aportació voluntària a la Campanya de Solidaritat d'enguany, concretament per la ONG Pallapupas i l'associació Ressó, que treballen amb infants hospitalitzats de llarga durada. En total vam recollir 211,35€.

Gràcies a tots els músics i al públic que va venir!!