Cartell del 25è Premi Drets Humans

Anna Terés és l'autora del cartell del 25è Premi Drets Humans. El seu treball és una variació sobre l'original del dissenyador català Peret.

El cartell presidirà aquest proper dimecres l'acte de lliurament dels premis.

DENIP i treballs sobre Drets Humans

Cada 30 de gener en commemoració de l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi es celebra el DENIP, el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.

El DENIP va ser creat l’any 1964 pel mestre, poeta i pacifista mallorquí Llorenç Vidal i és una iniciativa d'educació per la pau i la noviolència difosa internacionalment. El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la noviolència i la pau.

El Pla d’Escoles Associades a la UNESCO (PEA), grup d’escoles al qual pertanyem, té aquesta celebració com un dia propi. Les escoles associades, el dia 30 de gener o un dia proper, celebren actes per commemorar-lo.

A l’escola, des de l’any 2001 vam traslladar-hi l’acte de lliurament del Premi Drets Humans. Aquest any, l’acte se celebra el 5 de febrer, però des del dia 30 de gener es poden veure al vestíbul de l’edifici de secundària el conjunt dels treballs finalistes que seran premiats en l’edició d’enguany, en la qual el Premi arriba al 25è aniversari.

DENIP 2014 a l'Estat espanyol

Per pensar-hi

L’11 de desembre del passat 2013 Arcadi Oliveres, economista i activista dels Drets Humans, va fer una xerrada als alumnes de 2n de batxillerat de la nostra escola per commemorar el dia Internacional dels Drets Humans.

Els Drets Humans són les bases de convivència que es van establir després de la Segona Guerra Mundial amb l’objectiu que es deixessin de violar els Drets Humans degut a conflictes o que tinguessin finalitats negatives.

Arcadi Oliveres realitza xerrades a infants, joves, adults i gent gran de la mateixa manera i amb la mateixa finalitat: fer reflexionar i conscienciar la població. En tots aquests casos ho fa amb un to clar, entenedor i contundent, per a alguns fins i tot massa. Explica diversos fets de la nostra societat global que en un principi sobten però que, en realitat ho vulguem negar o no, la majoria ja sabem. Parla sobre els Drets Humans i responsabilitats que tenim cadascun de nosaltres per a que aquests drets es compleixin i dóna propostes per fer-ho.

Primer de tot va fer referència al fet d’estar ben informats, és a dir, que la societat estigui ben informada per saber què és i què no és just. El món està mal informat encara que ens facin creure que no. Els mitjans de comunicació ens enganyen, ja que estan al servei dels propietaris i dels anunciants, no pas de la informació cap als ciutadans. Actualment podem ser interactius i contrastar la informació de molts diaris i revistes. Un exemple que va donar va ser la revista Opcions que pretén aportar nous recursos molt més reals que d’altres, orientar i sobretot fer reflexionar.

Tot seguit va parlar sobre el ser privilegiats i les responsabilitats que comporta això. Ho va fer primerament dient que de mitjana els europeus disposem de 85 vegades més diners que Bolívia i més tard comparant litres d’aigua que gastàvem per dia i país. La veritat és que les dades van ser força xocants. Com pot ser que els Estats Units i Canadà gastin 550 litres/dia, Europa 350 litres/dia exceptuant Espanya que en gasta 200 mentre a l’Àfrica només en gasten 8? La veritat és que n’abusem sense cap mena de control i el pitjor, inconscientment. Mentre nosaltres obrim l’aixeta i raja tanta aigua com vulguem, segons l’ONU les noies de l’Àfrica passen 6 hores al dia anant a buscar aigua, cosa que els pren temps per l’educació que acabaria amb moltes mancances. El cas és que l’ONU també va calcular quin seria el preu necessari per a que arribés aigua a tots els poblats africans i va demanar als països amb recursos la seva intervenció, però mentre deien que no en tenien, anaven rescatant bancs irrescatables.

Més tard, va explicar per què les migracions afavoreixen i no perjudiquen. Això és degut al fet que, encara que per a molts sembli mentida, afavoreix l’economia i òbviament aporten riquesa a la cultura. No hi ha cap raó moral per posar fronteres. És vergonyós pel que han de passar les persones que volen una vida mínimament digna fora del seu país.

També va fer referència, ja que estem en temps de crisi, a l’atur i la manera d’eradicar-lo o com a mínim pal·liar les seves conseqüències. A França fa uns anys es va intentar. Els que treballaven més van rebaixar les seves hores laborables per deixar-les lliures per a persones a l’atur. D’aquesta manera tothom va poder treballar i les hores no treballades de la persona treballadora, es compensaven amb hores cobrades de l’atur. Tothom se sentia útil i tothom hi sortia guanyant.

D’altra banda i també fent referència a la crisi, però ara donant-li més pes a l’economia en sí va comentar que Espanya gasta més diners dels que té. Espanya hauria de cobrar els impostos per acabar amb el frau fiscal. Aquests impostos provenen principalment dels grans bancs com Santander i Bilbao que tenen diners amagats en paradisos fiscals, grans empreses com Google, Amazon i Samsung que estafen el 90% d’usuaris i d’altres fortunes com la d’Amancio Ortega. Si s’acabés amb el frau fiscal es podrien pujar les pensions fins un 80%. Una altra sortida seria canviar les despeses espanyoles deixant de gastar-les en alguns sectors. Aquest últim any es van abaixar els pressupostos un 4% incloent sanitat i educació mentre que el de defensa va pujar un 28%. Realment és absurd, ja que cap país ens amenaça ni tenim cap necessitat de malbaratar els diners que tant es necessiten en molts altres àmbits. Tot i això, Espanya és un dels països capdavanters en fabricació d’armament per a guerres africanes. Les armes es fabriquen al nord i es pateixen al sud mentre que s’intercanvien per drogues que es fabriquen al sud i es pateixen al nord. En part, podem aportar el nostre granet invertint els nostres diners a la Banca Ètica que et diu què fa amb els teus diners sense gastar-los per al mal aliè o no invertint diners en grans empreses o multinacionals per a que les riqueses es compensin.

Per acabar, va parlar sobre la responsabilitat que tenim amb el medi ambient. Des del 1960 la societat ha passat de ser autosuficient fins a l’actual 2014 a ser una societat del consum. La qüestió està que el consumir no aporta felicitat, la felicitat te l’aporten altres coses i aquesta és una mala interpretació. La dura realitat és que hem acabat amb molts dels recursos que ens aportava la Terra. Un exemple és el petroli que l’hem exhaurit en un 70% i només en queda pels 40 anys següents. Per pal·liar-ho es van buscar alternatives al petroli i es van trobar amb el blat de moro substituint el gasoil per un producte ecològic, però tot té els seus inconvenients i encara que no els haguem notat, altres els pateixen: als països subdesenvolupats aquest producte bàsic ha augmentat el seu preu un 90%.

No és vergonyós tot plegat? Reflexionem i actuem.

Maria Ortiz López
2 BTL. C

Reunió del Jurat del XXV Premi Drets

Dimecres 11 de desembre a la tarda es va reunir el Jurat del 25è Premi Drets Humans. Els membres del Jurat són Josep Leon (membre del Patronat de la Fundació Cultural Hostafrancs), Roser Gamonal (exalumna de l'escola, guanyadora del Premi en una edició anterior), Jordi Armadans (Director de la Fundació per la Pau), Karina Grau (Presidenta de l'AMPA) i Reis Masllorens i Albert Marzà (membres del Grup UNESCO de l'escola).

A la reunió el Jurat va decidir els diversos guanyadors i guanyadores del premi en les diferents categories: el de 1r nivell (2n d'ESO), el de 2n nivell (3r d'ESO), el Ciberacció (4t d'ESO), el Premi UNESCO (2n Batxillerat) i els premis Eantopia i Joan Pelegrí (atorgats a treballs o alumnes de nivells diversos)

L'acte de lliurament del Premi serà el proper 5 de febrer de 2014.

Conferència d'Arcadi Oliveres

La xerrada sobre Drets Humans que va fer Arcadi Oliveres el passat dimecres, 11 de desembre, a la Sala d'Actes de l'Escola va ser seguida, igual com l'any passat, amb molt d'interès per l'alumnat de 2n de batxillerat. 

Arcadi Oliveres, professor d'Economia de la UAB i president de Justícia i Pau, va parlar durant gairebé una hora sobre "Drets humans i responsabilitats personals".

Finalment, hi va haver una estona de preguntes i respostes, que es va allargar a micròfon tancat.

Properament, penjarem al bloc una crònica més detallada amb el contingut de la xerrada i la gravació o part de la gravació de l'acte.

Mandela, la mort d'un gegant

Nelson Mandela, antic president de Sud-àfrica i Premi Nobel de la Pau, va morir el 5 de desembre a Johannesburg després de mesos de trobar-se en estat de coma. La seva mort és potser la del màxim referent mundial en la defensa dels Drets Humans i de la recerca de solucions pacífiques als conflictes.

Després de vint-i-set anys a la presó de Robben Island Mandela es va convertir en el símbol de la lluita noviolenta per la igualtat de drets dels ciutadans negres que patien la política segregacionista de l’apartheid a Sud-àfrica. La seva mà estesa als antics opressors, la seva estratègia basada en el perdó i la reconciliació per treballar junts pel futur de la nació li va valdre el Premi Nobel de la Pau al 1993, compartit amb Frederik de Klerk, president del país mentre ell era a la presó, i el respecte internacional. També el va portar a la presidència del seu país (1994-1999) període en el qual va introduir profundes reformes per retornar la dignitat a la ciutadania negra marginada durant tants anys.

El comiat de Mandela ha durat deu dies durant els quals el poble sud-africà ha pogut mostrar el respecte per Madiba, nom de clan de Mandela, i l’alegria per haver-lo tingut tots aquests anys amb ells. També el reconeixement internacional, amb més de cent caps d’Estat i de govern en una de les cerimònies del comiat, al Soccer City de Soweto a Johannesburg.

La mort de Mandela és la d’un gegant de la història, com el va qualificar el president dels EUA Barak Obama. El llegat moral que deixa Mandela és extraordinari. Però el millor elogi que se li podria fer no és el de repetir les seves frases, que aquests dies circulen per tot arreu, sovint en boca de polítics als antípodes del seu tarannà, sinó el d’imitar el seu exemple en la forma de solucionar les disputes polítiques i els problemes socials.

Xerrada d'Arcadi Oliveres amb motiu del 65è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans

Un nou curs a l’escola d’acollida d'immigrants

El dia 15 d’octubre iniciàvem un nou curs a l’escola d’acollida d’immigrants, els dimarts i dijous de sis a vuit del vespre, amb més d’un centenar d’homes i dones de països llunyans que vénen a la Joan Pelegrí per aprendre alguns conceptes bàsics de català i castellà. Ho necessiten per comunicar-se, per poder obtenir el certificat d’arrelament i és també una manera de conèixer i participar de la cultura del país on han vingut a viure.

En general es tracta de gent que té problemes de papers, de feina i d’habitatge. Si algú pateix la crisi actual són aquestes persones nouvingudes que han deixat els seus països per les pèssimes condicions en què es trobaven i que aquí a Catalunya, malgrat tot, consideren que tenen més possibilitats d’ obrir-se camí.

Es tracta d’un intercanvi ja que nosaltres també aprenem de persones que tenen uns costums i cultura ben diferents de la nostra i, al mateix temps, ells necessiten sentir-se tractats amb absolut respecte a la seva dignitat. Algú ho ha expressat així: com a estrangers, no com a immigrants.

Actualment tenim cinc classes amb uns vint-i-cinc alumnes a cada una. Voldríem ser dos “ensenyants” per aula per poder atendre a tothom de manera personalitzada.

Tot funciona per voluntariat, l’administració i atenció als nous alumnes, el professorat dels quatre nivells d’aprenentatge i l’alumnat de quart d’ESO que es cuida dels nens i nenes mentre els seus pares i mares assisteixen a classe.

A finals de novembre han passat per les nostres aules 175 alumnes,98 homes i 77 dones, és el que es denomina matrícula viva al llarg de tot el curs i cada dia a classe assisteixen més d’un centenar d’ alumnes distribuïts segons interessos i nivell de coneixements de castellà i català.

Per nacionalitats:

Índia: 47 

Nepal:42
Marroc: 34 

Pakistan: 32
Rússia i Ucraïna: 7 

Síria i Egipte: 6
Xina: 2

Altres: 5

Qualsevol persona, sigui alumne de l’escola o de l’associació de pares i mares o altres persones amigues o conegudes poden incorporar-se i participar en aquest projecte. Més persones voluntàries significa la millora de la qualitat de l’ensenyament i el tracte humà.

I què cal fer? Venir un dimarts o dijous a l’aula 110 i parlar-ne. Allí ens trobarem!!!

Professorat de l’escola d’acollida

XXV Premi Drets Humans dedicat a Nelson Mandela

El XXV Premi Drets Humans de l’Escola Joan Pelegrí que es lliurarà el 5 de febrer de 2014 estarà dedicat a Nelson Mandela.

Mandela, expresident de Sud-àfrica, lluitador pels Drets Humans va ser reconegut amb el Premi Nobel de la Pau el 1993.

Es considera Mandela un dels capdavanters i el símbol de la lluita noviolenta contra l’apartheid a Sud-àfrica, un sistema legal de segregació racial que discriminava la majoria negra a mans de la poderosa minoria blanca.

La seva lluita el va dur a la presó per un període de vint-i-set anys. Quatre anys després de ser alliberat, el 1994, gràcies a una forta pressió internacional, va guanyar les primeres eleccions no racials al seu país i n’esdevingué el president.

Mandela és considerat, al seu país, “pare de la nació” i, mundialment, un referent pel que fa a la lluita noviolenta a favor dels Drets Humans.

Actualment, Nelson Mandela que va complir els 95 anys d’edat el 18 juliol, està a casa seva molt delicat de salut després d’haver passat aquest estiu un llarg període hospitalitzat.

El Premi ha estat dedicat en edicions anteriors a Mahatma Gandhi (XXII), Stéphane Hessel (XXIII) i Aung San Suu Kyi (XXIV).

Zaira Grave rep el 1r Premi Josep M. Pañella

Ahir al vespre, Zaira Grave, exalumna de l’Escola Joan Pelegrí, va rebre el 1r Premi Josep M. Pañella d’Acció Social, destinat a Treballs de Recerca de 2n Batxillerat per un treball, presentat el curs passat, titulat La inserció social dels presos i preses.

L’acte de lliurament del premi va ser realitzat a la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge, a l’Hospitalet, que és l’àmbit d’actuació de la Fundació La Vinya, entitat que el concedeix.

Durant l’acte de concessió va intervenir la directora de l’entitat, Maria del Carmen de la Fuente, que va glosar la figura de Josep M. Pañella, de qui destacà la seva reflexió sobre les causes de la injustícia social i la seva acció a favor dels exclosos. Va ser impulsor, entre d’altres, de la Fundació La Vinya i d’Arrels Fundació.

Per la seva banda, Zaira va explicar el seu treball que va dir que pretenia “fer una crítica al model social en què vivim i proporcionar una visió més humana sobre aquest col·lectiu, deixant de banda els prejudicis”.

Actualment, Zaira està cursant primer de Dret a la Universitat de Barcelona.

Enllaços: 
Fundació La Vinya
Jesuïtes Catalunya
L'H digital

Carta des de Guarjila

Ferran Pellisé, mestre de Primària de l'escola, ens envia aquesta carta des de Guarjila, El Salvador.

Hola a tots i totes!!

Us escric des de Guarjila (El Salvador) on ja portem uns quants dies convivint amb la gent d'aquí. Tot i les dures condicions amb que viuen ens han rebut molt bé i ens donen tot allò que poden. Nosaltres ens anem adaptant al menjar i a dutxar-nos amb cubells d'aigua:P!

Fa un parell de dies van fer una reunió a l'escola on ens van convidar i a part d'explicar diverses coses sobre l'escola i cantar-nos unes quantes cançons salvadorenyes (A mi me gustan las pupusas!!!) també ens van agrair moltíssim l'esforç que vam fer des de l'escola per acostar-nos a la seva comunitat i recollir els diners per a les millores que s'estan fent a l'escola.

Així que volia compartir aquest agraïment amb tots vosaltres, ja que l'esforç fet ha valgut la pena veient tot el que aquí s'està aconseguint per millorar els serveis i les condicions a l'escola de la comunitat de Guarjila.

Ara ja estan acabant de fer els WC de la zona de parvulari, on fins ara només hi havia una latrina, i s'ha acabat de fer la connexió d'aigua amb uns lavabos que ja estaven fets però on no hi arribava l'aigua. També tiraran totes les latrines velles i les taparan, ja que era un niu d'infeccions! 

A part s'ha acabat d'arreglar la sala d'informàtica i s'ha iniciat un projecte perquè el curs vinent hi hagi un professor d'informàtica que faci classes als diferents nivells. Així que com veieu s'està aprofitant el que vam aconseguir per anar millorant la seva escola poc a poc.

Bé, res més des de les terres salvadorenyes. Espero que a tots us vagi molt bé l'estiu i descanseu molt, jo acabaré d'aprofitar els poquets dies que ja em quedem per estar aquí!

Una abraçada per a tots i ens veiem al setembre!!

Ferran.

Divuit anys de la matança d'Srebenica

L’11 de juliol es van complir el divuitè aniversari de la matança d’Srebenica en la qual van ser assassinats 8.372 bonis musulmans per l’exèrcit serbi.

Aquest fet va produir-se dins de la guerra serbo-bosniana (1992-1995) a prop del poble d’Srebenica, enclavament protegit per tropes holandeses de les Nacions Unides que van tenir un comportament passiu durant l’episodi de la matança.

L’any 2003 es va inaugurar a Potočari, prop de Srebenica, el memorial per enterrar les víctimes d’aquell genocidi. Des de fa anys, cada 11 de juliol, es concentren multitud de persones –supervivents, familiars i amics- per retre homenatge a les víctimes d’aquell crim i per enterrar els cossos recuperats i identificats, per l’esforç dels forenses, de les tombes comunes on els soldats serbis van llençar les víctimes.

Enguany s’han fet 409 enterraments, però encara queden uns 2000 cadàvers per identificar.

Alcoi acull la Trobada anual del Pla d'Escoles de la UNESCO

Les ciutats d’Alcoi i Orihuela, al País Valencià, acullen entre el 3-6 juliol la XXVI Trobada Estatal del Pla d’Escoles Associades a la UNESCO sota el títol “L’educació, l’aigua de la humanitat”.

En aquesta Trobada hi participen més d’un centenar de professors i professores de quaranta-set escoles i instituts, provinents de tretze de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol.

Dues professores de Secundària i membres del Grup UNESCO, Montserrat Gusi i Dolors Subirana, hi participen representant a la nostra escola. És la divuitena trobada en què professorat de l’escola pren part de la Trobada Estatal.

Esperem que a la tornada ens expliquin el que n’han tret i el que hi han aportat, en aquesta reunió de les escoles que, com la nostra, tenen entre els seus principis bàsics la defensa de la pau, els drets humans, la interculturalitat, el medi ambient i la cooperació al desenvolupament.

Posicionament de la Xarxa d'Escoles Associades a LA UNESCO a Catalunya davant la LOMCE.

Posicionament de la Xarxa d'Escoles Associades a LA UNESCO a Catalunya davant la LOMCE.

Des de la seva fundació el 1953, el Pla d’escoles associades de la UNESCO ha incidit en els valors que aquest organisme protegeix i potencia. Mitjançant l’educació i l’ensenyament, hem treballat per tal que el nostre alumnat, sigui quina sigui la seva edat, faci seus els principis de la Pau, la Llibertat,  l’Equitat i la Convivència. La UNESCO – tal com va fer Nacions Unides - ha defensat sempre la identitat dels diferents pobles que viuen en el nostre Planeta. Per això en el preàmbul de llurs constitucions trobem “Nosaltres, els pobles ...”. I, per descomptat, un dels trets identitaris més significatius dels pobles i de les cultures: les llengües.

El ministre d’Educació de l’Estat espanyol  pretén amb la seva nova llei (la LOMCE) mutilar i acabar amb aquests fonaments. Relega la llengua de les comunitats autònomes de l’Estat a matèries optatives. En el nostre cas, el català passaria a ser la tercera llengua darrera del castellà i l’anglès. És així com l’actual govern de l’Estat espanyol  treballa per la desaparició d’una llengua i d’una identitat que ens pertany. I que els pertany  si de debò fessin seus els principis de la Carta de les llengües minoritàries europees que el Govern espanyol va signar el 2002.

Això si entenem la llengua com un element patrimonial. Si ho enfoquem des del punt de vista social, l’ensenyament en català ha estat un important element de cohesió social. Una eina bàsica per establir les regles de convivència des de l’equitat.

Per altra banda, quan nosaltres posem l’accent sobre la Igualtat, ells el posen en l’adoctrinament i la uniformitat de pensament. Si nosaltres eduquem per a la Llibertat, marginen  matèries com la filosofia, que no serà obligatòria,  per tal d’eliminar qualsevol visió crítica del món i així poder anul·lar la nostra capacitat de tria. Proposen, també, en aquesta llei retrògrada, conceptes ja superats en el temps com les "revàlides", per no parlar d’allò que tant li agrada al Sr. Wert com és la separació d’alumnes per raó de sexe.

En definitiva, la nostra xarxa, la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO de Catalunya (XEAUC), s’oposa frontalment al nou projecte de llei educativa i manifesta el seu desig que sigui derogada o, si més no, revisada en profunditat.

                                                                       Barcelona, 20 de juny de 2013

Concert de músics solidaris

Una sala d’actes gairebé plena va acollir l’edició d’enguany del concert de músics solidaris. Acte que combina el suport a la campanya UNESCO de solidaritat amb el poble de Guarjila (El Salvador) i l’expressió artística de gran qualitat. Després de mesos de preparació, es va oferir un repertori que combinava cançons melòdiques i rock, la majoria en llengua anglesa però també alguna en català i castellà, on l’alumnat i el professorat varen demostrar les seves habilitats musicals.

Montse Gusi, coordinadora del Grup UNESCO, va agrair el treball fet i el suport del públic. Els gairebé 300 euros recaptats aniran directament aquest mateix estiu cap els seus destinataris.