Ens ha semblat que la
millor manera de recordar Jordi Miralles -exalumne, llicenciat en història
contemporània, carter, polític i, en l’actualitat,
Tinent
d'Alcalde de Castelldefels- era reproduir un escrit publicat a la revista de
l’escola,
Calaix de Sastre, amb motiu
de la conferència que va fer a l’alumnat de 2n de Batxillerat el
15 desembre
de 2006, per commemorar el Dia dels Drets Humans.
Foto: gentilesa
de Línia Barcelona (Les Corts i Sants-Montjuïc)
Jordi Miralles, militant d’Esquerra Unida i
Alternativa i actual diputat del Parlament de Catalunya en representació de la
coalició parlamentària dels partits Iniciativa per Catalunya - Verds i Esquerra
Unida i Alternativa, membre de la Mesa del Parlament. Va viure molts anys al
barri i és ex alumne de l’escola.
Va oferir
una conferència a la sala d’actes de la nostra escola emmarcada en la
celebració anual del Dia Internacional dels Drets Humans, que té com a data de
commemoració el 10 de desembre, per parlar dels drets de les persones, de la
política social i de la participació de la ciutadania en la política.
La trobada, a més de
conèixer trajectòria personal del conferenciant i la seva opció política,
pretenia obrir els ulls als joves davant del panorama polític que de vegades
ens sembla tan complicat, i que ens porta a dir que no hi estem interessats i
que tots els polítics són iguals. Un dels principals objectius de l’acte fou
desmentir aquesta convicció, i parlar de les diferents opcions polítiques en
relació als drets de les persones.
Abans de l’intervenció de
Jordi Miralles, el nostre professor d’història, Joan Camós, va oferir un breu
repàs sobre la trajectòria política i personal del diputat, que va ser alumne
de l’escola. Així, doncs, vam saber que estudià a l’Escola Joan Pelegrí; era
veí d’Hostafrancs. Posteriorment cursà la carrera d’Història Contemporània. Abans
d’endinsar-se en el panorama polític va treballar com a carter. El 1976,
s’afilià a les Joventuts Comunistes i més tard al Partit Socialista Unificat de
Catalunya. El PSUC i el Partit Comunista són el que actualment representen
ICV-EUiA.
El primer que Miralles
explicà és que actualment és diputat del Parlament de Catalunya i treballa en
àrees principalment de serveis socials, immigració i radiotelevisió. Per
introduir el tema dels drets humans, ens parlà de conflictes internacionals com
el de la presó de Guantánamo, centre de tortures dels Estats Units, o
l’absència de llibertat de premsa als països àrabs. Però ens va explicar que no
calia anar tan lluny per trobar conflictes del dia a dia en els quals també
calia garantir els drets humans, els drets de les persones.
Els drets de les persones
Aquest va ser el primer
pilar important de la conferència: els drets de les persones. Aquests drets,
que són els que una persona necessita per viure en condicions acceptables, han
d’estar garantits per l’Estat i reconeguts per les administracions i les
legislacions vigents. L’habitatge, l’educació, la salut són alguns dels
exemples.
Polítiques socials
El segon pilar fou
defensar que no tots els polítics són iguals ni totes les opcions polítiques
són, al capdavall, el mateix. Aquest pensament és una visió pessimista del
panorama polític que provoca una desconnexió del ciutadà amb el món de la
política, però es tracta d’una visió equivocada. Ens parlà de les diferents
postures davant de l’educació, per exemple, comentant que durant el govern de
CiU hi havia 7 escoles privades per a classes benestants especialment
beneficiades, algunes d’elles de l’Opus Dei (integrisme religiós) i en les
quals separaven els nens de les nenes. Aquesta situació la comparà amb el
govern d’Entesa, que segons Jordi Miralles prioritza l’escola pública per a
tothom i qui vulgui una privada, que se la pagui.
A continuació, posà més
exemples sobre discrepàncies entre les polítiques de la dreta i de l’esquerra,
és a dir, entre conservadorisme i progressisme. Un govern conservador anteposa
la sanitat privada a la pública, en contra d’un govern progressista. El mateix
passa amb el medi ambient, un govern de dretes potencia la construcció mentre
que un govern d’esquerres potencia el transport públic i el desenvolupament
sostenible. Un govern de dretes defensa la propietat privada en la vivenda
mentre que un govern d’esquerres vol potenciar el lloguer i, sobretot, garantir
el dret a l’habitatge.
Ens posà com exemple la
Llei de l’Habitatge recentment aprovada al Parlament, en la qual ICV - EUiA ha
tingut un paper cabdal, i ens explicà la reacció de la dreta davant de la llei,
que ha estat tatxada de comunista pel fet de garantir que no quedin pisos
buits. També afegí com a mostra la campanya que llançà el Partit Popular del
Baix Llobregat discriminant els immigrants: “Menos inmigrantes, más parkings”.
Democràcia no és només anar a votar
El tercer pilar de la
conferència fou que la política i la democràcia no es limiten a anar a votar,
però que l’abstenció no és la causa, és la conseqüència d’un joc polític
desgastat. Cal animar la gent a votar perquè cal participació social. “Podem
passar de la política, però la política no passarà de nosaltres”, afirmà
Miralles. Un exemple d’aquesta necessitat de participació en política és la
Iniciativa Legislativa Popular (ILP), aprovada recentment al Parlament amb
l’únic vot en contra del PP, que diu que amb 50.000 signatures de majors de 16
any es pot presentar al Parlament una petició per obtenir una dotació econòmica
per a realitzar un projecte urbanístic o social.
Finalment va resumir
aquestes tres columnes bàsiques de debat i donà la paraula als assistents per a
formular les nostres preguntes i plantejar-li qualsevol inquietud. Va
participar força gent tot i que al principi costà d’arrancar el torn de
preguntes, però quan començà el debat aparegueren temes molt interessants com
l’aplicació de la Llei de l’Habitatge, els recents desallotjaments de centres socials
okupats o el preu abusiu que dificulta l’accés als usuaris joves a xarxa de
transport públic. Jordi Miralles respongué a les preguntes sobre les que estava
informat i va prometre remetre les nostres observacions a altres comissions de
treball del Parlament per a tractar els temes en els quals no tenia
competència.
David Belzunce
(2nA
Batxillerat, curs 2006-2007)
