Escola d'acollida de l'Ateneu Montserrat

Un curs més, iniciem l’Escola d’Acollida de l’Ateneu Montserrat en col·laboració amb el CNL.

L’Escola d’Acollida ofereix cursos de 45 hores de castellà i de 45 hores de català que acrediten un coneixement bàsic de les llengües i el curs Dona i Cultura de 135 hores que acredita un coneixement dels costums, llengua i cultura de Catalunya, repensant: d’on venim? on estem? i com vivim?

Animem a les famílies d’alumnes (pares, mares...), exalumnes i a l’alumnat de Batxillerat a formar part de la nostra xarxa de voluntariat donant classes als nouvinguts i nouvingudes i a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO i Batxillerat a donar atenció als nens i nenes que vénen amb les seves famílies.

Els horaris de les classes són:

Català: dilluns i dimecres de 18h a 20 h o de 20h a 22h.

Castellà: dimarts i dijous de 18h a 20h.

Cultura de Dones: dimarts i dijous de 18h a 20h.

L’inici curs de català serà el dimecres 30 de setembre. El curs de castellà s’inicia el dijous 1 d’octubre i el de Dona i cultura també el dijous 1 d’octubre.

El cursos finalitzaran el 22 o 23 de desembre.

L'escola organitza aquests cursos des de l'any 1996. Ara per ara som un equip de voluntaris i voluntàries format per 18 persones que portem l'administració i l'atenció a l'alumnat. L'escola forma part de la xarxa d'acollida i acompanyament a persones immigrades de Barcelona.

Si necessites més informació, no dubtis en demanar-ho.

Especial refugiats

Davant la crisi de refugiats que estem vivint actualment us proposem mirar el següent vídeo del programa Món 324 titulat " El naufragi europeu davant la crisi de refugiats" del 15 de setembre del 2015. El programa ofereix reportatges temàtics des d'Hongria, reflexions profundes des de les vies del tren de Macedònia i una xerrada amb el director de metges sense fronteres per analitzar els rescats marítims que fan al Mediterrani central.


 

Teaming 2015

D'ençà del curs 2007-2008, aquest és el segon que el professorat i personal de l'escola que fa teaming (microdonacions mensuals) decideix a través de la votació la destinació dels diners recaptats. En la votació, que s'ha efectuat entre els dies 27 juny i 4 juliol, hi han participat 52 persones de les 56 que en aquest moment fem teaming (92,8%).

El resultat ha estat:

Tenint en compte el resultat, es procedirà a lliurar els diners recaptats (629,81 €) a El Submarí, de la Fundació Mans a les Mans,un reforç escolar i educatiu que es du a terme amb l’ajuda de voluntariat, adreçat fonamentalment a infants i adolescents de la Zona Franca.

CONCERT SOLIDARI

El dijous 18 de juny vam tenir l'oportunitat d'assistir  al concert solidari de final de curs a càrrec de la Joan Pelegrí Music Band, el grup format per alumnes de Secundària que compta també amb la participació d’alguns professors apassionats de la música i que encapçala la Núria Batlle. Han calgut moltes hores d’assaig però finalment tot va sonar a la perfecció. Com cada any, tots els participants ens van transmetre la seva il·lusió i ens van fer passar una molt bona estona.

Al llarg del concert es van poder escoltar clàssics del rock com els AC/DC, Queen, Green Day o els Eagles, i melodies més actuals de Beyoncé  o Antonio Orozco que van arrencar  els aplaudiments del públic, molt animat, que demanava encara més cançons.

El concert solidari forma part de la Campanya Unesco d’enguany “Sumant somriures” i les aportacions voluntàries que va fer el públic assistent  seran destinades a l’ONG Somriures de Bombai, que centra la seva acció en la lluita pacífica contra la pobresa i a favor dels Drets Humans en els slums de Mumbai. En total s’han recollit 169,10€, moltes gràcies a tots els assistents i a la banda, per la fantàstica estona que ens han fet passar! Sou uns músics excepcionals! 

Jana Pérez i Judith Casadesús

CONCERT SOLIDARI 2015

RESUM DE LA 23a CAMPANYA UNESCO: SUMANT SOMRIURES!

Durant aquest curs, 2014-2015, a l’Escola Joan Pelegrí, hem portat a terme la 23a campanya de solidaritat com a membres que som de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO (XEAUC). Aquesta campanya ha tingut com a objectiu conèixer de prop i sensibilitzar sobre les vulneracions de drets i l'exclusió que milions de persones pateixen als barris de barraques, slums, de Mumbai i col·laborar amb Somriures de Bombai que és una ONG que centra la seva acció en la lluita pacífica contra la pobresa i a favor dels Drets Humans d'aquesta ciutat.

Concretament, l'ONG Somriures de Bombai centra els seus projectes en el marc de l'educació, la salut i el desenvolupament socioeconòmic:

- EDUCACIÓ: 

L'escassetat de recursos econòmics i les condicions de vida de moltes famílies, sumades a la falta d'oportunitats, dibuixen un panorama tan complex en els slums de Mumbai que, de vegades, obliguen els menors a obtenir recursos per si mateixos, ja sigui treballant o pidolant. Aquesta situació s'agreuja en molts casos, ja que molts nens i nenes treballen en condicions d'explotació o cauen en mans de xarxes de tràfic infantil. La tasca de Somriures de Bombai en l'àmbit de l'educació té com a objectiu obrir les portes a les oportunitats.

- SALUT:
La salut és un dret humà fonamental, un bé que ha de ser accessible a tots i totes, indistintament dels nivells de renda o altres formes de discriminació.

Somriures de Bombai, al costat de l'Hospital Holy Spirit, porta a terme un programa de diagnòstic, accés al tractament i suport psicosocial i seguiment de menors afectats pel càncer. A més, mitjançant els Camps de Salut lluiten contra  aquelles malalties evitables en les comunitats més desfavorides de Mumbai.

- DESENVOLUPAMENT SOCIOECONÒMIC:

Entre les diferents formes de discriminació patides per les dones es troben la manca d'una educació adequada, la pobresa, el difícil accés a una adequada assistència sanitària, un desigual repartiment dels recursos o la dependència financera. Un deficient nivell educatiu és el principal factor responsable de l'alt grau d'atur i els baixos salaris que pateixen les dones. En aquest àmbit Somriures de Bombai també treballa per obrir les portes a l'empoderament i a les oportunitats.

Des del mes de març tant a Infantil-Primària com a Secundària hem realitzat diverses activitats per conèixer de prop aquesta realitat, sensibilitzar-nos i donar suport a aquesta ONG.

Amb  l’alumnat d’Infantil-Primària la campanya s’ha orientat a sensibilitzar sobre la situació que es viu a l’Índia, concretament a la ciutat de Bombai i la feina que realitza aquesta ONG sobretot en els slums. 

Cada cicle ha treballat diferents aspectes de forma adequada a l’edat dels nens i les nenes a qui anaven adreçats. Han vist una pel·lícula de la ciutat de Mumbai en la qual es mostra  com viuen, com són les escoles...  Els principals temes treballats a les aules  han estat l'habitatge, la família, l’alimentació, la flora i la fauna, els vestits ... i s’ha fet una incidència especial al tema de l’escola.  Tota la feina s’ha fet en murals que han estat exposats en les diferents aules perquè  les poguessin visitar tant els companys i companyes com les famílies el darrer dia de les Jornades Culturals.

Com s’ha anat fent els últims anys, tots els cursos han decorat els passadissos de l’escola amb treballs al·lusius al tema de les Jornades. Concretament aquest curs s’ha decorat amb mandales fetes amb tècniques diferents i amb l’anagrama de l’ONG en el qual sota el lema de ELS SOMRIURES DEL JOAN PELEGRI tot l’alumnat ha fet el seu somriure. Uns el van fer pintats, altres fotografiats, amb paper, amb plastilina...

El dijous al menjador vam fer un dinar típic de l’Índia , degustant plats com: l’arròs amb curry, pollastre tandori i gajar halwa (pastís de pastanaga)

Cada classe va fer collarets de calèndules realitzades amb paper de seda i es va preparar tot per la tarda de portes obertes.

A les 16h en punt de divendres s’obria la porta i entraven les famílies que anaven directament a les aules dels seus fills i filles. Allà es van posar un collaret, es van pintar un bindi al front i amb un tovalló de color van baixar al pati. Onejant els tovallons de diferents colors van ballar un ball de BOLLYWOD que va resultar molt vistós. També podien comprar pastissos elaborats per les pròpies famílies per berenar i visitar la biblioteca on hi havia  una exposició de materials i robes típiques de l’Índia que gentilment ens havien cedit.

Els guanys obtinguts tant de la venda de collarets, com de pastissos seran donats a l’ONG Somriures de Bombai per poder continuar amb els seus projectes.

A Secundària vam portar a terme una tasca de sensibilització des de la tutoria. L’alumnat va poder conèixer la realitat dels slums de Mumbai a partir de diferents materials audiovisuals. D’altra banda, el dia 15 d’abril l’alumnat de 1r de Batxillerat va assistir a la xerrada que ens fa fer José Mansilla, membre de l’ONG Somriures de Bombai. Mansilla ens va explicar quina és la realitat dels slums, l’ajuda que ofereix l’ONG i les dificultats que tenen per portar a terme la seva tasca. Finalment, el dia 29 d’abril vam realitzar la Macroactivitat que va consistir a fer un lip-dub. Abans de fer-lo però, l’alumnat, el professorat i el PAS van participar en la preparació prèvia preparant materials, coreografies... Cal destacar l’ajuda que ens va oferir el professorat i l’alumnat del Cicle de Grau Superior d’Anàlisi i Control de Qualitat, que ens van ajudar a fer la pols que va utilitzar l’alumnat de 2n de Batxillerat durant el Holi Festival que van celebrar dins del lip-dub. Aquell mateix dia a l’Escola vam dinar un menú típic de l’Índia.

Cal destacar també, que arrel dels terratrèmols que han sacsejat el Nepal, des del Grup Unesco hem posat una urna al vestíbul per recaptar fons que es destinaran al compte que s’ha obert des la Casa del Tibet. A més, els dies 27-28 de maig i 2-3 de juny l'alumnat de 4t d'ESO i de 1r de Batxillerat ha dedicat el temps del pati a vendre pa amb xocolata de comerç just. S’han recaptat 73,45 euros a l’urna i 339,50 euros amb la venta de pa amb xocolata.

Finalment, des del Grup Unesco volem agrair a tota l’escola la vostra participació i informar-vos que fins al moment de tancar l’edició d’aquesta revista hem recollit 4.259.11 euros. 

El curs que ve... més! 

Àngels Vidal i Judith Casadesús

XOCOLOTA SOLIDÀRIA I NEPAL

Des del Grup Unesco volem donar les gràcies a l'alumnat de 4t d'ESO i de 1r de Batxillerat que els dies 27-28 de maig i 2-3 de juny ha dedicat el temps del pati a vendre pa amb xocolata de comerç just. Els diners recaptats (339.50€) juntament amb els donatius de l'urna (73,45€) seran destinats a la Casa del Tibet al número de compte que han obert per les víctimes dels terratrèmols del Nepal.

Encara queden algunes rajoles per vendre (sense llet, amb ametlles, boníssimes!!!!!) si algú vol col.laborar són 5€ i les té la Jani a Secretaria.

Us animem a col.laborar, a veure si arribem a 500€ i aquesta setmana ja podem fer l'ingrés!!

La comunicació entre ciutadans

Hem estat parlant uns quants dies amb el Santi López, psicòleg, sobre com comunicar-nos amb els altres i com saber escoltar-los per poder arribar a acords. Aquesta activitat ha servit per preparar-nos per fer una simulació d’Audiència Pública al districte de Sants Montjuïc.

El Santi ens ha explicat diferents històries, amb diferents situacions basades en fets reals, per mostrar-nos problemes quotidians de la nostra societat i com una bona comunicació pot solucionar-los; i també com la societat influeix en la nostra vida i manera d’actuar i pensar.

Tot i que a simple vista això no té res a veure amb la democràcia, està clar que saber comunicar-se és fonamental per aprendre a respectar les opinions dels altres, exposar les teves idees i intentar arribar a acords, sempre que sigui possible.

El dimecres 13 de maig a les 11h30’ vam anar a l’Alcaldia per simular una Audiència Pública. El problema que teníem era què fer amb una plaça que s’havia de remodelar i sobre la qual no hi havia cap projecte. Cadascun dels grups de classe va agafar un rol, havíem de proposar diferents utilitats per la plaça: uns eren ecologistes, altres empresaris, jubilats, discapacitats, joves, okupes i joves de l’esplai. Llavors, a les 11h30’, les classes de 3rA i 3rD amb els seus respectius grups i rols van començar l’Audiència. Els ecologistes de 3rA vam arribar a un acord amb els discapacitats i els jubilats de la classe de 3rD per posar en pràctica el nostre projecte.

Aquesta activitat ens ha ajudat a poder relacionar-nos i poder arribar a acords amb els altres grups. També hem après a escoltar per poder ajudar el company. Ens ha agradat molt i esperem que el Santi torni.

Arnau Calduch, Dani Ronda, Àlex Montes, Dani Garcia, Marc Vélez, Xavi Montoya, Alba Valiente, Marta Ortuño, Lorena Serradell, Laura Martínez, Judith Gràcia, Alba Pallàs i Ainoa Rosselló

3r ESO A

Obrir els ulls davant dels horrors

Ahir va tenir lloc a les Cotxeres de Sants, organitzat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, un acte per commemorar el 70è aniversari de la fi de la fi de l’horror nazi. La convocatòria tenia l’objectiu explícit de recordar aquells fets per tal de no oblidar l’horror que van significar en la història de la humanitat.

Amb aquesta intenció es van desenvolupar un seguit d’actuacions que amb el fil conductor de la paraula van unir cançó, música i teatre. A l’acte hi va intervenir el cantautor Francesc Mir, s’hi va veure una presentació molt interessant sobre Auschwitz de les alumnes de l’escola Ariadna Trullols i Anna Vidal, es van poder escoltar emotius textos del llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis, un dels quals va llegir la nostra alumna Laura Adan, i, finalment, alumnat de l’IES Lluís Vives, acompanyats per la Coral Jove de Sant Medir, van representar magníficament el text teatral Aquí no hi ha papallones: sobreviure a Terezin, que va mostrar el patiment dels nens i nenes del gueto i el camp de Terezin, propers a la ciutat de Praga.

L’acte, més enllà de fer memòria del que va representar la barbàrie nazi, va voler ser un crit d’alerta contra les situacions d’inhumanitat que s’han viscut i es viuen després de l’Holocaust. En les paraules del conductor de l’acte, Joan Manuel Parisi, en algun dels textos llegits de Montserrat Roig i en les paraules finals de la presidenta del Secretariat, Lluïsa Erill, hi havia la clara intenció que obrim els ulls davant dels horrors actuals.

Dolors Subirana i Albert Marzà

Solidaritat amb el Nepal

El dia 25 d'abril el Nepal va ser sacsejat per un terratrèmol, de 7,8 graus en l'escala de Richter, que ha provocat al voltant de 7.000 morts, milers de ferits i la destrucció de les infraestructures de pobles i ciutats.

Davant la greu situació que està vivint aquesta regió volem destacar la realitat que viuen els refugiats tibetans. Aquest poble, la situació del qual ja era molt vulnerable abans del terratrèmol, està patint greument les conseqüències del sisme. A continuació podeu llegir la següent notícia on s'explica tot això:

BBC Mundo: ¿Por qué los tibetanos son las víctimas invisibles del terremoto de Nepal?

29 DE ABRIL 2015 - 09:12 AM

La aldea de Bridim, hogar del refugiado tibetano de 83 años Passing Lama, quedó reducida
a escombros | Foto: BBC Mundo. Los tibetanos empezaron a llegar de China a través de la cordillera del Himalaya en 1959, cuando se completó la ocupación de Tíbet por Pekín


El número de muertos por el terremoto de Nepal aumenta cada hora, pero las dificultades para llevar una contabilidad precisa son más que comprensibles.

Por el momento, las cifras oficiales van por más de 4.310 muertos, casi 8.000 heridos y 8 millones de afectados.

El caos propio de una catástrofe como la causada por el sismo, y el difícil acceso a algunas de las zonas más afectadas, ciertamente hacen más complejo el conteo e identificación a las víctimas.

Pero la tarea también se complica por la presencia en el país de miles de refugiados de etnia tibetana, en su inmensa mayoría sin ningún tipo de documentación.

Los tibetanos empezaron a llegar de China a través de la cordillera del Himalaya en 1959, cuando se completó la ocupación de Tíbet por Pekín.

Y como explica el periodista de la BBC Rani Singh, han estado arriesgando su vida en el peligroso cruce desde entonces hasta el día de hoy.

Por lo general su objetivo es encontrar refugio en Nepal o atravesar el país para llegar a India.

Un pequeño número fue procesado por las autoridades y alojado en un centro para refugiados de la capital, Katmandú.

Pero solo una minoría de tibetanos de segunda generación ha obtenido la nacionalidad nepalí, lo que significa que la inmensa mayoría vive en la ilegalidad.

"No tienen derechos como otros residentes, ni tarjetas de identidad. No tienen Estado propio y por lo tanto son invisibles", afirma Singh.

Y Nepal le rehúye al tema porque no quiere molestar a su poderoso vecino del norte, China, que también es uno de los principales inversionistas en el país.

Los más pobres de los pobres

La mayoría de los étnicamente tibetanos vive además calladamente fuera de Katmandú, en aldeas remotas dispersas en las montañas.

"Esas aldeas están justo en la zona más afectada por el terremoto. Pero los muertos ahí no pueden ser identificados formalmente, porque oficialmente no existen", explica Singh.

Y aldeas étnicamente tibetanas, como Bridim –ubicada al norte de Katmandú y a más de 3.000 metros sobre el nivel del mar– se cuentan además entre las más pobres del país.

El Fondo de Desarrollo Dolma, una de los pocos organismos no gubernamentales que atiende a los pobladores de origen tibetano en Nepal, tiene una escuela cerca de la zona, devastada por el peor terremoto de los últimos 80 años.

"Bridim quedo virtualmente reducida a escombros", le dijo la jefe financiera de Dolma, Carla Texeira Alvares Kaspar, a la BBC.

"No tenemos idea de cuántas personas pueden haber sobrevivido. Las misiones de rescate no están operando en zonas tan aisladas", agregó.

Y Texeira Alvares también está preocupada por el suministro de agua potable en Bhorle, un valle cercano donde también viven numerosos refugiados de origen tibetano.

"Es un gran barrio marginal. Ahí tenemos muchos niños. Y sólo hay una tubería de agua que baja de las montañas. Si se desconecta se quedan sin nada y las enfermedades se pueden esparcir muy rápidamente", advirtió.

La mujer también mencionó "horrendos deslaves" en Dhunche.

"No hay casi electricidad ni comunicaciones. Y para los refugiados, es como la gota que derrama el vaso. Ya era imposible antes. Y ahora hay mucha destrucción en Katmandú".

"Las lluvias monzónicas llegarán en un mes o dos, por lo que no creo que vayan a reestablecer la electricidad o las comunicaciones con las montañas antes de diciembre. Todo se va a para por los monzones", lamentó.



Davant d'aquesta situació, des de la Casa del Tibet, han obert un compte per recaptar fons que faran arribar als afectats a través de l'Oficina del seu Santedat el Dalai Lama a Brussel·les. Aquestes són les dades:

Terratrèmol a Nepal

La Caixa

ES81 2100 3306 1522 0045 5206

Des del Grup Unesco de l'Escola Joan Pelegrí us animem a aportar la vostra ajuda. Al vestíbul de l'escola hi ha una urna on hi podeu deixar la vostra aportació que serà destinada a aquesta causa.

70è aniversari de la fi de l'horror nazi

Aquesta setmana que es compleix el 70è aniversari de la fi de l’horror nazi, el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, fidel a la recuperació de la memòria històrica, farà un acte de commemoració, que se celebrarà dijous 7 de maig a les 19.30 a l’Auditori de les Cotxeres de Sants.

L’acte comptarà amb dues cançons interpretades per Francesc Mir, una presentació realitzada per dues alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Joan Pelegrí, la lectura de set fragments del llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis i, finalment, la interpretació de l’obra de teatre Aquí no hi ha papallones: Sobreviure a Terezín, a càrrec d’alumnat de l’IES Lluís Vives i l’acompanyament de la Coral Jove de Sant Medir.

Us animem a assistir en aquest acte per, d’aquesta manera, commemorar la fi del nazisme.

Somriures de Bombai ens visita

El passat dia quinze d’abril, l’ONG Somriures de Bombai va venir a visitar-nos en relació amb la Campanya del Grup UNESCO de la nostra escola amb aquesta entitat.

Aquesta ONG, fundada a Barcelona per Jaume Sanllorente, té com a objectiu transformar la realitat social existent a les comunitats menys afavorides de Bombai, de manera que es pugui garantir l’accés als drets humans més fonamentals, i centra els seus projectes en el marc de l’educació, la salut i el desenvolupament socioeconòmic. Concretament, han desenvolupat un projecte anomenat Balwadi , guarderies, pel qual s’han creat un seguit d’escoles destinades als menors amb menys recursos, s’han ajudat noies, sense possibilitat de pagar-se els estudis, en la formació professional, i s’han format mestres, en la tasca educativa, per tal de millorar l’educació que reben els seus alumnes. També han desenvolupat projectes dintre de l’àmbit sanitari, enviant metges als slums, els barris més pobres, per tal de combatre la lepra, i, a més, s’ha finançat l’estada als hospitals de joves malalts.

Durant la xerrada al nostre centre, la tutora UNESCO de l’escola, Judith Casadesús, va informar-nos del lema de la campanya d’enguany Sumant Somriures que pretén conscienciar l’alumnat sobre les vulneracions de drets i l’exclusió que milions de persones pateixen als slums de Bombai. L’explicació de José Mansilla, membre de Somriures de Bombai, va anar acompanyada d’unes imatges a través de les quals vam poder comprovar que Bombai és una ciutat de múltiples contrastos, ja que, al costat d’un gratacels podem trobar una petita barraca, és a dir, que l’abisme entre rics i pobres és molt accentuat.

En definitiva, a Bombai trobem una sèrie infinita de desigualtats i injustícies que fan necessària la nostra conscienciació i sobretot ajuda material per sostenir els projectes que ja s’estan desenvolupant com els de Somriures de Bombai o d’altres amb possibilitat de desenvolupar-se en el futur.

Helena Ramada Vilas

1rD Batxillerat

La nostra responsabilitat en la mort dels immigrants a la Mediterrània

La desaparició de 1000 persones o més en els naufragis de vaixells de la setmana passada a la Mediterrània amb immigrants africans a bord ens fa plantejar la nostra responsabilitat en aquests fets.

Alguns mitjans de comunicació els han presentat gairebé com un accident (“El Mar de la Mort”) o com un problema aliè (bàsicament culpa dels traficants).

L’alcaldessa de la ciutat italiana de Lampedusa, Giusi Nicolini, principal destí de molts d’aquests vaixells, fa anys que denuncia aquest fet. Fa poc, en un tuit, deia: “Quants morts més, encara, abans d’adonar-nos que amb ells mor també la nostra civilització”?

La mateixa alcaldessafa gairebé tres anys, davant de la mort d’onze immigrants ofegats, va escriure una carta oberta, de la qual són els paràgrafs següents:

“Podria fer moltes preguntes avui, però ho resumiré tot en una: fins quan caldrà que ampliem una vegada i una altra el cementiri de la meva illa?

No entenc que una tragèdia com aquesta algú la pugui considerar normal. Com és possible no obsessionar-se amb la mort d'aquesta gent? Avui han estat onze persones, entre les quals vuit dones joves i dos nens, d'onze anys i tretze. Tots morts durant un viatge que havia de ser l'inici d'una nova vida.

M'indigna aquest sentiment de quotidianitat que sembla haver-se instal·lat al món. M'escandalitza el silenci d'una Europa que ha rebut el premi Nobel de la pau i és capaç de restar callada davant una tragèdia que ja ha fet més morts que la majoria de les guerres.

Estic cada cop més convençuda que la política d'immigració europea considera aquest balanç de vides humanes com una manera de moderar el flux migratori, fins i tot com un mitjà de dissuasió.

El viatge amb vaixell d'aquestes persones és la seva única esperança. I crec que per a Europa la seva mort és un motiu de vergonya i deshonor.

Per això vull que tothom sàpiga que a Lampedusa, a nosaltres, ens correspon el deure de tractar aquestes persones amb dignitat i així donar una mica de dignitat al nostre país i a tot Europa.”

Enllaç: VILAWEB

23a CAMPANYA UNESCO: SUMANT SOMRIURES

EN LA MORT D’EDUARDO GALEANO

Ha mort, als 74 anys, Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià, veu del Sud, des d’Amèrica Llatina.

Periodista, sempre compromès amb la realitat del seu país, del seu continent i de la lluita contra l’opressió a tot el món, la seva escriptura combinava el reportatge amb la ficció, l’anàlisi política junt amb la referència històrica.

Dotat de gran lucidesa, els seus textos busquen la crítica a través de la paradoxa.

La memòria i les causes sobre les quals va escriure Galeano continuaran vives mentre hi hagi lectors i lectores que les facin seves.


GALEANO, Eduardo. Patas arriba. Madrid: Siglo XXI, 19994.

“La publicidad manda consumir y la economía lo prohíbe. Las órdenes de consumo, obligatorias para todos pero imposibles para la mayoría, se traducen en invitaciones al delito.” (p. 25)

“Países en desarrollo es el nombre con que los expertos designan a los países arrollados por el desarrollo ajeno.” (p. 37)

“‘La justicia es como las serpientes: solo muerde a los descalzos.’ (Monseñor Óscar Arnulfo Romero).” (p. 79)

“Según confiesan los datos del US Public Health Service, son blancos ocho de cada diez consumidores de drogas, pero sólo hay un blanco cada diez presos por drogas.” (p. 133)

“La verdad está en el viaje, no en el puerto. No hay más verdad que la búsqueda de la verdad.” (p. 336)


GALEANO, Eduardo. Ser como ellos. Madrid: Siglo XXI, 1992.

“’Detrás de todo gran hombre, hay una mujer.’ Frecuente homenaje, dudoso elogio: reduce a la mujer a la condición de respaldo de silla.” (p. 10)

“En cambio, ¿quién conoce, en los Estados Unidos, a Charles Drew? No es que la historia lo haya olvidado: simplemente, nunca lo conoció. Sin embargo, este científico salvó muchos millones de vidas humanas desde que sus investigaciones hicieron posible la conservación y transfusión del plasma. Drew era director de la Cruz Roja de los Estados Unidos. En 1942, la Cruz Roja prohibió la transfusión de sangre de negros. Entonces Drew renunció. Drew era negro.” (p. 12)

“Vinieron. Ellos tenían la Biblia y nosotros teníamos la tierra. Y nos dijeron: ‘Cierren los ojos y recen’. Y cuando abrimos los ojos, ellos tenían la tierra y nosotros teníamos la Biblia.” (p. 23)


GALEANO, Eduardo. Las palabras andantes. Del Chanchito, 1993

“Ella está en el horizonte -dice Fernando Birri-. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.”