RESUM DE LA 23a CAMPANYA UNESCO: SUMANT SOMRIURES!

Durant aquest curs, 2014-2015, a l’Escola Joan Pelegrí, hem portat a terme la 23a campanya de solidaritat com a membres que som de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO (XEAUC). Aquesta campanya ha tingut com a objectiu conèixer de prop i sensibilitzar sobre les vulneracions de drets i l'exclusió que milions de persones pateixen als barris de barraques, slums, de Mumbai i col·laborar amb Somriures de Bombai que és una ONG que centra la seva acció en la lluita pacífica contra la pobresa i a favor dels Drets Humans d'aquesta ciutat.

Concretament, l'ONG Somriures de Bombai centra els seus projectes en el marc de l'educació, la salut i el desenvolupament socioeconòmic:

- EDUCACIÓ: 

L'escassetat de recursos econòmics i les condicions de vida de moltes famílies, sumades a la falta d'oportunitats, dibuixen un panorama tan complex en els slums de Mumbai que, de vegades, obliguen els menors a obtenir recursos per si mateixos, ja sigui treballant o pidolant. Aquesta situació s'agreuja en molts casos, ja que molts nens i nenes treballen en condicions d'explotació o cauen en mans de xarxes de tràfic infantil. La tasca de Somriures de Bombai en l'àmbit de l'educació té com a objectiu obrir les portes a les oportunitats.

- SALUT:
La salut és un dret humà fonamental, un bé que ha de ser accessible a tots i totes, indistintament dels nivells de renda o altres formes de discriminació.

Somriures de Bombai, al costat de l'Hospital Holy Spirit, porta a terme un programa de diagnòstic, accés al tractament i suport psicosocial i seguiment de menors afectats pel càncer. A més, mitjançant els Camps de Salut lluiten contra  aquelles malalties evitables en les comunitats més desfavorides de Mumbai.

- DESENVOLUPAMENT SOCIOECONÒMIC:

Entre les diferents formes de discriminació patides per les dones es troben la manca d'una educació adequada, la pobresa, el difícil accés a una adequada assistència sanitària, un desigual repartiment dels recursos o la dependència financera. Un deficient nivell educatiu és el principal factor responsable de l'alt grau d'atur i els baixos salaris que pateixen les dones. En aquest àmbit Somriures de Bombai també treballa per obrir les portes a l'empoderament i a les oportunitats.

Des del mes de març tant a Infantil-Primària com a Secundària hem realitzat diverses activitats per conèixer de prop aquesta realitat, sensibilitzar-nos i donar suport a aquesta ONG.

Amb  l’alumnat d’Infantil-Primària la campanya s’ha orientat a sensibilitzar sobre la situació que es viu a l’Índia, concretament a la ciutat de Bombai i la feina que realitza aquesta ONG sobretot en els slums. 

Cada cicle ha treballat diferents aspectes de forma adequada a l’edat dels nens i les nenes a qui anaven adreçats. Han vist una pel·lícula de la ciutat de Mumbai en la qual es mostra  com viuen, com són les escoles...  Els principals temes treballats a les aules  han estat l'habitatge, la família, l’alimentació, la flora i la fauna, els vestits ... i s’ha fet una incidència especial al tema de l’escola.  Tota la feina s’ha fet en murals que han estat exposats en les diferents aules perquè  les poguessin visitar tant els companys i companyes com les famílies el darrer dia de les Jornades Culturals.

Com s’ha anat fent els últims anys, tots els cursos han decorat els passadissos de l’escola amb treballs al·lusius al tema de les Jornades. Concretament aquest curs s’ha decorat amb mandales fetes amb tècniques diferents i amb l’anagrama de l’ONG en el qual sota el lema de ELS SOMRIURES DEL JOAN PELEGRI tot l’alumnat ha fet el seu somriure. Uns el van fer pintats, altres fotografiats, amb paper, amb plastilina...

El dijous al menjador vam fer un dinar típic de l’Índia , degustant plats com: l’arròs amb curry, pollastre tandori i gajar halwa (pastís de pastanaga)

Cada classe va fer collarets de calèndules realitzades amb paper de seda i es va preparar tot per la tarda de portes obertes.

A les 16h en punt de divendres s’obria la porta i entraven les famílies que anaven directament a les aules dels seus fills i filles. Allà es van posar un collaret, es van pintar un bindi al front i amb un tovalló de color van baixar al pati. Onejant els tovallons de diferents colors van ballar un ball de BOLLYWOD que va resultar molt vistós. També podien comprar pastissos elaborats per les pròpies famílies per berenar i visitar la biblioteca on hi havia  una exposició de materials i robes típiques de l’Índia que gentilment ens havien cedit.

Els guanys obtinguts tant de la venda de collarets, com de pastissos seran donats a l’ONG Somriures de Bombai per poder continuar amb els seus projectes.

A Secundària vam portar a terme una tasca de sensibilització des de la tutoria. L’alumnat va poder conèixer la realitat dels slums de Mumbai a partir de diferents materials audiovisuals. D’altra banda, el dia 15 d’abril l’alumnat de 1r de Batxillerat va assistir a la xerrada que ens fa fer José Mansilla, membre de l’ONG Somriures de Bombai. Mansilla ens va explicar quina és la realitat dels slums, l’ajuda que ofereix l’ONG i les dificultats que tenen per portar a terme la seva tasca. Finalment, el dia 29 d’abril vam realitzar la Macroactivitat que va consistir a fer un lip-dub. Abans de fer-lo però, l’alumnat, el professorat i el PAS van participar en la preparació prèvia preparant materials, coreografies... Cal destacar l’ajuda que ens va oferir el professorat i l’alumnat del Cicle de Grau Superior d’Anàlisi i Control de Qualitat, que ens van ajudar a fer la pols que va utilitzar l’alumnat de 2n de Batxillerat durant el Holi Festival que van celebrar dins del lip-dub. Aquell mateix dia a l’Escola vam dinar un menú típic de l’Índia.

Cal destacar també, que arrel dels terratrèmols que han sacsejat el Nepal, des del Grup Unesco hem posat una urna al vestíbul per recaptar fons que es destinaran al compte que s’ha obert des la Casa del Tibet. A més, els dies 27-28 de maig i 2-3 de juny l'alumnat de 4t d'ESO i de 1r de Batxillerat ha dedicat el temps del pati a vendre pa amb xocolata de comerç just. S’han recaptat 73,45 euros a l’urna i 339,50 euros amb la venta de pa amb xocolata.

Finalment, des del Grup Unesco volem agrair a tota l’escola la vostra participació i informar-vos que fins al moment de tancar l’edició d’aquesta revista hem recollit 4.259.11 euros. 

El curs que ve... més! 

Àngels Vidal i Judith Casadesús

XOCOLOTA SOLIDÀRIA I NEPAL

Des del Grup Unesco volem donar les gràcies a l'alumnat de 4t d'ESO i de 1r de Batxillerat que els dies 27-28 de maig i 2-3 de juny ha dedicat el temps del pati a vendre pa amb xocolata de comerç just. Els diners recaptats (339.50€) juntament amb els donatius de l'urna (73,45€) seran destinats a la Casa del Tibet al número de compte que han obert per les víctimes dels terratrèmols del Nepal.

Encara queden algunes rajoles per vendre (sense llet, amb ametlles, boníssimes!!!!!) si algú vol col.laborar són 5€ i les té la Jani a Secretaria.

Us animem a col.laborar, a veure si arribem a 500€ i aquesta setmana ja podem fer l'ingrés!!

La comunicació entre ciutadans

Hem estat parlant uns quants dies amb el Santi López, psicòleg, sobre com comunicar-nos amb els altres i com saber escoltar-los per poder arribar a acords. Aquesta activitat ha servit per preparar-nos per fer una simulació d’Audiència Pública al districte de Sants Montjuïc.

El Santi ens ha explicat diferents històries, amb diferents situacions basades en fets reals, per mostrar-nos problemes quotidians de la nostra societat i com una bona comunicació pot solucionar-los; i també com la societat influeix en la nostra vida i manera d’actuar i pensar.

Tot i que a simple vista això no té res a veure amb la democràcia, està clar que saber comunicar-se és fonamental per aprendre a respectar les opinions dels altres, exposar les teves idees i intentar arribar a acords, sempre que sigui possible.

El dimecres 13 de maig a les 11h30’ vam anar a l’Alcaldia per simular una Audiència Pública. El problema que teníem era què fer amb una plaça que s’havia de remodelar i sobre la qual no hi havia cap projecte. Cadascun dels grups de classe va agafar un rol, havíem de proposar diferents utilitats per la plaça: uns eren ecologistes, altres empresaris, jubilats, discapacitats, joves, okupes i joves de l’esplai. Llavors, a les 11h30’, les classes de 3rA i 3rD amb els seus respectius grups i rols van començar l’Audiència. Els ecologistes de 3rA vam arribar a un acord amb els discapacitats i els jubilats de la classe de 3rD per posar en pràctica el nostre projecte.

Aquesta activitat ens ha ajudat a poder relacionar-nos i poder arribar a acords amb els altres grups. També hem après a escoltar per poder ajudar el company. Ens ha agradat molt i esperem que el Santi torni.

Arnau Calduch, Dani Ronda, Àlex Montes, Dani Garcia, Marc Vélez, Xavi Montoya, Alba Valiente, Marta Ortuño, Lorena Serradell, Laura Martínez, Judith Gràcia, Alba Pallàs i Ainoa Rosselló

3r ESO A

Obrir els ulls davant dels horrors

Ahir va tenir lloc a les Cotxeres de Sants, organitzat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, un acte per commemorar el 70è aniversari de la fi de la fi de l’horror nazi. La convocatòria tenia l’objectiu explícit de recordar aquells fets per tal de no oblidar l’horror que van significar en la història de la humanitat.

Amb aquesta intenció es van desenvolupar un seguit d’actuacions que amb el fil conductor de la paraula van unir cançó, música i teatre. A l’acte hi va intervenir el cantautor Francesc Mir, s’hi va veure una presentació molt interessant sobre Auschwitz de les alumnes de l’escola Ariadna Trullols i Anna Vidal, es van poder escoltar emotius textos del llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis, un dels quals va llegir la nostra alumna Laura Adan, i, finalment, alumnat de l’IES Lluís Vives, acompanyats per la Coral Jove de Sant Medir, van representar magníficament el text teatral Aquí no hi ha papallones: sobreviure a Terezin, que va mostrar el patiment dels nens i nenes del gueto i el camp de Terezin, propers a la ciutat de Praga.

L’acte, més enllà de fer memòria del que va representar la barbàrie nazi, va voler ser un crit d’alerta contra les situacions d’inhumanitat que s’han viscut i es viuen després de l’Holocaust. En les paraules del conductor de l’acte, Joan Manuel Parisi, en algun dels textos llegits de Montserrat Roig i en les paraules finals de la presidenta del Secretariat, Lluïsa Erill, hi havia la clara intenció que obrim els ulls davant dels horrors actuals.

Dolors Subirana i Albert Marzà

Solidaritat amb el Nepal

El dia 25 d'abril el Nepal va ser sacsejat per un terratrèmol, de 7,8 graus en l'escala de Richter, que ha provocat al voltant de 7.000 morts, milers de ferits i la destrucció de les infraestructures de pobles i ciutats.

Davant la greu situació que està vivint aquesta regió volem destacar la realitat que viuen els refugiats tibetans. Aquest poble, la situació del qual ja era molt vulnerable abans del terratrèmol, està patint greument les conseqüències del sisme. A continuació podeu llegir la següent notícia on s'explica tot això:

BBC Mundo: ¿Por qué los tibetanos son las víctimas invisibles del terremoto de Nepal?

29 DE ABRIL 2015 - 09:12 AM

La aldea de Bridim, hogar del refugiado tibetano de 83 años Passing Lama, quedó reducida
a escombros | Foto: BBC Mundo. Los tibetanos empezaron a llegar de China a través de la cordillera del Himalaya en 1959, cuando se completó la ocupación de Tíbet por Pekín


El número de muertos por el terremoto de Nepal aumenta cada hora, pero las dificultades para llevar una contabilidad precisa son más que comprensibles.

Por el momento, las cifras oficiales van por más de 4.310 muertos, casi 8.000 heridos y 8 millones de afectados.

El caos propio de una catástrofe como la causada por el sismo, y el difícil acceso a algunas de las zonas más afectadas, ciertamente hacen más complejo el conteo e identificación a las víctimas.

Pero la tarea también se complica por la presencia en el país de miles de refugiados de etnia tibetana, en su inmensa mayoría sin ningún tipo de documentación.

Los tibetanos empezaron a llegar de China a través de la cordillera del Himalaya en 1959, cuando se completó la ocupación de Tíbet por Pekín.

Y como explica el periodista de la BBC Rani Singh, han estado arriesgando su vida en el peligroso cruce desde entonces hasta el día de hoy.

Por lo general su objetivo es encontrar refugio en Nepal o atravesar el país para llegar a India.

Un pequeño número fue procesado por las autoridades y alojado en un centro para refugiados de la capital, Katmandú.

Pero solo una minoría de tibetanos de segunda generación ha obtenido la nacionalidad nepalí, lo que significa que la inmensa mayoría vive en la ilegalidad.

"No tienen derechos como otros residentes, ni tarjetas de identidad. No tienen Estado propio y por lo tanto son invisibles", afirma Singh.

Y Nepal le rehúye al tema porque no quiere molestar a su poderoso vecino del norte, China, que también es uno de los principales inversionistas en el país.

Los más pobres de los pobres

La mayoría de los étnicamente tibetanos vive además calladamente fuera de Katmandú, en aldeas remotas dispersas en las montañas.

"Esas aldeas están justo en la zona más afectada por el terremoto. Pero los muertos ahí no pueden ser identificados formalmente, porque oficialmente no existen", explica Singh.

Y aldeas étnicamente tibetanas, como Bridim –ubicada al norte de Katmandú y a más de 3.000 metros sobre el nivel del mar– se cuentan además entre las más pobres del país.

El Fondo de Desarrollo Dolma, una de los pocos organismos no gubernamentales que atiende a los pobladores de origen tibetano en Nepal, tiene una escuela cerca de la zona, devastada por el peor terremoto de los últimos 80 años.

"Bridim quedo virtualmente reducida a escombros", le dijo la jefe financiera de Dolma, Carla Texeira Alvares Kaspar, a la BBC.

"No tenemos idea de cuántas personas pueden haber sobrevivido. Las misiones de rescate no están operando en zonas tan aisladas", agregó.

Y Texeira Alvares también está preocupada por el suministro de agua potable en Bhorle, un valle cercano donde también viven numerosos refugiados de origen tibetano.

"Es un gran barrio marginal. Ahí tenemos muchos niños. Y sólo hay una tubería de agua que baja de las montañas. Si se desconecta se quedan sin nada y las enfermedades se pueden esparcir muy rápidamente", advirtió.

La mujer también mencionó "horrendos deslaves" en Dhunche.

"No hay casi electricidad ni comunicaciones. Y para los refugiados, es como la gota que derrama el vaso. Ya era imposible antes. Y ahora hay mucha destrucción en Katmandú".

"Las lluvias monzónicas llegarán en un mes o dos, por lo que no creo que vayan a reestablecer la electricidad o las comunicaciones con las montañas antes de diciembre. Todo se va a para por los monzones", lamentó.



Davant d'aquesta situació, des de la Casa del Tibet, han obert un compte per recaptar fons que faran arribar als afectats a través de l'Oficina del seu Santedat el Dalai Lama a Brussel·les. Aquestes són les dades:

Terratrèmol a Nepal

La Caixa

ES81 2100 3306 1522 0045 5206

Des del Grup Unesco de l'Escola Joan Pelegrí us animem a aportar la vostra ajuda. Al vestíbul de l'escola hi ha una urna on hi podeu deixar la vostra aportació que serà destinada a aquesta causa.

70è aniversari de la fi de l'horror nazi

Aquesta setmana que es compleix el 70è aniversari de la fi de l’horror nazi, el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, fidel a la recuperació de la memòria històrica, farà un acte de commemoració, que se celebrarà dijous 7 de maig a les 19.30 a l’Auditori de les Cotxeres de Sants.

L’acte comptarà amb dues cançons interpretades per Francesc Mir, una presentació realitzada per dues alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Joan Pelegrí, la lectura de set fragments del llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis i, finalment, la interpretació de l’obra de teatre Aquí no hi ha papallones: Sobreviure a Terezín, a càrrec d’alumnat de l’IES Lluís Vives i l’acompanyament de la Coral Jove de Sant Medir.

Us animem a assistir en aquest acte per, d’aquesta manera, commemorar la fi del nazisme.

Somriures de Bombai ens visita

El passat dia quinze d’abril, l’ONG Somriures de Bombai va venir a visitar-nos en relació amb la Campanya del Grup UNESCO de la nostra escola amb aquesta entitat.

Aquesta ONG, fundada a Barcelona per Jaume Sanllorente, té com a objectiu transformar la realitat social existent a les comunitats menys afavorides de Bombai, de manera que es pugui garantir l’accés als drets humans més fonamentals, i centra els seus projectes en el marc de l’educació, la salut i el desenvolupament socioeconòmic. Concretament, han desenvolupat un projecte anomenat Balwadi , guarderies, pel qual s’han creat un seguit d’escoles destinades als menors amb menys recursos, s’han ajudat noies, sense possibilitat de pagar-se els estudis, en la formació professional, i s’han format mestres, en la tasca educativa, per tal de millorar l’educació que reben els seus alumnes. També han desenvolupat projectes dintre de l’àmbit sanitari, enviant metges als slums, els barris més pobres, per tal de combatre la lepra, i, a més, s’ha finançat l’estada als hospitals de joves malalts.

Durant la xerrada al nostre centre, la tutora UNESCO de l’escola, Judith Casadesús, va informar-nos del lema de la campanya d’enguany Sumant Somriures que pretén conscienciar l’alumnat sobre les vulneracions de drets i l’exclusió que milions de persones pateixen als slums de Bombai. L’explicació de José Mansilla, membre de Somriures de Bombai, va anar acompanyada d’unes imatges a través de les quals vam poder comprovar que Bombai és una ciutat de múltiples contrastos, ja que, al costat d’un gratacels podem trobar una petita barraca, és a dir, que l’abisme entre rics i pobres és molt accentuat.

En definitiva, a Bombai trobem una sèrie infinita de desigualtats i injustícies que fan necessària la nostra conscienciació i sobretot ajuda material per sostenir els projectes que ja s’estan desenvolupant com els de Somriures de Bombai o d’altres amb possibilitat de desenvolupar-se en el futur.

Helena Ramada Vilas

1rD Batxillerat

La nostra responsabilitat en la mort dels immigrants a la Mediterrània

La desaparició de 1000 persones o més en els naufragis de vaixells de la setmana passada a la Mediterrània amb immigrants africans a bord ens fa plantejar la nostra responsabilitat en aquests fets.

Alguns mitjans de comunicació els han presentat gairebé com un accident (“El Mar de la Mort”) o com un problema aliè (bàsicament culpa dels traficants).

L’alcaldessa de la ciutat italiana de Lampedusa, Giusi Nicolini, principal destí de molts d’aquests vaixells, fa anys que denuncia aquest fet. Fa poc, en un tuit, deia: “Quants morts més, encara, abans d’adonar-nos que amb ells mor també la nostra civilització”?

La mateixa alcaldessafa gairebé tres anys, davant de la mort d’onze immigrants ofegats, va escriure una carta oberta, de la qual són els paràgrafs següents:

“Podria fer moltes preguntes avui, però ho resumiré tot en una: fins quan caldrà que ampliem una vegada i una altra el cementiri de la meva illa?

No entenc que una tragèdia com aquesta algú la pugui considerar normal. Com és possible no obsessionar-se amb la mort d'aquesta gent? Avui han estat onze persones, entre les quals vuit dones joves i dos nens, d'onze anys i tretze. Tots morts durant un viatge que havia de ser l'inici d'una nova vida.

M'indigna aquest sentiment de quotidianitat que sembla haver-se instal·lat al món. M'escandalitza el silenci d'una Europa que ha rebut el premi Nobel de la pau i és capaç de restar callada davant una tragèdia que ja ha fet més morts que la majoria de les guerres.

Estic cada cop més convençuda que la política d'immigració europea considera aquest balanç de vides humanes com una manera de moderar el flux migratori, fins i tot com un mitjà de dissuasió.

El viatge amb vaixell d'aquestes persones és la seva única esperança. I crec que per a Europa la seva mort és un motiu de vergonya i deshonor.

Per això vull que tothom sàpiga que a Lampedusa, a nosaltres, ens correspon el deure de tractar aquestes persones amb dignitat i així donar una mica de dignitat al nostre país i a tot Europa.”

Enllaç: VILAWEB

23a CAMPANYA UNESCO: SUMANT SOMRIURES

EN LA MORT D’EDUARDO GALEANO

Ha mort, als 74 anys, Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià, veu del Sud, des d’Amèrica Llatina.

Periodista, sempre compromès amb la realitat del seu país, del seu continent i de la lluita contra l’opressió a tot el món, la seva escriptura combinava el reportatge amb la ficció, l’anàlisi política junt amb la referència històrica.

Dotat de gran lucidesa, els seus textos busquen la crítica a través de la paradoxa.

La memòria i les causes sobre les quals va escriure Galeano continuaran vives mentre hi hagi lectors i lectores que les facin seves.


GALEANO, Eduardo. Patas arriba. Madrid: Siglo XXI, 19994.

“La publicidad manda consumir y la economía lo prohíbe. Las órdenes de consumo, obligatorias para todos pero imposibles para la mayoría, se traducen en invitaciones al delito.” (p. 25)

“Países en desarrollo es el nombre con que los expertos designan a los países arrollados por el desarrollo ajeno.” (p. 37)

“‘La justicia es como las serpientes: solo muerde a los descalzos.’ (Monseñor Óscar Arnulfo Romero).” (p. 79)

“Según confiesan los datos del US Public Health Service, son blancos ocho de cada diez consumidores de drogas, pero sólo hay un blanco cada diez presos por drogas.” (p. 133)

“La verdad está en el viaje, no en el puerto. No hay más verdad que la búsqueda de la verdad.” (p. 336)


GALEANO, Eduardo. Ser como ellos. Madrid: Siglo XXI, 1992.

“’Detrás de todo gran hombre, hay una mujer.’ Frecuente homenaje, dudoso elogio: reduce a la mujer a la condición de respaldo de silla.” (p. 10)

“En cambio, ¿quién conoce, en los Estados Unidos, a Charles Drew? No es que la historia lo haya olvidado: simplemente, nunca lo conoció. Sin embargo, este científico salvó muchos millones de vidas humanas desde que sus investigaciones hicieron posible la conservación y transfusión del plasma. Drew era director de la Cruz Roja de los Estados Unidos. En 1942, la Cruz Roja prohibió la transfusión de sangre de negros. Entonces Drew renunció. Drew era negro.” (p. 12)

“Vinieron. Ellos tenían la Biblia y nosotros teníamos la tierra. Y nos dijeron: ‘Cierren los ojos y recen’. Y cuando abrimos los ojos, ellos tenían la tierra y nosotros teníamos la Biblia.” (p. 23)


GALEANO, Eduardo. Las palabras andantes. Del Chanchito, 1993

“Ella está en el horizonte -dice Fernando Birri-. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.”

CAMPANYA UNESCO 2015: MACROACTIVITAT

Aquest any estem portant a terme la 

23a CAMPANYA UNESCO: SUMANT SOMRIURES!

Quin és l'objectiu d'aquesta campanya? 

- Conèixer de prop i sensibilitzar sobre les vulneracions de drets i l'exclusió que milions de persones pateixen als barris de barraques, slums, de Mumbai.

- Col·laborar amb Somriures de Bombai que és una ONG que centra la seva acció en la lluita pacífica contra la pobresa i a favor dels Drets Humans d'aquesta ciutat.

Quines activitats farem en relació a la campanya?

- Sensibilització des de la tutoria.

- Xerrada a càrrec de l'ONG Somriures de Bombai a l'alumnat de 1r de Batxillerat el dia 15 d'abril a les 13:00.

- Recollida de diners que es destinaran a l'ONG Somriures de Bombai.

- Macroactivitat, que la farem a l'edifici de secundària el dia 29 d'abril a les 12:30.

En què consistirà la Macroactivitat?

El dia 29 d'abril a les 12:30 l'alumnat, el professorat i el PAS farem un lip-dub relacionat amb Mumbai, la Índia, els Drets Humans, la solidaritat, la cooperació i la igualtat d'oportunitats entre les persones.

Què és un lip-dub?

Ja tenim experiència, mireu el que vam fer l'any 2011:

Quina cançó farem servir?

La cançó que farem servir es diu "Somriures" i és del grup Xeic.

Com ens organitzarem?

1. Els tutors rebran un correu electrònic on se'ls informarà del lloc que ocuparà el seu grup-classe (farem el mateix recorregut que vam fer al lip-dub de l'any 2011).

2. Tenint en compte el lloc, el tutor i el grup-classe pensaran un ball o acció entre tots.

3. La setmana abans el Grup Unesco s'anirà informant del que feu cada grup perquè aquell dia la persona que porta la càmera sàpiga què feu per decidir com filmar.

Que farem aquell dia?

1. Ens trobarem a l'aula del grup-classe amb l'alumnat.

2. Farem la recollida de l'euro i les signatures com cada any i ho baixarem al vestíbul.

3. Entregarem el material (si en feu servir) a l'alumnat (papers de colors, mocadors de colors, confeti, serpentines, cartells...) i recordarem la coreografia o acció.

4. Anirem al lloc que tenim assignat dins del recorregut del lip-dub, tots hem d'estar al lloc a les 12:50.

Així que, tan bon punt ja sapigueu on estareu situats, 

ja podeu pensar i assajar la vostra acció dins del lip-dub!

CAMPANYA UNESCO 2015

 PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA DE COOPERACIÓ 2015: 

SUMANT SOMRIURES! 

MUMBAI, ÍNDIA. Somriures de Bombay.

Comencem la 23a campanya de solidaritat com a membres que som de la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO (XEAUC). Aquesta campanya té com a objectiu conèixer de prop i sensibilitzar sobre les vulneracions de drets i l'exclusió que milions de persones pateixen als barris de barraques, slums, de Mumbai i col·laborar amb Somriures de Bombai que és una ONG que centra la seva acció en la lluita pacífica contra la pobresa i a favor dels Drets Humans d'aquesta ciutat.


Fem-nos una idea de com és la ciutat de Mumbai:

Com es va impulsar l' organització Somriures de Bombai? Escoltem en Jaume Sanllorente: 

Concretament, l'ONG Somriures de Bombai centra els seus projectes en el marc de l'educació, la salut i el desenvolupament socioeconòmic:

- EDUCACIÓ: 

L'escassetat de recursos econòmics i les condicions de vida de moltes famílies, sumades a la falta d'oportunitats, dibuixen un panorama tan complex en els slums de Mumbai que, de vegades, obliguen els menors a obtenir recursos per si mateixos, ja sigui treballant o pidolant. Aquesta situació s'agreuja en molts casos, ja que molts nens i nenes treballen en condicions d'explotació o cauen en mans de xarxes de tràfic infantil. La tasca de Somriures de Bombai en l'àmbit de l'educació té com a objectiu obrir les portes a les oportunitats.

- SALUT:

La salut és un dret humà fonamental, un bé que ha de ser accessible a tots i totes, indistintament dels nivells de renda o altres formes de discriminació.
Somriures de Bombai, al costat de l'Hospital Holy Spirit, porta a terme un programa de diagnòstic, accés al tractament i suport psicosocial i seguiment de menors afectats pel càncer. A més, mitjançant els Camps de Salut lluiten contra  aquelles malalties evitables en les comunitats més desfavorides de Mumbai.

- DESENVOLUPAMENT SOCIOECONÒMIC:

Entre les diferents formes de discriminació patides per les dones es troben la manca d'una educació adequada, la pobresa, el difícil accés a una adequada assistència sanitària, un desigual repartiment dels recursos o la dependència financera. Un deficient nivell educatiu és el principal factor responsable de l'alt grau d'atur i els baixos salaris que pateixen les dones. En aquest àmbit Somriures de Bombai també treballa per obrir les portes a l'empoderament i a les oportunitats.

Veiem un resum dels projectes que porten a terme:

Des de l’escola, com els anys anteriors, a partir del mes d'abril, farem un treball de sensibilització i, també, una recaptació de diners per donar suport a aquesta organització.

Visita a l'Institut de Ciències Fotòniques

Sota el lema Make light work (fem que la llum treballi) l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) és una de les institucions de recerca punteres del nostre país. Amb motiu de l’Any Internacional de la llum i de les tecnologies basades en la llum, la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO de Catalunya va organitzar una visita a les instal·lacions d’aquest centre situades al Parc Mediterrani de la Tecnologia a Castelldefels.

Els fotons són les partícules de llum que sorgeixen de les radiacions electromagnètiques i des de la segona meitat del segle XX s’estan desenvolupant diferents aplicacions. A l’ICFO agrupen les seves investigacions en tres àmbits: salut, energia i informació. Inaugurat el 2002, l’ICFO ha esdevingut un institució de referència mundial dins aquest camp. A les seves instal·lacions hi treballen uns 250 científics i aproximadament 50 persones dedicades a la gestió. Està vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya i al seu entorn han sorgit diferents iniciatives de transferència de tecnologia a la indústria.

La visita

La visita va començar amb una presentació de l’institut recolzada en el vídeo Fotonitza’t!. D’entre les aplicacions mèdiques es va destacar la línia de recerca de detecció i prevenció del càncer mitjançant nanopartícules d’or unides a anticossos capaços d’adherir-se a cèl·lules tumorals. L’anàlisi del comportament de la trajectòria dels raigs de llum en un mostra de sang ajudaria a detectar el risc de metàstasi. Per altra banda, fent incidir llum sobre el cos humà amb les cèl·lules tumorals acoblades a l’or produeix una hipertèrmia (escalfament) que les destrueix sense provocar efectes secundaris o atacar altres teixits (veure vídeo).

Pel que fa al medi ambient, es va ressaltar el desenvolupament de materials transparents o translúcids capaços de transformar l’energia solar en electricitat. D’aquesta manera es pretén utilitzar-los en finestres per substituir les poc estètiques plaques solars. La dificultat que es troben en aquest terreny rau en el fet que els materials orgànics són fàcilment deteriorables a la intempèrie. Sobre la fotònica aplicada a la tecnologia de la informació només es va citar l’actual impacte i desenvolupament de les fibres òptiques i les possibilitats que pot oferir en terrenys com la seguretat.

La visita va continuar amb la realització de tres tallers, de manera que es mostrava així l’oferta per als centres educatius i l’alumnat de les diferents etapes. Vam fer light painting (pintura amb llum), jocs amb miralls i polaritzadors, observació de curiositats al voltant de la refracció o una explicació detallada de la sala neta on el nivell de partícules a l’aire ha de ser mol baix per no malmetre els diferents treballs que s’hi fan.

L'anècdota

Un cop ja sortíem ens vàrem trobar amb una exalumna de la nostra escola que fa la tesi doctoral allí. El seu treball es centra en el camp de l’attociència, és a dir, fa recerca a una escola de mil milionèsimes de mil milionèsima de metre.

8 de març: Dia Internacional de la Dona

El proper diumenge és 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Des de fa molt anys a l'Escola Joan Pelegrí celebrem aquest dia amb activitats de conscienciació per a l'alumnat i el professorat. Aquest any les durem a terme dilluns dia 9. El text que pot llegir-se en aquesta entrada és el que utilitzem tots els anys per recordar l'origen d'aquesta diada.

En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets; els més coneguts:

- La vaga i posterior manifestació de les obreres del sector del tèxtil novaiorquès el 27 de setembre de 1909

- L’incendi d’una fàbrica tèxtil el 25 de març de 1911, també a Nova York

En el sector tèxtil, les dones constituïen la majoria de mà d’obra. Les condicions en què treballaven eren deplorables. La jornada laboral era de vuit del matí a sis del vespre, amb un descans de mitja hora per menjar. Les hores de treball setmanal, que normalment eren cinquanta-sis, podien arribar fins a les setanta en les dates de major activitat.

El 27 de setembre de 1909 s’inicia una vaga que fou seguida majoritàriament. La vaga es donà per finalitzada el 15 de febrer de 1910. Els resultats aconseguits foren desiguals; 339 empreses van pactar millores amb les seves treballadores i 13 no van arribar a cap acord.

El 25 de març de 1911 es va incendiar una de les empreses que no havien arribat a cap pacte, encara que es desconeixen els motius exactes de l’incendi. Sí que es creu que el resultat de la catàstrofe va ser pitjor perquè els propietaris de l’empresa van tancar les portes creient que amb la confusió les treballadores podien robar gènere. El saldo de la tragèdia van ser 146 persones mortes, la majoria dones entre el 16 i els 24 anys.

Encara que aquests fets van ser importants en la lluita de la dona per la igualtat de drets, és cert que el Dia Internacional de la Dona està lligat als moviments obrers i als partits socialistes dels Estats Units i Europa.

Les dones del partit socialista nord-americà van ser les primeres a instaurar el Woman’s Day o Dia de la Dona, unes jornades de reflexió i acció. La primera va tenir lloc el 3 de maig de 1908 a Chicago i reivindicava el sufragi femení que no van aconseguir fins el 1920.

A Europa, Clara Zetkin (1857-1933), líder de les socialistes alemanyes, proposa l’any 1910 a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, a Copenhague, instaurar el Dia Internacional de la Dona que es va celebrar per primera vegada el 19 de març de 1911; a més del dret a votar i a ocupar càrrecs públics, demanaven el dret a treballar sense discriminació laboral.

El dia exacte de celebració va anar canviant, fins que l’any 1914, (segons algunes fonts) i el 1917 (segons altres) s’institueix definitivament el 8 de març. Hi ha més possibilitats que el 8 de març s’escollís a partir de 1917 lligant el dia amb una manifestació i amotinament de dones a Rússia exigint la dimissió del Tsar.

Des de l’any 1977 l’ ONU va plantejar a l’Assemblea General que tots els estats donessin suport a aquesta iniciativa.

El color lila, associat a la lluita feminista, sembla que pot venir del color de la roba de treball de les dones del tèxtil novaiorquès.

La lluita pels drets de les dones s’ha de plantejar a diari, però com que encara queda molt camí a recórrer, és important que hi hagi un dia fix a nivell mundial per la conscienciació i la reflexió sobre tot el que queda pendent per aconseguir

Àrea de Ciències Socials
Escola Joan Pelegrí