dimecres, 1 de juny del 2016

“Arran de pell” concert de Galo & Band




Dijous 26 de maig Josep M. Galofré i la seva banda (Galo & Band) van protagonitzar el concert solidari per recaptar fons pel Centre de Serveis de Canpedró, entitat amb la qual estem col·laborant durant aquest curs sota el lema: “Donem-nos un cop de mà!”



El concert va començar amb la lectura d’un manifest titulat “Per als joves i l’escola”, llegit per Teresa Villoro, presidenta de la Fundació Canpedró, acompanyada per representants dels voluntaris i voluntàries del centre (podeu llegir el manifest en la següent entrada d’aquest blog).

A continuació, es va veure el vídeo amb el making off de la cançó que dóna nom al concert, “Arran de pell”. I seguidament, van aparèixer a l’escenari els components de la banda i el Josep Maria, entre els aplaudiments del públic.

Les cançons d’aquest quart concert del Galo a l’escola es van anar succeïnt. Entre cançó i cançó, va anar explicant històries sobre l’origen o la intenció de les lletres. Cançons noves i velles, i noves versions, com la que Èlia Riudavets, debutant amb el grup en aquest concert, va fer del tema “Creix” del Josep M.

El concert va acabar amb diferents bisos i amb agraïments cap a les persones que l’han acompanyat en aquest trajecte de tants anys i per l’equip tècnic que va fer possible l’actuació.

L’acte va recollir 446€ de les aportacions voluntàries dels assistents.






Grup UNESCO



FOTOS: Gisela Jané

dijous, 5 de maig del 2016

Més Macroactivitat 2016



Mentre esperem el vídeo de la Macroactivitat podem veure les fotografies del dia i escoltar l'entrevista a Judith Casadesús (professora i tutora del Grup UNESCO) i Mar Sans (alumna de 2n Batxillerat, membre del Grup UNESCO i voluntària de Canpedró).

Enllaços:

Fotografies Macroactivitat 2016
Entrevista a Sants3Ràdio


divendres, 22 d’abril del 2016

La Macroactivitat 2016 a BTV

Divendres 15 d'abril les càmeres de BTV van ser presents a la cadena humana que vam fer unint l'escola amb Canpedró. El resultat del que van filmar i les entrevistes realitzades va ser aquesta notícia inclosa en el seu informatiu.

Si voleu saber més sobre la Campanya, la Macroactivitat i la recaptació obtinguda, podeu llegir les notícies publicades en el web de l'escola:

Cadena humana i Manifest de Canpedró
Xifres Campanya UNESCO 2016

divendres, 15 d’abril del 2016

Manifest de Canpedró




Aquest és el Manifest que es llegirà avui a les aules de Secundària abans de sortir al carrer a fer la cadena humana i que es lliurarà a l'edifici de l'Alcaldia en suport del Centre de Serveis Canpedró.


L’alumnat de 4t ESO i 2n Batxillerat de l’Escola Joan Pelegrí, en representació dels nostres companys i companyes d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de l’Escola, hem redactat aquest Manifest de Canpedró a partir de conèixer l’acció duta a terme pel Centre de Serveis Canpedró.

En aquest centre es fan projectes d’inserció laboral, menjador social, servei de bugaderia i higiene personal, reforç escolar i casals durant els períodes de vacances de les escoles. 

En primer lloc, CONSTATEM que l’actual situació socioeconòmica del país ha causat un deteriorament del nivell de vida de diversos col·lectius, com ara immigrants, gent de la tercera edat, gent aturada o famílies amb pocs recursos. Això ha portat a l’augment de la necessitat d’associacions com Canpedró. 

En segon lloc, CONSIDEREM que tot i les ajudes que ofereixen aquests centres no són suficients, ja que aquests tenen certes mancances, com falta de recursos o instal·lacions insuficients.

Finalment, PROPOSEM que es conscienciï a la població de l’existència d’aquests tipus d’associacions i de la feina que duen a terme. 

Que s’ofereixin més oportunitats de treball a les persones en atur sense cap distinció de procedència, gènere o situació econòmica. 

L’existència de més cursos de formació gratuïts o més assequibles que permetin la inserció laboral.

La priorització de pressupostos per millorar l’estat del benestar, per tant el nivell de vida de les persones.

Facilitar un espai perquè s’ampliï la possibilitat d’oferir més serveis per part de Canpedró.


I perquè en quedi constància signem en representació de l’alumnat de l’Escola Joan Pelegrí.


Barcelona, 15 d’abril de 2016


Alumnat redactor del Manifest: Aina Company (4tB), Ageric Molias (4tD), Arnau Carod (4tF), Lia Ros (2nC), Marta González (2nD), Maria Corbalan (4tB), Albert Pina (4tD), Bruna Nicolau (4tF), Mar Sans (2nC) i Neus Vives (2nD)










dimarts, 5 d’abril del 2016

MACROACTIVITAT 2016: CADENA HUMANA FINS A CANPEDRÓ


DIA: Divendres 15 d'abril a les 12:00.


· QUE FAREM? 

MANUALITAT + CADENA HUMANA FINS A CANPEDRÓ


    1.) De 12:00 a 12:25. Farem una sardana l'aula i recollirem els 1,5 euros que portarà cada alumne.
(El professorat que estarà a l'aula haurà de passar abans per la Sala de Profes del segon pis per agafar el sobre, on està indicat el seu grup-classe i hi haurà tot el material per fer la sardana).


     2.) A les 12:25. Baixarem amb l'alumnat al vestíbul on deixarem la sardana i la bossa amb els euros a l'urna (uns voluntaris penjaran totes les sardanes al sostre del vestíbul) i ens dirigirem amb l'alumnat del grup-classe al tram indicat de la cadena humana. 
L'ALUMNAT D'ESO HA DE MARXAR AMB LA MOTXILLA I AIXÍ NO HAN DE TORNAR A L'ESCOLA.

    3.) A les 12:45 els càmeres filmaran la cadena humana i fins que no ho indiqui el professorat de les armilles grogues no ens mourem.

* Durant la Cadena Humana un grup d'alumnes llegiran un Manifest, fet per l'alumnat de 4t d'ESO, a la Seu del Districte.

* Els usuaris de CANPEDRÓ s'afegiran, entre nosaltres, a la cadena humana al carrer Sant Crist.

    4.) A les 13:25 quan ja s'hagi gravat i es donin les indicacions per acabar la cadena els grups de Batxillerat tornaran a l'Escola amb la consigna de pujar tranquil·lament per les escales.


COM ES FA UNA SARDANA?






QUIN SERÀ EL RECORREGUT? 




A QUIN TRAM VAIG (de forma general)?

2n de Batxillerat




1r d'ESO




2n d'ESO




3r d'ESO




4t d'ESO



1r de Batxillerat i C ICLES






DE QUIN LLOC A QUIN LLOC VA EL MEU GRUP-CLASSE (en concret)?





QUINA CANÇÓ SONARÀ UN COP HAGUEM FET EL VÍDEO?

dimarts, 29 de març del 2016

Vídeos Campanya UNESCO 2016


1r. Vídeo: Un plat per avui, un servei pel demà (4'14")

[En aquest vídeo podeu veure, a través d'imatges i música, el dia a dia de Canpedró, tant les persones que hi col·laboren com els usuaris del centre de serveis]






2n. Vídeo: Els rostres de la crisi (11')

[Històries de vida de persones afectades per la crisi a l'any 2010 a València, però que es pot traslladar perfectament a la Barcelona del 2016, és a dir, als usuaris de Canpedró, per entendre com han arribat a ser usuaris d'aquest centre de serveis]


dijous, 3 de març del 2016

L’alumnat de 5è al Premi Drets Humans



Com els darrers anys l’alumnat de 5è de Primària de l’escola va participar en l’acte de lliurament dels Premis Drets Humans de Secundària.

L’alumnat de 5è hi va prendre part exposant els treballs realitzats en motiu de la celebració del DENIP (Dia Escolar de la Noviolència i la Pau).

A l’escola van treballar la situació de les persones refugiades a partir d’un informatiu de l’Info-K i intentant imaginar-se quina mena de sentiments poden tenir, en van elaborar un llistat i van justificar-ne l’elecció.

A més, van llegir el conte infantil El monstre de colors d’Anna Llenas, del qual van treure la idea de posar, en els pots específics de diferents sentiments, unes imatges de vivències seves, cosa que els va fer fer una associació amb els sentiments de les persones refugiades, o bé una imatge que havien vist que els ho va fer relacionar. A cada imatge del pot hi havia l’explicació del perquè l’havien triada.

Per acabar l’acte, dotze alumnes de 5è, en representació del grup, van pujar a l’escenari a llegir i ensenyar el conte El monstre de colors. Van ser Alba Cadenas, Àlex Cordón, Carla Roig, Gabriel Calvo, Íker Bayo, Joan López, Laia Queral, Marta Comellas, Mercè Manciñeiras, Miquel Cardona, Núria Tévar i Robert Carbajal.

 

dimarts, 1 de març del 2016

Dia de la Dona 2016



A més:

- dimecres 9 de març a les 18h, a la Sala d'Actes de l'edifici de Secundària de l'escola, pel·lícula-col·loqui: Clara Campoamor. La mujer olvidada
- fins al 18 de març al vestíbul de l'escola de secundària podeu veure l'exposició "Clara Campoamor, les dones també voten" (en motiu del 85è aniversari del vot femení)

divendres, 19 de febrer del 2016

Acte de lliurament del 27è Premi Drets Humans


El 9 de febrer de 2016 es va lliurar el 27è Premi Drets Humans al qual es presentaven treballs realitzats el curs 2014-2015 per l’alumnat d’ESO i Batxillerat.

Els treballs estaven dividits en tres categories: plafons realitzats per l’alumnat de 3r d’ESO, powerpoints fets per l’alumnat de 4t d’ESO (Premi Ciberacció) i treballs de recerca de l’alumnat de 2n batxillerat (Premi UNESCO). Aquest any es va lliurar, també, el tretzè Premi Eantopia destinat a premiar el treball que, en qualsevol de les categories, mostri de forma més clara la idea que “Un món millor és possible”. A més, enguany es va lliurar per divuitena vegada el Premi Joan Pelegrí, destinat a l’alumnat que ha treballat continuadament en relació als Drets Humans i no han estat premiats en ocasions anteriors o bé a persones de l’entorn de l’escola que han destacat pel seu suport als Drets Humans.

L’acte es va dur a terme a la Sala Víctor Trías –sala d’actes de l’edifici de Secundària- amb l’assistència de l’alumnat finalista, professorat i altres persones vinculades a l’escola i a la Fundació Cultural Hostafrancs. Era present a l’acte, com els anys anteriors, l’alumnat de 5è de primària, dels quals hi havia exposats uns treballs sobre la pau que havien confeccionat amb motiu del DENIP. Destaquem, també, la presència del Sr. Joan Sanromà, conseller d’Educació i Gent Gran del Districte Sants-Montjuïc, i de la Sra. M. Dolors Martínez, inspectora de l’ escola.

Va conduir l’acte Mònica Pardo, professora de Secundària de l’escola, que va explicar el sentit dels premis, va tenir un record pel drama dels refugiats, la pitjor crisi migratòria des de la Segona Guerra Mundial, va presentar els membres del Jurat que ella presidia i va explicar l’ordre de l’acte. Va fer esment d’Alfons Banda, a qui el premi d’enguany feia un petit homenatge. D’ell va recordar que l’any 1983 va crear, junt a un petit grup de persones, la Fundació per la Pau, actualment FundiPau amb l’intenció de treballar a favor d’una cultura de la Pau, i també que fou inspirador de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau). Admirador de Gandhi, seva és l’afirmació “el nostre objectiu és l’eradicació de tota violència sociopolítica, independentment de qui la practiqui, perquè ja és hora de reconèixer que és absolutament impossible construir un món més humà sense renunciar a la violència com a element modificador o constructor de realitats socials”.



A continuació va intervenir Jaume Sanllorente, president de l’ONG Sonrisas de Bombay. Jaume Sanllorente va començar agraint la seva participació com a membre del Jurat pel fet d’haver pogut valorar treballs com els finalistes i va felicitar l’escola pel fet de promoure els valors que hi ha en els Drets Humans entre l’alumnat.

Va explicar que porta més de 10 anys treballant a l’Índia, a Bombay. Va fundar Sonrisas de Bombay davant del sentiment d’injustícia en veure com els Drets Humans es vulneraven de forma agressiva, una ciutat on més de la meitat dels seus 20 milions d’habitants viuen en extrema pobresa en la zona dels slums, zones de barraques, on les famílies viuen privades dels drets més bàsics, com l’educació, la salut i la vivenda. La feina és també molt precària i sovint, si té sort, consisteix a recollir escombraries per després revendre-les a empreses de reciclatge, i si no, a treballar per màfies que els utilitzen per obtenir diners o són venuts per ser explotats.

Sonrisas de Bombay, com a resposta a tot això, ha implementat programes d’educació, salut i desenvolupament socioeconòmic. Van començar en un petit orfenat amb 40 nens, ara dóna feina a 150 persones i ha donat sortida a 8000 persones a través d’aquests projectes.

Jaume Sanllorente va acabar animant els presents a desenvolupar la seva responsabilitat per fer que el món sigui un lloc millor.

Posteriorment, Àngels Puig, del Departament d’Administració de l’escola, com a secretària del Jurat, va procedir a la lectura del veredicte del Premi -que reproduïm a continuació - i es va dur a terme el repartiment de diversos objectes procedents de comerç just als premiats/des en les diverses categories.

Com a cloenda, Mònica Pardo va felicitar els guanyadors i finalistes i va explicar l’origen dels objectes que es van donar com a premi. També, com a primícia, va anunciar que aquest any l’escola cooperaria amb el Centre de Serveis Canpedró.  Finalment, i per acabar l’acte, uns representants de l’alumnat de 5è van llegir el conte El monstre de colors, que formava part del treball realitzat sobre els sentiments que els produïa la situació de les persones refugiades.




Relació de treballs i d’alumnat premiat:

27è Premi DRETS HUMANS (ex aequo)

Encadenades de Maria Rodríguez, Marina Morgado i Judith Navarro

No hi ha dret! de Clàudia Martí, Preeti Ramchandani, Aylén Curbelo i Ànnia Adsuar

8è Premi CIBERACCIÓ

Consumim el món poc a poc de Manuel Barba i Martín Ferrer

24è Premi UNESCO

Jo també sé riure, em va dir en Manel de Sara García

13è Premi EANTOPIA

Micromasclismes de Alba Hermoso, Aina Mariné, Ariadna Moreno i Aitana Pérez

18è Premi JOAN PELEGRÍ

Èlia Pons


Fotografies: Jana Pérez

dilluns, 25 de gener del 2016

Escola d'Acollida de l'Ateneu Montserrat

Publiquem a continuació un resum de la comunicació realitzada per Susana Sánchez, professora jubilada, formadora voluntària, de l’Escola d’Acollida de l’Ateneu Montserrat. Aquesta comunicació va presentar-la a la Trobada convocada per Compromiso por Asturias el 30 de novembre de 2015 a Oviedo. El títol del seu text va ser: Acogida de la población inmigrante en Barcelona. Un estudio de caso: el Ateneo Montserrat. Publiquem el resum en castellà, que és la llengua en la qual es va presentar.

L'autora d'aquest text, Susana Sánchez, en una classe
La sociedad actual se enfrenta a transformaciones constantes a nivel planetario entre las que se encuentra, sin duda, el fenómeno migratorio y su creciente celeridad.

Para los países receptores ello supone nuevos retos de enorme importancia, entre los que destaca la integración cultural de colectivos formados por personas de distintos orígenes, culturas y características. Convivir con la interculturalidad y a la par crear estrategias que faciliten tanto la integración social de los inmigrantes y su inserción entre la población autóctona, ha propiciado que diferentes ONG, entidades asociativas y algunas Administraciones, estén creando ámbitos de trabajo muy diversos: docente, jurídico, sanitario, de acogida, etc.

Barcelona cuenta con una “Red de Acogida y Acompañamiento” para atender a los colectivos inmigrantes ya sean legales o en situación irregular, y recoge toda una normativa que desarrolla la estrategia para poder atender las diferentes necesidades. Se trata de poner en combinación las actuaciones de los servicios municipales con las acciones que se llevan a cabo en los diez distritos de la ciudad y con las tareas de las diferentes y muy numerosas entidades privadas. El objetivo es triple: favorecer la cohesión social, la convivencia en la ciudad y asegurar la integración. Un pilar básico de estas políticas de acogida es el aprendizaje de las lenguas cooficiales, ya que conocerlas facilita un verdadero proceso de integración a la par que amplía las posibilidades a la hora de encontrar trabajo. 

La Red de Acogida y Acompañamiento nació de la necesidad. En cada barrio fueron apareciendo entidades del tercer sector, tanto civiles como religiosas, muy preocupadas por la gran cantidad de inmigrantes que de forma creciente iban asentándose como podían en los distintos barrios. Ofrecerles acogida, orientarles y atender a sus necesidades puso pronto en evidencia la necesidad de una coordinación, y es entonces cuando se le pide al Ayuntamiento que mire de institucionalizar este trabajo voluntario. 

Alumnat de l'Escola d'Acollida
Dentro del organigrama aparece la “Coordinadora de la Lengua” que agrupa a asociaciones, entidades e instituciones que ofrecen clases de castellano, catalán, alfabetización, conversación…. En la actualidad son 178 las entidades agrupadas que ofrecen clases de ambos idiomas, casi todas de forma gratuita y que se encuentran repartidas por los distritos, especialmente en los del extrarradio.

Entre las 178 entidades está el “Ateneo Montserrat de la Fundación Cultural Hostafrancs” situado en el barrio de Hostafrancs del distrito de Sants-Monjuic.

Este Ateneo tiene su origen en 1904 como centro de acogida para niños y jóvenes pobres del barrio, el Centre Montserrat Xavier, en un barrio obrero que entonces tenía una población que en su mayoría, un 66%, era analfabeta. El objetivo era ofrecer no sólo un espacio de recreo y catequesis sino también una educación a los niños que no podían recibirla. Llegó a acoger más de 100 niños y, además del personal voluntario, contó con la ayuda desinteresada de jóvenes provenientes de familias ricas de Barcelona.

El espíritu de aunar enseñanza y acogida de las personas más vulnerables lo ha mantenido hasta hoy, y por eso, en el momento en que la inmigración empezó a ser un fenómeno creciente, atender a ese colectivo pasó a ser un objetivo más. Respondiendo a ello, en 1996 un grupo de mujeres del Ateneo crearon un espacio de encuentro para mujeres marroquíes a fin de facilitarles una mejor inserción en el día a día de sus nuevas residencias, y lo hicieron a través de clases de cocina, charlas sobre costumbres, compartir la vida del barrio, y conocimientos del idioma. Posteriormente, y debido a una demanda creciente, se abrió un aula para hombres, y se fue trabajando como mejor se pudo hasta el año 2003, cuando el grupo Unesco de la escuela Joan Pelegrí, que utiliza el mismo espacio físico de l’Ateneu, inició un proceso de colaboración con la Escuela de Acogida de Inmigrantes, colaboración que hoy sigue prestando con la ayuda del alumnado de 4Eso que participa llevando a cabo una experiencia de aprendizaje y servicio, y que además cedió, y cede, algunas de sus aulas para que puedan impartirse clases de catalán y castellano. Ambos idiomas los enseñaron durante los primeros años y hasta hace muy poco, un grupo de voluntarios, pero en la actualidad, de la enseñanza de catalán se ocupa el profesorado del “Consorcio para la Normalización Lingüística”, y de la acogida, acompañamiento y enseñanza de castellano se sigue ocupando el grupo de voluntarios. Las clases de catalán se imparten los lunes y miércoles y las de castellano los martes y jueves ambas de de 6 a 8 de la noche. 

Pilar González, professora voluntària, amb un grup d'alumnes


En el presente curso el grupo de voluntarios está formado 22 personas, algunas son antiguos maestros o profesores, hoy jubilados, y otros provienen de muy distintas profesiones, y un grupo de estudiantes de 4deESO, realizan la experiencia de aprendizaje y servicio atendiendo el jardín de infancia mientras sus padres asisten a clase. 

A cada curso escolar asisten unos 300 o más inmigrantes, un centenar cada trimestre. Este primer trimestre los matriculados son de 20 nacionalidades distintas siendo tres los colectivos más numerosos: marroquíes, indios y paquistaníes, que a su vez son los colectivos más numerosos en el barrio. 

Cuando se matriculan por vez primera se les agrupa en función de sus conocimientos y se les asigna uno de los cuatro niveles: Inicial 1, Inicial 2, Intermedio y Superior. Existen dos grupos más, un grupo de Refuerzo individual y otro denominado “ Mujer y cultura” que atiende a las mujeres que prefieren trabajar entre ellas elementos de identidad. 

Todos los alumnos han de asistir a un mínimo de 45 horas de castellano y 45 de catalán para poder obtener un Certificado de Asistencia que les permita conseguir el NIE (Documento de Identidad de Extranjeros) sin el cual no pueden acceder a otros documentos como, por ejemplo, el certificado de residencia. No todos los alumnos están indocumentados, algunos vienen al centro para aprender y otros, que están en paro o buscando un primer trabajo, pueden utilizar el certificado como un mérito mas a la hora de legalizar su situación o solicitar cualquier ayuda. 

Además el Ateneo, dentro del plan de acogida, ofrece cada curso otras actividades como una salida para conocer Barcelona, -la mayoría conocen poco más que su barrio- y charlas dadas por técnicos en acogida y acompañamiento del Ayuntamiento de Barcelona y técnicos del Instituto Catalán de la Salud, sobre temas que puedan ser de su interés.

Alumnat que assisteix a l'Escola d'Acollida

Este ejemplo de buenas prácticas que presentamos está dando muy buenos frutos. No es un camino de rosas, funciona porque hay voluntad, trabajo y esfuerzo, pero ofrece también compensaciones, ninguna monetaria, pero sí muchas afectivas y de satisfacción personal. El alumnado son personas muy respetuosas, interesadas y agradecidas, conscientes de la oportunidad que se les ofrece. En el aula tienen, tenemos todos, la oportunidad de contactar con costumbres, valores y realidades muy diferentes, y todos salimos enriquecidos.


Para terminar permítanme que les muestre una nota que una compañera voluntaria nos remitió cuando por motivos familiares tuvo que dejar el centro: “El tiempo que he compartido con “las mujeres” ha sido muy provechoso, me han enseñado muchas cosas, muchos valores…. Como viven en familia, las ganas de aprender, de vivir. Son fuertes y valientes y a pesar de lo que les pueda costar el cambio no se quejan nunca, siempre están contentas, en definitiva están vivas. Una experiencia del todo muy positiva, tanto para ellas como para mí”.

Susana Sánchez, formadora voluntaria de l’Escola d’Acollida de l’ Ateneu Montserrat