El 14 d’abril passat, el grup islamista radical Boko Haram (que vol dir 'La cultura occidental és prohibida per l'islam') , va segrestar 223 nenes en una escola al nord-est de Nigèria.
El fet no va ser anunciat pel president, Goodluck Jonathan, fins al cap de tres setmanes, el 5 de maig, quan va negar que hi hagués cap negociació en curs amb els segrestadors.
El fet ha despertat la solidaritat internacional i tant les xarxes socials, amb l’etiqueta #BringBackOurGirls ('torneu-nos les nostres noies'), com polítics d’alt nivell, entre els quals Barak i Michelle Obama, estan fent campanya per resoldre aquest fet.
Darrerament, alguns articles apareguts a la premsa han cridat l’atenció sobre el rerefons del segrest de les nenes i certs interessos que hi hauria al darrere de la campanya internacional.
Sense negar el fet que un segrest massiu com aquest amb l’amenaça de venda d’aquestes noies com a esclaves és una gravíssima violació dels Drets Humans, ens ha semblat important possibilitar l’anàlisi de la situació a Nigèria per comprendre l’abast de la qüestió.
Adjuntem tres textos: el de la periodista Sílvia Cóppulo, que insta a la solidaritat i a l’actuació, un article de l’escriptora Lucía Etxebarria, publicat originalment al diari “Ara”, molt crític amb els interessos occidentals com a rerefons de la difusió d’aquesta notícia i, finalment, un escrit d’anàlisi sobre la situació a Nigèria aparegut a Vilaweb.
Enllaços:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada