Article xerrada Arcadi Oliveres

Aquest és l'article que ha escrit una alumna de 2n de Batxillerat sobre la xerrada de l'Arcadi Oliveres el passat 13 de desembre a la Sala Actes, titulada : Drets Humans i responsabilitat personal.

Què puc fer jo?

El darrer dimecres 13 de desembre vingué a l'escola l'Arcadi Oliveres, economista i activista. L’alumnat de segon de batxillerat vam tenir l'ocasió d'assistir a una conferència per part seva titulada Els drets humans i les responsabilitat personal.

Al llarg de la xerrada, amb un to indignat, l’Arcadi va exposar els quatre drets fonamentals que no es veuen respectats avui en dia: el dret a una informació veraç, el dret a cobrir les necessitats bàsiques, el dret a la pau i els drets dels migrats. Mantenint una actitud punyent, va explicar un seguit d'injustícies diverses: escàndols de polítics i figures mediàtiques, abusos per part de les empreses, desbaratament econòmic de bancs i governs, etc. En definitiva, va constatar la realitat tal i com és més enllà de les nostres bombolles de privilegi quotidianes.

Va exposar un discurs molt crític amb el sistema polític i econòmic actual i, tot i que la majoria ja havíem sentit crítiques semblants, la xerrada de l’Arcadi Oliveres no va deixar-nos indiferents. La seva passió i indignació, tan diferents a la seva aparença tranquil·la, cridaven la nostra atenció.

A mesura que ens explicava aquestes situacions, tot ratificant-les amb xifres econòmiques, el nostre enuig augmentava naturalment. “I què puc fer jo?” ens preguntàvem més d'un, però afortunadament l'Arcadi no es va limitar a constatar aquestes realitats tèrboles. Acompanyant totes les violacions de drets fonamentals, va oferir un seguit de propostes. Per millor informació, optar per mitjans alternatius a la televisió com blocs d'ONGs o diaris digitals. Per defensar els drets dels migrats, fomentar la pedagogia per canviar l’opinió pública. Tanmateix, treballar perquè tothom pugui cobrir les necessitats bàsiques i lluitar contra la indústria de la guerra segueixen sent tasques complicades per a un sol individu en front de tot el sistema.

La resposta a aquest dilema va arribar al final de la conferència, com a resposta a la pregunta d'una companya. Si volem canviar el món, encara que sigui una mica, cal que perdem la por i ens organitzem.

Personalment, el discurs em va impactar molt, ja que sovint els joves somiem en un món ideal, però lluitar activament per a apropar-nos-hi ens resulta molt llunyà, quasi fantasiós. En aquest sentit, l’Arcadi va renovar les meves ganes d’esforçar-m’hi. Potser avui no puc canviar el món de cap a peus, però puc a ajudar aquells que tinc més a prop i seguir instruint-me i exigint als nostres representants que actuïn allà on nosaltres no arribem.

Anna Astorza, 2n Batxillerat.