20 ANYS DEL GRUP UNESCO (1992-2012)
“Les guerres neixen en la ment de
les persones i, per tant, és en la ment de les persones que cal bastir els
baluards de la pau.”
Constitució de
la UNESCO
L’objectiu d’aquest
document és fer una revisió crítica dels vint anys d’existència del Grup
UNESCO. Aquesta dinàmica, de fer balanç i plantejar reptes de futur, ha estat
una constant del grup des dels seus inicis[1]. Ara
convidem tothom a fer memòria o a conèixer el procés seguit, i a sumar-se a la
tasca de valorar-lo críticament.
1.
L’origen:
els drets humans i el PEA de la UNESCO
El
procés que aquí s’explica, s’inicia el curs 1985-86 quan alguns dels professors
que impartien l’assignatura d’ètica a l’alumnat de BUP va començar a plantejar
la necessitat de dotar-la d’uns continguts més propers a la realitat i no tan
teòrics com eren fins aleshores. Van adonar-se que els drets humans eren una
bona eina per passar d’una ètica teòrica a una altra més d’acord amb els
problemes de la societat i amb la responsabilitat que els i les alumnes havien
de desenvolupar.
Al curs 1988-89 es
va iniciar el Premi dels Drets Humans, adreçat a l’alumnat de Secundària, en un intent de prestigiar a tota l’escola el
que era un element central a les classes d’ètica. Durant el curs 2012-13 els
premis arribaran a la seva 24ª edició.
Però les
implicacions pràctiques que això suposava ens demanaven d’anar més lluny i,
d’aquesta manera, el darrer trimestre del curs 1991-92 es va redactar un
document dirigit als Claustres de Primària i Secundària de l’escola amb la
proposta d’entrar a formar part del Pla d’Escoles Associades a la UNESCO (PEA).
Es tracta d’un grup d’escoles, més de 7000 a tot el món, fundades l’any 1953,
que tracten d’impulsar, des de baix, els valors propis d’aquesta agència de les
Nacions Unides[2].
En aquest document es recordaven aquells aspectes del nostre Projecte
Educatiu -especialment pel que fa als trets
d’identitat- que connectaven amb el que promou el PEA.
“[...]
el nostre pla de treball és continuar impulsant tota la tasca realitzada a
Secundària que es materialitza al voltant del Premi Drets Humans. Això no
suposa un treball suplementari, ni crear assignatures noves, sinó aprofitar el
que ja fem cada curs, si bé l’objectiu
final seria que tota l’Escola s’orientés vers els objectius abans esmentats
(pau, drets humans, medi ambient, interculturalitat i cooperació pel
desenvolupament) per donar suport i desenvolupar la part del currículum
anomenat actituds, valors i normes,
i coordinar els currículums en aquests aspectes específics.”[3]
Aquest document
també parlava de les “necessitats” d’una Escola Associada i demanava la creació
de la figura d’un encarregat del pla
dins del centre -un coordinador
(després Tutoria UNESCO)- i d’un grup de
suport (després Grup UNESCO) perquè es veia inviable l’eficàcia del treball
en un Claustre tan gran com el nostre (més de cent professors i professores).
L’escola va ser
admesa al PEA el setembre de 1992. En aquell moment vam ser l’escola número 33
de la xarxa catalana i, actualment, som la 12ª més antiga entre les actives[4].
2.
El Grup UNESCO com a element integrador [5]
El Grup UNESCO està format per representants
voluntaris de totes les persones del centre, amb implicació sobretot del
professorat de diverses àrees i nivells, i, també, tot i que no de manera continuada,
de l’alumnat i d’altres membres de la comunitat educativa. Actua autònomament
com a comissió permanent lligada als Claustres d’Infantil-Primària i Secundària.
Des del primer moment el Grup UNESCO es va definir com un element
integrador i estabilitzador dins l’estructura de l’escola, diferenciant la seva
actuació en tres nivells: escola-institució, escola-aula i escola-entorn.
Pel que fa a l’escola-institució, el Grup UNESCO va néixer per una decisió
dels Claustres de l’escola que pretenien, a través d’ell, concretar allò que
sobre valors i trets d’identitat la defineix en el Projecte Educatiu. Es
tractava de posar en pràctica el treball a favor de la pau, els drets humans,
el medi ambient, la interculturalitat i la cooperació al desenvolupament.
S’afirmava, també, que un dels aspectes que més es volia impulsar era tot el
referent a la participació de l’alumnat dins l’escola.
Pel que fa a l’escola-aula, un dels fets que està a l’origen del Grup, com
s’ha dit abans, va ser la creació d’un
Premi del Drets Humans, que implica una activitat d’aula. En aquest àmbit, s’ha
treballat des de les diferents assignatures obligatòries de l’Àrea de Ciències
Socials, s’han creat crèdits o matèries optatives, i es va promoure, quan la
llei ho va permetre, que diverses àrees de l’escola elaboressin crèdits per
desenvolupar l’apartat de valors (Crèdits
Transversals UNESCO). A més, s’ha animat l’alumnat de Batxillerat a realitzar
Treballs de Recerca sobre temes relacionats amb els valors que promouen les
escoles del PEA.
Finalment, pel que fa a l’escola-entorn, el Grup UNESCO va néixer com una
necessitat de coordinació amb el PEA, i d’aquesta relació van sorgir les nostres campanyes de cooperació i, també, bona part de les nostres
activitats externes, com la participació en les Audiències Públiques a
l’Ajuntament de Barcelona.
3.
Trajectòria del Grup UNESCO (1992-2011)
a)
Les
campanyes de cooperació
·
Els
inicis
En les primeres
reunions del Grup UNESCO (juny i setembre de 1992) teníem la idea que el primer
que calia era “observar” i, posteriorment, a la vista de les necessitats ja
vindria l’actuació. Però la realitat demanava alguna cosa més. Així és que vam
decidir-nos a iniciar una primera campanya
de cooperació que va tenir per objecte dotar econòmicament un projecte
–promogut pel programa Co-Action del
PEA- per construir pupitres per a les escoles de l’Altiplà de Bolívia. Vam fer
un concert amb grups de música, samarretes, uns encants solidaris, vam vendre
pastissos i manualitats, etc.
·
Les
campanyes
Els cursos
següents, seguint un esquema similar, vam continuar fent campanyes de cooperació
–que durant el curs 2012-13 arribaran a la 21ª- que, per una banda busquen
sensibilitzar-nos -alumnat, professorat, PAS i pares i mares- d’una realitat
concreta i, d’altra, aconseguir recursos econòmics per a algun projecte
determinat. Després de Bolívia vam cooperar amb l’escola africana d’adults
Samba Kubally (1993-94), Sàhara (1994-95), El Raval (1995-96), Sudan (1996-97),
l’ONG Akwaba (1997-98), novament Bolívia (1998-99), novament Samba Kubally
(1999-00), Nicaragua (2000-01), novament Samba Kubally (2001-02), Senegal
(2002-03), Acollida d’Immigrants de l’Ateneu Montserrat (2003-04), Txad
(2004-05), els Sense Sostre (2005-06), els Adivasis de l’Índia (2006-07),
Acollida de Joves Immigrants (2007-08), Sierra Leone (2008-09), Afectats per la
crisi econòmica (2009-10), dones palestines (2010-11) i, novament, Afectats per
la crisi (2011-12). Fins ara les campanyes han anat alternant, com a tema, un
país del Sud i una situació al Nord.
Com a
experiències satisfactòries en trobaríem moltes. Es poden destacar, per la
implicació de l’alumnat, el Concert de
Rock a la Bàscula de la Zona Franca quan la primera campanya amb Bolívia
(1992-93). També la primera que vam fer amb Samba Kubally (1993-94) per les
relacions humanes que va crear. La del Senegal (1996-97) per la macroactivitat,
quan vam fer l’autodefinit més gran del món.
Cal fer esment, també, de la campanya de Nicaragua (2000-01) per
l’entusiasme que va suscitar l’objectiu proposat: construir una casa per una
comunitat de desplaçats. La del Txad (2004-05) per l’enorme pancarta que vam
desplegar a la nova façana de l’escola que l’alumnat fotografiava amb els seus
mòbils. La dels Adivasis (2006-07) pels dibuixos que l’alumnat va fer amb els
seus tippex imitant els que
tradicionalment fa aquest poble indígena. I, finalment, les dues darreres: la
de Palestina pel libdub[6]
que després de setmanes de proves i assajos van fer més de 1000 persones, entre
alumnat, professorat i PAS de l’escola, i la flashmob del darrer curs, quan tota l’escola, des
d’Infantil-Primària fins a 2n Batxillerat i també l’alumnat de l’escola Miquel
Bleach, va fer una espectacular coreografia a la plaça Joan Pelegrí[7].
·
El
treball per nivells
El treball de les
campanyes afecta l’alumnat de tota l’escola, des de P3 a Batxillerat i CFGS,
amb metodologies i intensitat variables, segons els nivells.
A Infantil-Primària
a partir del curs 1993-94 es va decidir unificar la campanya de cooperació amb
la Setmana Cultural, dies on el treball de les arts plàstiques i el caire lúdic
són protagonistes. A través de les Jornades Culturals la comissió encarregada
busca: sensibilitzar l’alumnat i tota la comunitat educativa d’una realitat
concreta i organitzar activitats diverses per col·laborar amb l’entitat triada
des del grup UNESCO per realitzar la campanya de solidaritat. Les activitats es
coordinen des de les tutories i es
treballa amb un material didàctic específic sovint elaborat o reelaborat per l’equip de mestres (no sempre es
correspon amb el tema de la campanya degut a l’edat de l’alumnat).
Es fa amb
l’alumnat el treball de sensibilització des de les tutories i es fan activitats
per aconseguir recursos econòmics pel projecte. A la jornada de Portes Obertes
es fan pastissos, venda de treballs realitzats als tallers, exposició, parada
de comerç just, activitats dirigides a l’alumnat junt amb les seves famílies
(tómbola, jocs de cucanya, trencaclosques gegants amb pistes per realitzar-los,
macroentreteniments, etc.). Els diners es destinen a la campanya general.
Pel que fa a
Secundària, la campanya es du a terme durant dues setmanes del segon o tercer
trimestre, però hi ha algunes activitats soltes durant tot el curs. El treball
no és tan homogeni ni intens com a Infantil-Primària i el que pretén és
sobretot anar aconseguint un clima favorable a la solidaritat, cosa que, amb
adolescents, necessita més del convenciment que no de la imposició. El tipus d’activitats que es duen a terme
són: degustació de xocolata de comerç just, concerts de música solidària,
recollida de material escolar i medicaments, macroactivitat, que implica tota l’escola, xerrades i exposicions.
b)
El Premi
Drets Humans
De la primera
edició del Premi Drets Humans (1988-89), en què es va atorgar un únic premi a
un dels sis treballs elaborats per alumnes de 3r BUP, a la darrera, on s’han lliurat sis premis a un centenar de
treballs realitzats per l’alumnat de 2n d’ESO
a 2n de Batxillerat, hi ha un camí força consolidat. Cal destacar que
els premis els atorga un Jurat format per dos professors/es, un exalumne/a
guanyador del Premi en alguna edició anterior, un membre de l’AMPA de l’Escola,
un de la Fundació Cultural Hostafrancs i un membre d’una ONG. L’acte de
lliurament se celebra, els darrers anys, en un data propera al 30 de gener,
aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, dia que les escoles del PEA celebren
el DENIP (Dia Escolar de la Noviolència i la Pau). En les dues últimes
edicions, ha assistit a l’acte l’alumnat de 5è de Primària que hi ha presentat,
fora de concurs, treballs sobre la Pau.
També en relació
als Drets Humans, cada curs al voltant del 10 de desembre es fa una xerrada,
per persones de l’àmbit universitari i/o vinculades a ONG, dirigida a l’alumnat
de 2n de Batxillerat. Aquest acte arrenca de quan es va celebrar el 50è
aniversari de la Declaració Universal (1998), aleshores vam realitzar actes
diversos per commemorar-ho, dels quals n’ha quedat aquesta xerrada.
c)
Altres
activitats UNESCO
Cal esmentar,
com una activitat promoguda pel Grup UNESCO, la participació de professorat de
l’escola, quasi ininterrompuda des de la VI edició (O’Grove, 1993), a les
Trobades estatals del Pla d’Escoles Associades
a la UNESCO. Aquest fet ha proporcionat múltiples idees i contactes
personals, a més de ser un lloc en el qual hem aportat la nostra experiència i
mostrat allò que hem fet.
Encara dins de
l’àmbit del que impulsa el Grup UNESCO, el 29 de juny de 2007 va proposar a
l’assemblea de treballadors/es de l’escola de fer teaming. Teaming,
literalment, vol dir “fer equip”. La idea del teaming és molt senzilla: realitzar
microdonacions que per si soles tenen poc valor (per exemple, 1€ al mes), però
que aporten al receptor uns recursos molt útils. En cinc anys que porta el
projecte ha permès recaptar entre els treballadors/es de l’escola al voltant de
3.000 € que s’han afegit als fons aconseguits per a la Campanya UNESCO de cada
curs[8].
4.
Altres activitats realitzades
Durant aquest
temps, a més de les activitats organitzades pel Grup UNESCO -amb les campanyes
de cooperació, que seria el més clarament relacionat amb l’EP, com a element
més destacat- s’han fet a l’escola moltes altres coses.
·
Activitats
a l’escola promogudes per agents externs
Arran de la
nostra inclusió en el PEA, dos alumnes i un professor de l’escola van
participar en la trobada mundial de Lillehammer (Noruega, setembre-octubre de
1993), dins dels actes de l’Olímpiada d’Hivern de 1994. D’aquesta trobada se’n
van derivar les Audiències Públiques a
l’Ajuntament de Barcelona, organitzades per l’IMEB i, internament, tot un
seguit de trobades amb polítics, on l’alumnat intercanviava opinions amb els
representants de diversos partits havent fet abans un treball de preparació a
l’aula.
En aquest àmbit
cal assenyalar, també, la participació de l’escola, des del curs 2004-05, en el
projecte Fer de ciutadans que promou
el Disctricte de Sants-Montjuïc i que dirigeix Santi López Villa[9].
És el que anomenem Audiències de
Districte, perquè en ell es fa una simulació d’aquest tipus d’acte.
Cal fer esment,
també, de la campanya de Nadal, de recollida de joguines, aliments i roba que
promou, tots els anys, el Centre Montserrat-Xavier de la Fundació Cultural
Hostafrancs, i, en general, la participació en diverses campanyes que es duen a
terme puntualment durant el curs en funció de les necessitats del moment. D’aquestes es poden destacar especialment la
del 50è aniversari dels Drets Humans, la Consulta pel Deute Extern, el suport al moviment Elkarri, o les
campanyes contra les guerres de Bòsnia i
d’Iraq.
·
Activitats
promogudes per agents interns
Un altre fet a
remarcar -al marge del Grup UNESCO, però plenament dins de l’objectiu del PEA
de treball a favor del medi ambient- és la creació a l’escola del grup Agenda 21 (2004), que promou entre
l’alumnat i a nivell d’escola l’adopció de mesures de sostenibilitat ecològica,
coordinadament amb altres escoles de la ciutat de Barcelona, i l’existència des
del curs 1995-96 dels Premis de Ciències,
Tècnica i Medi Ambient que animen i valoren la tasca realitzada per
l’alumnat en aquests àmbits. Cal remarcar el fet que aquestes activitats
escolars, impulsades sobretot des de l’Àrea de Ciències Experimentals, han
permès establir contactes amb altres escoles i institucions i, també, realitzar
activitats fora de l’escola, algunes vegades a l’estranger.
Cal afegir que
els darrers anys ha pres importància a Secundària la celebració del Dia de la Dona en una jornada festiva i
de reflexió, integrada actualment a les activitats organitzades pel Grup
UNESCO.
Encara en aquest
apartat és destacable el concert de Músics
Solidaris que s’organitza des de la matèria de música de l’escola i que
uneix professorat i alumnat a l’entorn de la causa solidària.
·
Matèries
I currículum
A nivell
curricular, es van elaborar, durant el període que va ser vigent la LOGSE,
crèdits variables sobre Drets Humans, ONG i immigració, dins de l’Àrea de
Ciències Socials, i es va promoure que
diverses Àrees de Secundària elaboressin crèdits per desenvolupar l’apartat de
valors del currículum (Crèdits
Transversals UNESCO). Ara, s’aprofita l’espai que proporciona l’Educació
per a la Ciutadania i la matèria d’Èticocívica, i s’introdueixen elements d’EP
a les assignatures comunes de Socials. A més, s’anima l’alumnat de 2n de
Batxillerat a elaborar Treballs de Recerca sobre temes relacionats amb els
valors que promouen les escoles del PEA.
Al marge d’això,
i a nivel curricular, hi ha d’altres activitats que duem o hem dut a terme a l’escola, que sense estar
totalment dins del que fa el Grup UNESCO no li són alienes, com tot el relatiu
a la Filosofia per Nens o el Projecte
Comenius de fer un Diari europeu contra
el racisme i la xenofòbia.
·
Avaluació
interna en valors
Punt i a part
mereix tractar de l’avaluació interna en valors[10].
A proposta del Grup
UNESCO, els Claustres d’Infantil-Primària i de Secundària van aprovar que durant el curs 1999-2000 el tema de l’educació en valors
seria motiu d’avaluació interna de tot el centre (alumnat, professorat i a
nivell organitzatiu) i es va crear una comissió que durant el curs 1998-1999 elaborés les estratègies oportunes a
seguir.
Pel que fa al
professorat, es van intentar identificar els valors que defineixen la nostra pràctica
per potenciar encerts i corregir errors. En relació a l’alumnat, a
Secundària, es van realitzar dues
macroenquestes (2000 i 2006) –i n’hi ha una tercera en curs (2012) - per conèixer en detall els gustos,
preferències i valors que els mouen[11]. Finalment, pel que fa a l’estructura o
organització del centre, el maig de 2001 ens va arribar a l’escola una proposta
del GREM (Grup de Recerca d’Educació Moral) de la Universitat de Barcelona per
fer un estudi sobre les pràctiques de valor que el centre portava a terme
(elaborar mapes conceptuals a partir d’entrevistes a mestres de diferents
cicles i un qüestionari a tot el
professorat) i, un cop realitzat, van fer un retorn d’aquesta anàlisi[12].
Com a continuació pràctica d’aquest
treball d’anàlisi de valors, a Infantil-Primària, a partir del curs 2004-05 va
començar a prendre forma el projecte “Competències Socials. Relacions
interpersonals”, que continua avui dia.
Pel que fa a Secundària, a partir de
les conclusions a què havia arribat la Comissió de Valors, “continuar el treball de reflexió amb valors a l’escola,
posant l’accent en el tema concret de la resolució de conflictes”[13], un
grup del professorat va començar a treballar la mediació escolar, tasca que
prossegueixen també a dia d’avui.
5.
Elements
de reflexió i reptes de futur[14]
1.
Continuar
en el treball en l’Educació per la Pau[15] (EP) dins de l’escola i incidint en
qüestions curriculars i de revisió interna
1.1 Caldrà
continuar treballant adequadament per tal de mantenir un espai propi per a l’EP
dins de l’escola (cosa que inclou una certa dotació econòmica i algunes
facilitats per a reunir-nos), a través de les Campanyes de cooperació, les
Jornades Culturals, el Premi Drets Humans, el Dia de la Dona, etc. Això inclou
explicar, debatre i convèncer a diversos nivells: Direcció de l’escola,
Claustre, reunions de tutors/es, etc.
1.2 Pel que
fa a les Campanyes UNESCO i Jornades
Culturals creiem que hem aconseguit
tant un model estable per a treballar l’EP a l’escola com un to adequat per a
fer-ho. Caldrà millorar, però, com fer la tria de temes per facilitar-ne les
tasques de preparació no perdent de vista les campanyes anteriors i
visibilitzant la tasca feta cap a l’exterior. Una manera de concretar
l’anterior, seria fent la tria de les Campanyes a dos anys vista, i fent-ne el seguiment almenys durant el curs
següent a la seva realització.
1.3 En
relació al Premi Drets Humans també
es pot dir que hem aconseguit una forma de treball satisfactòria i un model
d’acte de lliurament, també, adequat. Cal, però, millorar la difusió de l’acte
entre l’alumnat i motivar el professorat i el PAS perquè augmenti la seva
participació.
1.4 Pel que
fa al currículum, caldrà continuar
vetllant perquè sigui possible dur a terme el treball amb valors propi de les
Escoles Associades de la UNESCO (que en el seu moment vam incorporar al
Projecte Educatiu de l’Escola) tot i els
canvis de les lleis o les variacions dels plans anuals, tant en les matèries on
el contingut ho fa més possible com en la resta, atenent sobretot a l’apartat
de valors.
1.5 Pel que
fa a la metodologia valdria la pena
debatre dins dels Claustres quins canvis realitzar per no ser incoherents entre
el que pretenem i el com ho fem amb l’alumnat. Un exemple de bona pràctica
seria el treball de mediació que es du a terme a l’escola.
1.6 Caldria,
continuar animant la reflexió interna
sobre els valors com a element comú a tota la comunitat educativa. Això a
Infanti-Primària s’està fent en els grups de treball de les Jornades de Juny i
a Secundària a través de l’Enquesta de Valors.
2.
Mantenir
i millorar la relació amb els diferents membres que integren la comunitat
educativa.
2.1 Professorat: sense els/les
quals és impossible cap projecte viable d’EP dins de l’escola. La seva
participació en el debat autocrític d’aquests vint anys, seria una forma de
realitzar aquesta tasca.
2.2 Tutories: element clau
per poder dur a terme l’EP a l’escola. Caldrà anar molt amb compte de
mantenir-hi una relació equilibrada entre l’acompanyament i l’exigència.
2.3 Alumnat: Caldrà veure
com aconseguir, especialment a Secundària, la seva participació activa i,
sobretot, com consolidar-la. També seria important trobar la manera d’implicar
els/les antics alumnes. I, a un nivell més ampli, com animar la seva
participació en el conjunt de les activitats de l’escola. També com fomentar
les tasques de voluntariat, tant entre els diferents nivells de l’escola
(alumnes de Secundària col·laborant en activitats d’Infantil-Primària) com
recuperant la “borsa de voluntariat”. S’apunten, com a possibilitats: el
voluntariat de l’alumnat de 2n. de Batxillerat com a alternativa al Treball de
Recerca o al Projecte de Recerca de 4t d’ESO, seguint el model de
l’aprenentatge-servei.
2.4 PAS i AMPA: També cal
pensar com integrar millor el PAS en les activitats i quin paper hauria de
tenir-hi l’AMPA.
2.5 Altre
alumnat i professorat: tenir més present l’alumnat i el professorat que
horàriament o físicament queda més allunyat de la resta com, per exemple, el
CFGM que són en un altre edifici i els CFGS que tenen un horari de
tarda-vespre.
3.
Recuperar
el caràcter “integrador” que el Grup va tenir en els seus orígens.
3.1 Durant
aquest vint anys han aparegut a l’escola un seguit d’iniciatives des de les
quals es treballen els valors (Agenda 21, Grup Competències Socials a
Infantil-Primària, Grup de Mediació a Secundària, Músics Solidaris, etc). Des del
Grup UNESCO pensem que és important sumar esforços entre tots els grups que
actuem en el mateix sentit i, per això, animem la Direcció de l’Escola perquè
estableixi lligams i coordini aquests grups.
3.2 El
mateix pot dir-se sobre la necessitat de coordinar la tasca en valors que duen
a terme les diferents entitats que formen
la Fundació Cultural Hostafrancs (Escola, CMX, Ateneu, BAM, Instal·lacions
Esportives, Barcino Oriens, Orfeó Atlàntida, Grup de Teatre). Des del Grup UNESCO pensem que caldria que la
Direcció de la Fundació possibilités la trobada i la cooperació en la tasca de
valors entre les diverses entitats. Un primer pas seria estar informats de les
activitats que tothom du a terme.
4.
Tenir
cura de les relacions exteriors.
4.1 No
perdre contacte amb els referents externs, sobretot el PEA, que ens ha
proporcionat múltiples idees i contactes personals; però tampoc perdre’l amb
aquelles ONG i associacions amb les quals hem treballat en els anys anteriors,
i que ens han ajudat a consolidar l’EP dins de l’escola. Alhora veure com no
desvincular-nos de xarxes que aglutinen l’EP al nostre entorn: Intermón-Oxfam,
“Senderi”, “Edualter”, etc
4.2 Veure
com millorar o augmentar la relació amb altres escoles del PEA. Una pista seria
prioritzar les Campanyes que tinguessin com a contrapart una escola del PEA.
4.3 Continuar
participant, dins de les nostres possibilitats, en les crides a l’acció que ens
vinguin des de l’exterior.
5.
Visibilitzar
el que fem i buscar més incidència en el barri.
5.1 Hauríem
de continuar potenciant les relacions amb els mitjans de comunicació del barri
o locals. Això, a més, ens permetria tenir una més gran incidència en el barri.
6.
Plantejar
quin és l’abast del que el Grup pretén fer.
6.1 A més de
tot l’anterior, és convenient fer una feina de conservació i classificació de
la documentació escrita i audiovisual que produïm (fotografies, vídeos, etc.).
6.2 Caldrà,
també, tenir cura de nosaltres mateixos, dels/de les components del grup, per no cremar-nos en la feina quotidiana i
per saber mantenir el bon humor, a més de l’esperit crític.
6.3 Ser
conscients que la base de l’activitat del grup és la feina voluntària, i que,
per tant, continua sent necessari
prioritzar accions i tasques.
6.4
Finalment, seria bo que els Claustres,
dels quals el Grup UNESCO no és altra cosa que una comissió permanent,
responguessin si es compleix, o fins a quin punt es compleix, allò que se’ls va
plantejar l’abril de 1992 en el Document on es proposava que ens féssim Escola
Associada a la UNESCO: “l’objectiu final
seria que tota l’Escola s’orientés vers els objectius abans esmentats (pau,
drets humans, medi ambient, interculturalitat i cooperació pel desenvolupament”.
Octubre 2012-maig 2013
[1] Aquest document té en compte les revisions crítiques anteriors: “Orígens,
situació actual i perspectives de futur” (1998), “10 anys d’Escola
Associada a la UNESCO” (2001), “Avaluació interna en
valors” (2003), “Treballant per la pau: una experiència de 10 anys” (2003) i “Drets humans, pau i
solidaritat: un procés” (2006).
[2] MARTÍ i SOLÉ, Miquel. Escoles de
futur. Barcelona: Centre UNESCO Catalunya, 2011, p. 32.
[3] GRUP UNESCO DE L’ESCOLA JOAN PELEGRÍ. “Un model
integrat d’educació en valors a l’escola”.
Senderi, n. 3, (març 1999), p. 8 que remet a LLADÓ, A. i MARZÀ, A. “Proposta d’escola
associada a la UNESCO” (Document intern), 29-4-1992.
[4] MARTÍ i SOLÉ, M. op., cit., p.
[5] Aquest subapartat està elaborat a partir de GRUP
UNESCO DE L’ESCOLA JOAN PELEGRÍ. “Un model integrat d’educació en valors a
l’escola”, op. cit, pp. 8-9.
[7] Pot veure’s a http://www.youtube.com/watch?v=hQ8gZhYU5aE
[8] Per saber més del Teaming: VAN EYLE, Jil. Teaming. Barcelona: La Magrana , 2007 i també TEAMING. http://www.teaming.info/teaming_cat.html
[9]
LÓPEZ VILLA, Santi. “ (‘Fer de
ciutadans’) Diari d’una aventura”. Barcelona
educació. Barcelona, n. 75 (març 2011), p. 9.
[10] Tot el treball d’avaluació interna en valors que s’explica a
continuació, a part de les discussions i presentacions internes, es va exposar
en llocs diversos. El febrer de 2000, a les II Jornades d’Educació en Valors,
es va presentar el document “Els valors a l’escola: explicació d’un
procés”. Posteriorment, l’octubre de
2002 es va participar a les III Jornades d’Educació en Valors que es van
celebrar a Lleida amb el document “Avaluació interna en valors”, text que també
va ser presentat, l’abril d’aquell mateix any, a les jornades “Els valors en la
Mediterrània” organitzat a Barcelona per L’Institut Català de la Mediterrània.
[11] Cal esmentar, també, la
participació d’un grup d’alumnes de l’escola, el curs 2002-03, en un estudi que
va dur a terme la Fundació Jaume Bofill sobre “Els adolescents vistos per ells
mateixos”.
[12] Aquest treball ha estat recollit al llibre PUIG ROVIRA, J.M. (coord..)
Cultura moral y educación. Barcelona:
Graó, 2012, especialment a les pp. 201-219.
[13] COMISSIÓ PER L’EDUCACIÓ EN VALORS DE L’ESCOLA JOAN PELEGRÍ. “Avaluació
interna en valors” en les jornades “Els valors en la Mediterrània” organitzat
per L’Institut Català de la Mediterrània, 28/30-4-2003.
[14] Aquesta part del document va ser elaborada a través de diverses
aportacions crítiques dels components del Grup UNESCO en dues reunions
realitzades el 26/6/12 i el 3/9/12.
[15] Escollim aquesta expressió, Educació per la Pau (EP), per qualificar
allò que duem a terme a les activitats del Grup UNESCO perquè és el terme més
ampli i de més tradició per denominar aquell tipus d’educació que pretén un
desenvolupament integral i crític dels infants i joves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada